Puig de les Agudes

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Vilallonga de Ter-el Quer-Quintà del Quer-Font de l'Esclop-Turó de Lledura-Serra Llevada-Turó de Sant Pere-Jaça dels Eugassers-Coll Pany-Puig de les Agudes-Collada de Lliens-Puig Sistra-Collada de Lliens-Pla Rodó-Font Roja-Cubertat-Serratdels Plans-Llebro-Serrat del Cansl-Vilallonga de Ter
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de Sant Pere Lloc sortida: Vilallonga de Ter
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Costabona
Coordenades: UTM Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 01/08/2013 Distància: 20,5 Km
Recorregut: Circular Ciclable: 90%
Terreny: Mitja muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Temps 
Total** 7 h. 00 min Caminant** 5 h. 40 min Parat** 1 h. 20 min
Altures
Màxima ** 1990 metres Mínima ** 1068 metres Acumulat** 1302 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
El puig de les Agudes és una estupenda muntanya per fer-la en una matinal, acompanyat de la família. Per fer aquest cim hi han diferents possibilitats. La més comú parteix de Setcases i fa servir el GR11 fins el pla de les Bigues i d'allà, per el sud-oest, pujar al cim. Una altre proposta, menys triada, és la que comença a prop de Feitús, veïnat adscrit a la població de Llanars. També hi ha una altra, molt més fàcil i tranquil·la, que permet pujar en cotxe, des de Setcases o des de Espinavel, per pista de muntanya apta per a turismes, fins a la collada Fonda, als peus del Costabona, a 1915 metres d'altura. Així, de forma planera, es pot fer el puig Sistra i el puig de les Agudes, i potser també el Costabona. Finalment, i aquesta és la que aquí es proposa, hi ha una altra que comença a Vilallonga de Ter. Els 20 kilòmetres llargs que surten d'aquesta caminada es poden escurçar en gran mesura si es prescindeix d'anar al puig Sistra. Aquest cim no te gairebé cap interès, tret del fet d'assolir un altre cim i marcar una creu més al mapa de muntanyes culminades. Si s'opta per no anar al puig Sistra, des del mateix cim del puig de les Agudes es pot baixar pel dret a buscar el camí de tornada. També es pot fer el mateix des de qualsevol dels tres colls que trobarem al llarg del desplaçament en direcció al puig Sistra. El cim del puig de les Agudes és un magnífic mirador quan la meteorologia ho permet. Cap a sol eixent tenim tota l'alta Garrotxa, l'alt Empordà i fins i tot el Rosselló i la seva costa marítima. Per sobre de la cresta del set Homes i el puig Roja treu el cap el Canigó. El Costabona el tenim a tocar, a l'igual que tota la cresta de la serra del Catllar i al darrera seu, el pic de la Dona, Bastiments, pic de Freser i pic de l'Infern...En realitat una meravella per als nostres ulls. Cap als altres punts cardinals també tindrem possibilitats de jugar per molt temps a reconèixer els cims que s'abasten des de la nostre posició. Abans d'endinsar-me en l'explicació del recorregut, vull comentar el perquè d'aquest traçat. Com gairebé sempre acostuma a passar-me, vaig anar tot sol a la muntanya. Primer condicionant. El mapa disponible era de l'any 2006. Segon condicionant. Aquests, sumats al meu total desconeixement de la zona, van fer que em plantegés un recorregut fàcil, triant al mapa les traces que figuraven com a pistes i comprovant en Google Earth la seva veritable existència. Tot i així penso que finalment va sortir-me una molt bona caminada ja que vaig transitar per paratges molt macos. Gosaria dir que el 80%, si no més, del recorregut es fa a solell, cosa que s'ha de tenir en compte. A poc de començar tenim la font de l'Esclop i de baixada tenim la font Roja, totes dues amb bon raig. Des del turó de Lladura fins al cim, i des d'aquest fins al serrat de Martí, ja baixant, es transita per terreny de baixa o nul·la vegetació arbòria així que si l'astre rei llueix farà falta protecció. També, si som pacients i curosos, al pla Rodó és possible contemplar marmotes prenent tranquil·lament el sol. Tot plegat farà que la sensació d'aquesta sortida sigui plena i es quedi al cos, tot i el cansament acumulat, una sensació molt agradable i d'haver aprofitat plenament el matí.
Aproximació en cotxe
En el meu cas vaig aparcar a la població de Vilallonga de Ter. Hi ha aparcament a la Plaça dels Països Catalans o a la de les Escoles. També és possible pujar amb el cotxe 600 metres més amunt, per pista estreta però de formigó, fins el Quer.

Descripció del recorregut

Si hem aparcat a la plaça del Països Catalans o a la de les Escoles (Estudis, a la placa), continuarem caminant en pujada, deixant a l'esquerra el carrer Canigó. Veurem un pal indicador marcant la direcció a seguir per anar a Setcases. Seguim les seves indicacions i girem a la dreta pel carrer de la Grau per seguir les marques de PR. Al poc, tot just creuar el torrent trobem un encreuament. Recte, en direcció al mas de la Barruda, també podríem anar, segons el mapa, però en aquesta ocasió giro a l'esquerra i així seguir pujant per PR en direcció a el Quer. Arribem a una mena d'oratori dedicat a les Fou-Fou de Sant Joan i Sant Pere, fet per l'hereu del Quer en memòria de...està escrit a unes rajoles en el mateix "monument". En aquest punt, el PR se'n va recte per la pista sense asfaltar. Aquest serà el camí de tornada així que seguirem per la pista cimentada fins arribar a el Quer. Un apunt. Fins aquí es pot pujar amb cotxe i deixar-lo aparcat. Fin de l'apunt. Aquí vaig veure que el meu itinerari perfectament planificat no el podia seguir ja que la pista estava tallada amb una tanca de fusta i un cartell que indicava que es prohibia el pas per tractar-se d'una propietat privada. Jo el vaig creure ja que no volia complicacions ni possibles discussions així que vaig buscar una alternativa. Reculí uns metres i prenguí el desviament que, abans d'arribar a el Quer, passa entre camps en sentit nord-oest Comencem a voltar un camp i arribí a una canonada d'aigua i uns esgraons que, pel seu costat pugen pel dret per el mig dels camps en busca d'una edificació que es veu a la llunyania . Comencí a pujar pels esgraons i a la meitat de la pujada, per una mena de pont, passí a l'altre costat de la canonada i vaig dirigir-me a un pomer que es veia al davant, travessant el camp, per així tornar a sortir a la pista bona que tenia planificada. També es pot continuar pujant per l'escala fins arribar a l'edifici del final de la canonada. L'últim tram d'esgraons és , actualment (2013), impracticable degut als esbarzers que han conquerit el terreny. Aquesta dificultat es supera si passem a l'altre costat de la canonada i la seguim, en pujada, ara amb la canonada a l'esquerra, fins l'edifici. Per l'esquerra d'aquest han de sortir diversos corriols que , entremig de la vegetació, permeten el pas i sortir a la pista bona.. Com ja he dit, en el meu cas sortí a la pista uns metres més abaix. La seguí per l'esquerra, en pujada, deixant, més endavant, a l'esquerra una pista que també venia de l'edifici de la canonada. Seguint la pista, a l'alçada del següent revolt, a l'esquerra, es deixa a la dreta una altra vella pista que segons el mapa d'alpina no va enlloc. Segueix un curt tram recte, en pujada, que ens porta ja uns metres per sobre de l'edifici de la canonada i veiem un parell de corriols que, provinents d'aquella direcció, s'incorporen a la pista. A partir d'aquest punt només ens caldrà seguir-la. Passem primer per la font de l'Esclop, en una zona obaga molt maca i vorejats d'alts pins, o avets, no soc botànic. Més endavant creuem el torrent de la Grau i ens retrobem amb el camí que, segons el mapa, jo no ho vaig comprovar, puja del mas de la Barruda. Seguim recte en suau pujada i sortim a una zona oberta a on veiem, a l'esquerra, a peu de pista, una cabana que segur que és un bon aixopluc en cas de necessitat. Seguim pujant en direcció al turó de la LLadura. Arriba un moment que la pista troba un filat de filferro . Ho seguirem per l'esquerra fent drecera. El corriol és intuible malgrat trobar-se aperduat entre la vegetació. En cas de perdre-ho, caldrà acostar-se al filat. Tard o d'hora es retrobarà el camí. Si no es vol fer aquesta drecera es pot seguir per la pista, tenint en compte que hi ha un encreuament de pistes a on caldrà agafar el trencall correcte. Quan la drecera troba de nou la pista la seguirem en la seva totalitat, travessant longitudinalment la serra Llevada. Quan arribem al torrent de Truitarens ens trobem als peus del turó de Sant Pere. Podem pujar a ell seguint la pista o estalviar-nos-en fent drecera seguint per el costat del torrent. Més endavant seguirem per la pista que en direcció nord-est ens fa creuar el torrent de la Grau i de forma planera i plàcida ens porta fins a la jaça dels Eugassers. Potser aquest tros de pista us faci pensar, com a mi, en fer drecera. No us equivoqueu. Hi ha una tanca molt bèstia que no permet el pas, millor seguir la pista fins la jaça.. Passada la tanca girarem a l'esquerra, en sentit nord-oest Ja, en tot moment, tindrem la tanca de filferro a la nostre esquerra. Així, en pujada, passarem per el coll de Pany i dos falsos cims, fins acabar definitivament en el vèrtex geodèsic del puig de les Agudes. És un excel·lent mirador i un lloc immillorable per a recuperar forces. Cal una bona estona per a delectar-se amb el panorama. El cim del puig Sistra el veiem a tocar així que ens adrecem. Cap problema amb l'orientació ja que el camí és evident. Millor però creuar a l'altra banda del tancat. Si no es vol anar al següent cim i escurçar així el passeig en 5 kilòmetres, es pot baixar pel dret, des de la collada Fonda, a buscar el camí de tornada al pla Rodó. Ben mirat aquesta pot ser la millor opció ja que el puig Sistra no ofereix cap visió diferent a la que hem obtingut. Si s'opta per fer el puig Sistra anirem en la seva direcció per camí clar, passant pel pla de les Bigues i la collada de Lliens, sempre seguit el filat, o retallant camí pel dret. De la collada cal seguir el corriol que mena al cim del puig Sistra. Per tornar es desfà el camí fins el pla de les Bigues. Allà connectarem amb el GR que seguirem fins enllaçar amb la pista que, uns metres més abaix de la nostra posició, mor en aquest pla i passa a convertir-se en rodada de vehicle. Al final aquesta rodada també desapareix. Hem de creuar el pla, girant una mica a l'esquerra, per enllaçar amb un corriol que neix en aquella direcció. Aquest ens conduirà, sense perdre gens alçada, al pla Rodó, a un abeurador i a una font. Just passar aquesta hem de prendre el corriol de l'esquerra, que fa una mica de pujada, i deixar el de la dreta, que planeja. Així tindrem que fer servir un pas que ens permet arribar a la font Roja. Està canalitzada i desvia l'aigua a la font que hem passat anteriorment i a d'altres abeuradors que es veuen en una cota inferior. Més endavant arribem al pla Llobet. Seguim el seu perfil procurant no guanyar ni perdre alçada i tornem a trobar una pista de rodada de vehicle. Seguim aquestes rodades i acabem trobant que la pista es fa més evident. Després d'un curt descens som a Cubertant, Hi ha una curios estructura de roques. Deixarem la pista que se'n va per l'esquerra, que enllaça amb el camí que hem fet servir de pujada i prenem la de la dreta, que en un parell de revolts, ens porta al cim de font Móra. Passat aquest, i seguint sempre per la pista més evident, acabem enllaçant amb el PR que enllaça Setcases amb Vilallonga de Ter. Aquesta pista ens porta a Llebro. El PR no arriba a creuar el torrent de Llebro ja que just abans de creuar-lo s'enfila per un corriol a l'esquerra i deixa la pista, evitant així una marrada. En aquest tram però cal anar a la guaita ja que el camí es complica una mica quan sortim a un camp. S'ha de saltar una línia de filferro per anar a l'altre costat del camp a trobar de nou la pista. Hi ha senyals, però cal localitzar-les. Ja en pista o sender més evident, passem pel clot de les Rovires. Més endavant cal deixar la pista i baixar, per l'esquerra, seguint ja els senyals més evidents, a el serrat del Canal. En el proper encreuament seguirem per la dreta, sempre en baixada, en sentit sud-oest i després un altre punt en el qual hem de deixar de banda un corriol a la dreta i un altre a l'esquerra. Aquest últim ens tornaria a el Quer, en el cas de que haguéssim deixat allà el cotxe. Seguim doncs recte camí avall, per el PR, i passarem pel punt en el que neix la canonada d'aigua i els esgraons que hem fet servir al matí. Passats aquests sortim de nou a l'oratori i a la pista cimentada i ja tan sol resta desfer el camí per tornar a l'aparcament.