Dades tècniques de la ruta
Masia de Castelló-Collet de la Creu-Caseta de Pere Bou-Camí de la Portella-Portella del Xato-Molló Puntaire-Coll de Navaies-Font de Navaies-Coll de la Basseta-Collet del corral de ca la Torre-GR-192-Punta de Castelló-Collet de la Creu-Masia de Castelló
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Muntanyes de Vandellòs | Lloc sortida: | Masia de Castelló | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Montanyes de Vandellòs | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | European 1950 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNav | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 20/03/2016 | Distància**: | 14,94 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 60 | ||
Terreny: | Mitja muntanya | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Moderada | Esforç*: | 3 sobre 5 | ||
Senyalització: | Parcial | Fonts: | Si | ||
Temps ** | |||||
Total: | 5 h. 08 min. | Caminant: | 4 h. 35 min. | Parat: | 33 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 727 metres | Mínima: | 378 metres | Acumulat: | 530 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 7,95 % | Ratio baixada: | 7,68 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Les
muntanyes de Tivissa-Vandellòs, juntament amb la serra de Llaberia,
formen l'anomenat conjunt de serres de Mestral, incloses a la
serralada prelitoral, tot i que les seves carenes i cingles arriben
gairebé a tocar les aigües mediterrànies. Els cims, fortament
airejats per vents de mestral, ens regalen els ulls amb esplèndides
vistes que abasten des del Pirineu fins al Delta, des del sud fins al
nord, des de la costa fins a l'interior.
Centrant-nos
en les muntanyes de Vandellòs, trobem el Molló Puntaire, màxima
elevació d'aquest accident orogràfic, amb 728 metres. És un altre
d'aquells que sempre veus des de la carretera, en sentit sud per
terres tarragonines vora el mar, dominant els primeres contraforts de
les muntanyes de Tivissa i Vandellòs. Poder les línies elèctriques
que en creuen els vessants cridin tant la nostra atenció que ens
forcen a mirar en aquella direcció. Aquestes muntanyes són unes
grans desconegudes, tot i que segur que molts dels lectors deuen
haver passat més d'una vegada pel costat, bé transitant de la costa
a l'interior, bé conduint de nord a sud.
Per
començar el recorregut per aquesta muntanya vaig triar la masia de
Castelló, a Masboquera. Sóc conscient que moltes de les ressenyes
expliquen com fer cim partint del vessant de xaloc, per aquest motiu
vaig triar el costat contrari. També tenia al cap fer un recorregut diferent del que finalment vaig fer, però les inclemències meteorològiques sofertes durant gran part de la nit anterior, afegides a les males previsions meteorològiques previstes i a la certesa de trobar la roca molla, ens va fer deixar de banda el sector equipat que tenien previst recórrer, i vam plantejar un altre itinerari molt més tranquil, per assegurar l'èxit de la jornada.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la masia de Castelló, accessible per pista de muntanya pavimentada.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Sortim
de l'aparcament i comencem a enfilar-nos pel GR-192 i deixem els
edificis del veïnat a la nostra esquerra. Al cap de poc de caminar
passem a la vora de la font de Castelló, a peu de pista. Més
endavant deixem a l'esquerra un trencall que ens menaria a enllaçar
amb el PR-C 91, en un punt entre les fonts de l'Irla i de la Serrana,
i seguim recte, en pujada. La pista, ara de terra ara cimentada, va
fent llaçades amb diferents pendents positius per a superar els
graus de Castelló.
Quan sortim d'aquest indret, podem distraure el
cap observant un gran forat a la paret de pedra que tenim al final de
la pujada. Quan som sota el forat, gran i visitable superant un alt
marge de pedres, que segur que faran les delícies dels més petits i
d'algun adult, la pista fa un nou revolt per sortir definitivament al
forat del Vent o collet de la Creu. En aquest punt deixem el GR-192,
ja que per aquí farem la tornada.
Seguim doncs la pista en sentit
més al SO per anar perdent alçada a la cerca del corral de Matar i
la caseta de Pere Bou, passant per sota dels fils de la línia
elèctrica que ve de la central tèrmica. Uns metres més endavant
deixem a l'esquerra el camí de les obagues de l'Irla i seguim en
baixada fins a trobar el barranc de l'Irla. En creuem la llera i
deixem a la dreta el camí que puja al coll del Pomporiol per prendre
el camí de la portella del Xato.
Iniciem
un tram de forta pujada fins al coll homònim. Podem distreure'ns del
pendent remenant pedres a la recerca de fòssils. N'hi ha molts i de
diferents tipus, a la mateixa pista. A mitja pujada, més o menys,
deixarem un trencall a l'esquerra, planer, que es dirigeix a una
torre d'alta tensió. Quan el pendent es redreça, si ens girem
d'esquenes, veurem ja l'objectiu del dia.
Sota els fils de la línia
elèctrica estant, si es vol, es pot fer drecera, sense camí i a
l'aventura, prenent un estret pas entre roques que ens permet fer més
curt per arribar a la torreta elèctrica que tenim sobre els nostres
caps. No sé si val la pena, però aquells que són prou inquiets o
aventurers, i a qui agrada allò de «a veure què» és possible que
vulguin intentar-ho. Per a la resta...
Seguim
per la pista. Una nova pujada ens porta, després d'alguna corba, a
la portella del Xato. La superem i iniciem una suau baixada. És
possible que des de la portella es pugui fer drecera també, però en
el nostre cas, la boira que ens va atrapar ens va fer ser prudents i
seguir el camí més evident. Al cap de poc d'anar en baixada la
pista es divideix. Deixem el trencall que baixa en sentit SSO i
seguim per la nostra dreta, més en pujada, suau, en sentit SO per
anar a passar al costat de la torreta elèctrica a la qual hauríem
sortit per la drecera.
Uns metres més endavant trobem que el camí
es desdibuixa entre la vegetació i ens confonen diverses traces. La
boira ajuda a la confusió. Ens deixem portar per un gos que borda i
que sabem que és al cim. Així arribem a trobar el PR-C 92 a la
portella de les Llongues. L'altra traça abandonada ens hauria portat
també al cim, segons el mapa. Vam trobar també, però ja no hi
seran, cintes de plàstic de la cursa de la Portella. Seguint-les,
vam abandonar el PR-C i vam fer cim, envoltats per la boira, tot i
que ja es volia aixecar.
Així
va ser, i després de fer les corresponents fotos i mig endevinar el
delta entre la boirina, vam començar el descens deixant-nos portar
per les cintes de la cursa, cosa que va fer que no baixéssim pel PR,
que hauria estat millor, ja que el descens, destorbant els corredors,
va ser una mica «entretingut».
No
vam adonar-nos, ja sense boira, d'una roca foradada que sembla ser
que hi ha pel camí, però sí que vam poder observar el Bolet, una
curiosa pedra formada per l'erosió. Al pla de la roca de l'Eura vam
seure a fer un mos i vam deixar que els corredors passessin de llarg.
En fer l'última mossegada, ens informen que ja han passat tots els
corredors, així que carreguem de nou les motxilles i seguim amb el
recorregut.
Tornem a saltar de pedra en pedra i veiem que al darrere
tenim un parell de persones que treuen les cintes. Xapó per
l'organització. Ens van avançar a la font de Navaies. Una mica més
endavant deixem el camí que seguia la cursa, i que baixa en sentit
SO al portal de la Llèria, i seguim en sentit NE pel PR, a la
recerca del coll de Navaies. En aquest coll trobem les restes del mas
de Navaies i trescant pels seus camps penso que serà possible
assolir una gran balma que hi ha a sobre. Si algú vol provar sort...
Ni el mapa de Piolet ni el de l'ICC n’indiquen la posició, però
des del collet del corral de ca la Torre es veu perfectament, unes
desenes de metres per sobre de les ruïnes del mas. Sembla fins i tot
que a la boca de la balma hi ha un cartell.
Bé, nosaltres no ho vam
veure fins al collet que dic, així que no vam mirar de trobar-la. Sí
que vam anar al coll de la Basseta, punt en el qual vam deixar
diversos camins i pistes per continuar caminant pel PR. Sempre
seguint aquests senyals, deixem a la dreta la pista que baixa pel
barranc de l'Illa per anar a buscar el camí de la portella del Xato,
ja conegut, i arribem a collet del Corral de Ca la Torre. Aquí
enllacem amb el GR-192. Segons el mapa de Piolet, el GR continua per
la dreta de les restes del mas o corral per anar a passar a mestral
(NO) del tossal de Penjabudells. Nosaltres penso que vam seguir els
senyals de pintura per la pista més evident, que ens portava pel
costat de xaloc (SE) del mateix tossal. Sigui com sigui, superat
aquest turó ens trobem amb un nus de camins. Per l'esquerra deixem
el PR que baixa a Vandellòs i seguim els senyals de GR en direcció
a Castelló, ara ja indicat al pal que trobem a l'encreuament. Ja
sense deixar la pintura blanca i vermella tornem a ser al collet de
la Creu i a terreny conegut.
Ja
tan sol ens faltarà desfer camí per tornar a l'aparcament.
Nota:
Una
variant molt interessant, per a aquells a qui agradin els passos
equipats, és fer, des del mateix aparcament de Castelló, el PR-C 92
en comptes del GR-192, per anar al coll de les Moles. Allà, per
garbí (SO), ens espera una carena que ens oferirà, per superar-la,
la canal Llarga i el pas de la Cadireta i una cresta molt interessant
que ens portarà al cim dels Avencs. Seguint la carena acabem a la
portella del Xato.
Si
algú es planteja fer aquesta variant, trobo del tot necessari que es
consulti com més informació millor, recordant que la precaució, en
aquests tipus de terreny, sempre és poca. També, com sempre, millor
abstenir-se de fer aquesta via en cas de terreny moll o fort vent.