Torre del Far

Cim recentment afegit al reptezona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Coume d'en Roc-Jasse d'en Dosset-Coma d'en Finestre-Torre del Far-Serrat de Trenca Bouteills-Collada d'en Gibert-Coume d'en Roc
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Rosselló Lloc sortida: Cases del Pene
Dades cartogràfiques
Cartografia: IGN Francès Mapa: 2448OT
Coordenades: Mercator (Spherical) Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 06/11/2013 Distància: 5,7 Km
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Senders i pistes Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Temps 
Total** 2 h. Caminant** 1 h. 40 min. Parat** 20 min.
Altures
Màxima ** 495 metres Mínima ** 115 metres Acumulat** 428 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
Curta excursió circular d'uns 6 quilòmetres, feta en el sentit horari, perfecta per fer en família, que pot servir per anar aficionant a fer muntanya als més petits. Aquesta proposta es pot combinar amb altres ascensions a cims propers inclosos al llistat del repte dels 100 cims, com poden ser la Força Real o el Roc de Mallorca. També es pot aprofitar per fer un recorregut amb el tren càtar, amb parada a la població de les Cases de Pene, visitar algun dels domaines afamats de la zona que permeten fer degustacions dels vins de la denominació d'origen els Aspres. Encara hi ha una altra possibilitat d'allargar l'estada i és que a Tautavel hi ha una ruta prehistòrica per recórrer o anar més lluny i visitar la reserva africana de Sigean. Si el dia és bo, les vistes des del cim de la Torre del Far són extraordinàries, amb el Canigó com a màxim exponent. Entre aquest i la Torre del Far podem albirar la Força Real, amb la seva antena al capdamunt. Cap a l'est, la mediterrània i la capital de la plana, Perpinyà. Pel que fa a l'orientació no haurem de tenir problemes ja que el camí es troba totalment senyalitzat amb senyals de pintura groga, tant per pujar com per baixar. Si es fa el recorregut tal i com es proposa, trigarem una estona a tenir l'objectiu a la vista. En canvi, fent-ho a l'inrevés, de seguida el tindrem a l'abast. Penso que tant d'un costat com de l'altre, els pendents són similars però el fet d'anar veient molt de temps la torre pot fer que el camí sembli més llarg.
Aproximació en cotxe
Es proposa prendre com a població de referència les Cases de Pene, a la carretera D117, de Perpinyà a Saint-Martory. Quan som a les Cases de Pene agafem la carretera D59. Conduïm uns 1600 metres i arribem al restaurant-albergue Bernard. Girem per la pista que entra a l'alberg, estreta però asfaltada. Hem d'anar amb compte ja que la pista és molt estreta. Després de conduir 950 metres haurem d'aparcar. Hi ha lloc per a molts cotxes.

Descripció del recorregut

Sortim caminant en sentit nord-oest per la mateixa pista per la que hem pujat amb el cotxe i en pocs metres trobem una intersecció de camins amb un senyal de fusta que ens indica el camí a seguir. Si es fa tal qual proposem, seguirem per la branca de l'esquerra, en sentit oest. Del que es tracta és d'anar seguint els senyals de pintura groga que marquen el camí. Està tot ell senyalitzat, tant de pujada com de baixada. És el que tenen els francesos. Tot ho tenen senyalitzat. Quasi no cal que expliqui res ja que el camí no té pèrdua. Els pendents, fins la base de la torre, els podem catalogar de suaus. Potser l'últim tram fins assolir la carena es faci una més feixuc. Lo bo però ens espera al final. Són tan sol uns pocs metres de desnivell, però segur que a més d'un se'ls fa durs. Per baixar més de lo mateix. La baixada fins la base de la torre és forta i dreta. Després el camí s'aplana molt i es fa més còmode. Si el dia es net, les vistes mentre baixem ens distrauran tant que no notarem que estem caminant. Donat el curt recorregut, s'ha de gaudir de l'entorn. Hi ha un punt, a la collada d'en Gibert, que el camí es bifurca i tots dos camins tenen pintura groga. Tots dos es poden fer servir, però el que segueix en sentit est fa més llarg. Vam seguir pel que gira cap al sud-oest per sortir a una pista formigonada, en pendent. Al poc, seguint els senyals, la vam deixar, tot i que si es segueix per la pista també es surt al cotxe, deixant-la més endavant també. Havent deixat la pista es creua un camp de cultiu i es comença a remuntar per sortir a un sender que ens porta a l'encreuament que vam trobar al començament de la caminada. Quan som a l'encreuament tan sol ens resta desfer camí per tornar al cotxe.