La Cogulla del Montsant

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
Ermita de Sant Salvador-Pla de les Argelagues-Mas de l'Estrem-Racó dels Cossis-Bassis del Boter-Portell del punt de l'Espera-La Cogulla-Portell del punt de l'Espera-Portell de la cova del Noguer-Ermita de Sant Salvador
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Margalef Lloc sortida: Ermita de Sant Salvador
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Piolet Mapa: Montsant
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 14/04/2015 Distància**: 9,91 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP ** 64
Terreny: Senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Si
Temps **
Total: 2 h. 45 min. Caminant: 2 h. 31 min. Parat: 14 min.
Altures **
Màxima:  1.059 metres Mínima: 664 metres Acumulat: 624 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 14,07% Ratio baixada: 12,77%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
La Morera de Montsant, Escaladei, la presa de Margalef... Aquests llocs són els més triats per pujar a aquesta muntanya. Els camins que parteixen del sector de la Morera i els d’Escaladei fan servir diferents graus que els fan molt atractius i cridaners per a uns, però també fan dubtar altres. Buscant alternatives es troba menys informació a internet. Sí que trobem que expliquen com pujar des de la presa de Margalef. Però poca cosa més, i a mi m'agrada explicar coses diferents. Mirant el mapa de Piolet de la zona (Alpina no en té) vaig veure una possibilitat. Sortiria del mas de l'Estrem, pertanyent al municipi de Cabacés. Sorgeix el primer problema. La pista que porta no és oberta al trànsit rodat. Busca alternatives. Ermita de Sant Salvador, al municipi de Margalef. La pista que puja sí que és transitable, i asfaltada fins a dalt del tot, i amb un ampli aparcament, zona de lleure i font, així com una ermita encinglerada molt maca. Decisió presa. Sortim de Sant Salvador, municipi de Margalef. L'indret a on es troba l'ermita és un paisatge típic del Montsant. Grans cingles conglomerats amb parets verticals preses pels escaladors, principiants i experts, que fan d'aquestes parets el seu habitat. El recorregut aquí detallat no és gaire llarg i es pot fer fàcil en tres o tres hores i mitja, així que ens quedarà temps per visitar l'ermita i les diferents àrees de lliure que hi ha a la contrada (Ximet i Sant Salvador) o també diverses coves, tant al començament del recorregut (Ximet i avenc del Frare), com a prop del cim. Margalef té també fama olivera, així que si es vol es pot aprofitar per comprar oli, curiosament del Priorat, comarca eminentment vinícola. Voldria estendre’m una mica a explicar quin era el meu plantejament de recorregut primigeni, tot i que finalment vaig haver de canviar d'itinerari. La meva idea era anar a trobar un camí, segons el mapa de Piolet (Montsant) perdut, que remunta el barranc de la Martorella des del grau de l'Enderrocada i la cova dels Lladres, amb el qual es pot enllaçar baixant des del mas de l'Estrem. També es podria optar per seguir, en comptes de la llera del barranc, la carena de la punta dels Codinals. El fet d'anar sol i la desconeixença del terreny em va fer dubtar, així que finalment no vaig gosar anar-hi, però més endavant me’n vaig penedir ja que des del camí finalment fet, just a l'altra banda del barranc es veu perfectament que la carena es pot transitar. Si algú llegeix aquesta entrada i es decideix a provar-ho m'agradaria saber-ho, per si el puc acompanyar. També voldria explicar que un 80 % del recorregut es fa per pistes o camins clars, fressats i evidents. La cosa es complica una mica a partir del bassis del Boter. A partir d'aquest punt ens hem de deixar guiar per la intuïció i l’orientació. O pel track, que és per això. Cap problema. Del que es tracta és d'anar buscant els punts febles del barranc que ens permetin remuntar-lo. Trobarem pintura groga que ens assenyala el camí de pujada en el primer terç del recorregut. Abandonarem la pintura per anar al mas de l'Estrem i la retrobarem quan enllacem amb el sender que puja del grau de l'Escletxa i ja no el deixarem fins a assolir el cim i quasi en tot el recorregut de descens.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'ermita de Sant Salvador, en Margalef.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Faig servir la toponímia que figura al mapa de l'editorial Piolet (Montsant), totalment diferent de l'oficial de l'ICC. Des de l'aparcament anem a buscar la font de Sant Salvador, lloc al qual trobem unes escales. Pujant-les trobem un corriol que puja fort, fent drecera, a buscar el camí senyalitzat. També podem deixar les escales i seguir el camí senyalitzat amb pintura groga que, paral·lel a la pista asfaltada que hem fet servir per accedir a l'aparcament, ens porta a la zona de lleure i barbacoes de Sant Salvador. Totes dues opcions s'acaben trobant més endavant. També totes dues opcions pugen fort, de vegades molt fort, els primers centenars de metres. Arriba un moment en el qual el sender es suavitza i planeja una estona. Comencem a obtenir vistes de l'ermita i d'una formació rocosa molt curiosa. El Frare. Una agulla espectacular que segur que crida l'atenció dels escaladors. Anem remuntant un barranc i quan arribem al que seria el seu naixement enllacem amb un altre sender, transversal. Deixem el trencall de l'esquerra i girem a la dreta, en sentit SO, per continuar amb l'itinerari pintat de groc. Així arribem al pla de les Argelagues. El camí va girant de SO a NO i ens caldrà, desgrimpant o saltant, superar un petit roc. Des del roc, a la nostra esquerra, ja haurem localitzat el mas de l'Estret. Al cap de poc de deslliurar-nos del roc trobem una fita. Deixem el camí senyalitzat, que continua en sentit NO, i comencem a baixar, en sentit SO, en direcció al mas de l'Estrem. Hi arribem fàcil i ràpid. Anem a buscar la seva façana NE. A l'esquerra, al NO del camí, es veu un pal indicador metàl·lic. Aquest indica la direcció a seguir per anar a buscar el grau de l'Enderrocada, camí que hauria d'haver seguit per intentar pujar per la carena dels Codinals. Com que no vaig atrevir-me vaig seguir la pista, abandonada, que flanqueja el barranc de l'Estrem, el del racó de la Cadolla de la Bova i el del Cossis (toponímia de Piolet). Fàcil i evident el camí fins al bassis del Boter. A partir d'aquí el camí, clar segons el mapa de Piolet, desapareix. A la cartografia de l'ICC tampoc consta camí. Segons aquest institut i també Piolet, hi ha un camí que puja a buscar el grau de l'Escletxa. Jo no en vaig saber trobar cap. Ni l'un ni l'altre. La veritat és que el del grau no pensava fer-lo, així que ni ho vaig intentar. Uns metres abans del bassis del Boter el barranc es bifurca. Del que es tracta és de buscar els punts febles del barranc que es desvia en sentit N (esquerra) i deixar el que segueix per l'O (dreta). Així ho vaig fer jo perquè el mapa així ho marcava. S’hi passa, amb més o menys facilitat, però s'ha d'anar buscant el millor pas. Les parets conglomerades del barranc ho permeten ja que en determinats punts la vegetació talla el pas per la llera. També crec que serà possible, potser inclús més còmode, remuntar l'altre barranc però no puc assegurar aquest fet. Jo vaig remuntar el de l'esquerra, tal com consta al mapa. Finalment s'acaba connectant amb el camí senyalitzat que bé del grau de l'Escletxa. Ja tan sols resta seguir l'evident camí per arribar al coll del punt de l'Espera. També podem arribar-hi per la carena, passant primer per la punta alta del Boter. Ja tindrem des de fa una estona el cim de la Cogulla, amb el seu vèrtex geodèsic, a la vista. Ens hi dirigim i hi arribem. Fet el que hàgim de fer al cim, quan acabem tornarem al coll del punt de l'Espera. No seguirem per on hem vingut ja que trobarem per la dreta un sender, senyalitzat de nou amb pintura groga, que ens portarà a destinació. No el deixarem fins al portell de la cova del Noguer. Aquí, gairebé sense adonar-nos-en, deixem el camí senyalitzat i anem perdent alçada flanquejant la muntanya per la capçalera del barranc de l'Eixarreí. Just quan canviem de vessant trobem un corriol que es desvia per la dreta en direcció al tossal Pelat. No en fem cas i seguim pel sender més evident, ara en sentit SO, i de mica en mica girant cap al S i més endavant al SO fins que enllacem amb el camí ja fet de pujada. Ja tan sols ens quedarà desfer el camí fins al punt d'inici del recorregut, de nou a l'ermita de Sant Salvador.