Dades pràctiques
Els Estables-Coll de Bocacers-Vall de Bassibés-Pla dels Isards-Muntanya Rasa-Vall de Coumalade-Portella de Tres Vents-Gorgs de Cady-Canigó ( tornem pel mateix camí )Cartografia | França Topo | Mapa | Canigó-IGN |
Coordenades | UTM | Datum | WGS84 |
Distància recorreguda | 19.7 Km. | Temps | 7 h. 50 min. |
Altura màxima | 2786 metres | Ascens acumulat | 1672 metres |
Comentaris
El Canigó és una muntanya del Pirineu, entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir.
El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada,
fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus per culpa del gran i
brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, que la fa més
impressionant que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls
ja més altes. La llegenda atribueix la primera ascensió al rei Pere el
Gran, l'any 1285.
Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana
de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l'est.
Assoleix els 2.784 m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això
és molt visible des de tot el Rosselló.
El cim del Canigó es troba en mig d'una serralada de tres cims amb la pica
Joffre (2.362 m) al nord i el puig de Tretzevents (2.731 m) al sud. Una
creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra Mundial
pels escoltes de la tropa la Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923).
Durant les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic
penjar-hi una senyera.
El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als
catalans. És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el
catalanisme o nacionalisme català, que passà a ser un dels més
importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i
Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren quan la
Catalunya del Nord encara no era França; el primer alberga la tomba del
comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat del
Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot això fa que el Canigó
simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalanes i aquestes
tesis també serveixen a la reivindicació de la catalanitat de la regió.
Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi
remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques
de la Catalunya del Nord. El Canigó també ha inspirat el cançoner
popular, amb cançons que comencen amb els mots "Muntanyes de Canigó,
fresques són i regalades", així com el poema Canigó, de Verdaguer. En aquests versos Verdaguer compara el Canigó amb una magnòlia gegantina.
És un cim accessible i molts s'hi atreveixen, sobretot el 22 de juny, quan
moltes persones hi pugen per encendre la flama del Canigó, una flama
que vigilen tota la nit. L'endemà, baixen fins a Perpinyà amb la mateixa
torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de
Sant Joan als Països Catalans.
Aproximació en cotxe
Agafarem una carretera que va de Prats de Molló al balneari de la Presta i a uns
quatre quilòmetres trobarem el veïnat de Sant Salvador. Aquí agafarem
la pista forestal que surt en direcció nord-est i que va a la vall de la
Persigola i al refugi pastoral dels Estables. Aquest serà el nostre
punt de sortida i arribada.
Descripció del recorregut
Sortim dels Estables en direcció nord-oest per guanyar el coll de Bocacerç.
Girarem a la dreta en sentit nord-est per remuntar tota la vall de
Bassibés i anirem a passar sobre el pla dels Isards i al costat mateix
de la font dels Isards, travessarem la carena de la muntanya Rasa i tot
seguit tota la vall de la Comalada per la cara oest fins a arribar a la
portella de Tretzevents. Baixarem i travessarem tots els gorgs del Cadí
per trobar el camí que puja al Canigó i ve del refugi de Miralles. La
tornada, és el mateix recorregut però a la inversa. De la vall de
Bassibés al final dels gorgs del Cadí, trobarem moltes fites de pedres.
De camí fressat, ben poc.