Sant Roc

Cim recentment afegit al reptezona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

Sant Martí de Llémena-Km 19,2 carretera GI531-l'Aulet-la Casica-can Sotera-torrent del Reig d'en Buc-Sant Roc-pujant de la Sitja-flanqueig pujant del Casot-ca n'Aulina-Sant Martí de Llémena
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	SVVall de Llémena		Lloc sortida:	Sant Martí de Llémena
Dades cartogràfiques
Cartografia:	ICC		Mapa:	Fulls 150-48 i 151-48
Coordenades:	UTM zona 31T		Datum:	ETRS89
Dades GPS
Marca:	Garmin		Model:	Montana 600
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Característiques del recorregut
Data:	25/11/2013		Distància:	9,4 Km.
Recorregut:	Circular		Ciclable:	No
Terreny:	Asfalt, pistes i senders		Orientació*:	Fàcil
Dificultat*:	Baixa		Esforç*:	3 sobre 5
Temps
Total**	4 h. 30 min.	Caminant**	2 h. 25 min.	Parat**	2h. 05 min.
Altures
Màxima **	599 metres	Mínima **	243 metres	Acumulat**	400 metres

* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin

Comentaris

Com desgraciadament acostuma a passar, la realitat sobre el terreny acostuma a reflectir les carències cartogràfiques. Dit d'una altra manera, els mapes no representen la realitat física. M'explico. La muntanya de Sant Roc, pel vessant de Sant Martí de Llémena sembla innaccesible ja que hi una cinglera important i mirant el visor de l'aplicació informàtica de l'ICC, o el mapa físic, a qualsevol escala, es confirma aquesta sensació ja que no figura cap camí que pugi a dalt. Una altra cosa es la realitat contemplada sobre el terreny. Una tranquila passejada matinal permet confirmar que hi han tres llocs pels quals és possible fer la transició del pla de Sant Martí al pla de Sant Roc. De nord-oest a sud-oest tenim, en primer lugar, un pas que, per l'Aulet, connecta el pla d'en Vila amb la Casica. Més al sud-est trobem el pujant de l'Escaió i per últim, ja gairebé a la punta sud-est de la cinglera, el pujant de la Sitja, a l'alçada del Bosc d'en Pere Puig (tota ella toponìmia de l'ICC). Tots aquests passos són de molt bon fer, sobre tot el primer i l'últim. El de l'Escaió no el vam fer, però el sender que el ressegueix sembla clar i fressat, tot i que una mica estret. Aquests pujants , permeten completar un interessant recorregut circular més curt que si fem la caminada per la banda d'Amer.

Pels amants de l'escalada, aquest enllaç.

I a aquells que els agradin els ràpels, al cim hi ha un equipat. Trobareu informació en aquest enllaç.

Aproximació en cotxe

A partir d'avui faré servir la geolocalització per a indicar el punt de començament de la caminada. Aquest és l'enllaç amb les coordenades. Una vegada oberta la finestra de Google maps cal indicar en la casella A la direcció de partida.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar seguint la carretera, en sentit nord-oest, fins al Km. 19,2, aproximadament. En aquest punt la deixem per desviar-nos a l'esquerra i seguit a la dreta per prendre una pista herbada que, de forma paral·lela a la carretera ens portarà a pujar a la part alta del cingle. Aquesta pista no té pèrdua. Comença a fer llaçades a esquerra i dreta, per guanyar alçada, de forma còmoda però sostinguda. Segons anem guanyant alçada la pista va guanyant també pendent. Com acostuma a passar a les pistes que fan llaçades, a cada una d'elles arriba un sender, però en aquest cas no hem de prendre cap. Uns perquè s'han perdut, altres perquè no interessen. Mai hem de deixar la pista. Així, després de 5 corbes, trobem, a la dreta, un sender senyalitzat amb una fita de pedres i una antiga marca de pintura en forma de fletxa (tan antiga que quasi ni es veu). Ara sí deixem la pista i seguim pel sender, en sentit sud-oest. Més endavant trobem un desviament. Deixem el trencall que segueix recte i girem a l'esquerra per prendre orientació sud-est. Ara tenim unes fites que ens ajudaran a sortir a una pista de terra, ampla i planera. A partir d'aquest punt ens anem trobant diferents desviaments que poden fer dubtar i dificultar la progressió, però es tracta d'anar fent servir la pista més rodada. Del que es tracta és d'anar sempre en sentit sud-est, per pista i sense entrar en cap moment a la vegetació, fins passar de llarg el Torrent del Raig d'en Buc, totalment sec. Més endavant deixem un desviament a la dreta, que ens portaria al Puig d'Elena i la Mare de Déu i ens endinsem a la vegetació al deixar la pista que segueix per la dreta. Ara anem per sender, una mica emboscats però molt net, fins que trobem marques de pintura blanca, als arbres i al terra. Primerament trobem una creu de camí incorrecte. Seguim recte en sentit sud-est i deixem per la dreta el trencall que torna a la pista anterior i al puig d'Elena. Seguint la pintura blanca arribem a un baixador. Per ara el descartem però haurem de tornar. Ara però fem cas del cartell que indica la direcció a seguir per anar a Sant Roc. En poc temps arribem a un petit espai que fa les vegades de mirador. Ull que és una mica aeri. Seguim en direcció a Sant Roc i arribem ràpid. Un altre magnific mirador, tot i que no permet la visió del Pirineu, a diferència de l'anterior. Amb aquest de Sant Roc s'ha de tenir més cura encara. Ens podem fer una idea de la verticalitat de la paret tan sol veien els estris engantxats pels escaladors. Gaudit de l'espai hem de tornar sobre les nostres passes i anar al baixant. Es fàcil de baixar i sense problemes. Sembla mentida veient els cingles. En principi el baixant ens porta en sentit contrari al que ens interessa, però arriba un moment que podem agafar un trencall que gira en sentit nord-oest i ens encamina en la direcció correcta. No hi han senyals ni marques, però el camí és fressat i evident. Al mapa de l'ICC figuren molts senders i corriols, però a l'hora de la veritat aquest no són físicament. Així anirem flanquejant la muntanya, per sota dels cingles però sense veure'ls, en lleugera i imperceptible pujada, en sentit nord-oest. Finalment el camí s'eixampla i comença a perdre alçada i arriba a un punt en el qual la pista fa un fort revolt a la dreta per agafar orientació sud-est. En aquest punt trobem a l'esquerra, senyalitzat amb una fita, un corriol mig perdut entre la vegetació que puja també a dalt del cingle pel pas anomenat pujant de l'Escaió, i va a sortir a la pista, a l'alçada de can Buc. Nosaltres seguim uns metres, fins a l'angle de la corba. Aquí hem de deixar la pista i seguir per un sender, senyalitzat amb una fita de pedres, que s'endinsa en la vegetació i comença a baixar en sentit nord, en direcció a ca n'Aulina i can Reixac. Finalment sortim a la carretera per la qual retornarem al cotxe.