Els Àngels

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Aparcament-Coll de la Magrana-PK 14 GIV-6703-Vessant nord puig d'en Llac-Puig Redó-Puig Alt-Torrent de Vidal-Torrent de Resclosons-Molí de Can Llac-Pont de la font Picant-Aparcament
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Les Gavarres Lloc sortida: Pista Madremanya a Mas Vidal 
Dades cartogràfiques
Cartografia: ICGC Mapa: Fulls 307-96 i 307-97 e/1:5000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Wikiloc Model: Navigation pack 
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 01/08/2017 Distància**: 11,61 km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 56
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Moderada
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps **
Total: 3 h. 47 min. Caminant: 2 h. 55 min. Parat: 52 min.
Altures **
Màxima:  486 metres Mínima: 119 metres Acumulat: 442 metres
Pendents **
Pendent màxim***:
Ratio pujada: 9,50% Ratio baixada: 8,80%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris
Ja fa uns anys, allà cap al desembre de 2010, vaig anar a fer un volt per la zona de la finca de Can Llac, de Sant Martí Vell, mirant de trobar un camí que em permetés connectar els cims dels Àngels i Montigalar. L'objectiu el vaig aconseguir, però no en vaig donar publicitat pel fet que, en primer lloc, tot el perímetre de la finca, uns 15 km, lluïa una estupenda tanca metàl·lica que obligava a caminar per terreny molt empipador, i segon, creuar el Rissec va resultar una feinada a causa de la gran quantitat de vegetació que dominava la llera eixuta de la riera. En definitiva, l'aventura va resultar de tal envergadura que vaig pensar que no es podia fer pública una proposta tan esgarrifosa. Amb l'experiència viscuda, pocs dies després vaig contactar amb l'Ajuntament al qual està adscrit la finca i em van informar que aquella tanca era il·legal i que s'estaven fent gestions amb la propietat per tal que la retirés, conforme el dictat d'una sentència ferma d'un jutjat. El tema va quedar arraconat per mi - jo ja havia aconseguit el meu objectiu – fins que fa uns dies, ara que estic enfeinat redissenyant el meu web, vaig llegir a Wikiloc una entrada de l'usuari «capita haddock» en què explicava que gràcies a la pressió popular aquell ferro ja no hi era i que es podia caminar lliurement pel vessant sud de la muntanya dels Àngels. Segons les seves explicacions al mateix track, l'any 2013 ja no va trobar la tanca i, a més a més, algú havia estassat la zona i fins i tot es podia anar a parar al molí de Can Llac i connectar amb una carretera de terra a l'altra banda del Rissec Malgrat la diferència de temps entre la data d'aquella caminada i l'actualitat, el cap em va començar a bullir amb la idea d'anar-hi a donar una ullada. Pocs dies vaig trigar a carregar els estris al cotxe i anar-me'n, pensant que, malgrat com anava de fornit, trobaria a faltar un matxet, ja que els 4 anys transcorreguts són molts per a uns camins que no acostumen a ser estassats si no és per alguna colla que organitza una cursa o marxa per la zona. Ja, d'entrada, m'ensumava que el tram que ressegueix la riera de Rissec em donaria problemes. Ja ho explicaré a l'apartat corresponent. També pensava que els propietaris de la finca haurien relaxat les feines de manteniment. Aquesta explotació estava pensada com a finca de caça, d'aquí la tanca, així que tota ella és trinxada de pistes i senders per permetre als caçadors acostar-se als punts de parada existents. En deixar de fer aquesta activitat, segur que la propietat ha pensat que ja no té sentit gastar diners en aquest tipus de feina així que els camins estarien en procés de deteriorament. Bé, tot això per dir que sí, que en determinats punts caminar comença a ser complicat. Res que de moment ho impedeixi però sí que la vegetació comença a emprenyar. Sobretot comencen a haver-hi esbarzers a zones de les quals resulta difícil escapar-se i en les que confirmo que m'he deixat a casa el més important. Ara per ara, amb tres enganxades es passa, però això no serà així per molt temps. El que passa, també, és que com que no hi ha tanca, existeixen alternatives que eviten el pas, gairebé en la seva totalitat, per aquestes zones. Hi ha molts trencalls, barrats amb cadenes, que tan sols prohibeixen el pas a la circulació de vehicles, no de persones, així que aquestes pistes i senders seran les que ens estalviaran baralles amb la vegetació. Ho explicaré també a l'apartat corresponent. Per fer l'aproximació al punt d'inici al qual vaig anar penso que cal un vehicle tot camí, d'aquests tipus SUV, o un turisme amb molta alçada lliure a terra. Sobretot si es fa per la banda de Madremanya. Hi ha la possibilitat d'acostar-s'hi per Montnegre, per pista en millor estat, però des de l'alçada de les Conilleres fins al pont de la Font Picant, el pendent oscil·la entre el 40% i el 55%. Aquesta proposta permet la tria de molts punts d'inici diferents. Es pot començar també des del pont de la Font Picant o si hom no es vol complicar la vida o no disposa de vehicle tot camí pot fer servir la carretera GIV-6703, ja que el recorregut té possibilitat de connexió amb aquesta als kilòmetres 14, 12 i 11.
I un apunt final: si es fa el recorregut en el sentit horari, al contrari del que vaig fer jo, segur que els camins són més fàcils de trobar i ens estalviarem els passos mes compromesos, sobretot els que hi ha a la vora de la riera, per la qual no passarem ja que la mateixa pista ens n’allunya. Si es fa així, caldrà tenir en compte que la ressenya s'haurà d'interpretar a l'inrevés. On digui dreta serà esquerra i on sigui nord, serà sud.
La ressenya que jo explico està feta en el sentit contrari a les busques del rellotge i evitant els llocs bruts així que no caldrà barallar-se amb les esbarzers.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'aparcament públic de Sant Martí Vell.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Començo a caminar en pujada, en sentit nord-est, en direcció a Madremanya i deixo a l'esquena el camí de Madremanya a Mas Vidal, que segueix en baixada en sentit nord-est i la pista que va al Montigalar pel pont de la Font Picant, que se'n va en baixada en sentit sud. Aquesta última serà la pista per la qual tornarem. Al cap d'uns 300 metres surt per l'esquerra una altra pista, aquesta una mica més precària. La prenc i giro en sentit nord-oest, primer en lleugera pujada i una mica més endavant planejant per voltar un petit turó. No camino gaire temps per pista, ja que al cap de poc trobo un sender, senyalitzat amb una fita, que agafa pendent, encarat al puig de la Magrana. El sender puja pel mig de la vegetació, estret però franc i ràpid es fa força pendent per arribar de forma ràpida a la carena de la zona de les Pasquales i a un coll entre el puig de la Magrana i una cota sense nom. Segueixo ara per un camí molt més ample i còmode, planer i fins i tot en descens i finalment em trobo amb una pista transversal. M'incorporo a aquesta nova pista i la segueixo en sentit nord-oest i segons avanço vaig deixant diversos viaranys que surten al pas fins que arribo a un nus de camins. Deixo a l'esquerra i a la dreta altres camins i segueixo en el mateix sentit de la marxa, amb un vell mur de pedra, en molts llocs ja caigut a terra, a la meva esquerra, finalment la pista gira cap a l'oest i surto a un altre encreuament de pistes, amb la carretera a la meva dreta. Aquest pot ser un bon lloc alternatiu per començar a caminar. Com que l'asfalt no és una opció, continuo per la pista que en sentit oest segueix en ascens, paral·lela a la carretera i passo al costat d'uns ruscs, a una distància prudencial. En aquest punt el camí endureix el pendent per voltar pel solell un altre puig de la Magrana. No passo per la cota cimera, ja que aquests cims estan voltats de vegetació i no tenen gens d'interès. Em planto així a un altre coll i un encreuament de pistes. La que trobo ara també té, per la dreta, un enllaç amb la carretera així que també pot ser un altre punt alternatiu per iniciar la caminada. Encara en trobarem un altre més endavant, ara però toca anar a la cerca d'un dipòsit d’aigua de bombers que es veu a l'oest del lloc al qual sóc. Segons el mapa sóc a la zona de les Pasquales. Abans de superar el dipòsit surt per la dreta una vella pista. Prenc aquest nou viarany i deixo així, en ascens, el dipòsit a la meva esquerra. De nou em trobo dins la vegetació i sempre en pendent de pujada arribo a un punt en el qual la pista, molt malmesa des de fa una estona, esdevé sender, o millor corriol. Es tracta d'una traça molt maca que transita entre alzines i bruc i amb no gaire pendent. Pel camí em trobo en un punt on s'ha de prendre una decisió. Seguint el trencall que segueix recte s'arriba a una pista per la qual puc fer camí però el trencall de la dreta sembla més curt i arriba al mateix lloc sense fer servir pistes. Enfilo, en suau pendent, el ramal de la dreta, en sentit nord-oest i deixo la traça que segueix en sentit sud-est. Aquest sender volta el puig d'en Llac per la part obaga, pròxima a l'asfalt, que de tant en tant anirem veient. Em planto així a una mena de plaça en la qual destaca la carretera que puja als Àngels i connecta Madremanya amb Girona. Aquí s'ha de tenir cura i trobar la connexió amb la pista de terra que ens ha de portar pel bon camí. Al sud de punt al qual he sortit hi ha un petit talús de terra. A l'altra banda hi ha la pista. Aquí l'any 2010 ja hi havia la tanca. Ara però ja és història. Continuo en sentit nord-oest per pista cada vegada més precària, alternant pendent i planúria i de cop em trobo que la pista acaba de forma sobtada. Un senyal de pintura verda i groga, molt brasilera, i una gran fita enfilada a dalt del marge ensenyen per on cal seguir. Rastres de terra remoguda a causa dels treballs de retirada de la tanca i aquests senyals verds i grocs, escadussers, ajuden a seguir l'inexistent camí. Al cap de poc el pendent s'accentua i sóc al puig Redó. Ara sí que faig cim, ja que el camí m'hi porta. Tinc la primera visió del dia del cim. Ja s'albira l'edifici de l'hostatgeria i les antenes de telecomunicacions. El camí a seguir és evident. Endavant que fa baixada. Bé tirant pel dret o bé fent camí per la pista de l'esquerra baixo al coll de Portell. A l'esquerra deixo una pista barrada amb una cadena i segueixo en sentit oest, paral·lel a la carretera. Aquest camí em porta a caminar sota una línia elèctrica i quan sóc a la torre puc fer també una bonica foto del cim. Un suau descens i sóc de nou a tocar de la carretera. Aquesta vegada sí que trepitjo l'asfalt. Ho faig per passar a la pista que em rep a l'altra banda. Vaig fent sense ensurts fins a trobar el camí que puja de Sant Martí Vell. Ara canvio les escadusseres marques de pintura verda i groga per la groga d'Itinerannia. Segueixo aquests senyals en sentit sud-est i, després de superar una edificació que sustenta una instal·lació elèctrica arribo a un dels aparcaments i a l’àrea de lleure de la zona. De l'edifici anterior surt una pista que també es pot fer servir, més llarga però, per fer el cim. Jo pujo més directe al puig Alt, ja que tinc ganes d'arribar. Al davant de l'edifici religiós i de l'hostatgeria ens rep una esplèndida terrassa que temps enrere era un magnífic mirador. Avui en dia, una espectacular vegetació ens treu panoràmica. El lloc es mereix una llarga estona per gaudir-lo. Aprofito per fer un mos, recuperar líquids i fer fotos fent petant la xerrada amb el personal, molt amable, de l'hostatgeria – ben d'hora al matí es poden fer aquestes coses – i quan ho tinc tot fet, inicio la tornada. La plantejo rodejant tot el perímetre de l'edifici i sortint així a una altra zona d'aparcament, al final de la qual veig l'edifici de Movistar. També per la dreta veig un sender, protegit amb una barana de fusta. Baixo por aquest a un camí molt més ample i net. Em porta a trobar l'asfalt, just al davant de la porta d'accés a la finca de Can Llac. Cal creuar l'asfalt. Aquí encara resisteix la tanca metàl·lica. La vaig resseguint en sentit sud-est sense veure per on lliurar-me’n i veig un dipòsit dels bombers. Hi pujo. Des de dalt veig que algú ha tirat a terra el tancat. Es pot baixar directament i passar-hi per sobre en sentit sud-est o es pot fer amb orientació directa al sud i baixar a la pista sense haver de saltar cap tanca. Això s'explica pel fet que desapareix uns pocs metres més al sud-oest del punt al qual han tirat a terra el tancament. Penso que els propietaris han deixat aquest tall com a sistema dissuasiu. Sigui com sigui, ja som a la pista bona, que ens ha de baixar al clot de la riera de Rissec. Si fem per l'esquerra, en direcció a la porta d'accés a la finca, podem escurçar el recorregut alternant diferents pistes però poder així es passa a prop del mas i es possible que els propietaris s'importunen. No cal molestar a ningú així que segueixo per la dreta, en sentit sud-oest. Pel camí, sempre en pendent de baixada, deixo diverses pistes, barrades amb cadena i cartell de circulació prohibida però no es diu res del pas de persones. Vaig baixant per pista en un estat òptim fins que havent fet un llarg descens em trobo amb el torrent de Resclosons. Aquí ja veig que la vegetació acabarà creant, d’aquí a poc temps, problemes. Ara per ara la vegetació, les ortigues i els esbarzers no emprenyen massa. Pocs metres després de superar el torrent trobo per l'esquerra una altra pista barrada amb una altra cadena. Tot i el seu indici de precarietat és el camí bo que evita patiments amb la vegetació així que deixo la pista i creuo la cadena per iniciar una suau pujada per la nova pista. Sense perdua arribo a un altre encreuament de pistes. Passo a l'altra banda d'una nova cadena que trobo i m'incorporo a l'encreuament. Per l'esquerra, en pujada, aniria de nou als Àngels, per la dreta, també amb cadena hi ha la pista que em baixaria de nou al Rissec i als problemes vegetals. Segueixo pel tall recte, en sentit sud-est. Seguint sempre per la pista em vaig acostar al molí de Can Llac, en estat ruïnós i menjat per la vegetació. Allà el mapa dibuixa un camí, però sobre el terreny no el vaig saber trobar, ni ara ni fa 7 anys. Així que torno sobre les meves passes uns 200 metres per agafar un corriol, molt difús al començament però que segons vaig avançant es va esclarissant i guanyant amplada. Així , amb el cap fent memòria dels fets succeïts, em trobo amb la carretera de terra que porta a Montigalar. Aquest punt també pot ser un excel·lent lloc per plantejar l'inici. Uns metres més endavant, a la meva esquerra, o de cara, veig el pont de la Font Picant i m'hi adreço. Ja estic a les acaballes. Ja tan sols em resta seguir sempre per la pista més ampla per acabar al punt d'inici d'aquesta caminada.