Torre Alta (Castellferran)

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Km. 0,4 carretera B-110-la Devesa-Coll de Can Maçana-les Torres-Coll de les Torres-Castellferran-Coll de les Torres-Camí de Sant Jaume-Torrent de les Torres-Km. 0,4 carretera B-110
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: El Bruc Lloc sortida: carretera B-110
Dades cartogràfiques
Cartografia: Mapa ICC Mapa: Full 140-058
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 23/10/2014 Distància**: 4,97 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: parcialment
Terreny: Pistes, senders i asfalt Orientació*: Fàcil
Dificultat*: baixa Esforç*: 2 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps 
Total** 1 h. 40 min. Caminant** 1 h. 20 min. Parat** 20 min.
Altures
Màxima ** 835 metres Mínima ** 625 metres Acumulat** 173 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
En moltes ressenyes i pàgines web he llegit que el cim de la Torre Alta o Castellferran, inclús Torre dels Moros segons Wikipedia, no queda gaire clar on s'ubica. No seré jo qui discrepi d'aquestes asseveracions però el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya no permet gaires discussions. Per alçada la cosa queda clara. El cim és el que està coronat per les restes de la torre del telègraf, a migdia del coll de les Torres. L'altra punta més alta correspon, sempre segons l'ICC, al cim de les Torres. Sigui com sigui, com sempre, per sortir de dubtes, el millor, donada la proximitat d'ambdues, és fer-les. S'acabat el problema. Aquesta muntanya no permet grans innovacions. Tot està ja trepitjat. Sempre hi haurà qui pugi qual porc senglar pel bosc o imitant a spiderman pels cingles, però de camins estan ja tots explicats a internet. Allò més fàcil i escrit parteix del coll de Can Maçana ja que és un lloc perfecte per aparcar i és molt proper al cim. També podem trobar pàgines que expliquin com fer el cim sortint des de Sant Pau de la Guàrdia. I ja hem venut tot l'oli. Es fan més llargues o més curtes, però poques més llicències es permeten. De fet el recorregut aquí informat no deixa de ser una variant de qualsevol de les propostes ja existents. La diferència rau en el fet de complicar una mica el lloc de sortida, desplaçant-lo al sud-oest del coll de la Maçana, a la carretera B-110, més que res per temes de pendents. L'escassa dificultat d'aquest cim, així com el curt recorregut que es pot fer per assolir-ho, permeten que la sortida es pugi complementar amb l'ascensió a altres cims de la zona, també inclosos en el llista del 100 cims. Possiblement, per a mi, el més adequat sigui el Puig d'Aguilera però també tenim, molt més a prop però també més exigents, els de Montserrat. Sant Jeroni, el Montgrós, la Miranda dels Ecos, la Miranda de Santa Magdalena o la Roca de Sant Salvador. També aquest cim és perfecte per plantejar-lo amb la família ja que després de fer el cim es pot aprofitar per fer visites turístiques per la zona ja que estem molt i molt a prop d'un emplaçament de primer ordre, com és la muntanya de Montserrat o les coves del Salnitre, a Collbató, o si som amants dels caves es pot planificar una visita a qualsevol de les moltes empreses del sector existents al territori.
Aproximació en cotxe
Aparcaren el cotxe al Km. 0,4 de la carretera B-110, a on hi ha un espai per a deixar un o dos cotxes. Si calen més vehicles es pot aparcar en un esplanada que trobarem fent servir unes desenes de metres de la pista que trobem a l'est del torrent de les Torres. 
També es pot aparcar en el coll de can Maçana ja que es passa per aquest. 
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

En el nostre cas, a l'haver aparcat a la carretera B-110, desfem uns metres d'asfalt per anar a trobar el torrent de les Torres. Creuat aquest, i al final de la corba de la carretera, trobem el naixement d'una pista de terra. Deixem l'asfalt i ens incorporem a aquesta per seguir-la sempre en sentit N.E. Més endavant la pista desapareix i caminem per la llera seca d'un altre torrent. Quan la cosa sembla que es complica degut a la vegetació veiem un rastre de sender que ens fa sortir a un pista que abans, al començament, hem deixat per l'esquerra en una ampla esplanada. Seguim ara per la pista en sentit N.E. ja amb bones vistes del cim objectiu del dia. Més endavant, quan la pista fa un fort revolt per creuar el torrent eixut que hem fet servir abans trobem a l'esquerra un estret senderó marcat amb punt de pintura verda. Jo el vaig seguir però de seguida vaig perdre les marques i en compliquí la vida, total per tornar a sortir a la mateixa pista abandonada. Conclusió. Si no es vol fer d'explorador millor seguir la pista. Així creuarem el torrent fent primer en sentit S per més endavant tornar a prendre orientació N.E. Jo no sé com és aquest tram ja que no el vaig recórrer. Segons el mapa de l'ICC fet servir cal deixar la pista per prendre altra de més precària que ens de portar a voltar la carena que baixa del Castellferran. Més endavant, superat un petit tros de camí herbat en el qual caminem en sentit E, hem de deixar el camí que segueix en sentit S.E. i prendre un altre sender que se'n va per l'esquerra, en sentit N.E. Anem guanyant a poc a poc metres voltant la muntanya de Castellferran. Més endavant deixem a l'esquerra un trencall que sembla no porta enlloc i comencem a veure l'asfalt de la carretera BP-1101 que porta al coll de can Maçana. El camí que seguim sembla que mor a la carretera així que ens incorporem a l'asfalt i el seguim unes desenes de metres en direcció al coll de can Maçana. Així, contemplant les Agulles, arribem a trobar el pal indicador que ens ensenya el camí a seguir per anar al cim objectiu del dia. Ens incorporem al GR i Camí de Sant Jaume (moltes marques de pintura) per seguir-lo fins a un marcat coll. En ell , en el nostre cas, ens desviem cap al N.E. per fer primer el cim de les Torres, 50 metres més alt que el Castellferran. El camí per fer aquest cim està fitat i és fàcil de seguir però la composició del tererny obliga a parar molta atenció per no patir relliscades. Fet el cim, des del qual les vistes de les Agulles i la Foradada són magnífiques, com que l'objectiu del dia resta a migdia cal que desfem camí per tornar de nou al coll. Quan som seguim els senyals de pintura de GR i Camí de Sant Jaume, i curiosament tornem a trobar el senyal de pintura verda al terra, que de nou es tornen a perdre més endavant. Així arribem al coll de les Torres. Primer ens desviem uns pocs metres per acostar-nos al cim del Castellferran, coronat, com ja hem vist des de molts punts, per les restes d'una antiga torre fortificada de l'època, sembla ser, carlina que posteriorment es va fer servir com a torre de telegrafia òptica. Fotos i comentaris i desfem camí per tornar al coll de les Torres. Ara seguim de nou el camí de Sant Jaume en direcció N.O. Desconec si hi ha possibilitat de fer drecera. Un antic rastre de pista, actualment molt bruta, sembla que ens permetria retallar camí però desconeixent això vam optar per seguir el camí de Sant Jaume. Abans d'arribar al camp de l'Angelino deixem el GR i camí de Sant Jaume per acabar fent un revolt que ens fa tornar en direcció contrari a la que portàvem, anant de nou orientats cap al Castellferran. Al poc però la pista torna a fer un revolt per agafar orientació S.O. Abans del revolt cal parar atenció. Just al començament de la corba neix un antic i aperduat sender que continua orientat al Castellferran. Cal seguir-lo. La traça es complica quan arribem a una zona de ginesta, molt alta, que quan fiu el recorregut (octubre 2014) encara permetia el pas però el dificultava una mica. Passat aquest espai, curt, el camí es torna a obrir i ja no presentarà cap més complicació. Arribarem a enllaçar amb una altra pista, encreuament senyalitzat amb una gran pedra pintada de vermell tota ella i amb una inscripció molt «simpàtica», el significat de la qual no entenc. Seguim per l'esquerra en sentit S.E i ja tan sol ens restarà anar seguint els senyals de pintura que anirem trobant, consistents en més grans pedres vermelles, ara amb un cor verd, que ens aniran marcant el camí a seguir. També trobarem unes grans ratlles de pintura de color vermell. Amb unes i altres retornarem fàcil al lloc d'aparcament.