Bony de la Pica

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Punts de pas 
Os de Civís-Itinerari coll de Montaner-Itinerari bordes de Setúria-Itinerari coll de Muntaner-Dreceres fins a l'Alt del Covil-Coll de Muntaner-Pic d'Enclar-Bony de la Pica-Baixada sense camí pel torrent de Montaner-Mirador de la borda Cremada-Os de Civís
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: P. N. Alt Pirineu Lloc sortida: Os de Civís
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Andorra/P.N. Alt Pirineu
Coordenades: UTM Zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 28/07/2015 Distància**: 12,43 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 153
Terreny: Camins, pistes i fora camí Orientació*: Dificultat moderada
Dificultat*: Alta Esforç*: 4,5 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Al poble i torrents
Temps **
Total: 4 h. 31 min. Caminant: 4 h. 28 min. Parat: 3 min.
Altures **
Màxima:  2.405 metres Mínima: 1.484 metres Acumulat: 1.365 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 21,99 % Ratio baixada: 23,26 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Ja ha fet bé la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya) a definir aquest cim amb dues denominacions diferents; ja que, depenent del mapa consultat, els dos cims intercanvien el seu nom i posició. El que és clar és que a causa de l'escassa distància entre ells es puja a tots dos. Aquest cim es troba situat a la divisòria de la Catalunya del sud i Andorra, fa frontera entre totes dues i és el pas natural entre elles el coll de Muntaner, pel qual resten connectades la població catalana d'Os de Civís, a l'Alt Urgell, i la Massana, capital de la parròquia andorrana del mateix nom. 
El que més s'acostuma a fer, o més natural, per pujar a aquest cim, pel que sembla llegint ressenyes d'altres muntanyencs, és fer-lo des de terreny andorrà, concretament des de les bordes dels Fenerols. Aquesta opció permet fer un recorregut circular, pel que sembla molt espectacular quan es recorre la totalitat del cordal de la serra d'Enclar, amb espectaculars vistes a les dues valls que la tanquen. Sobretot quan s'arriba al pic de Carroi, el qual domina totalment Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. 
En el meu cas, fidel al perquè d'aquest blog, plantejo una altra opció. Fer cim des de terres catalanes prenent com a punt de partida la població d'Os de Civís. 
Llegint i llegint i buscant i buscant finalment vaig acabar per trobar una ressenya de l'usuari de wikiloc angelh. 
Em va agradar molt la proposta que feia, ja que, encara que cap dels mapes existents no dibuixin camins que permetin fer un recorregut circular, aquest home el va completar. La meva poca experiència, però, ja em va fer pensar que, tot i que ell (a l’igual que molts d’altres) no ho expliqués, em tocaria fer molt de recorregut sense camí. Sóc de l'opinió que quan fem públic un recorregut d'aquestes característiques hem d'explicar-ne els detalls, i més quan es tracta de recorregut «campi qui pugui» o «ahora vas y la cascas». No és que es corrin riscos ni ens trobem en situacions compromeses però tant si fem el recorregut en sentit horari, com al contrari, les pujades i baixades es fan totalment camp a través. Tant sols, diguem-ne, el trànsit entre cims es fa per camí a l'us i senyalitzat. La resta, ja dic, a l'aventura. Això sí, quina aventura. Ja sé que l'esforç és una cosa particular i que el que per mi és una cosa per a d'altres és diferent, però en el meu cas la pujada a l'alt de Covil va resultar molt dura i exigent, amb pujades de més del 35% encara que penso que fer-lo a l'inrevés hauria resultat encara més dur, ja que el pendent de la serra d'Enclar és encara més fort i el vessant arriba un moment en què és ple de nerets i se'ls ha d'anar saltant. Ara, a casa estant, i després d'haver estat al cim i haver contemplat el terreny gosaria a fer una proposta, el bon resultat de la qual no m'atreveixo a confirmar atès que parlo basant-me en allò vist sobre el terreny i des de la meva posició al cim. El que sí que puc dir és que des del cim sembla de bon fer. Ja ampliaré informació a l'apartat d'explicació del recorregut. 
En definitiva i per acabar aquest apartat, cal dir que el recorregut, tot i el seu curt quilometratge, és molt exigent i ens demanarà, tant a la pujada com a la baixada, indistintament del sentit triat, la nostra màxima atenció i esforç, però en canvi farem un recorregut totalment feréstec i solitari tret de l'alt del Covil, sobretot si fem el recorregut a l'hivern ja que fins a aquest cim arriben els remuntadors i les instal·lacions de les pistes d'esquí de Pal.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la població d'Os de Civís.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar dirigint-nos en primera instància al carrer que puja a l'església de Sant Pere. Anirem sempre amunt i passem primerament al costat de la casa Artigues, dedicada al turisme rural. Quan som a la seva alçada tenim a la dreta una font i l'ajuntament, penso. Seguim carrer amunt i trobem (2015) un cartell on s'indica que el carrer està tallat per perill de despreniments. Jo el vaig trobar obert ja que s'estan fent treballs de contenció. Si pel que fos el carrer estigués tancat es pot pujar per pista ja que més endavant ens la trobarem. Arribem finalment als peus de l'església. A la dreta tenim un trencall barrat amb una porta. Seguim per l'esquerra, pel camí senyalitzat amb un pal indicador. Pel trencall de la dreta, pel cementeri, serà per on tornarem. Anem doncs seguint el sender marcat amb pintura groga d'itinerànnia. Per ell sortim a la pista que puja del poble. El track original ja comença en aquest punt a fer drecera però en el meu cas continuo per la pista en direcció N i deixo l'itinerari 2 del coll de Montaner per seguir ara l'itinerari de les bordes de Setúria. En poca estona s'arriba a un encreuament. Deixem la pista que segueix recte i girem a la dreta per deixar així l'itinerari de les bordes i reprendre de nou l'itinerari del coll de Muntaner. Seguidament, però, es deixa la pista i ja es comença a fer dreceres sense camí i ja no deixarem de fer-les fins a arribar a un punt en el qual, si hem seguit el camí fil per randa, arribem a una edificació, ubicada al final de la pista que porta al coll de Muntaner. Tampoc fa falta seguir el trac tal qual ja que el bosc és suficientment obert com per poder triar l'itinerari que millor ens sembli. El cas és que hem de fer cim a l'alt de Covil o cap del Covil, segons Alpina. Si el dia acompanya albirarem un bon grapat de cims, tant de la part del país com d'Andorra. Per descomptat del cim objecte del dia i de tota la serra d'Enclar. Per continuar amb el recorregut prendrem orientació SE i seguirem la traça del sender transfronterer que inicia un llarg descens, per camí senyalitzat amb els clàssics cercles de pintura groga però força malmès i pedregós, en busca del coll de Montaner, al qual arribem després de davallar 290 metres. A la collada connectem amb el GRP procedent de la Massana. Seguint les seves marques de pintura vermella i taronja arribem a la carena de la serra d'Enclar. En un punt de la pujada podem deixar els senyals de pintura i pujar pel dret al cim del pic d'Enclar, però en el meu cas vaig seguir el camí pintat. A la carena o cresta de la serra deixo a l'esquerra el trencall que segueix el cordal en direcció al pic de Carroi. La meva idea primera era acostar-m’hi, però la boira que s'aixecava de la banda d'Andorra impedia les vistes així que vaig pensar que anar per anar no era el que tocava. A causa d’això vaig girar a la dreta per fer camí cap al pic d'Enclar per clar sender carener sense cap complicació. L'objectiu es troba encara més endavant, més al SO. Un clar caminoi ens porta també amb senyals de pintura del GRP. Arribem primer al cim i una mica més endavant i més baix es troba el vèrtex geodèsic. Des de la seva posició s'aconsegueix localitzar, unes desenes de metres més a baix, els senyals de pintura del GRP. Ara em permeto fer suposicions. El camí pintat gira a terres andorranes per baixar a Aixàs però, si mirem en direcció NE en direcció a Os de Civís es veu una àmplia i clara canal, o coma herbada, que baixa franca en direcció a una zona arbrada. Gosaria dir que aquesta canal enllaça amb el camí senyalitzat que més a baix faré servir per tornar a Os de Civís i que neix al mirador de la borda cremada. Jo anava, de nou, tot sol i em va fer una mica de respecte ficar-m’hi, no pel perill sinó pel desconeixement d'allò que em trobaria al final del descens. Animo el personal a fer la prova. Jo prometo que alguna vegada hi tornaré. No vaig embolicar-me per la canal però ho vaig fer finalment per estalviar-me desfer camí fins al coll de Montaner. Si no es vol trepitjar nerets millor desfer les passes fins al coll. En aquesta proposta faig un flanqueig lateral en lleuger descens, saltant i trepitjant nerets buscant el terreny que millor em semblava fins a enllaçar amb la vessant terrosa i mancada de vegetació que forma el barranc de Montaner. Eixut al començament, quan començo a sentir les seves aigües em trobo amb el torrent a l'esquerra i el camí es complica ja que de nou els nerets conquisten el terreny. Vaig baixant com puc. Arriba un moment en què deixo la llera i em decanto a la dreta, en sentit N, per anar a trobar un altre torrent les aigües del qual acabo creuant. El desplaçament entre un torrent i l'altre va ser força incòmode a causa de la composició del terreny. Desconec si va ser la millor opció. Potser ho hauria sigut continuar per la llera de torrent de Montaner. Sigui com sigui vaig acabar per sortir de la vegetació, sense prendre mal, a un tercer barranc, ja amb clara visió del camí a seguir per sortir al mirador de la borda Cremada. Ja a la borda es pot aprofitar per recuperar l'ànim i les forces. En aquest punt es pot continuar per dos trajectes diferents. Jo trio el més llarg, per tal de no acostar-me gaire al trajecte de pujada. Així segueixo per l'esquerra, per l'itinerari llarg. Creuo les aigües del torrent Montaner i em dirigeixo a un pal amb pintura groga al seu cap. Aquests senyals em porten fins a Os de Civís. El camí no té pèrdua i es troba perfectament senyalitzat. Va fent un llarg i lleuger descens en sentit SO fins que de cop gira a la dreta en sentit NO. Penso que la canal que baixa del Bony de la Pica ha de connectar amb aquest sender en un punt. Seguint els senyals de pintura el camí gira de nou a la dreta, ara en sentit NE i guanya primer una mica de desnivell per a continuació perdre'l per anar a trobar de nou el torrent de Montaner. Es creua i trobem una font. Remuntem una feixa i sortim a un camp de pastura en el qual veiem un pal amb el cap pintat de groc. Seguim els senyals fins que sortim de nou a la pista. La segueixo en sentit SE per no enllaçar ràpid amb el camí de pujada. Si es segueix sempre la pista acabem al poble, però jo em decanto a la dreta per baixar a trobar un dipòsit d'aigües. Just arribar, un sender amagat neix per l'esquerra i baixa a un camp inferior. Seguint una evident traça acabem a la part de darrere d'una edificació. És el cementiri. El voltem per la nostra esquerra i trobem una porta. Descorrem el passant i tornem a deixar la porta tancada i ja enllacem amb camí conegut. Desfem les nostres passes i acabem al punt d'inici d'aquesta intensa caminada. Podem recuperar forces a l'esplèndid hostal de la Font.