Mola de Genessies


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Carretera de Gavadà-Font de les Salsides-Portell de Jovara-Mas d'en Sanxo-Moleta de Gardell-Portella d'en Gardell-Mola de Genessies-Coll del Rourar-Mas de Genessies-Carretera de Gavadà
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Muntanyes de Tivissa-Vandellòs Lloc sortida: Km. 0,9 camí de Gavadà
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Piolet Mapa: Vandellòs
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 06/11/2015 Distància**: 9,00 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 54
Terreny: Asfalt, pistes i senders Orientació*: Difícil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 3 h 19 min Caminant: 2 h 37 min Parat: 42 min
Altures **
Màxima:  705 metres Mínima: 479 metres Acumulat: 487 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 11,00% Ratio baixada: 12,11%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Això del repte dels 100 cims està molt bé i és molt maco, però els cims que em falten estan molt allunyats de casa meva així que fa temps que el meu objectiu d'esborrar la totalitat dels cims es complica. Ja comença a fer una mica de mandra haver de fer tants quilòmetres per fer cims, però són tan pocs els que falten que m'obligo a mi mateix. Aquest és un condicionant a l'hora de plantejar les ascensions ja que l'economia domèstica és la que és. Un altre condicionant és el fet que acostumo, no per gust, a anar tot sol ja que malgrat la meva insistència, no aconsegueixo trobar ningú que m'acompanyi tan lluny. Les meves exigències deuen ser molt altes. Aquests dos aspectes, i d'altres que no enumero, fan que em plantegi moltes vegades recorreguts curts i per pistes que em possibilitin reduir els costos fent més d'un cim i a la vegada prioritzar la seguretat i minimitzar els riscos. Està molt bé si ens limitem sols a aquests paràmetres però també tinc clar que aquest format no permet gaudir al cent per cent del territori. Sóc conscient que llocs emblemàtics del territori resten amagats als meus ulls, però no sempre es pot arribar a tot. De vegades tinc la sort que puc convèncer la meva dona que m'acompanyi i mentre ella descansa a l'hotel, jo faig muntanya al matí i aprofitem per fer turisme per la zona la resta del dia. 
Bé, després d'aquest inoportú desfogament i netejament de consciència, anem per feina. 
Avui ha tocat la Mola de Genessies, venint de fer primer el Montalt punta nord, o l'Escambellet. Aquesta muntanya, engolida per la resta d’accidents orogràfics que formen el conjunt de Muntanyes de Vandellòs, rep el nom d'una de les masies més velles del massís, el Mas de Genessies, actualment sembla que deshabitada però segur que al seu dia tingué la seva importància. Jo no hi entenc, però sembla que té fins i tot una part fortificada. Com totes les muntanyes que l'envolten, aquesta també està formada per impressionants cingleres protegides per vessants en els quals cal vestir pantalons llargs ja que en cas contrari els escadussers camins «de porc senglar» ens deixaran les cames ben rascades. Les vistes des del cim són espectaculars. Jo vaig tenir la sort de poder gaudir-les. Tarragona, el cap de Salou, el Delta de l'Ebre. La Serra de Cardó, la Serra de Llaberia... Tot un tip de geografia. Així no és d'estranyar que alguna civilització antiga decidís assentar-se allà dalt. Totes les ressenyes llegides i el mapa de l'editorial Alpina situen a prop del cim un poblat ibèric. Bé. Cal un acte de fe. Allà tan sols resten un munt de pedres que més que en un poblat fan pensar en tancats de ramats. Perdoneu els entesos la meva ignorància. Aquesta proposta és molt variada pel que fa al recorregut ja que farem servir tot tipus de ferm. Caminarem per pistes, camins, de vegades caldrà que endevinem traces i imaginem corriols, haurem de pujar i baixar graus... Fins i tot haurem de fer una bona tirada, uns 1.500 metres segons el GPS, d'asfalt.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del Km. 0,9 de la pista asfaltada que porta a Gavaldà
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Al punt triat com a inici del recorregut es poden deixar aparcats bé dos vehicles, tres a tot estirar. 
Tota la nomenclatura que es fa servir és la que figura al mapa Muntanyes de Tivissa de l'editorial Piolet. De nomenclatura oficial catalana, no n’he trobat. 
Comencem a caminar i prenem orientació SE i pugem unes desenes de metres fins que trobem primer l'accés al Mas de Gavadà i uns pocs metres més endavant una pista de terra que puja de valent. Deixem l'asfalt per endinsar-nos en la pista i prenem orientació ONO. Aquesta pista ens fa seguir el traçat d'una línia elèctrica els fils de la qual tindrem a la dreta. Arribarà un moment en el qual veurem la típica sageta groga que assenyala el Camí de Sant Jaume. Pel camí, a l'esquerra, deixarem, o no, un trencall que és una vella pista que si es vol, estalvia un bon tros de pista ja que enllaça de nou amb la pista principal ja a prop de la Portella de Jovara. Ara, però, seguim per la pista principal fins a arribar a trobar un trencall de la pista. Cal seguir recte en pujada i sentit O i deixar a la dreta la pista que segueix el Camí de Sant Jaume. Al cap d’una estona la pista fa un fort revolt a l'esquerra i s'aplana força. Més endavant deixem per l'esquerra la vella pista que hem deixat al cap de poc de començar. Més endavant la pista fa un nou revolt a la dreta i torna a enfilar-se fins a la Portella de Jovara. Aquí vaig tenir la forta temptació de deixar de banda el track del GPS i enfilar-me a la Punta de l'Auró per seguir per carena  (al mapa surt dibuixat un vell camí aperduat) però en anar tot sol vaig deixar que el seny manés així que de la Portella s'inicia un sostingut descens que fa que pel cap comencin a rondinar mals pensaments. En arribar, però, al Mas d'en Sanxo o Font de Jovara cal asserenar el cap i parar-se a localitzar el camí que cal seguir per continuar amb el recorregut. Abans, o tot just en començar a baixar de nou per la pista, cal localitzar un corriol o sender a l'esquerra. Jo no vaig trobar-lo però finalment baix enllaçar. Aquí comença l'aventura. El sender no té cap senyalització ni fites. Jo en vaig fer una al lloc que jo vaig pensar que era l'inici. Se segueix prou bé però la vegetació, de vegades, l’amaga. El primer objectiu, però, està clar. Una mena de coll o planell que veiem SO. Sempre mirarem de no perdre aquesta orientació fins a arribar a la Moleta d'en Gardell. Aquí ja comencem a tenir a la vista el nostre objectiu, encara amagat per la part de la muntanya que diposita el poblat ibèric. De la Moleta iniciem un lleuger descens en sentit SO però el mateix camí ens va portant al SE i posteriorment, en pujada, en sentit NE, fins a la Portella d'en Gardell. Aquí penso que es pot arribar si venim per la carena des de la Punta de l'Auró ja que a l'esquerra, en sentit N, es veu una fita que davalla. Per la dreta es pot pujar amb una petita grimpada al roc que tenim en aquella direcció i fer una drecera per camí perdut però factible fins a la base de la Mola de Genessies. En aquest cas de nou triem l'opció fàcil i iniciem un descens pel Barranc Fondo fins que a l'alçada d'unes curioses formacions rocoses, «cosa estranya» en aquest territori, trobem a la dreta una gran fita, gairebé un cairn. Ens ensenya el naixement del sender que hem de seguir per anar en el bon camí. El sender és clar i està fitat. Algú, any 2015, ha fet una estesada però no va acabar la feina. Més o menys clarament ens anem acostant a la base del cingle fins a arribar a una zona de pedres en la qual perdem tota referència. Si ho hem fet bé tindrem a la dreta, a la paret, un clar grau que, amb l'ajuda de les mans, per comoditat, ens puja a un punt entre el planell cimer i el poblat ibèric. En sentit SO primer i SE després arribem al cim. Vèrtex geodèsic. Espaterrants vistes. Quan ja les hem gaudit seguim ara en direcció al poblat ibèric ja que gairebé queda de pas per fer el descens. El poblat cal imaginar-se’l. Pedres escampades per tot arreu que en determinats llocs encara mantenen una certa estructura però que per als neòfits, com és el meu cas, recorden més un tancat de bestiar que un poblat. També a la zona, no sé si a dalt de la Mola o a baix a la cinglera, el mapa marca una cova, del Niu o del Ribell. Segur que existeix ja que hi ha un film, titulat Genessies, d'Arcadi Ballester (https://archive.org/details/GENESSIES per si interessa, novembre de 2015 funciona), en la qual sembla que s'ha rodat alguna seqüència. Jo ja estava molt cansat així que no vaig anar a investigar. De la Mola es baixa per un fàcil grau que hi ha a la banda ponentina. Hi ha una fita que marca l'inici. Es baixa fàcil i bé, sense problemes, fins al Coll Rourar. D'aquest, per un sender atorrentat es va baixant amb cura fins a arribar al Barranc Fondo, lloc al qual trobem un pal indicador. En el nostre cas seguim en sentit NE i creuem el barranc per trobar formigó al camí i fer una lleugera pujada i arribar a terreny antigament dedicat al cultiu de fruita seca, ara abandonat. Ja tenim a la vista el Mas de Genessies, ara sembla que abandonat. El voltem seguint el senyal de pintura de PR i veiem finalment l'asfalt, el qual hem de seguir en sentit N per tornar al final del recorregut i lloc al qual tenim el cotxe aparcat.