Montbarbat des de Valldemaria

Cim recentment afegit al reptezona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta


Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Comarca de la Selva Lloc sortida: Mare de Déu de Valldemaria
Dades cartogràfiques
Cartografia: ICC Mapa: Full 152-055 e:1/10000
Coordenades: UTM Datum: STGR84
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 25/10/2013 Distància: 8,4 Km
Recorregut: Circular Ciclable: Si
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Moderada
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3 sobre 5
Temps 
Total** 3 h. 10 min. Caminant** 2 h. 10 min. Parat** 1 h. 00 min.
Altures
Màxima ** 325 metres Mínima ** 65 metres Acumulat** 393 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
Aquesta proposta que faig té un condicionant molt important. Tan sol hem aparcat ja tindrem quatre gossos vigilant que no entrem en terrenys de la granja de Valldemaria, però el cas és que, sí o sí, hem de creuar aquesta instal·lació. Els gossos no arriben a atacar, però fan molt bé la seva feina. Si us fan por els gossos no cal que continueu llegint ja que aquest itinerari, tal qual està, no es per a vosaltres. Potser us serveixi per a buscar alternatives, que segur hi han, ja que aquest sector de la muntanya està solcat per múltiples pistes i camins. Si sou dels que no en teniu i us entesteu en fer aquesta proposta, us recomano que quan els gossos us surtin al pas, us planteu drets amb els bastons ben a la vista i espereu que algú surti a veure qui hi ha, l'expliqueu què voleu i us acompanyi a l'altra banda de la granja. Així ho vaig fer jo i no va posar-me cap entrebanc. Per als que tingui por i per als que no. Si no es volen complicacions, en aquest mateix bloc tinc una altra proposta més curta però sense aquest condicionant tant important. Si encara interessa seguir llegint... Ho normal para pujar a aquesta muntanya és fer-ho des de Lloret de Mar. D'allà surt un recorregut senyalitzat molt ressenyat a internet en múltiples pàgines però com quasi sempre, miro d'oferir altres alternatives. Aquesta proposta és molt maca, però com ja he dit, però prefereixo repetir-ho, pot ocasionar conseqüències desagradables per l'assumpte dels gossos Aquesta banda de la muntanya està trinxada per múltiples pistes que segur ofereixen alternatives per evitar la granja però els amos d'aquesta no van saber explicar-me cap. Voltant després amb el cotxe (tot terreny) sí que vaig trobar una alternativa. És una pista que surt del quilòmetre 687,6 de la nacional II, anomenat al mapa com a Pi dels Gitanos, que va al turó del Reveixí, però no arriba ja que uns metres abans es desvia a la dreta per anar, en baixada sempre, a buscar la riera de Valldemaria. Aquesta pista acaba sortint a un camp de cultiu i segueix en direcció a la granja. Des d'aquest punt es pot completar (és una hipòtesi) també un recorregut circular. Si voleu ho podeu estudiar amb el mapa mirant aquesta imatge. Pel que fa a la muntanya en sí, suposo que l'interès d'aquesta es troba en les vistes (hi ha una torre de guaita), que jo no vaig gaudir ja que el dia no era net, i potser també en el fet de trobar al cim les restes d'un pobla ibèric dels segles IV-II A.C. També, a prop del cim, a la urbanització Montbarbat, es pot visitar un pseudo-dòlmen anomenat igual que la urbanització. L'ascensió al cim es fa per pistes en bon estat, tret dels corriols fets servir per començar i acabar el recorregut. Aquests estan mig abandonats i perduts entre la vegetació. Es fa bé ja que el rastre del sender encara és visible al terra, però si no es fan servir acabaran perdent-se, cosa que suposo interessarà als amos de la granja. Aquesta muntanya es la típica de la Selva, impossible de transitar fora de pistes ja que la vegetació és molt espesa i el sotabosc molt brut. Per últim, una curiositat. Al nou mapa de cims del repte de la FEEC, aquest consta com Montbarbat-el Terme Gros i crec que això s'explica ja que, depenent de l'escala consultada amb el visor de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, 1:25000 o 1:10000, els cims de Montbarbat i el Terme Gros – dos cims diferents-bescanvien la seva posició geogràfica. Si acceptem com oficial el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, el cim proposat té per nom el Terme Gros, però la FEEC ho té enregistrat com Montbarbat. Bé, una curiositat, com he comentat. Dit això, i per tenir segur que s'ha pujat al cim correcte, en aquest itinerari es puja a tot dos.
Aproximació en cotxe
Quilòmetre 686,5 de la carretera N-II. Si venim del sud l'inici de la pista queda a la dreta. Si venim del nord cal anar fins el quilòmetre 685,9 i fer un canvi de sentit. Ja a la pista es pot circular amb qualsevol tipus de vehicle ja que es torba en perfecte estat. Recorreguts uns 750 metres arribem a la granja de Valldemaria, a on haurem d'aparcar i esperar als gossos i el seu amo o ama.

Descripció del recorregut

Començarem a caminar, després d'haver solucionat l'assumpte dels gossos, en sentit nord-est per anar a buscar el final de les edificacions. Una vegada hem superat els coberts a on tenen les vaques, cal girar a la dreta, deixant a l'esquerra els dipòsits de fems d'aquests animals. Quan hem superat aquests veurem que al davant nostre hi ha un marge, com de runes, que baixa a la riera de Valldemaria. Veiem també que neix un corriol, baixem i el seguim. Al poc el camí s'obre i es converteix en pista en estat d'abandó. Més endavant es fa més transitable i comença a fer pujada de forma sostinguda. Trobem el primer encreuament dels molts que trobarem a llarg del camí. Seguirem per la pista central. Més endavant, a uns 500 metres aproximadament continuarem recte en sentit nord-est. Uns pocs metres després continuarem també en el mateix sentit i abandonem per l'esquerra una altra pista. Ara la pujada es suavitza i la pista gira en sentit nord i més endavant segueix cap al nord-oest, llavors deixem la pista que continua en aquest sentit i girem fort en sentit est. Arribem a un punt en el qual podem fer servir qualsevol de les dues opcions que se'ns ofereixen tenint en compte que giren en sentit sud. Quan les pistes es troben,seguim en sentit sud est. Trobem un altre enllaç. Ara seguirem per la dreta, en sentit sud-oest, planejant en busca d'un revolt a l'esquerra en el qual deixarem un parell de trencalls a la dreta. Davant apareix una altra pista, descarnada i en forta pendent. A la dreta continua la pista, ampla i planera. Podem fer servir totes dues ja que més endavant s'ajunten. La de l'esquerra costeruda, la de la dreta molt més còmoda. Quan les pistes es troben, el camí es fa més ample i arribem a un punt en el que la pista gira a la dreta i veiem a l'esquerra una pista, més estreta. Deixem la pista ampla, que també, fent més llarg, ens serviria, i anem per l'esquerra per la pista més precària, en senti nord. Al següent encreuament deixem la pista que inicia una suau baixada al nostre davant i girem a la dreta per continuar pujant i sortir a la pista-carretera que és el camí senyalitzat que puja de Lloret de Mar. Ara ja trobarem senyals de pintura verd. Seguirem la pista senyalitzada per l'esquerra, en pujada i al poc de baixada, per arribar a l'alçada del dipòsit d'aigua de la urbanització Montbarbat. Ja trobem un pal indicador i seguirem el camí que ens porta al poblat ibèric. El camí està marcat així que tan sol ens resta anar seguint els cartells. Al cim del Terme Gros/Montbarbat tenim el poblat ibèric i torre de gaita. Es suposen bones vistes. Per tornar farem servir un sender que neix al darrera de la última edificació que hi ha a la part sud-oest del poblat. Aquest corriol no està senyalitzat però es localitza fàcilment i és molt fressat i net. Així baixarem de nou a trobar la pista-carretera que és el camí que torna a Lloret. La seguim per l'esquerra i al poc arribem a un pal indicador. Seguim en direcció a Lloret centre. Deixem un trencall a l'esquerra amb l'accés restringit i seguim per la pista. Deixem de nou un trencall a la dreta i ens enfilem a dalt del turonet que tenim al davant per parar els peus al cim del Montbarbat/el Terme Gros. Ara anem a trobar la pista que veiem al sud-oest i la seguim per la dreta. Al nou trencall prenem per l'esquerra i al poc deixem el camí per desviar-nos a la dreta i anem fent camí de forma planera fins que trobem una pista, amb molta pendent, a l'esquerra, per sort no la agafem ja que seguim en sentit nord-oest i en baixada. Tornem a caminar de pla i trobem una altra pista que surt per l'esquerra que de nou abandonem per seguir, ara en descens, per la dreta en sentit nord-oest. Més endavant més de lo mateix. Al trencall seguim per la dreta, per la pista, i creuem la llera eixuta del torrent de la Pedra Escolta. Anem de nou planejant i abandonem 2 trencalls, separats uns 350 metres, a la dreta, i al següent ens desviarem per prendre orientació nord-est. De nou de forma planera anirem a creuar el torrent de mas Putega. Continuarem en sentit nord-oest per la pista per remuntar el llom de la muntanya i trobem una altra pista. La creuem i anem en sentit més o menys nord fins que trobem una altra pista. Aquí tenim dues opcions. La fàcil i còmoda és seguir per l'esquerra per pista fàcil que ens portarà a la granja de Valldemaria de manera directa. El trac però segueix recte per camí mig perdut que continua en sentit nord-oest fent baixada i amb vegetació que no arriba a tapar del tot la traça del camí. Així desemboquem a una altra pista. Per l'esquerra tornaríem a enllaçar amb la pista anterior però de nou busquem l'opció més complicada i feréstega i anem a localitzar un corriol que, amagat al començament, surt al davant de la nostre posició. Cal abandonar el trencall de l'esquerra i el de la dreta i anar a voltar una alzina que hi ha un parell de metres a la nostre dreta. Quan tenim l'alzina a la nostre esquerra la voltem i veurem que neix un corriol o pista tapada per la vegetació. El camí es va aclarint de mica en mica però mai arribarà a ser net del tot, però es fa pro bé. Deixarem un trencall a la dreta i ja a les portes de la granja de Valldemaria enllacem amb la pista que havíem dit era el camí fàcil. Ara seguim a la dreta i arribem a la tanca que barra el pas a la granja. De nou cal anar amb compte amb els gossos així que millor cridar als amos per mirar que algú ens acompanyi de nou al cotxe.