La Carbassa


cim número 82 del llistat dels 100 cims de la FEEC zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

 Dades pràctiques

Cal Jan de la Llosa-La Farga-Torrent de Calm Colomer-Estany de Calm Colomer-Bony del Manyer-Bony del Manyer Sud-Portella del Torer-La Carbassa-Muntanya avall a Molí del Salt-Cal Jan de la Llosa.
Cartografia   Editorial Piolet   Mapa Cerdanya
Coordenades   UTM Datum WGS84
Distància recorreguda   15,4 Km. Temps
5 h. 16 min.
Altura màxima   2808 metres Ascens acumulat   1389 metres
Comentaris
Crec molt necessari comentar el fet que aquesta proposta no és apta per a tothom ja que gran part del recorregut es fa sense camí o és un camí molt perdedor. Especialment difícil és la baixada del cim fins al molí del Salt. En Jan de Cal Jan de la Llosa em va explicar com fer-ho per tal de poder completar aquesta proposta fent un recorregut circular.
Informació molt simple però de gran ajuda. No hi ha camí que baixi... Però es baixa. Es tracta de seguir la carena de la Carbassa, en sentit sud, fins a trobar el traçat de l'ara obsolet "fil de Cobarriu", que es troba entre el Clot de Dalt i el Clot de Baix.
Ja explicaré amb més detall les dificultats del descens en l'apartat "Descripció del recorregut", unes quantes línies més avall d'aquest article.
Per a aquells que tinguin bones cames i resistència a les llargues caminades hi ha una altra possibilitat, a priori més senzilla, per fer el descens. Es tracta de seguir les aigües del torrent de Cobarriu fins a arribar a aquesta població. Segons es veu a Google Earth el trajecte sembla molt més fàcil. Un cop a Cobarriu, ja sobre la traça del GR-107, només es tracta de seguir en sentit nord fins a retornar al punt inicial. Aquesta opció suposarà evitar les penalitats i riscos del fort i vertiginós descens directe però implicarà allargar en gran mesura el temps i la distància a recórrer, així com perdre “l'esperit aventurer" d'aquesta proposta.
Els punts forts d'aquesta caminada són, per ordre de gaudi, el soroll constant de l'aigua, els esquirols, cavalls i vaques, a mitja pujada la possibilitat de veure marmotes, la calma i quietud que es respira a l'estany de Calm Colomer, la sensació de petitesa que se sent en el circ que l'envolta, les vistes que es contemplaran, si el dia acompanya, des del Bony del Manyer, punt culminant del dia, vistes que tampoc desmereixen des del cim de la Carbassa. Segur que també s'han de poder observar els clàssics isards però el que no esperava trobar-me, bé, em van trobar elles, era unes guineus, bufones elles...
I deixo per al final el punt més fort del dia. Després de l'esforç, com s'agraeix la conversa i el refresc que ofereix en Jan a casa seva. Això no té preu. També podeu trucar al telèfon 638 43 86 86 o al 972 88 05 54 (a partir de les 8 del vespre) i preguntar pel Jan. Segur que us informa de tot allò que li demaneu.
Aproximació en cotxe
A Bellver, agafem l’N-260 en direcció a la Seu d’Urgell. Sortint de Martinet, girem a la dreta per l’LV-4036 cap a Lles. Passem pel balneari de Senillers i la desviació de Músser, que no seguim. Passem també per Travesseres i més amunt trobem la desviació d’Arànser, que tampoc no seguim. Quan som a Lles, travessem el poble i trobem a la dreta una nova desviació. Hi anem. Aquesta estreta carretera local, asfaltada, duu a Viliella. A partir d’aquí hem de continuar per una pista de terra, apta per a automòbils, que comença a la part de darrere de l'església, fins a Cal Jan de la Llosa, aquí s'ha de aparcar el vehicle ja que a partir d'aquest punt està prohibit el trànsit rodat.

Descripció del recorregut

Aquesta vegada no hi ha road-book ja que una fallada en el GPS, que es va apagar de forma inesperada (no per falta de bateria, que us conec), em va deixar sense fitxer de waypoints. Una pena. O no, ja que així tornaré a les antigues ressenyes "personals". Som-hi.
Es començarà a caminar per la pista que segueix per la part davantera de Cal Jan de la Llosa i es dirigeix, en baixada, al riu de la Llosa. Superat aquest riu per un pont, es desemboca al GR-107. S'ha de seguir sempre aquesta pista, remuntant el riu de la Llosa, i la vall del mateix nom, per la seva llera esquerra fins a arribar a la Farga. Encara s'ha de seguir per la pista i fer tres fortes corbes a esquerra, dreta i de nou esquerra. A la sortida d'aquesta última i abans d'arribar a la propera, es deixarà la pista i se seguirà el rastre d'un sender desdibuixat, marcat amb una ratlla de pintura blanca en una pedra. Jo no vaig tornar a veure aquesta marca en tot el recorregut, però el que sí que es veuen són fites de pedra que indiquen el millor camí a seguir. Així doncs, del que es tracta és de continuar sense perdre-les de vista. Si en algun moment es perden, cosa molt probable ja que algunes són molt petites, no ha de ser motiu de preocupació ja que del que es tracta és d'anar remuntant el riu Calm Colomer fins a arribar a l'estany del mateix nom. Ja a l'estany s'ha de remuntar pel marge esquerre fins a arribar a la capçalera. A partir d'aquí és fàcil. Tirar pel dret per terreny caòtic i descompost fins a arribar a la carena. Per descomptat hi ha altres possibilitats, totes elles encaminades a pujar, per on millor sembli, a la carena. En el cas que ens ocupa, pujant recte amunt, va suposar un esforç bestial. Me’n ric jo ara, del coll de Contraix. Tot i així crec que qualsevol altra opció suposarà el mateix esforç o més. Un cop s'ha arribat a la carena s’acaben les penúries. Si el dia ho permet, les vistes que es contemplen fan desaparèixer de cop el cansament. Em nego a enumerar les muntanyes que es veuen. Hi són totes i es faria interminable. Es nota que som al punt culminant del dia. També es té una bona perspectiva del trajecte restant fins a l'objectiu. Es veu clarament la carena que s'ha de recórrer, i queda ocult a la vista, que no a la ment, el coll del Torer. El trànsit per la carena és tranquil i sense dificultats significatives. Es camina la major part del temps per sender esquistós prou clar per seguir-lo. Només s'haurà de vigilar que els turmells no es girin més del compte. I així s'arribarà al coll del Torer i al darrer pendent positiu del dia. Superat aquest, amb més o menys esforç, que dependrà del nostre estat físic i d'ànim, s'arriba al cim de la Carbassa.
Un cop s'ha gaudit del moment, toca prendre decisions. Es pot baixar per un recorregut fàcil, però allargant-lo en gran mesura, o baixar recte per terreny fàcil al començament però a través de bosc i fort pendent després i sense camí. En ambdues possibilitats s'ha de començar el descens seguint l'àmplia carena en sentit sud en clara direcció a un monticle de pedres que es veu a la dreta, per sota del turó de Clots, que tenim a l'esquerra. Així s'arriba a un punt en què es troba l'antic "fill de Cobarriu", que consisteix en unes barres de ferro de les que fan servir els encofradors de la construcció i que al seu dia suportaven un cable metàl·lic, actualment estirat per terra. En aquest moment comença la separació d'itineraris. Si s'ha optat pel més fàcil i llarg, és qüestió de seguir en direcció sud per buscar la divisòria d'aigües del torrent de Cobarriu i seguir-la fins a la barraca de la Quera on ja s'enllaça amb el sender (segons el mapa de la Cerdanya de l'editorial Alpina) que baixa fins a Cobarriu i enllaça amb el GR-107. Si s'ha optat per seguir el vessant salvatge i aventurer (que és el que reflecteix el track), del que es tracta és d'anar seguint la línia que conformen les barres de ferro baixant en sentit sud-oest pel llom de la muntanya, entre el clot de Dalt i el clot de Baix. Així s'arriba a un punt en el qual apareix una altra línia de filferro que tanca el pas de la marxa. A partir d'aquí no fan falta gaires explicacions. Passar a l'altra banda de la línia i... campi qui pugui. Dret muntanya avall en clara orientació al molí del Salt. No hi ha més problema que anar buscant el pas més còmode que ens permeti anar salvant l'arbrat i el fort pendent. Ull amb les relliscades. El subsòl està farcit de petites pinyes que fan que el descens tingui un cert component de risc i excitació. Recordo que ja fa temps que es camina sense evidència de sender. Si se segueix fil per randa el track s'arribarà a trobar de nou una línia de filferro. És interessant seguir-la fins que desapareix de nou. A partir d'aquest moment... de nou a baixar recte muntanya avall per una espècie d'antic llit fluvial. Si encara no s'ha perdut la traça del track s'arribarà a un pas rocós complicat, que es pot evitar fent un lleuger desviament cap a la dreta pel que sembla ser un corriol molt precari i perdedor. Ara sí que, sense més contratemps, sempre baixant al més vertical possible, s'arriba al GR-107. Satisfacció després de les penúries i dubtes. Ja només resta seguir el GR en sentit nord fins al punt de partença. Si està obert, és més que recomanable fer una parada a Cal Jan i reposar forces amb un bon refresc o ampolla d'aigua, tot això ben fresc.