Tuc deth Pòrt de Vielha

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Boca sud túnel de Vielha-Bosquet des Paus-Pletiu dera Escaleta-Estanh Redon-Tuc deth Pòrt de Vielha-Pòrt de Vielha-Pòrt Vielh deth Hòro-Plan dera Espòna-Boca sud túnel de Vielha
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Val d'Aran Lloc sortida: Boca sud túnel de Vielha
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Val d'Aran
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 04/07/2017 Distància**: 11 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 109
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Alta Esforç*: 4,5 sobre 5
Senyalització: GR i fites Fonts: Rierols i torrents
Temps **
Total: 6 h. 41 min. Caminant: 4 h. 53 min. Parat: 1 h. 48 min.
Altures **
Màxima:  2.549 metres Mínima: 1.606 metres Acumulat: 955 metres
Pendents **
Pendent màxim***:
Ratio pujada: 16,55% Ratio baixada: 16,72%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris
«Vall d'Aran, l'essència dels Pirineus» 
Aquest és l'eslògan promocional d'aquest espai excepcional del país, amagat entre altes muntanyes que superen els 2.000 metres, que té una extensa oferta hotelera i una gastronomia de molta qualitat que ja per si mateixes justifiquen una visita, però és que, a més a més, gaudeix d'una riquesa cultural excel·lent, encapçalada pel seu singular idioma, l’occità aranès. Aquesta vall d'orientació atlàntica presumeix també de disposar d’una de les més extenses ofertes turístiques del país ja que ofereix activitats esportives que abasten totes les varietats imaginables, ajudats per la seva gran riquesa i varietat paisatgística; però no tan sols es limiten a aquest vessant, tot i que és la cirereta del pastís. A més a més d'aquestes especialitats, els aranesos poden presumir també d'una gran oferta cultural, i destaca en aquest apartat el seu extens patrimoni romànic, amb diverses esglésies visitables tot l'any i una gran quantitat de museus de gran interès cultural i artístic. Si ens centrem en l'aspecte esportiu, que és al que es dedica aquest blog, hi ha un altre eslògan promocional: «Una Vall sense límits». Aquest eslògan resumeix perfectament allò que és la vall. El 30% del territori aranès es troba per sobre dels 2.000 metres, així que per als amants del muntanyisme en totes les seves modalitats, des del senderisme fins a l'alpinisme, troben en aquesta terra el seu paradís i d'això s'han adonat les empreses de turisme actiu o d'aventura ja que hi ha tanta oferta que potser ratlla la saturació. Dubto molt que cap de les modalitats esportives imaginables no tingui cobertura empresarial. Potser un dia en faré un estudi. També, pel que al repte dels 100 cims es refereix, els clubs de muntanya de la vall s'han espavilat ja que aquesta comarca és la segona més representada en aquesta proposta, tan sols superada per la del Pallars Sobirà, amb 26 cims. És el que té disposar d'una orografia privilegiada. Hi figuren 19 cims que abasten des dels 2.173 metres del Montcorbison fins als 3.010 del tuc de Molières. Els federats d'aquestes comarques que es trobin embolicats amb aquest repte ho tenen fàcil per completar-lo ja que sumant els cims dels dos Pallars, l'Alta Ribagorça i els de la Vall d'Aran ja en tenen 64, tots ells a «tocar» de casa. Aquesta vegada m'he desplaçat fins a aquesta terra per fer el cim del tuc deth Pòrt de Vielha, segona vegada que intento pujar-hi. Aquest cop hi ha hagut sort i amb l’excel·lent companyia de la meva filla, la seva parella i la meva neta d’11 mesos vam fer cim i vam poder gaudir d'excel·lents vistes arreu ja que, per acabar-ho d'adobar, vam tenir un dia esplendorós i net. Per fer aquest cim hi ha diverses opcions. Les més comunes consisteixen a fer el recorregut sortint de qualsevol de les boques del túnel de Vielha i fer un recorregut lineal d'anada i tornada. Altres ho fan des de la mateixa població de Vielha. Els que disposen de dos vehicles fan la variant de recórrer tot el trajecte entre totes dues boques, la nord i la sud o a l'inrevés. Finalment, una altra opció, molt i molt popular, consisteix en la que aquí es relatarà. Després de molta lectura no he trobat cap altra alternativa. A mi m'hauria agradat provar de fer un recorregut circular des de la banda de Vielha, bé baixant per la vall del riu Nere, bé pel tuc de Sarrahèra però el cas és que no vaig trobar informació al respecte, i anant com anàvem amb una criatura petita no era qüestió d'anar improvisant. Si mai finalitzo aquest repte que m'he imposat, fer els 308 cims de la llista, i torno a la vall, miraré de fer quelcom semblant amb un guia del país.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la boca sud del túnel de Vielha.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament i ens dirigim al pal indicador que hi ha uns metres abans dels edificis de l'Espitau de Vielha. Passem entre els edificis, en sentit SE, i no triguem gaire a trobar senyalització. Per una banda tindrem senyals de pintura de GR, ja que ens trobem a sobre del numerat com a 211.5, i trobem també pals de fusta amb cap pintat de groc ja que caminem per la travessa anomenada Setau Sageth . De fet, senyals de tots tipus ens acompanyaran en la totalitat del recorregut ja que als senyals esmentats hi hem de sumar les fites que ens ajudaran a fer la pujada i baixada del cim. Reprenc la ressenya de nou a la zona de l'Espitau. Anem seguint els senyals i arribem a un nou pal de senyalització. Ara hem connectat amb el GR.11. Ens dirigim en sentit NE en cerca del refugi de la Restanca. El camí, perfectament senyalitzat amb pintura i fites, ja hem deixat els pals grocs, ens fa recórrer en la seva totalitat la val de Conangles travessant un espectacular bosc de faigs i avets en una agradable caminada superant suaument el desnivell existent. Seguint sempre per l'evident, pintat i fitat sender arribem al final de la vall i el cap se'n va cap a tots costats mirant de trobar la continuació, tot i que sembla evident que hem de trencar cap al NO, malgrat una evident pista que es veu davant nostre. Efectivament. Quan creuem per segona vegada la ribera de Conangles el camí gira a l'esquerra per pujar, en fort pendent, a allò que el mapa d'Alpina anomena pletiu dera Escaleta i la toponímia de l'ICGC diu que és els marrecs dera Escaleta. Una pujada de 250 metres ens deixa a una bifurcació del camí. La traça del GR se'n va cap al pòrt de Rius i el refugi de la Restanca i tot i que ens faria el pes ja que pel coret der estanh Redon, segons el mapa d'Alpina, arribaríem a l'estanh o lac Redon, segons la toponímia consultada, deixem el GR per seguir ara, en sentit NO, les fites que ens ensenyen el camí que es dirigeix en el sentit que més ens interessa, en cerca del lac Redon pel camí més curt. Així fent, ara planejant, ara pujant una mica, anem fins a arribar al lac. Majestuós panorama amb els cims que envolten aquest lac emmirallats a les seves aigües. Deixem a la dreta el camí que ve del coret deth lac Redon i que ens portaria a la cabana de la Universitat Autònoma de Barcelona i girem a l'esquerra, ara per sender molt difuminat i sense senyalització, que ens porta a vorejar per la nostra esquerra un promontori que tenim en sentit O. Del que es tracta és de voltar per la part de ponent, i a certa altura, el lac Redon. El camí, clar moltes vegades i mig perdut unes altres, sembla anar a trobar un clar coll que es troba a mestral del lac. És tan evident el coll i tan dret el camí fitat que hauríem de seguir, que deixem les fites i preferim fer un flanqueig més llarg per anar a buscar la carena de forma menys pendent anant a trobar el coll. No arribem ja que uns metres abans, veient que hauríem de perdre alçada, redrecem les nostres passes per anar a buscar la carena i dirigir-nos directament a trobar una paret rocosa que tenim a l'esquerra. Quan hi hem arribat retrobem de nou les fites que ens fan superar el roc per la nostra dreta, remuntant uns quants metres de desnivell i creuant un antic mur de pedra seca. En aquest punt ja tenim una idea clara del que ens resta per fer el cim ja que tenim a la vista el vèrtex geodèsic i la creu de ferro que el coronen. Resta encara una bona estona de pujada per sender aperduat però fitat. Un darrer esforç, llarg i sostingut per terreny farcit de pedres i som a dalt. Prova superada. Segons el mapa d'Alpina, al cim hi hauria d'haver una antena, però tan sols trobem la base cimentada i una mena de caseta que se suposa que hauria de contenir les instal·lacions elèctriques. Res ens distreu de les immenses vistes de 360 graus que s'albiren. Incommensurable. Els ulls s'emplenen de cims. Ens cal molta estona per situar-los tots. El mapa se'ns fa petit. El temps corre sense adonar-nos-en i ens torna a la realitat l'arribada d'un altre caminant. Salutacions, curta conversa, li demanem la foto de cim i cap avall. La baixada al pòrt de Vielha també està fitada i això ajuda a superar el descens pel vessant nord-occidental, molt pedregós al començament. Unes desenes de metres abans d'arribar al pòrt, a la dreta del camí, quan el pendent es tempera i som a tocar d'un pal sense banderes, hi ha un dels nius de metralladores que l'exercit franquista va instal·lar en la inútil, ja que mai va entrar en servei ni es va acabar, línia Pirineus. Del pòrt de Vielha es pot accedir, fàcil, a l'estètic cim del tuc de Montanèro, tot i que a simple vista sembla de difícil consecució donat el seu vessant rocallós. Nosaltres no ho intentem. El temps se’ns ha llançat a sobre. El GR, ja som de nou al 211.5, ofereix dues possibilitats: en sentit NE, baixant per la canau deth pòrt de Vielha i l'arriu de Fontfreda es pot anar fins a Vielha. En sentit O, per l'anomenada travessa de Carlos al mapa d'Alpina, tornar a l'aparcament. Aquesta última opció és la que ens interessa així que seguim el GR en sentit O per anar fent, per camí molt fressat i evident, pintat i fitat i amb pals de direcció, en cerca del pòrt Vielh deth Hòro. No ens hi arribem per un descuit ja que m'interessava espiar el terreny i veure la possibilitat de fer un descens per la vall de l'arriu Nere. Sigui com sigui, el company que va arribar al cim i que ens va fer baixar a terra sí que ho va mirar (venia darrere nostre) i ens va dir que ell no veia com fer el descens. També ens ho va dir d'una manera molt raonable. Ens va dir que si hi hagués hagut cap possibilitat de passar pel port, algú hauria posat allà un búnquer. Raonament aclaparador. El mateix GR, sense cap alternativa plausible, inicia un sostingut descens i ens porta, en primera instància a un altre búnquer i unes desenes de metres més avall a les marrades de la Girbosa, segons Alpina, o marrècs dera Gerbosa, per l'ICGC. A l'esquerra del camí, als peus del vessant de la muntanya del tuc de Montoliet, apareixen tres cavitats artificials de les quals desconec la utilitat. Al llarg del camí de descens en tornarem a trobar. Passades les marrades toca fer un fort descens per camí una mica descompost, seguint les aigües del barranc deth Pòrt, fins a aterrar al plan dera Espòna. A partir d'aquest punt, el sender es fa una mica arenós i es fica dins una zona arbrada composta de pi baix que fa una mica difícil el caminar, sense arribar a complicar el pas. Els senyals de GR ajuden a orientar-se i no cal perdre'ls ja que el sender es fa difús en determinats punts. Així sortim a una mena de coma a les envistes ja de la pista que ens ha de portar al final del recorregut. És el matet deth Plan dera Espòna, un zona una mica desagradable de recórrer, a l'alçada que ens trobem. Els senyals de pintura de GR ajuden a seguir la traça, una mica descomposta, fins a sortir a la pista. Una vegada hi som, la direcció a seguir està clara ja que fent la baixada hem pogut localitzar, diverses vegades, el punt de destinació. És així que seguint la pista en sentit SE, travessant eth Prat dera Barana, arribem al final del recorregut. Ens han calgut 11 quilòmetres i 6 hores 42 minuts per completar aquesta magnifica volta.