Puig Pelat


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Mas del Cisterer-Collet del Jaume-Portell de la Cova de la Bruixa-Bosc de Moragues-Urb. els Motllats-Puig Pelat-Les Salòpies-Font del Grèvol-Collet del Jaume-Mas del Cisterer
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Muntanyes de Prades Lloc sortida: el Bosquet
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Muntanyes de Prades
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 18/06/2015 Distància**: 9,1 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 44
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Moderada
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps **
Total: 2 h. 41 min. Caminant: 2 h. 32 min. Parat: 9 min.
Altures **
Màxima:  1.064 metres Mínima: 746 metres Acumulat: 368 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 8 % Ratio baixada: 9,7%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Aprofitant el desplaçament fins a Reus per fer el cim del puig d'en Cama, de tornada cap a casa vaig acostar-me al Bosquet, disseminat pertanyent al municipi de Mont-ral, per pujar al cim del puig Pelat, fent un recorregut circular semblant al descrit per Jordi López Miquel al seu llibre "Sostres comarcals de Catalunya". 
El cansament acumulat, però, no em va deixar fer l'extensió cap a la roca del Migdia. Tampoc vaig desviar-me a la punta de la Barrina, tot i que es passa molt a prop. Es dóna la circumstància que aquest cim ja l'havia fet fa temps ja que formava part de la primera llista de cims del repte, tot i que a la nova ja no hi és. 
La punta de la Barrina i la roca del Migdia es disputen el privilegi de ser sostre comarcal, tot i que la segona, segons alçades que figuren a diferents mapes, es més alta. El que passa és que la roca del Migdia és la punta dels cingles i les planes superiors que hi al darrere, els Motllats, són més alts. És per aquest motiu que el més normal és fer tots dos cims en el mateix trajecte, però com ja he comentat, els meus peus van dir que millor que ho deixés per a un altre dia. 
El trajecte recorregut és una mica diferent dels que s'acostumen a fer. Aquest cim és de molt bon fer en caminades que poden ser molt llargues, aprofitant per pujar un altre cim del repte, el Picorandan, sortint des de la població de Capafonts, o molt curtes, sortint des del Km 19 de la carretera T-704, just a l'encreuament amb la carretera TV-7045. Jo, com sempre, ni carn ni peix. Una cosa entremig. Igual que la punta de la Barrina, el Picorandan ja l’havia fet, d'ací que triés el puig d'en Cama per aprofitar el desplaçament. Aquells que tinguin el cap i les cames en condicions es poden plantejar fer tots tres cims. El Picorandan i el puig Pelat en un trajecte, un curt desplaçament en cotxe fins a Almoster o Selva del Camp, i l'ascens al puig d'en Cama. Bé. També s'han de tenir bé els peus ja que els camins dels dos primers cims són molt pedregosos. El retorn del cim el vaig fer per un corriol molt entretingut i a estones una mica tapat (juny de 2015), sobretot el tros que davalla pel barranc de la Font Fresca. Recomano aquest sender ja que és molt maco i així col·laborem a mantenir-lo. Si no volem caminar ajupits, es pot baixar per un camí més evident que enllaça amb el GR-7.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del Km. 3 de la carretera TV-7045
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Un cop aparcat el cotxe al punt quilomètric 3 de la carretera TV-7045 (lloc per a un cotxe, dos a molt estirar) s'ha d’agafar l'antiga pista d'accés al mas del Cisterer, avui en estat ruïnós. La pista està tallada amb una cadena, així que toca fer més recorregut. Quan som al mas deixem el GR-7 i anem per una pista que inicia la pujada en sentit O, molt pedregosa. Sempre remuntant pendent deixem un primer desviament a la dreta i una mica més endavant un altre a l'esquerra. Aquest últim corriol serà el que farem servir per tornar. Continuem en sentit NO. Uns quants centenars de metres més endavant el camí gira al SO i després cap al SE, sempre en pendent positiva, i apareixem a la plana dels Solans. Som a un nus de camins. La pista que tenim al davant serà per on vindrem del cim i el sender de l'esquerra és per on tornarem al punt d'inici. Ens queda un sender a la dreta. Girem en aquest sentit per anar amb orientació NO. Més que un camí sembla una torrentera. Terreny molt descompost i pedregós que castiga els peus. Remuntem pendent fins a assolir els plans. Deixem a la dreta un sender que es desvia en direcció a la roca Foradada i diverses vies ferrades i uns metres més endavant un altre sender a l'esquerra que porta al cim de la punta de la Barrina, per a molts, sostre comarcal de l'Alt Camp. Continuem pel sender, ara senyalitzat amb marques velles de pintura, majorment consisteixen en un triangle groc. Aquests senyals ens porten a trobar una pista més ampla, també senyalitzada amb pintura, ara ratlles de color groc i blau. Seguim aquests senyals en sentit SO per deixar-les més endavant per remuntar i baixar un petit turó, i trobem de nou els senyals. Comencem a veure alguna construcció, abandonada i ruïnosa, de la urbanització els Motllats. Al cap de poc comencem a veure un edifici amb una estructura curiosa al davant, semblant a una enorme fita de pedres cilíndrica i alta. La pista ens hi porta però no hi arribem ja que uns metres abans girem a l'esquerra en sentit SE. La nova pista ens porta primer a una caseta amb una petita antena i més endavant comencem a veure un tancat. Es tracta del cim. Sense cap interès tret de les vistes. Reprendrem ràpidament el camí caminant en suau baixada en sentit SE. I no fem cas d'una fita que veiem a la dreta, que senyalitza un camí que baixa fort a la plana que veiem a la dreta. Seguim mirant al terra per intentar de localitzar la fita que ens marcarà el camí. La trobarem just quan veiem a davant nostre una altra fita que senyala el sender que davalla cap al GR en sentit SE. Nosaltres hem de veure una altra fita a l'esquerra, al costat d'un matoll. El sender ens fa recular uns metres però ràpidament agafa orientació NE i ressegueix el cingle, molt al caire. Hem d'anar amb compte mirant de trobar un altre corriol que deixa el que fem ja que aquest mor a la punta del cingle, amb molt bones vistes, això sí. Les fites ens porten a baixar a buscar el barranc que tenim a l'esquerra. És molt important no perdre de vista les fites. El camí és evident i es veu bé, però pot arribar a ser una mica perdedor. Les fites ens porten a la base del cingle i ens fan baixar per un terreny potser complicat pel pendent relliscós i la vegetació frondosa per creuar el barranc una altra vegada. El camí fa un gir en sentit NE i sortim a un clar en el qual veiem un corriol que s'escapa per la dreta. No l’agafem ja que agafem la pista que tenim al davant i que fa pujada tot i que al cap de poca estona planeja. Caminem resseguint per sota el cingle dels Solans per camí molt fresat i tornem a veure la punta de la Barrina. Al cap de poc sortim a terreny conegut ja que hi hem passat fent l'anada al cim. Anem ara pel sender que davalla per la dreta, en sentit NE, de nou per terreny pedregós fins que sortim al camí que hem fet servir i que ens ha de portar de nou al mas del Cisterer i al cotxe.