Montlude

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
Prats d'Artigossèra-Cabana de Laujò-Cabana deth Lac-Còth de Barracomica-Còth dels Quatre Batlles-Drecera-Cim de Montlude-Còth der Estany-Còth dels Quatre Batlles-Flanqueig Barracomica-Descens de carena-Cabana de Laujò-Prats d'Artigossèra
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Val d'Aran Lloc sortida: Prats d'Artigossèra
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Val d'Aran
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 09/09/2015 Distància**: 12,5 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 139
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Moderada
Dificultat*: Alta Esforç*: 4 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Rierols
Temps **
Total: 5 h. 34 min. Caminant: 5 h. 14 min. Parat: 20 min
Altures **
Màxima:  2.510 metres Mínima: 1.384 metres Acumulat: 1.282 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 20,11 % Ratio baixada: 21,14%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Tant de temps preparant l'ascens a aquest cim i resulta que finalment trio l'opció més complicada i difícil. Existeixen diverses alternatives per pujar al cim de Montlude. La més utilitzada potser és la que fa el recorregut descrit per Ignacio Aldea Carlo publicada a la revista d'estiu de Baqueira.es. Aquesta alternativa, a més a més de curta, es fa seguint en tot moment camí fressat i fins i tot senyalitzat amb pintura de PR. Si es fa aquesta opció recomano portar a la butxaca l'article ja que és molt interessant. Aquest és l'enllaç al text.
Una altra alternativa per atacar el cim és fer-lo des de la pista que, asfaltada, porta a la cabana d'en Portet i no sé si fins a la cabana d’Eth Cau de Naut. Un cartell a la pista indica la distància fins a la primera cabana. Des del punt on es deixi el cotxe es puja al Tuc des Neres i per carena s'arriba al cim de Montlude. La tornada es pot fer desfent el camí o bé completant una circular i enllaçar amb la proposta per la qual jo em vaig decantar. La primera proposta parteix de la pista que, de Vilamòs i Arres de Sus, puja una mica més amunt de la cabana d'Uishèra i en desconec l’accessibilitat.
La proposta de la cabana d’Eth Cau de Naut fa servir una pista carretera estreta, ja que es tracta de pista de muntanya, i està asfaltada, tret d'uns 5 metres al cap de poc de començar, es troba en perfecte estat ja que ha estat recentment arranjada. Parteix de la rotonda d'entrada a la població de Les, venint de Vielha, i neix al darrere d'un càmping i parc d'aventura.
Si es fa la proposta que jo plantejo, abans haig d’explicar moltes coses.
El primer de tot, i abans d'avorrir el personal llegint, és dir que per fer l'aproximació al punt d'inici de la caminada penso que és imprescindible disposar d’un cotxe tot terreny, no necessàriament 4x4, o amb prou altura lliure al terra ja que els últims 7 o 8 quilòmetres es fan per pista de terra i en diversos punts un cotxe baix segur que toca a terra. Com sempre, però, el propietari decideix. Si tot i així encara es continua llegint toca parlar del segon condicionant.
Penso que també s'ha de saber que aquesta proposta transita en una gran part del recorregut, tant de pujada com de baixada, sense camí. Si això tampoc és problema, ho complico una mica més. El trajecte de descens del còth des Quatre Batlles pel vessant ponentí de Barracomica és molt pendent lateral i per traça molt perdedora o inexistent fins que trobem una cosa que podem anomenar camí. Tot i així és tan estret que gairebé en tot el recorregut difícilment podrem posar els dos peus en paral·lel (altres propostes fan tota la carena del Barracomica). Tercer condicionant. El descens de la carena del Barracomica és molt entretingut i demana molta precaució, així que si encara es continua pensant que interessa aquesta proposta penso que és millor fer la carena en sentit invers al que jo vaig fer. Jo el vaig fer en sentit horari i no vaig veure’m amb cor de desgrimpar un parell de punts, que es poden evitar passant-los per l'esquerra segons el meu sentit de marxa. Potser el fet d'anar tot sol em va fer ser massa prudent. Penso que l'opció de fer servir el Barracomica en situacions meteorològiques adverses no és viable ja que amb neu o terreny moll els riscos augmenten considerablement. I per acabar amb aquest tema. Tot el recorregut d'ascens fins a la cabana de Laujò i d'aquesta al coll està senyalitzat amb fites. Jo els senyals de PR no els vaig saber veure de pujada fins a la cabana i de baixada tan sols vaig veure dues marques molt i molt separades entre elles. Al coll després de la cabana de Laujò perdo tot tipus de senyals. Ni fites ni PR. Ja no les trobo fins després d'haver anat uns 1.700 metres de distància caminant per terreny més o menys practicable. Del coll de Barracomica fins al Montlude, cap problema ja que tenim sempre clara referència. Tanta que em fa deixar el PR abans de temps per fer drecera. Tots aquests condicionants fan que valori aquesta proposta com d'alta dificultat, dura i exigent. Jo vaig acabar físicament i mentalment esgotat però totalment satisfet ja que el dia va acompanyar i les vistes des del cim a tots quatre costats van ser majestuoses, i destacava per sobre de tot l'Aneto.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de un punt indeterminat de la pista que surt de la població de Les i es dirigeix a Canejan.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Havent aparcat el cotxe, sortim per la pista en sentit descendent fins a trobar al seu costat boscós una petita fita que ens marca l'inici del sender que ens ha de fer pujar a la cabana de Laujò. Aquest sender és difús els primers 5 o 10 metres però quan localitzem la tercera fita (les dues primeres estan molt juntes) és molt evident i està perfectament fitat en tot el trajecte de bosc així que no hem de tenir problemes a seguir-lo. És, en principi, el PR C-114, tot i que de pintura no en veurem. Sigui com sigui, després d'una forta i sostinguda pujada en la qual, segons el GPS, superem 500 metres de desnivell amb un pendent mitjà del 28 %, arribem a la cabana de Laujò. D'aquí el camí continua pujant, suaument al començament en sentit E, primer, i una mica més fort quan gira en sentit SE fins a atènyer un evident coll. Quan hi som tenim a la dreta el cordal carener que puja al Barracomica. Jo, ara, fet ja el recorregut i escrivint la ressenya, el canviaria i pujaria al Barracomica per allò ja explicat. Ara, però, explico allò realment fet. Al coll perdo tota referència de senyals tot i que intento seguir el mapa. Finalment em deixo portar pel GPS i segueixo el track gravat, així que baixo al lac de Laujò i m'acosto a la cabana deth Lac. Jo faig aquest trajecte sense camí al principi, en provar de buscar el PR, però, del col surt un camí fressat que porta a la cabana, encara que allà es torna a perdre tota traça de camí i tan bé com em va semblar vaig mirar de trobar els millors passos per anar en direcció al còth de Barracomica. Finalment, després de remuntar un dels rierols que alimenten el lac de Laujò torno a trobar les fites. Allò em fa adonar-me que el camí bo existeix, però jo no el vaig saber trobar. Tampoc el titular del track que portava ja que jo anava seguint-lo. Sigui com sigui vaig acabar per pujar al còth de Barracomica i la visió des d’allà em va fer molt de mal. Encara em faltava un munt per arribar al Montlude i ja estava fos. Un petit descans. Una mossegada. Un glop d'aigua i a seguir. Camí fàcil i evident fins que penso que el millor que puc fer és fer drecera pel dret i tirar amunt. Es fa bé. Una altra vegada sense senyals però el terreny ho permet. Així pujant en drecera enllacem amb el camí que puja del còth der Estany. El seguim en clara orientació al cim, ja a tocar. Arribem per la directa o podem seguir un corriol molt marcat que voreja el cim principal i surt a un petit coll entre el cim i un altre més a l'esquerra. Penso que el cim de Montlude és en realitat el de la dreta, amb la creu i el vèrtex geodèsic que el jalonen, però el mapa d'Alpina que jo portava marcava l'altra cota com la cimera. Evidentment no és cert ja que el vèrtex es troba a una cota 4 metres superior, sempre segons el meu GPS. El descens el fem ara seguint el mateix recorregut però en comptes de seguir la drecera seguim el rastre de sender fent un ràpid i fort descens fins a quasi, si es vol, arribar a enllaçar amb el PR. Després continuem fins a tornar de nou al còth des Quatre Batlles. Aquí el normal és tornar a pujar al còth de Barracomica i fer la carena d'aquest cim o tornar pel camí ja fet. Jo estava entestat a tornar a provar de fer el PR però des del cim havia visualitzat un corriol que flanquejava el vessant occidental del Barracomica i allà que vaig anar, a fer-lo. Del coll, un aperduat rastre va baixant seguint les aigües del gotèr de Barracomica fins que una fita a l'altra banda del rierol ensenya una cosa semblant a un rastre. Al cap de poc es dilueix però es va fent prou bé. Al fons es veuen uns pins i quan arribem apareix, ara sí, un corriol, estret i amb molta inclinació pel costat però prou transitable amb concentració. Així s'arriba a enllaçar amb la carena que baixa del Barracomica. Sembla ampla, però en un punt en el qual trobem roca i arbres s'ha de fer una desgrimpada. Segur que els arbres ajuden tot i que jo vaig escapar-ne per l'esquerra, per terreny herbat encara que amb molt pendent. Tot aquest descens és complicat però totalment factible. Potser, en anar jo sol, el cap em va fer veure les coses més complicades del que potser eren. A poc a poc finalment vaig tornar al coll i a terreny conegut, així que ja tan sols va restar desfer camí fins a l'aparcament.