|
|
Dades pràctiques
Gorg de l'Olla-Collet de les Tres Termes-Collet del Grau-Roca Dreta-Saltor-La Garganta-Pla de Pena-Cim de Sant Amand-Creu de Sant Amand-Coll Pany de Dalt-Plana del Boix-Coll del Martí-Cal Pegot-Pla de Toro-Santa Maria de Vidabona-Collet de la Llagona-Collet de l'Ós-Camp Roig-Pont Xic-Gorg de l'OllaCartografia | Ed. Alpina | Mapa | Taga/Serra Cavallera |
Coordenades | UTM | Datum | WGS84 |
Distància recorreguda | 14,4 Km. | Temps | 4 h. 30 min. |
Altura màxima | 1851 metres | Ascens acumulat | 1069 metres |
Comentaris
Ruta circular feta en el sentit de les busques del rellotge.
Pocs metres més endavant del punt al qual heu aparcat, just després de passar una altra línia de filferro, es troba el començament del recorregut, senyalitzat amb una estaca de fusta.
Aquest itinerari no presenta cap complicació pel que fa a l’orientació ja que tot el camí es troba senyalitzat... de moltes maneres. M’explico: trobareu senyals de GR, la marca del Camí, senyals d’Itinerànnia... i per sobre de tots, pintura vermella (ratlles i cercles). Això sí, al començament les trobareu a faltar fins al coll del Grau, tot i que no serà cap problema ja que el camí és molt evident i, als punts potser més compromesos, trobareu trossos de plàstic que us ajudaran. Allà ja enllaçareu amb el camí de natura de Campdevànol que, sense problemes, us portarà fins a Saltor. La pujada fins aquí, tot i els pendents que s’han hagut de superar, podem dir que ha estat còmoda, però a partir de deixar el GR la cosa passa a majors. S’agraeix la parada per contemplar l’escapçat faig Gros, arbre monumental que val la pena visitar, al costat mateix del camí. I ja resta tan sols passar la Garganta, que no és pas tan dolenta com això, però que amb el que portem...
Per fer el cim real de Sant Amand cal no perdre de vista els senyals vermells que des del pla de Pena ens hi guiaran . No és un cim en ús. Gairebé, si no anem amb compte, passa desapercebut. I seria així si no fos per un petit munt de pedres. Cap altre senyal, ni creu, ni bústia, ni vistes... Aquestes les hem tingut al pla de Pena, cap a Ripoll. També les hem tingut al coll del Grau, o de Sant Martí, cap al Cadí i el Pedraforca. La baixada també és força espectacular, sobretot la fageda que travessem després de cal Pegot. És tan espessa que fins i tot vaig perdre el senyal del GPS. Finalment la visita a Santa Maria de Vidabona va resultar decebedora ja que es troba en un estat ruïnós, així com la visita a Sant Julià de Saltor, perquè un gos em va fer impossible acostar-m’hi. Resulta que l’ermita està adossada a un mas, o a l’inrevés.
Aproximació en cotxe
Aquesta proposta es planteja fent un recorregut d’aproximació per la pista que, sortint de Campdevànol, es dirigeix a Moiols, al peu del Tut del mateix nom. Jo diria que aquesta pista és tan sols apta per a vehicles tot terreny, o si més no, per a vehicles d’una bona alçada, però tothom sap com ha de tractar el seu material. Jo crec que hi ha un parell de passos molt compromesos per a un cotxe normal, vaja, que dubto molt que es pugui passar.
La pista comença al polígon industrial de Campdevànol (polígon Casanova), aproximadament al km 109,5 de la carretera N-152. En arribar al polígon s’ha de prendre el carril lateral. Al començament trobareu un senyal de trànsit que indica l’accés al càmping Ripollès. Fins a aquest càmping la pista és asfaltada. Des del començament de la pista de terra fins a Babaus es troba en bon estat, però des d’aquest punt fins a l’aparcament (4,4 km aprox. des de la carretera N-152) la cosa es complica. S’ha d’anar amb compte amb les línies de filferro que de tant en tant barren el pas de la pista. No en trobareu cap fins a Babaus, però a partir d’aquest mas en trobareu uns quants (3 o 4, no ho recordo ben bé). El cas és que heu arribat a l’aparcament. Tothom pot fer el que vulgui, dins d’uns límits civilitzats, però jo crec que el millor lloc per aparcar és el que es troba al final d’aquest trac d’aproximació que facilito.