Puig Estela

Cim recentment afegit al repte zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Esquers de cal Cabrer-Turó de les Àligues-Cambra de les Monges-Forat de les Encantades-Collet dels Ases-Turó de la Creu-Puig Estela-Serra del Moro-Turó de les Àligues-Esquers de cal Cabrer
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Ogassa Lloc sortida: Bac de la Roda
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Taga-Serra Cavallera
Coordenades: UTM Datum: European 1950UTM
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 12/08/2013 Distància: 8,8 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: sense camí Orientació*: Moderada
Dificultat*: Mitja-Alta Esforç*: 4 sobre 5
Temps 
Total** 5 h. 10 min. Caminant** 3 h. 40 min. Parat** 1 h. 30 min.
Altures
Màxima ** 2009 metres Mínima ** 1406 metres Acumulat** 813 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
Aquesta va ser un llicència que ens vam permetre quan vam trobar a wikiloc un trac fet per anggoman i que ens va agradar ja que fa servir un itinerari poc comú per anar al Puig Estela, caminant per sota dels cingles que tallen la muntanya a mitja alçada i visitant una sèrie de cavitats. Sobre el paper molt be. Una altra cosa va ser sobre el terreny. Mirant el mapa, i coneixent una mica la zona, tot semblava be i factible. Res a dir del tros de carena. Fàcil i molt maca. Totalment oberta i amb vistes a tots dos vessants. Però tot canvia a la part baixa. Es fa molt bé fins la cambra de les Monges. A partir d'aquest punt costa més de trobar quelcom semblant a un camí. Es troben traces que jo diria son de bestiar. La cosa es complica una mica, degut a la vegetació, quan estem a punt d'arribar al torrent sec que baixa del pla de l'Abat. Una vegada creuat aquest el flanqueig a fer es fa una mica dur ja que no es veu on poses els peus i sota l'herba hi han moltes pedres. Després, segons el mapa d'alpina fet servir (Taga), es connecta(¿?) amb el camí que puja de Sant Martí Surroca i el Duran. Al poc, s'ha de buscar molt, hi ha el forat de les Encantades. Nosaltres vam refer una fita que ens va costar de veure ja que la vegetació la tapava. Tampoc ens vam esforçar molt. Estaven ja una mica cansats, després de varejar-nos amb la vegetació buscant la cova ( un forat ). Més endavant el camí no millora res. Amb els turmells ja prou castigats (si, ja sé, soc un tou) vam passar pel portell de l'Avellanosa i a l'arribar al clot dels Llisos ja vam tenir prou. Vam trobar de nou el pas mig tallat per la vegetació i vam abandonar el recorregut previst i el camí marcat al mapa. Segur que era poc el trajecte, però no vam voler continuar caminant a quatre grapes i vam pujar al collet dels Ases, a retrobar el camí, per un altre terreny que ens va semblar de molt millor fer. I a partir d'aquest punt tot va anar be fins al final de l'excursió. Al cim vam poder gaudir de molt bones vistes que ens van fer oblidar els patiments anteriors així que tot va acabar be. Cert és que el trac original està fet l'any 2011 i es suposa que en aquella data la muntanya presentaria millors condicions. També és cert que en cap moment vam tenir grans dificultats en fer el trajecte. Potser l'error va ser fer la sortida en ple estiu, i pensant que es tractava d'un passeig, sense grans desnivells. Pel que fa a les coves...La cambra de les Monges té una entrada complicada. S'ha d'anar a buscar un forat petit i estret que hi ha a la banda de ponent del cingle i entrar per ell amb les cames pel davant i el cul a l'aire, dit d'una altre manera, com si desgrimpéssim. El forat de les Encantades ja he comentat que és de mal trobar tot i que hi ha un camí no molt obert que permet pujar-hi sense gaires complicacions, si es troba. Buscant-lo podeu comprovar les vostres dots de rastrejadors.
Aproximació en cotxe
Sortirem de cal Cabrer, cabana no habitada que hi ha a la pista formigonada que porta al refugi Montserrat, la gran Jaça i al coll del Pal. És una pista estreta però en perfecte estat. S'ha d'anar en primera instància a Ogassa. Seguir carretera amunt fins al prat de Pinter. Després seguir pista en direcció a Camprodon i Sant Martí Surroca. Més endavant cal agafar la pista de l'esquerra, en pujada, que mena al refugi. Aparcar, hi ha lloc per a un vehicle, dos ja molt just, a les coordenades:
UTM zona 31T x=441693 y=4681186

Descripció del recorregut

Començarem caminant en sentit oest per anar a pujar per el llom del turó que tenim a la vista. Sembla que no però hi ha camí clar. Per una banda hi ha un que, anant seguin el filat, neix a l'esquerra del sentit de la marxa, molt perdut al començament però que a mesura que anem pujant es va fent més clar. Per altre banda, també hi ha un altre que puja més dret més ajustat a l'oest que l'altre i que neix, més o menys, al davant de l'acabament de la primera línia de filferro, just quan aquest gira a la dreta. Sigueu pacients i buscar els corriols ja que hi son. Aquests, amb més o menys claredat, ens pugen als esquers de cal Cabrer primer i al turó de les Àligues en última instància. Quan som als peus del turó, just quan sortim de la vegetació i veiem les pedres que coronen la cima, hem de girar al sud-oest seguint la vora de la muntanya. Superat el primer barranc, a l'alçada de les Pigotoses s'ha de baixar, en sentit sud, a buscar les roques que semblen una balconada. Situats a sobre de les roques ja hi som a la cambra de les Monges, sota els nostres peus. S'ha de baixar a una llosa que hi ha a la dreta, un metre per sota de la nostra posició. Hi ha un forat, estret, i allargassat Aquesta és l'entrada. Sembla impossible, de fet nosaltres ni ho vam intentar, però comentat l'assumpte amb un coneixedor de l'indret em confirma aquesta dada. S'entra per aquest forat. Mètode: Us estireu a terra amb el pit sobre la llosa, els peus ja dintre del forat i aneu reculant. Ja sou a dintre. Suposo que s'ha d'anar amb compte ja que la cambra es troba a dalt del tot d'un bon cingle i la finestra ha d'estar suspesa al buit. Seny. La caminada continua en sentit oest i no busca la part de dalt dels cingles sino que va a buscar una espècie de corriol, traces de bestiar més que res, que segueix per sota les cingleres i, entre vegetació que dificulta el pas, porta a una altra cavitat. El forat de les Encantades. Costa de trobar ja que el bruc ha crescut molt i tapa qualsevol indici de camí, però també hi és. Quan el bruc s'aparta del camí hi deixa veure un espai obert a la nostre dreta, en el sentit de la marxa, heu de buscar una fita de pedra, petita en comparació a com hauria de ser, però bé, és una fita que marca el punt d'entrada per pujar al forat. És molt petit i baix, però s'està bé assegut a la seva entrada. Cal tornar al camí pel mateix lloc. I cal continuar en sentit oest, ja, en teoria, sobre camí “oficial” del mapa. Anem en direcció al portell de l'Avellanosa caminant per terreny sense camí, tot i el que digui el mapa, i en pendent transversal que castiga molt els turmells. Arribem al clot dels Llisos i tornem a trobar el camí perdut entre els arbres. El camí segueix entre la vegetació però ho abandonem i pugem al collet dels Ases per terreny alternatiu. Al collet retrobem el camí marcat al mapa. Sobre e terreny no hi ha camí físic, a lo més traces de pas, però es camina bé, en fort pendent i orientats al cim, que el tenim al davant, una mica al nord-oest. Així, seguint la traça deixada sobre l'herba trepitjada, passem pel turó de la Creu i pugem directament al cim, creuant un corriol marcat amb fites que se'n va cap a l'oest. Ja som al cim. Per tornar toca seguir la carena en direcció al col del Pal, en sentit nord-est Es un PR però no vaig veure pintura. El cas és que no cal. El recorregut és l'únic possible. Forta pendent a l'esquerra, amb estupendes vistes a la plana del Tarter a sota i del Pirineu al fons i una tanca de filferro a la dreta. Seguim fins el pla de la Parcel·la. Aquí deixem el PR i girem a la dreta, en sentit est primer i sud-est després. És millor, tot i que no ho sembli, anar sempre amb el tancat de filferro a la nostre dreta. Així recorrerem la totalitat de la serra del Moro i acabarem per retrobar el camí quan som de nou al turó de l'Àliga. Ja tan sol resta desfer el camí.
Cartografia editorial Alpina, mapa Taga.