Els Àngels

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Carrer de Romanyà-Camí del puig d'en Llac-Ctra. GIV-6703-Coll de Portell-Bari dels Àngels-Cim dels Àngels-El Segalar-La Castanyeda-Can Novas- Carrer de Romanyà
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Les Gavarres Lloc sortida: Sant Martí Vell
Dades cartogràfiques
Cartografia: ICGC Mapa: Fulls 77-24 i 77-25 e/1:25.000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 03/08/2017 Distància**: 13,62 Km
Recorregut: Circular Índex IBP **: 57
Terreny: Pistes Orientació*: Moderada
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Si Fonts: Al cim hi ha hostatgeria
Temps **
Total: 4 h. 06 min. Caminant: 3 h. 26 min. Parat: 40 minuts
Altures **
Màxima:  484 metres Mínima: 81 metres Acumulat: 464 metres
Pendents **
Pendent màxim***:
Ratio pujada: 7,50% Ratio baixada: 8,30%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris

Pujada a l'emblemàtic, pels gironins, cim dels Àngels (puig Alt, segons el mapa de l'ICC) apta per tots els públics, incloent-hi els més joves. Manca de tot tipus de dificultat, ja que transitem en la totalitat del recorregut per amples pistes perfectament arranjades, aprofitant diverses campanyes contra incendis, i per senders molt evidents i fressats. Tan sols s'haurà d'anar amb compte amb un curt tram d'asfalt que haurem de resseguir a la carretera GIV-6703 i als dos encreuaments que es fan per salvar la mateixa. El recorregut aquí proposat coincideix en un percentatge molt alt amb les rutes de BTT números 10 i 11, que són a la vegada part dels itineraris 1 i 2 senyalitzats pel Consorci de les Gavarres així que, depenent de l'època triada per fer el trajecte s'haurà d'anar amb compte, amb els vehicles de dues rodes i també amb els de quatre, ja que les pistes són aptes per aquests vehicles. 
Si al lector el fa enrere aquest assumpte de l'asfalt segur que l'interessa saber que existeix la possibilitat d'evitar aquest material, ja que aquesta proposta el que intenta és oferir altres possibilitats de caminada fent servir uns viaranys determinats, però que pel camí deixem un vial de connexió entre els itineraris 1 i 2 que no passa en cap moment per carretera, ni la creua. Si hem fet aquest recorregut, ha sigut perquè volíem fer servir una pista que temps enrere estava vetada pel fet de transcórrer dins de la finca de Can Llac, antigament encerclada en la seva totalitat per una tanca metàl·lica, del tot il·legal. Fa uns dies havia llegit que el ferro ja havia sigut tret i volíem comprovar-ho. Certament ara es pot caminar lliurement a molta distància del mas així que els propietaris no notaran la nostra presència. 
Al track, abans de fer el cim, si hom observa el dibuix de la traça, veurà que hi ha un bucle estrany. Això es deu al fet que he volgut mostrar les dues possibilitats que hi ha per deslliurar-se de les restes de la tanca que els propietaris han deixat encara clavada a ambdós costats de la porta d'accés a la propietat, suposo que com a element dissuasiu. El més normal és sortir pel primer forat que es troba, però si es vol fer una mica més llarg el recorregut, hi ha la segona escapatòria. 
Al cim trobarem el santuari de la Mare de Déu dels Àngels i una hostatgeria a la qual podrem recuperar líquids i forces. Des de la plaça, si el dia és clar, podrem veure unes magnífiques vistes de la rodalia, les quals podrem reconèixer gràcies a l'ajuda d'una taula d'orientació que hi ha al costat llevantí de la terrassa. Podrem veure les illes Medes, els Pirineus, les Gavarres, el Montseny, les Guilleries, etc., tot i que amb el pas del temps, la vegetació comença a treure horitzó. 
La ruta proposada surt de la població de Sant Martí Vell. Aquest poble conserva una de les millors estampes del Gironès, amb carrers empedrats molt estrets i d'aspecte medieval, molt ben conservats. Durant les festes nadalenques es fa a la població un pessebre vivent amb la participació de tot el poble, durant el qual s'obren molts carrers que estan tancats la resta de l'any. Aquesta sortida es pot fer, perfectament, en una matinal, així que si es vol, es pot planificar el dinar, o bé al cim, a l'hostatgeria, amb servei de menjador obert cada dia, o bé a la mateixa població, al restaurant Sant Martí Vell, regentat per la família Vilà des de fa molts anys i amb molt d'èxit, i els preus són molt ajustats.
Aproximació en cotxe

Proposo començar a caminar des de la població de Sant Martí Vell. Concretament des de l'aparcament públic del carrer de Romanyà.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut


Surto de l'aparcament al carrer Romanyà i el segueixo uns quants metres en sentit nord-oest fins a enllaçar amb el carrer dels Àngels. El segueixo en sentit sud-oest a la cerca del cartell indicador dels itineraris 1 i 2. Segueixo per aquest carrer uns metres més i a l'alçada del desviament a can Bonet deixo la pista per la qual camino i prenc sentit sud, atenent les indicacions d'un pal indicador que diu que per aquesta pista vaig cap al puig d'en Llac. Al cap de poc arribo a un altre desviament, sense indicador, i agafo el trencall que, en pujada, agafa orientació sud-oest i començo així a guanyar alçada de mica en mica, caminant per una ampla pista perfectament arranjada (2017) i desbrossada aprofitant una campanya contra incendis. També podia haver fet en sentit sud i seguir per la mateixa pista, ja que passant per can Boada els camins es troben més a dalt, però segons el mapa aquesta opció és més complicada degut a la gran quantitat d'enllaços i trencalls que hi ha. 
La pista que jo segueixo fa quasi sempre orientació sud-oest, amb curts trams d'orientació diferent i del que es tracta és d'anar tirant sempre per la pista més ampla i en millors condicions. Pel camí deixarem a la dreta una primera pista que sembla, per l'orientació que pren, es dirigeix a trobar el camí de Valldemia o itinerari 1 que surt de Sant Martí Vell, i més endavant, per l'esquerra i senyalitzat per una fletxa vermella en un suro que hi ha al marge dret de la pista, el camí que puja de can Boada.
Segueixo progressant i passo a tocar del puig d'en Perona, a l'esquerra, i el puig Virolet, a la dreta i arribo a un nou trencall a l'esquerra que no segueixo, ja que continuo fent per la pista principal. No trigo gaire a arribar a un important nus de pistes. Per l'esquerra ve el trencall que neix al quilòmetre 13 de la carretera GIV-6703. Aquest no serveix. Per la dreta hi ha el vial que es dirigeix als Àngels passant per la font Pixarella. Aquest camí és el que normalment es fa servir però al meu cas tinc la intenció de fer més llarg així que segueixo en sentit sud-oest, per l'únic tall que fa pujada, a la cerca del puig d'en Llac. A partir d'aquest punt m'adono de l'existència d'uns senyals de pintura, unes ratlles de clor groc i verd, molt brasileres, que ja coneixia de quan vaig fer la pujada als Àngels voltant Can Llac. Sabia que aquests senyals havien de pujar dret al puig Redó però també sabia que quan aquests senyals troben la carretera, el camí a seguir es complica per la presència de molta vegetació. Un dia d'aquests tornaré a investigar. 
En aquesta ocasió, la falta d'interès va fer que no em fixés i acabés per perdre-les. M'adono quan arribo a un punt, a tocar de la línia elèctrica, al qual hi ha un altre desviament. Per la dreta i per l'esquerra vaig a asfalt. Fa temps vaig fer aquest mateix recorregut, fent pel trencall de la dreta, i això em va suposar fer uns 800 metres per asfalt, fins a arribar a l'aparcament de sota el cim. Ara provaré de fer per l'esquerra, per sortir a l'asfalt a tocar del quilòmetre 12. 
Quan connecto amb l'asfalt trobo un pal indicador que em diu que per anar la puig d'en Llac he de seguir la carretera, en descens i orientació sud-est, uns 175 metres, per accedir a un petit coll a la base ponentina del puig d'en Llac. Travesso la carretera per passar un petit marge i aterrar a una pista. La segueixo per la dreta, en sentit sud-oest i en un no res tinc per la dreta la pista precària que puja al puig Redó. Aquesta pista em serveix, ja que fa més curt, però també més dret i ja conec el camí, cosa que no succeïx amb la pista planera que continua en sentit sud-oest, voltant aquest cim, mancat de grans vistes, tot i que entre la vegetació s'arriba a albirar les antenes i l'edifici del cim. 
Segueixo doncs de forma planera per la pista, sempre amb el puig Redó a la meva dreta, veient de tant en tant antigues, o no tant, parades de caçadors i també vistes a Can Llac i al cim i després de deixar un trencall en descens per la meva esquerra, arribo al coll del Portell. La mateixa pista em porta, paral·lel a l'asfalt, a caminar sota la línia elèctrica que em porta, just quan la pista inicia un suau descens, a un punt al qual es pot creuar l'asfalt per fer més curt a la cerca del cim, però aquesta opció ja la vaig fer en una ocasió anterior així que ara toca seguir la pista en descens per anar a trobar el barri dels Àngels. 
A partir d'aquest punt suposo que es pot anar al cim de diferents maneres, amb camí o sense. Jo segueixo per la pista fins que trobo les restes de l'antic tancament de la finca. Penso que la propietat ha deixat aquest tall com a element dissuasiu per tal d'evitar que tothom es fiqui a la finca. Al cap de poc de seguir la tanca es troba el primer tall que permet sortir en direcció al cim. Penso que el millor és sortir per aquesta zona, però coneixia el fet que la tanca, pista enllà, acaba a l'alçada d'un dipòsit de bombers així que vaig estirar fins allà per oferir altres alternatives. Al track hi ha dibuixades ambdues opcions. Totes dues ens porten a creuar l'asfalt i a trobar el camí de pujada als Àngels des de Girona. Tan sols cal seguir-lo per fer el cim. 
A dalt, si el dia és bo, les vistes acostumen a ser molt maques, tot i que cada vegada són més escasses, ja que la vegetació va creixent. És normal recuperar forces i líquids asseguts a la terrassa de l'hostatgeria i fer la visita a la Verge abans d'emprendre la tornada. Per fer-ho, com sempre múltiples opcions. 
En aquest cas decideixo anar a trobar un sender que volta la muntanya (no el que volta l'edifici). Encara es passa bé, però en un parell de punts la vegetació comença a emprenyar, sobre tot el primer que es troba, amb esbarzers amb la tija gruixuda com un dit de la mà. Cops de bastó per passar el tràngol. Aquest camí porta a la carretera, a l'alçada d'un edifici que sembla és un transformador elèctric. En aquest punt neix una pista, ja amb senyals de pintura de PR, que és el camí que seguirem per tornar al punt d'inici. 
Seguint les seves indicacions en forma de pintura arribem a un punt al qual trobem un cartell de l'itinerari 2. En aquest punt veiem que la pista més ampla, en baixada més pendent, té un petit cartell clavat a terra amb indicacions de l'itinerari 2, en direcció a Sant Martí Vell, té també marques de pintura blava fosca. Una mica més a dreta el mateix cartell però amb indicacions de l'itinerari 1. Deixem aquest i seguim en descens en direcció a Sant Martí Vell. Anirem sempre per aquesta pista, seguint els senyals de pintura blava, i deixem tot allò que surti a dretes i esquerres fins a arribar a un encreuament senyalitzat amb un cartell d'itinerari 2. Aquest itinerari se'n va per l'esquerra, a la cerca de la castanyeda de Gatell. En aquest punt deixem el camí senyalitzat i tota marca de pintura i seguim en descens per la pista més ampla. Aquesta baixada ens porta a trobar la pista d'accés a can Valldemia, que lògicament deixem de banda. 
Així fent, i després un llarg i còmode descens, arribem a connectar de nou amb l'itinerari 2, ja gairebé a les acaballes de la jornada. Seguint per la pista principal arribem a un nus de camins a l'alçada de can Noves. 
Ja tan sols ens cal seguir les indicacions que manen a Sant Martí Vell per donar per finalitzada la caminada.