Puigsallança

cim número 39 del llistat dels 100 cims de la FEEC zona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

Mieres-l'Aulina-can Blanc-Coll de Pla de Pallars-Iera dels Reis-Oratori-Puigsallança-Oratori-Santuari de Finestres.Castell de Finestres-Santuari de Finestres-Coll de la Palomera-Talaia ibèrica-Portella del Freixe-El Freixe-can Salavia-Mieres
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	Garrotxa		Lloc sortida:	Mieres
Dades cartogràfiques
Cartografia:	Editorial Alpina		Mapa:	Garrotxa volcànica
Coordenades:	UTM		Datum:	European 1950
Característiques del recorregut
Data:	30/01/2013		Distància:	19,88 Km.
Recorregut:	Circular		Ciclable:	parcial
Terreny:	Pista i senders		Orientació:	Fàcil
Dificultat:	Moderada		Valoració:	3 sobre 5
Temps
Total	5 h. 55 min.	Caminant	5 h. 25 min.	Parat	30 min.
Altures
Màxima	1026 mts.	Mínima	270 mts.	Acumulat	1004 mts.
Pendents
Màxima	67,4%	Mínima	-68,9%	Esforç (0 a 5)	3

Comentaris

Aquest recorregut per la Serra de Finestres ens permet gaudir d'un paisatge totalment forestal, amb una elevada diversitat d'espècies: l’alzinar muntanyenc és molt abundant als solells, les rouredes humides i els boscos mixtos de roure pènol, freixe, auró blanc i til·ler als sectors obacs, i sobre substrats més aviat secs, es desenvolupen les fagedes amb boix. Són especials d'aquest indret les especials vistes que s'assoleixen des de les diferents talaies que es visiten. Castell de Finestres i Puigsallança, el relleu més representatiu de la serra, són miradors extraordinaris. El Castell de Finestres es troba en el cim del turó proper al santuari, fortalesa que va passar diverses vegades de les mans del comtat de Besalú al de Barcelona i a la inversa. Durant la guerra de remences constituí, junt amb d’altres, la línia de defensa més ferma dels pagesos revoltats. El sender d'ascens al Puigsallança ens porta fins un magnífic mirador en un penya-segat, abans de arribar-hi. Te millor vista que el cim, doncs dona a dos vessants. Podem contemplar en primer terme el Santuari i el turó del Castell de Finestres i al fons des de el Massís de Cadiretes, les Gavarres, el Pla de l’Estany, l’Alta Garrotxa, amb tots el seus cims, la badia de Roses i el Pirineu. A sota, la vila de Santa Pau. El cim del Puigsallança està format per dos blocs de roca, un amb les restes d’un pessebre, l’altre amb el fitó que marca el vèrtex geodèsic. Si després de la caminada encara resten forces i ganes de conèixer territori, una bona opció és desplaçar-se fins la propera vila de Santa Pau. D'aquesta vila, copio i pego el següent text de j.c.p. de “la-colla.cat”: ...”Santa Pau fou, als seus bons temps històrics, una vila tancada dintre d’uns murs i unes fortificacions que envoltaven tot el seu recinte amb només dues portes: la de Vilavella, a un indret del castell, i la de Sant Antoni situada a la part diametralment oposada. El primitiu recinte comprengué solament el castell, la vila vella, el firal i l’església. En el segle XV s’eixamplà per la part de la vila nova. El castell es troba situat al bell mig de la vila, perfectament integrat dins del seu cas urbà. La vila nasqué gairebé adossada a les seves parets. Hom suposa que tingué com antecedents el Castell veí de Finestres i el llinatge dels Porqueres. És molt versemblant que els senyors del Castell de Finestres, després de fer construir el Castell de Santa Pau adoptessin com a propi el nom locatiu, o cognom, de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres. El topònim «Sancta Pace» apareix consignat per primera vegada l’any 878 com nom de lloc. Pel portal de la Vila Nova o de Sant Antoni, s’accedeix a la plaça gòtica que forma una mena de triangle on les construccions, presidides per l’església parroquial s’adapten als canvis de nivell. La majoria de les cases estan adossades a l’antiga muralla. Com moltes places d’aquella època és envoltada d’un porxo a sobre del qual hi ha un primer pis destinat a estada, amb una sola obertura i una golfa a sota teulat que s’obre al llarg d’una balconada per facilitar la ventilació de la palla i el gra. A les llindes hi figuren escuts nobiliaris i emblemes artesanals dels antics habitants de la vila. L’origen d’aquesta plaça cal buscar-lo en la concessió del privilegi per celebrar un mercat al poble, atorgat l’any 1297. Juntament amb aquest privilegi va sorgir la necessitat de disposar d’un espai a cobert, on es pogués aixoplugar la gent en cas de pluja o neu. A més de la plaça porticada, Santa Pau ens ofereix un patrimoni històric de gran valor que podem admirar, badant sense presses, pels carrerons del seu magnífic conjunt medieval. També té una magnifica gastronomia.”

 Qué us vagi de gust la caminada

Aproximació en cotxe

Sortirem de la Població de Mieres, més concretament de l'aparcament públic gratuit que hi ha a les coordenades següents: 31T x=470226.72 y=4663487.99

Descripció del recorregut

Sortirem de l'aparcament del final del poble (cara sud) i anirem al Mas l'Aulina tot creuant el veïnat que tenim a la cara oest (senyalitzat de les rutes de salut). Després del Mas l'Aulina agafarem la pista forestal (direcció oest) que ens acostarà al Mas Blanc i ens pujarà per tota la Serra Pelada. En arribar a les envistes de la Casica de l'Obrador trobem una cruïlla de pistes. Seguirem la més vella (és una pista de desemboscar, direcció sud-oest) que ens pujarà a la carena que baixa de la Roca de Migdia. Seguirem la pista que primer va al nord i després gira al sud-oest. Aquí ens trobem amb la xarxa d'Itinerannia (senyals de pintura groga, que ens acompanyarà fins molt a prop del santuari de Finestres). En las cruïlles trobareu pals indicadors. Abans d'arribar al forat de l'Ovellar cal deixar el sender que, en sentit sud-est, porta directament al santuari i seguir les senyals d'itinerànnia pel sender que segueix en sentit oest en clara orientació al Puigsacalm. El sender no té pèrdua i es troba perfectament senyalitzat fins el cim. Abans d'arribar però hi ha un parell de balconades que ens permetran fer un petit descans contemplant unes estupendes vistes de Santa Pau i els seus voltants. Fet el cim ens cal desfer camí fins la cruïlla anterior i tonar a agafar el sender abandonat per dirigir-nos, ara sí, al santuari. Visitat aquest, anirem a la cara nord i pujarem per el mig de les roques on ben aviat trobarem el camí fressat que ens portarà al Castell de Finestres. Retornarem al santuari i el creuarem (direcció sud) per passar per una mena de túnel que permet passar a l'altra banda de l'edifici. A la sortida trobem una cruïlla agafarem el sender que baixa decididament en sentit l'est i deixem un altre sender que segueix recte i que ens portaria a la pista que baixa a Sant Aniol de Finestres. A partir d'aquest moment trobarem cartells de fusta de pi que faran molt difícil que ens equivoquem de camí Després d'una llassada tornem a trobar una nova cruïlla, anirem per el que marxa al nord, és el camí de la Feixa del Cingle que ens portarà al Coll de la Palomera, on agafarem la pista que ens baixarà a la Talaia Ibèrica. Si no es vol anar a visitar el poblat ibèric, es pot anar pel sender senyalitzat amb la llegenda...”Mieres per Pedres Picades” però aquest camí nosaltres no ho vam fer i desconec si val la pena o no. Visitat el poblat i honrat la Dama de la Garrotxa, seguirem baixant per la pista fins que trobem un revolt on abandonarem la pista per seguir pel sender que marxa al oest. Seguirem el camí que marxa per la carena i que ens baixara a trobar novament la pista en el Coll de Pedra Picada. La seguirem un petit tros i agafarem la pista que marxa tot plantejant en direcció a l'est i ens portarà a Santa Maria del Freixe. Un cop visitada tornarem a la pista que ens porta a la casa de Ca l'Ermita. Per la cara sud-est trobarem una cruïlla de camins, agafarem el que marxa baixant una mica (direcció est, té senyals de pintura groga) que ens portarà a la Portellera d'en Serra. Aquí el camí baixa dret avall seguint el caire de la muntanya (en la baixada creuarem varies pistes de desemboscar), fins que en arribar quasi a baix trobarem una pista que marxa tot baixant primer al nord-oest i després gira a l'est i surt al Camp Gran de la casa de Can Salavia. Voltarem el camp per la cara sud-est fins que trobarem un pal indicador a prop de la casa de Can Salavia que ensenya el camí (cara sud-est) que baixa a la pista i la font de Can Salavia. Seguirem per la pista cimentada fins que a las envistes de Mieres un pal indicador dels Camins de Salut ens guiarà per la Font de Pomereda, la casa de la Cellera , la Font de la Cellera i arribarem a l'aparcament.