Molló Puntaire

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Masia de Castelló-Collet de la Creu-Caseta de Pere Bou-Camí de la Portella-Portella del Xato-Molló Puntaire-Coll de Navaies-Font de Navaies-Coll de la Basseta-Collet del corral de ca la Torre-GR-192-Punta de Castelló-Collet de la Creu-Masia de Castelló
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Muntanyes de Vandellòs Lloc sortida: Masia de Castelló
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Montanyes de Vandellòs
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: TwoNav Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 20/03/2016 Distància**: 14,94 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 60
Terreny: Mitja muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Si
Temps **
Total: 5 h. 08 min. Caminant: 4 h. 35 min. Parat: 33 min.
Altures **
Màxima:  727 metres Mínima: 378 metres Acumulat: 530 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 7,95 % Ratio baixada: 7,68 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, juntament amb la serra de Llaberia, formen l'anomenat conjunt de serres de Mestral, incloses a la serralada prelitoral, tot i que les seves carenes i cingles arriben gairebé a tocar les aigües mediterrànies. Els cims, fortament airejats per vents de mestral, ens regalen els ulls amb esplèndides vistes que abasten des del Pirineu fins al Delta, des del sud fins al nord, des de la costa fins a l'interior.
 Centrant-nos en les muntanyes de Vandellòs, trobem el Molló Puntaire, màxima elevació d'aquest accident orogràfic, amb 728 metres. És un altre d'aquells que sempre veus des de la carretera, en sentit sud per terres tarragonines vora el mar, dominant els primeres contraforts de les muntanyes de Tivissa i Vandellòs. Poder les línies elèctriques que en creuen els vessants cridin tant la nostra atenció que ens forcen a mirar en aquella direcció. Aquestes muntanyes són unes grans desconegudes, tot i que segur que molts dels lectors deuen haver passat més d'una vegada pel costat, bé transitant de la costa a l'interior, bé conduint de nord a sud.
 Per començar el recorregut per aquesta muntanya vaig triar la masia de Castelló, a Masboquera. Sóc conscient que moltes de les ressenyes expliquen com fer cim partint del vessant de xaloc, per aquest motiu vaig triar el costat contrari. 
 També tenia al cap fer un recorregut diferent del que finalment vaig fer, però les inclemències meteorològiques sofertes durant gran part de la nit anterior, afegides a les males previsions meteorològiques previstes i a la certesa de trobar la roca molla, ens va fer deixar de banda el sector equipat que tenien previst recórrer, i vam plantejar un altre itinerari molt més tranquil, per assegurar l'èxit de la jornada.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la masia de Castelló, accessible per pista de muntanya pavimentada.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

 Sortim de l'aparcament i comencem a enfilar-nos pel GR-192 i deixem els edificis del veïnat a la nostra esquerra. Al cap de poc de caminar passem a la vora de la font de Castelló, a peu de pista. Més endavant deixem a l'esquerra un trencall que ens menaria a enllaçar amb el PR-C 91, en un punt entre les fonts de l'Irla i de la Serrana, i seguim recte, en pujada. La pista, ara de terra ara cimentada, va fent llaçades amb diferents pendents positius per a superar els graus de Castelló. 
 Quan sortim d'aquest indret, podem distraure el cap observant un gran forat a la paret de pedra que tenim al final de la pujada. Quan som sota el forat, gran i visitable superant un alt marge de pedres, que segur que faran les delícies dels més petits i d'algun adult, la pista fa un nou revolt per sortir definitivament al forat del Vent o collet de la Creu. En aquest punt deixem el GR-192, ja que per aquí farem la tornada. 
 Seguim doncs la pista en sentit més al SO per anar perdent alçada a la cerca del corral de Matar i la caseta de Pere Bou, passant per sota dels fils de la línia elèctrica que ve de la central tèrmica. Uns metres més endavant deixem a l'esquerra el camí de les obagues de l'Irla i seguim en baixada fins a trobar el barranc de l'Irla. En creuem la llera i deixem a la dreta el camí que puja al coll del Pomporiol per prendre el camí de la portella del Xato.
 Iniciem un tram de forta pujada fins al coll homònim. Podem distreure'ns del pendent remenant pedres a la recerca de fòssils. N'hi ha molts i de diferents tipus, a la mateixa pista. A mitja pujada, més o menys, deixarem un trencall a l'esquerra, planer, que es dirigeix a una torre d'alta tensió. Quan el pendent es redreça, si ens girem d'esquenes, veurem ja l'objectiu del dia. 
 Sota els fils de la línia elèctrica estant, si es vol, es pot fer drecera, sense camí i a l'aventura, prenent un estret pas entre roques que ens permet fer més curt per arribar a la torreta elèctrica que tenim sobre els nostres caps. No sé si val la pena, però aquells que són prou inquiets o aventurers, i a qui agrada allò de «a veure què» és possible que vulguin intentar-ho. Per a la resta...
 Seguim per la pista. Una nova pujada ens porta, després d'alguna corba, a la portella del Xato. La superem i iniciem una suau baixada. És possible que des de la portella es pugui fer drecera també, però en el nostre cas, la boira que ens va atrapar ens va fer ser prudents i seguir el camí més evident. Al cap de poc d'anar en baixada la pista es divideix. Deixem el trencall que baixa en sentit SSO i seguim per la nostra dreta, més en pujada, suau, en sentit SO per anar a passar al costat de la torreta elèctrica a la qual hauríem sortit per la drecera. 
 Uns metres més endavant trobem que el camí es desdibuixa entre la vegetació i ens confonen diverses traces. La boira ajuda a la confusió. Ens deixem portar per un gos que borda i que sabem que és al cim. Així arribem a trobar el PR-C 92 a la portella de les Llongues. L'altra traça abandonada ens hauria portat també al cim, segons el mapa. Vam trobar també, però ja no hi seran, cintes de plàstic de la cursa de la Portella. Seguint-les, vam abandonar el PR-C i vam fer cim, envoltats per la boira, tot i que ja es volia aixecar.
 Així va ser, i després de fer les corresponents fotos i mig endevinar el delta entre la boirina, vam començar el descens deixant-nos portar per les cintes de la cursa, cosa que va fer que no baixéssim pel PR, que hauria estat millor, ja que el descens, destorbant els corredors, va ser una mica «entretingut».
 No vam adonar-nos, ja sense boira, d'una roca foradada que sembla ser que hi ha pel camí, però sí que vam poder observar el Bolet, una curiosa pedra formada per l'erosió. Al pla de la roca de l'Eura vam seure a fer un mos i vam deixar que els corredors passessin de llarg. En fer l'última mossegada, ens informen que ja han passat tots els corredors, així que carreguem de nou les motxilles i seguim amb el recorregut. 
 Tornem a saltar de pedra en pedra i veiem que al darrere tenim un parell de persones que treuen les cintes. Xapó per l'organització. Ens van avançar a la font de Navaies. Una mica més endavant deixem el camí que seguia la cursa, i que baixa en sentit SO al portal de la Llèria, i seguim en sentit NE pel PR, a la recerca del coll de Navaies. En aquest coll trobem les restes del mas de Navaies i trescant pels seus camps penso que serà possible assolir una gran balma que hi ha a sobre. Si algú vol provar sort... Ni el mapa de Piolet ni el de l'ICC n’indiquen la posició, però des del collet del corral de ca la Torre es veu perfectament, unes desenes de metres per sobre de les ruïnes del mas. Sembla fins i tot que a la boca de la balma hi ha un cartell. 
 Bé, nosaltres no ho vam veure fins al collet que dic, així que no vam mirar de trobar-la. Sí que vam anar al coll de la Basseta, punt en el qual vam deixar diversos camins i pistes per continuar caminant pel PR. Sempre seguint aquests senyals, deixem a la dreta la pista que baixa pel barranc de l'Illa per anar a buscar el camí de la portella del Xato, ja conegut, i arribem a collet del Corral de Ca la Torre. Aquí enllacem amb el GR-192. Segons el mapa de Piolet, el GR continua per la dreta de les restes del mas o corral per anar a passar a mestral (NO) del tossal de Penjabudells. Nosaltres penso que vam seguir els senyals de pintura per la pista més evident, que ens portava pel costat de xaloc (SE) del mateix tossal. Sigui com sigui, superat aquest turó ens trobem amb un nus de camins. Per l'esquerra deixem el PR que baixa a Vandellòs i seguim els senyals de GR en direcció a Castelló, ara ja indicat al pal que trobem a l'encreuament. Ja sense deixar la pintura blanca i vermella tornem a ser al collet de la Creu i a terreny conegut.
Ja tan sol ens faltarà desfer camí per tornar a l'aparcament.
Nota:
Una variant molt interessant, per a aquells a qui agradin els passos equipats, és fer, des del mateix aparcament de Castelló, el PR-C 92 en comptes del GR-192, per anar al coll de les Moles. Allà, per garbí (SO), ens espera una carena que ens oferirà, per superar-la, la canal Llarga i el pas de la Cadireta i una cresta molt interessant que ens portarà al cim dels Avencs. Seguint la carena acabem a la portella del Xato.

Si algú es planteja fer aquesta variant, trobo del tot necessari que es consulti com més informació millor, recordant que la precaució, en aquests tipus de terreny, sempre és poca. També, com sempre, millor abstenir-se de fer aquesta via en cas de terreny moll o fort vent.