Puig Cornador

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
Les Muntades - Collet de la Baga - Santa Margarida de Vinyoles - Coll Tallat - Puig Cornador - Coll Tallat - Coll Mercadal - Sant Martí de Vinyoles - Collet del Bou - Les Muntades
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Les Lloses Lloc sortida: Sant Sadurní de Sovelles
Dades cartogràfiques
Cartografia: ICGC Mapa: Fulls 72-23 i 73-23 e/1:25000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 03/01/2018 Distància**: 11,34 km
Recorregut: Circular Índex IBP **: 47
Terreny: Pistes Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Fàcil Esforç*: 2,5 sobre 5
Senyalització: Si Fonts: Sense garanties
Temps **
Total: 5 h. 09 min. Caminant: 3 h. 09 min. Parat: 2 h.
Altures **
Màxima:  1.234 metres Mínima: 955 metres Acumulat: 442 metres
Pendents **
Pendent màxim***:
Ratio pujada: 6,82% Ratio baixada: 8,25%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris
Aquesta vegada no he inventat res. Prenent com a base una proposta que l'usuari de Wikiloc Xarli61 va penjar en aquest servidor, vaig plantejar una excursió al cim del puig Cornador fent una mica més llarg per així aprofitar el dia.
Ja aquest usuari publicita el recorregut com molt tranquil i caram si ho és. Té tots els al·licients per fer-se amb gent que s'iniciï en el món del senderisme i també per fer amb mainada petita. Tot el recorregut, tant de pujada com de baixada es fa per pistes amples i en perfecte estat tot i que jo, en la meva proposta, faig trossos en els quals escapo d'aquesta infraestructura, ja que vaig procurar agafar com més senders i corriols millor.
El que és més assenyat, si la proposta es planteja amb la família o amb companyia que comença a moure's a la muntanya, és iniciar el recorregut molt més amunt del punt al qual jo començo i fer sempre per pista de terra. Des del meu punt de partença fins a tocar de Sant Martí de Vinyoles es pot arribar en cotxe normal perquè el ferm és de ciment així que no cal augmentar l'esforç innecessàriament.
No és el cas si el que volem és completar una dura jornada de muntanya. Malgrat el poc aparent desnivell a guanyar, segons mesuraments del GPS sortim de 966 metres i el cim fa 1.229 metres, la sinuositat del terreny genera un perfil molt interessant. Al meu cas en surten 766 metres de guany. També s'endureixen molt les condicions si en comptes de fer camí pel GR1 ho fem prenent altres alternatives.
Aquesta proposta es pot catalogar com interessant malgrat que la pesadesa de caminar sempre per pista es passa per llocs de certa importància, com poden ser Santa Margarida de Vinyoles, ermita datada als segles XI-XII però modificada l'any 1854 per un vot popular fet durant l'epidèmia de còlera d'aquell any, tot i que a sobre de la porta principal de l'edifici parla de la pesta, sens dubte degut a una generalització del mot, ja que per dates, va ser el còlera el que va assolar Catalunya.
També es passa per Sant Martí de Vinyoles, un altre edifici religiós romànic dels segles X-XI. Molt maco però tenen l'inconvenient que no es poden visitar lliurement, sobretot Sant Martí, ja que actualment és Cal Campaner, una casa de turisme rural. No es passa per més edificacions, ni dretes ni caigudes a terra, però si es tria un altre recorregut, es pot passar pel Castellot. Sembla més una vella granja abandonada.
Allò que sí que gaudirem serà de les vistes. No cap al nord, ja que la vegetació destorba aquell vessant i sols s'aconsegueix albirar detalls dels cims del Prepirineu i del Pirineu entre les branques dels arbres. Això és així en tot el recorregut, tant quan fem carena com des del cim objectiu de la caminada. Cap al sud, per contra, en són excepcionals. El ventall de cims és immens i recolzats a la paret de Santa Margarida podem jugar una bona estona a endevinar-les.

 Finalment, si feu la proposta que us presento, quan aneu ja a acabar el recorregut, passareu pel collet del Bou. Allà trobareu un bosc de pi (dic pi com podria dir qualsevol altra cosa, ja que a mi totes les coníferes em semblen iguals) amb el sotabosc totalment entapissat d'herba, de tan net que és. Fa venir ganes d'estirar-se una llarga estona per recuperar-se o de desviar-se del camí per pujar al proper serrat del Bou. Després de la monotonia de tanta pista, aquest bosc és un regal.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de poc abans d'arribar a Sant Sadurní de Sovelles. Més concretament des del trencall que permet l'accés a les Muntades.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

 Un comentari, abans de res.
En aquesta ocasió he aprofitat totes les possibles dreceres per tal d'evitar caminar pel tros de GR amb pista de ciment. Per descomptat que això no té per què ser així. Si es vol caminar amb més placidesa allò que és més assenyat és fer servir el camí pavimentat.
Començo a caminar del trencall de la pista que permet accedir al mas de les Muntades. La tornada la faré per aquesta granja així que prenc el ciment en sentit oest quan encara és fosc. No ho faig per molt de temps, ja que el ferm és glaçat a aquesta hora. Al cap de poc de caminar deixo la pista i pujo lleugerament a un espai verd que hi ha entre la pista i una línia de filferro. Veig també un rastre de roderes de cotxe.
Aquesta traça em porta a trobar una altra pista a la qual no presto atenció. La creuo i segueixo caminat en sentit oest, vorejant una gran zona de pastura per arribar a una bassa. Creuo una línia de filferro i volto la bassa pel seu voral nord. Uns altres filferros que s'han de salvar i surto a una esplanada, a tocar d'altra pista pavimentada.
En aquest punt cal decidir si seguir caminant pel GR, de ciment, o fer drecera. Ja se sap, per treballar s'ha de suar així que la drecera ens demanarà molt més esforç però tindrem la compensació de caminar molt més tranquils per terreny més adequat a la nostra activitat. Si decidiu seguir el ciment, tindreu senyals de pintura de sender de gran recorregut (GR) que us guiaran. Si pel contrari us decanteu per la drecera, caldrà que interpreteu el terreny perquè no tindreu cap senyal que us guiï.
Jo explico l'opció de la drecera perquè és la vaig fer. Del que es tracta és de girar a l'esquerra, en sentit sud-oest, sense arribar a tocar el ciment. Una rodera de cotxe ajuda a trobar el naixement d'una vella pista o pas ample entre la vegetació. Tindrem la llera d'una riera a la nostra esquerra. No caminem gaire, ja que al cap de poc veiem que la pista o pas es tanca.
Cal girar a la dreta per un pas amb el terra molt remogut, bé per petjades humanes, bé pel bestiar. A partir d'aquest moment caldrà que aneu pujant, primer en sentit oest i després sud. Cert és que tothom pot triar com fer el camí. Jo explico aquests detalls, ja que més o menys, vaig pujar sempre seguint alguna vella traça i per passos prou evidents. El cas és que allà per on es cregui millor, s'ha de pujar a trobar la carretera, cosa que s'aconsegueix agafant la línia de carena allà per la cota 990 més o menys.
Ja som a la pista pavimentada. De nou la podem seguir o fer drecera, en aquesta ocasió sense tant esforç, ja que podem dir que planegem. Flanquegem un petit turó i de nou trobem ciment. En aquesta ocasió m'incorporo a la pista però a l'altra banda del vial hi ha un corriol que s'enfila per dintre del bosc i penso que també us faria el pes.
La pujada ens deixa a un desviament de camins. Fins aquí es pot pujar en cotxe així que si es vol escurçar la caminada, es pot començar des d'aquest punt.
Jo continuo en sentit sud-oest i agafo la pista de terra, barrada al pas de vehicles per una barrera, que és el GR-1. Aquesta pista flanqueja el serrat del Bou i ens porta, en lleugera pujada, a trobar un desviament de la pista. La branca de l'esquerra, sud-oest, també és bona però sembla més precària i pendent així que segueixo pel GR, ara en sentit nord-oest per flanquejar pel nord el serrat de les Punxes i acabar finalment al collet de la Baga.
Ja hem deixat endarrere la serra del Bou i ens fiquem a la serra de Santa Margarida de Vinyoles. Segueixo pel GR, ara en pujada, en sentit nord-est fins que aquest frena el pendent i vol girar cap al sud-oest. Just a l'esquerra, amb l'inici amagat per la vegetació, neix un sender que es fica dins la vegetació. El més normal és seguir el GR, però ja estic una mica fart de pista així que la deixo per tastar aquest sender, dibuixat al mapa d'Itinnerania del Ripollès, i amb vells senyals de pintura vermella al començament. Ull amb el camí. És molt evident i se segueix molt bé, però hi ha un punt molt complicat i s'ha de saber trobar perquè la traça més evident us portarà pel mal camí i us podeu trobar en un embolic, igual que em va passar a mi. Si en qualsevol moment us trobeu que heu d'anar amb dificultats per caminar, val més que reculeu.
Si s'ha fet bé, un pas facilitat per una estreta porta permet sortir del bosc a una mena de plaça. Al sud-oest parteix una pista que inicia un suau descens a la cerca d'un collet previ a Santa Margarida de Vinyoles i del GR. L'edifici que alberga l'església és tancat però la seva paret sud-est convida a l'estança contemplant les extenses vistes que s'obren a l'horitzó.
Per seguir el camí cal localitzar el sender que porta els senyals de pintura de GR, a la cantonada de la façana principal de l'edifici. L'estret corriol, sempre pintat de vermell i blanc, porta en pocs metres a trobar el sender que permet baixar al Castellot, però des de les altures no sembla un lloc interessant així que segueixo en sentit nord-oest, per començar a remuntar el serrat del Castell. Si es vol, es pot anar a visitar el serrat de l'Àlguila, apartat a la dreta del camí però gairebé de pla, no més de 30 metres. No és el meu cas.
El GR, de pla, porta a un nou desviament. També en aquesta ocasió serveixen tots dos trencalls. El GR segueix per la dreta així que aquesta és l'opció. Just quan el camí fa coll avall es veu per primera vegada, amb claredat, el cim del puig Cornador i, si posem molt d'interès i atenció, el Pedraforca entre les branques dels arbres. La baixada ens deixa al coll Tallat. Ens rep un pal amb diverses direccions a seguir. La que interessa és la que porta, en sentit oest, a la cerca del cim. Cal creuar una mena de porta i deixar la pista que segueix per la dreta, per agafar un sender, estret i costerut, que ens deixa al cim, després de patir de debò per superar el fort pendent.
El cim té les mateixes vistes que les observades des de Santa Margarida. Una senyera i un cartell de fusta al tronc d'un arbre assenyalen el cim. Es té una bona imatge de Santa Margarida i el Castellot a sota. Al meu gust no és un cim que convidi a l'estança, tot i que una bona estirada a terra, a l'única zona herbada del cim, serà un bon bàlsam. Quan tinguem prou, cal tornar al coll Tallat. Cal vigilar la baixada.
Al coll seguirem la pista que porta senyals d'Itinnerania i que baixa, en sentit sud-est, en direcció a Alpens. En teoria, segons el mapa d'Itinnerania, pel clot dels Obis baixa un camí. Sobre el terreny, cal seguir la pista, pintada amb senyals d'aquest operador. La pista baixa majorment en sentit sud-est i no té alternatives. És quan trobem un desviament quan els senyals grocs ens fan deixar la pista i prendre un sender que fa un flanqueig descendent en sentit sud-oest. Els senyals, nous, baixen a trobar el clot dels Obis, moment al qual el sender esdevé pista i gira cap al sud-est. Just a la corba hi ha un senyal en forma de creu (camí erroni) que se suposa és el que hauria de baixar del coll Tallat.
Segueixo la pista fins que trobo un tirany que baixa a un arbre amb un cercle vermell gros pintat al tronc. Dubto si seguir-lo però finalment la curiositat guanya la partida i em fico a la llera eixuta del clot. Resulta ser una drecera, prou evident, que em baixa a trobar una pista i un abeurador de bestiar.
Aquesta pista no és bona, o així em sembla. La creuo i baixo a una de nova que sí que és la que haig de seguir. Pel camí deixo per sota una bassa però penso que millor hauria fet seguint un corriol de bestiar que passa a tocar. Segueixo molt de temps per la pista, penedint-me de no fer pel mig dels camps de sota, pels quals segueixo veient traces que permeten estalviar pista.
Tossut, m'entesto a seguir allò que ja sembla és una carretera de terra i deixo de banda diversos trencalls que baixen al grau de l'Olla, de nefast record per a mi per la meva incapacitat de trobar com baixar a Alpens des d'allà. El cas és que arribo al coll Mercadal i encara sóc caminant per pista. De fet no la deixo mai, així que passo pel disseminat de Sant Martí de Vinyoles i els seus edificis privats, per les fonts de Portavella i la d'en Mateu i finalment arribo al pal indicador de Sant Martí de Vinyoles, punt al qual hagués sortit si a l'Escalada hagués pres altra pista més tranquil·la.
De l'encreuament segueixo en direcció a Sant Esteve de Vallespirans i el Roquer fins que arribo al trencall que mena a les Falgoses. Deixo la pista pavimentada que enllaça amb el punt de sortida alternatiu i creuo la tanca que permet l'entrada a la finca. No segueixo per molt de temps la pista, ja que tombo a l'esquerra per baixar a trobar el llit d'una antiga bassa, fins a la qual arriba una vella pista que haig de prendre.
Quan sóc, segueixo la traça en sentit sud-est i finalment acabo per connectar amb el camí vell de les Muntades a Portavella. La traça es fa molt més evident i seguir-la és fàcil. Em porta al collet del Bou, lloc al qual trobo un dels boscos més espectaculars que he vist mai. Sembla de conte. Quan la pista vol iniciar un descens més fort, després d'una corba a la dreta, decideix deixar-la per tal d'estalviar una forta marrada i faig drecera, aprofitant la manca de vegetació al sotabosc.
Aquesta drecera en porta al punt de captació d'aigua de la granja de la Muntada i a connectar amb la pista abans abandonada. Ara sóc de nou a paviment. El segueixo per l'esquerra i passo entre els edificis de la granja per acabar sortint al punt al qual tinc el cotxe aparcat.