Pic de la Pala Alta de Sarradé


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Presa de Cavallers-Pleta de Riumalo-Refugi de Ventosa i Calvell-Estany Gran de Colieto-Estany del Mamut o de la Roca-la Raconada-Punta Alta de Comalesbienes-Estany Gelat-Pic de la Pala Alta de Sarradé-Estanys de Comalesbienes-Barranc de Comalesbienes-Presa de Cavallers
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Vall de Boí Lloc sortida: Presa de Cavallers
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Vall de Boi 2011
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ED50
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 27/08/2014 Distància**: 13,00 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Senders i tarteres Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Molt alta Esforç*: 5 sobre 5
Senyalització: Pintura groga i fites Fonts: Rieres i torents
Temps 
Total** 9 h. 31 min. Caminant** 6 h. 46 min. Parat** 2 h. 45 min.
Altures
Màxima ** 3.014 metres Mínima ** 1.791 metres Acumulat** 1.281 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Dura i exigent proposta aquesta, basada en la ressenya que Manel Figuera relata al seu llibre “Circuits d'alta muntanya pel Pirineu occidental català” de la col·lecció Azimut de Cossetània edicions, que permet assolir en un mateix trajecte dos cims del Parc Nacional d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici, el Punta Alta de Comalesbienes, de 3014 metres d'altura, i el Pala Alta de Sarradé, de 2983, tercer i seté cims més alts del parc respectivament. Degut a la dificultat de la mateixa, es va fer en dues jornades i així aprofitar a fer nit al refugi de Ventosa i Calvet, molt concorregut degut a que forma part de la cada vegada més popular travessia de Carros de Foc. No vam enregistrar en el track la primera jornada d'aproximació al refugi ja que penso que el trajecte no te cap complicació i ja existeix molta informació a internet. Aquesta proposta la valoro de difícil, i fins i tot de molt difícil si es planteja d'un sol dia ( que aquells molt preparats s'ho poden plantejar ) no tant per la seva llargada, que també, sinó pels forts desnivells, tant positius com negatius, que s'han de superar i per la tipologia del terreny ja que el paisatge està dominat per els grans blocs granítics i un caos de roques de totes mides que dificulten enormement el pas, exigint molta concentració. Especialment carregós resulta el trajecte de pujada al Pala Alta de Sarradé i tota la baixada del cim fins l'inici de la zona arbrada del barranc de Comalesbienes. Tampoc ajuda a millorar la valoració la cresta que s'ha de superar per assolir el cim de la Pala Alta. No és complicada i afegeix a la proposta una certa dosi aventurera que ens farà pujar l'adrenalina. Penso que per passar-la cal experiència en aquest tipus de terreny. Si es té la sort d'engaltar un bon dia les vistes des de qualsevol dels dos cims són superbes, millor des de la Punta Alta, i faran que oblidem tot el patiment suportat. En el nostre cas vam deixar de banda, tot i que a no més de 100 metres, el cim de Comalesbienes, que per a alguns pot ser un referent degut als seus 2993 metres. No m'atreveixo a opinar sobre quin és el millor sentit de marxa ja que en tots dos sentits s'han de superar forts desnivells però em fa l'efecte que si dura és la pujada per la pleta de Colieto i el tarteral de la Raconada, superar el desnivell pel barranc de Camalesbienes ha de ser mortal. Parlem d'un desnivell continu de 1230 metres si no es passa per la Pala Alta ja que si es passa per tots dos cims, el desnivell puja a 1716 metres i s'ha de tenir en compte també que per la banda de Colieto es transita molt de temps per terreny herbat, en canvi, pel barranc de Comalesbienes, a partir dels 2500 metres es transita per caos de pedres i rocs. Per acabar amb aquests apunts, comentar que la senyalització és parcial. Trobarem cartells, pals de fusta amb pintura groga i sobre tot fites, unes col·locades amb més encert que d'altres però que, d'una manera o altra, acaben portant-nos a bon port. L'únic tram que manca de senyalització és el trajecte de flanqueig que vam fer per dirigir-nos a l'estany gelat mirant de no perdre molt desnivell.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la presa de Cavallers.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

En la primera jornada ens limitarem a transitar per camí evident en direcció al refugi de Ventosa i Calvell passant per la pleta de Riumalo, els Llastres de la Murta i el pas de l'Osso. En unes 2 hores i 15 minuts ens plantarem al refugi. No calen grans explicacions ja que el recorregut és força clar i està senyalitzat perfectament. El dia següent iniciem el recorregut seguint durant un temps el recorregut de la travessia Carros de Foc fins la capçalera de l'estany gran de Colieto. Una vegada superat aquest, ens dirigim a un pal que ens indica que hem d'abandonar el sender pel qual transitem i ens hem de desviar a la dreta seguint les indicacions que ens menen en direcció a la Punta Alta de Comalesbienes. De seguida el sender s'enfila de valent per guanyar uns 100 metres de desnivell i atènyer l'estany del Mamut o de la Roca. Un petit respir i de nou el terreny es tiba i aterrem al caos de rocs i pedres que ja no ens abandonaran fins a gairebé el mig del barranc de Camalesbienes. El cas és que seguint les fites deixem el que es suposa camí, segons el mapa de l'editorial Alpina, i acabem a la base d'una pared infranquejable. Reculem uns metres en direcció est per dirigir-nos a la carena que puja del coll Arenós i de nou trobem altres fites que, ara si, ens porten directament al cim. Fet el cim continuem en sentit sud-oest seguint el fil de la cresta i baixem al coll. Des d'aquest es pot seguir la mateixa direcció de marxa i fer el cim de Comelesbienes però aquesta ressenya deixa aquest cim de banda i el que fem és iniciar el descens, seguint una traça fitada, en direcció als estanys de Comalesbienes. Al de poc temps deixem la “comoditat” del camí i iniciem un flanqueig en diagonal descendent en direcció a l'estany Gelat. No hi ha camí però el terreny rocós permet el pas. Així som a l'estany. Seguim en franca direcció a un evident coll que tenim al davant i del qual neix la carena que ens permet assolir un dels cims sense nom que precedeixen a la Pala Alta de Sarradé. No és obligatori anar al coll ja que el vessant rocós de la muntanya ens permet anar per tot arreu. De fet, el mapa d'Alpina dibuixa un camí que puja directament entre el coll i la carena dels estanys. El camí que es faci servir dependrà de les forces que disposeu. El cas és que finalment som a la cresta. La seguim, fàcil tot i que aèria, fins que trobem que no podem seguir pel fil de la mateixa. Per l'esquerra és molt arriscat, sinó impossible, seguir però per la dreta podem perdre uns pocs metres d'alçada per agafar un pas que ens permet flanquejar i progressar amb la protecció de la cresta per l'esquerra, però esposats per la dreta, tot i que es camina bé. Així arribem a un altre punt en el que uns rocs sembla que ens tallen el pas. Si traiem el nas però, veurem que encara podem seguir endavant. Finalment si que quedem tallats. En aquest punt tenim a l'esquerra una pedra llisa, com una llosa, que ens permet pujat de nou a la cresta. Quan som a dalt l'espai per caminar s'obre molt per l'esquerra. Tant que la sensació de cresta desapareix. Caminem còmode fins que de nou el camí es complica. És moment de buscar a la dreta una fita que ens ensenya el camí per anar a trobar una canal (el pas està fitat). Aquesta acaba en un tall vertical d'uns quatre o cinc metres que sembla es pot desgrimpar, però no cal. Just a l'esquerra trobem de nou una llosa que ens porta directament al coll que separa la cresta que hem superat i el cim. No cal perdre alçada per continuar el camí ja que les fissures de la muntanya ens permeten flanquejar horitzontalment en direcció al clar punt d'atac al cim. És una canal molt ampla que ens permet iniciar una fàcil grimpada d'uns 30 metres i atanyer el cim de la Pala Alta de Sarradé. Semblava impossible però una vegada al cim la sensació de dificultat desapareix. No és tan complicat fer el cim. Per continuar amb la proposta cal desfer el camí de nou i tornar a baixar als estanys de Comalesbienes. Una vegada superat de nou l'estany Gelat caldrà però prendre direcció oest per vorejar el primer estany per la riba del vessant que cau del Pala Alta. Travessem la sortida d'aigües de l'estany i passem al vessant del Pic de Comalesbienes. Seguint les fites fem un petit ascens i tornem a ficar-nos en un caos de rocs i pedres pel qual iniciem el definitiu descens en busca del final del recorregut, el qual ja ansiem finalitzar. Encara restarà un llarg camí per aconseguir-ho. De nou els innumerables rastres de fites ens fan apartar-nos del camí que el mapa d'Alpina diu que hi ha, però el cert és que les fites ens porten pel bon camí ja que finalment, al poc d'atrapar els primers pins, enllacem amb quelcom que podem anomenar camí. Això no vol dir que els problemes hagin acabat, ans al contrari, Aquest camí es va apropant, de forma vertiginosa, a la carena oest del pic de Comalesbienes i acaba mig engorgat. De nou els pals de fusta amb el cap pintat de groc ens són de molta ajuda. Aquesta última part del recorregut, amb el fort pendent, el terra relliscós i les cames ja molt picolades, resulta fins i tot perillós ja que les relliscades i caigudes estan gairebé garantides. Finalment el fort descens acaba quan enllacem amb l'antiga pista que servia d'accés a una antiga zona d'extracció de material. Aquesta pista, després d'unes quantes llaçades mor a la carretera que ens portarà definitivament al punt al qual hem aparcat el cotxe el dia anterior.