Pic Negre d'Envalira

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Aparcament superior Pas de la Casa-Estany de les Abelletes-Coll dels Isards-Port de Fontnegra-Pic Negre d'Envalira-Pic d'Envaliras-Tornar pel mateix camí
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Pas de la Casa Lloc sortida: Aparcament superior
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Andorra
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 08/07/2015 Distància**: 7,96 Km.
Recorregut: Lineal Índex IBP **: 91
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 4 sobre 5
Senyalització: Fites Fonts: No
Temps **
Total: 2 h. 44 min Caminant: 2 h. 28 min. Parat: 16 min.
Altures **
Màxima:  2.823 metres Mínima: 2.216 metres Acumulat: 668 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 17,44 % Ratio baixada: 17,84 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Un incansable muntanyenc i actiu bloguer, conegut arreu amb el nick de Getsaule, va batejar aquest itinerari com a ascens exprés amb un gran encert. Resulta que hi ha un itinerari, al meu entendre molt fàcil i sense cap tipus de dificultat, ni física ni tècnica, com sempre en condicions meteorològiques normals, que permet accedir al cim, o als cims ja que són bessons, dels Envalira, en un curt trajecte de poc menys de 4 quilòmetres d'anada i un desnivell que no arriba als 700 metres. Aquests paràmetres fan que es pugui plantejar aquesta opció bé quan es disposa de poc temps, bé quan les previsions meteorològiques anunciïn canvi de temps a mig matí o migdia o també com a escalfament per a aventures de més envergadura. Aquesta proposta és lineal però es pot allargar una mica i fer-la circular si estirem les nostres passes fins al coll d'Engaït, descendir als clots de la Manera i remuntar fins al coll Blanc per retornar al punt d'inici fent servir qualsevol de les pistes o traces existents ja que el vessant de la muntanya és franc. Aquesta era la meva idea però la prudència em va fer abandonar-la pel fet d'anar tot sol i que el vent bufava fort i amb ratxes molt fortes. He comentat que ens trobem amb una muntanya bessona però això no és així ja que en realitat es tracta de dues muntanyes diferents tot i que el nom pot induir a pensar el contrari, així com la proximitat de totes dues, poc més de 200 metres, i la diferència d'altura. Així és que el pic d'Envalira té 2.823 metres i el pic Negre d'Envalira, 2.818. Aquestes dues muntanyes, vistes des de la base de l'estació d'esquí de Grau Roig, són impressionants i semblen, i penso que ho són, impossibles de conquerir si no es dominen les tècniques d'escalada o progressió en corredors. En canvi els altres tres costats de la serralada són més amables. Estupendes ressenyes relaten les bondats i meravelles d'assolir el cim per la vall de Campcardós sortint des de Porta. D'altres expliquen que des de l'aparcament de Grau Roig i pel pic d'Engaït o de la Menera també es puja molt bé, però aquestes dues propostes ja demanen més preparació i coneixements.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'aparcament superior de Pas de la Casa, obert sol a l'estiu.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament i prenem la pista que tenim ben visible i que flanqueja el vessant de la muntanya en sentit SE i que de mica en mica va remuntant i girant encara més graus cap al SE. Al poc tenim l'opció de deixar la pista i seguir altra que ens porta a l'estany de les Abelletes. Al meu cas així ho vaig fer però també es pot deixar aquest estany per a la tornada. A l'estiu sembla que fins a l'estany s'arriba en turisme normal. De l'estany surt un corriol que en fàcil però sostinguda pujada ens torna de nou a la pista d'esquí just en un punt en el qual podem seguir per la pista més evident, la qual fa una llarga marrada per guanyar altura o podem seguir més a l'esquerra per un altre tros de pista més pendent i que puja molt fort a la cerca d'una estructura de fusta que sosté un panell informatiu. Ambdues opcions conflueixen més endavant. A l'estiu sembla que aquest punt és accessible en vehicle tot terreny. Ens hem de fixar en un corriol senyalitzat amb un punt de pintura blava, o més fàcil encara, en tres fites de pedres al mig del pla al qual hem arribat. Tant el punt de pintura com les fites una mica més endavant, assenyalen el començament del sender que permet transitar entre els grans blocs de pedra que tenim entre nosaltres i la base del coll dels Isards. El camí és molt fressat i està força ben senyalitzat. Un parell o tres de marrades per sender en fort pendent i assolim el coll. També es pot fer servir la via ferrata que trobem a mitja pujada i que ens porta a la carena d'accés als cims dels Envalira. Des del coll hi ha qui com jo continua pel sender senyalitzat però també he vist ressenyes de gent que puja directament per la cresta de la dreta per estalviar-se perdre uns pocs metres de desnivell. En el meu cas segueixo el clar sender senyalitzat. Perdrem no més de 10 o 15 metres de desnivell a canvi de transitar per un còmode i agradable camí que ens porta als peus del port de Fontnegra. Quan som al port se’ns obre una impressionant vista de la portella Blanca i els cims dels Engorgs, Puigpedrós i Peiraforca. Si tenim forces ens podem desviar cap a l'E per atacar el cim del pic del port de Fontnegra, o deixar-lo per a la tornada. Ens trobem ara amb terreny molt més amable ja que tenim davant nostre el suau vessant SE de la muntanya. Ens dirigim en suau ascens encarats més o menys a l'O a la cerca del caire de la muntanya i del final de la cresta que puja del coll dels Isards. De sobte veiem els dos pics i el camí que ens hi porta. El cos s'anima i el cap fa que pujar sembli un passeig. Faig primer el pic Negre d'Envalira, no fos cas que el fort vent em posi problemes per fer el pic d'Envalira. Finalment els faig tots dos però abandono la idea de fer el recorregut circular i opto per tornar desfent camí i em prenc la llibertat de fer recte muntanya avall en alguna ocasió per així estalviar-me pista.