Canigó


cim número 168 del llistat dels 100 cims de la FEEC
zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades pràctiques

Els Estables-Coll de Bocacers-Vall de Bassibés-Pla dels Isards-Muntanya Rasa-Vall de Coumalade-Portella de Tres Vents-Gorgs de Cady-Canigó ( tornem pel mateix camí )
Cartografia  França Topo  Mapa Canigó-IGN
Coordenades  UTM Datum WGS84
Distància recorreguda  19.7   Km. Temps 7 h. 50 min.
Altura màxima  2786 metres   Ascens acumulat   1672 metres
Comentaris
El Canigó és una muntanya del Pirineu, entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus per culpa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, que la fa més impressionant que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285. Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l'est. Assoleix els 2.784 m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló. El cim del Canigó es troba en mig d'una serralada de tres cims amb la pica Joffre (2.362 m) al nord i el puig de Tretzevents (2.731 m) al sud. Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra Mundial pels escoltes de la tropa la Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). Durant les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera. El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme o nacionalisme català, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren quan la Catalunya del Nord encara no era França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat del Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot això fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalanes i aquestes tesis també serveixen a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord. El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots "Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades", així com el poema Canigó, de Verdaguer. En aquests versos Verdaguer compara el Canigó amb una magnòlia gegantina. És un cim accessible i molts s'hi atreveixen, sobretot el 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la flama del Canigó, una flama que vigilen tota la nit. L'endemà, baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Països Catalans.
Aproximació en cotxe
Agafarem una carretera que va de Prats de Molló al balneari de la Presta i a uns quatre quilòmetres trobarem el veïnat de Sant Salvador. Aquí agafarem la pista forestal que surt en direcció nord-est i que va a la vall de la Persigola i al refugi pastoral dels Estables. Aquest serà el nostre punt de sortida i arribada.

Descripció del recorregut

Sortim dels Estables en direcció nord-oest per guanyar el coll de Bocacerç. Girarem a la dreta en sentit nord-est per remuntar tota la vall de Bassibés i anirem a passar sobre el pla dels Isards i al costat mateix de la font dels Isards, travessarem la carena de la muntanya Rasa i tot seguit tota la vall de la Comalada per la cara oest fins a arribar a la portella de Tretzevents. Baixarem i travessarem tots els gorgs del Cadí per trobar el camí que puja al Canigó i ve del refugi de Miralles. La tornada, és el mateix recorregut però a la inversa. De la vall de Bassibés al final dels gorgs del Cadí, trobarem moltes fites de pedres. De camí fressat, ben poc.