Roca de Sant Salvador (l'Elefant)


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Monestir de Montserrat-Pas dels Francesos-Santa Anna-Sant Jaume-Sant Joan-Sant Onofre-Santa Magdalena-Camí nou de Sant Jeroni-Trencant Pas dels Ocells-Serra de les Lluernes-Roca de Sant Salvador (l'Elefant)-La Trinitat-Pla de la Trinitat-Sant Dimas-La Santa Creu-Miranda dels Ermitans-Santa Anna-Pas dels Francesos-Monestir de Montserrat
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Montserrat Lloc sortida: Plaça del Monestir
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Montserrat
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 20/01/2015 Distància**: 9,7 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Camins i pistes Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada a alta Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Si
Temps 
Total** 4 h. 33 min. Caminant** 3 h. 30 min. Parat** 1 h. 03 min.
Altures
Màxima ** 1.154 metres Mínima ** 703 metres Acumulat** 775 metres
Pendents
Ratio pujada  ** 16,60 % Ratio baixada ** 18,30 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Poca cosa, o millor dit res, puc afegir a tot allò que ja s'ha escrit del massís de Montserrat. No sé que puc dir per aconseguir que et trobis en la necessitat d'anar a recórrer aquells camins. Gent amb molta més preparació ja s'ha encarregat d'això. Jo tan sol puc dir que aquesta muntanya mai cansa. Són tants els camins i tants els racons que pots estar-te tota la vida caminant i veure-ho sempre diferent. I no tots els pedrots són per grans escaladors, que també. Els mortals tenim una gran quantitat de formacions al nostre abast. Als 100 cims de la FEEC, així com d'altres no inclosos, hi han un bon catàleg. La Miranda dels Ecos, el Montgrós, Sant Jeroni i els que ara ens ocupen. La Miranda de Santa Magdalena i la Roca de Sant Salvador, no necessàriament en aquest ordre. Les característiques conglomerades del terreny fan que l'ascens a moltes de les cotes cimeres sigui relativament senzill, i moltes d'elles, així com les innumerables canals, han sigut equipades per facilitar encara més el treball. No és el cas però d'un dels cims als quals ens proposem pujar avui. La Roca de Sant Salvador, o l'Elefant, així conegut per la característica forma que el distingeix. Des de lluny sembla difícil, amb parets força verticals. Altra cosa és als seus peus. Tampoc és que no tingui cap dificultat, però qualsevol persona una mica acostumada a grimpar pot superar el tràngol. Igual una corda ajudaria a aquells una mica més inexperts, sobre tot la estreta canal que antecedeix al cim. Ja seria el summun un parell o tres de grapes en aquest punt. Pel que fa al recorregut plantejat aclarir que aquest es va allargar degut a que el dia estava força emboirat i vam fer llarg esperant que aquest element es dissipés. També es pot fer encara més llarg ja que ens desviem molt a prop del cim de Sant Jeroni, també inclòs en el llistat fe la FEEC, i ja si volem fer encara més llarg es pot mirar d'anar fins el Montgrós. Tota una «pechada», però segur que aquells que son grans caminaires s'ho poden plantejar. Per descomptat que també es pot fer molt més curt. De la Miranda de Santa Magdalena a la Roca de Sant Salvador tenim la possibilitat de tallar pel pla dels Ocells, bé pel pas de Trencabarrals, bé pel sender que baixa des del camí nou de Sant Jeroni, a l'altura d'un mirador que hi ha l'esquerra del camí. Tampoc és necessari ja que no tenen cap interès, desplaçar-se fins Sant Dimes i la Santa Creu. Aquí haig d'explicar el perquè jo si ho vaig fer. Resulta que portava un recorregut explicat per altre senderista en el qual des de la Santa Creu es baixa directament al monestir. Avui per avui això no és possible. Si que hi han unes escales que baixen, però no un, sinó dos cartells, informen de que són escales privades i les portes estan tancades. Jo vaig començar la baixada però a mig camí m'ho vaig pensar i vaig recular. El descens és fàcil però molt vertical. Vaig veure'm havent de tornar a pujar des de baix del tot per aquella verticalitat així que vaig optar per no córrer riscos innecessaris. Ja a casa he fet la consulta al telèfon d'informació del parc i confirmaren que aquelles escales no tenen sortida. Bé, el cert és que si que tenen però son propietat de l'abadia i sembla que sol les poden fer servir el clero resident al monestir.
Aproximació en cotxe
Deixarem el cotxe a l'aparcament del monestir. Ho podem deixar a Monistrol de Montserrat i fer servir el cremallera, però aquesta opció és més cara que la primera. Al gener de 2015 el preu d'aparcament es de 6 euros. Els primers 30 minuts són gratis, però a partir del minut 31 es paga tarifa complerta. Hi ha que es planteja deixar el cotxe a Can Maçana o a Santa Cecília, però aquestes opcions no són compatibles amb el recorregut aquí exposat.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar des de l'esplanada del monestir i ens dirigim, en sentit S.O. a buscar les escales que hi ha al final dels edificis que conformen el conjunt del «parc turístic». 
Pugem un primer tram, curt, d'esglaons i trobem un panell informatiu. Girem a la dreta en direcció a Sant Jeroni. És un camí d'escales que puja de valent, encaixonat entre grans parets, en direcció a l'estret i curiós pas dels Francesos. A partir d'aquest pas el pendent afluixa molt i còmodament arribem a la plaça de Santa Anna, punt en el qual podem decidir si fem el recorregut en sentit horari o anti-horari. En el nostre cas ho farem en el sentit de les busques del rellotge. 
Continuem doncs en sentit O. i deixem a la dreta el camí que farem servir per la tornada. Al poc arribem a un desviament del camí. Deixem el de més a la dreta, que és el camí vell de Sant Jeroni i prenem el de l'esquerra que es dirigeix al funicular de Sant Joan. Així, de planer, arribem a Santa Anna i anem fent un flanqueig seguint el PR C-19, contemplant ja les espectaculars formacions conglomerades del massís de Montserrat. No ens hem de meravellar ja que arribarem a un punt en el qual hem d'estar a la guait dels senyals de pintura ja que enllaçarem amb el camí que baixa del pla dels Ocells. Nosaltres hem de seguir en sentit S.E. pel PR C-19. No per molt temps ja que aquí plantegem fer drecera i deixar la tranquil·litat del bon camí. Podem seguir pel camí i acostar-nos a l'estació superior del funicular i el pla de les Taràntules i d'allà girar a l'O. pel camí de Sant Joan i per pista cimentada continuar o podem fer allò que férem, deixar el camí i fer drecera, pujant en sentit S.O. en busca de l'ermita enrunada de Sant Jaume, sota la Gorra Marinera, amb un excel·lent mirador al qual no ens acostàrem degut a la intensa boira regnant. Per acostar-s'hi cal grimpar fàcil una bona paret que nosaltres vam fer per provar-nos en aquest terreny. Visitat el lloc cal tornar al petit coll i iniciar un curt descens en busca del camí de Sant Joan. Quan som trobem primer un trencall a la dreta que puja directe a Santa Magdalena per les escales de Sant Jacob (¿?) però nosaltres preferim anar a Sant Joan. Primer deixem a l'esquerra el trencall del camí que baixa a Collbató. Passem per Sant Joan i més endavant deixem per l'esquerra el camí que porta al mirador de Sant Joan. Continua la persistent boira així que tampoc ens acostem. És així que passem per les ruïnes de l'ermita de Sant Onofre, encastada en una balma i seguim per un espectacular pas excavat a la roca que ens porta a les escales que ens pugen al coll previ a les restes de l'ermita de Santa Magdalena. Continuem per evident camí en busca del primer cim del dia, al qual arribem por còmode sender sense cap complicació tècnica, fent un passeig. El cim és un magnífic mirador cap al S. Collbató llueix bufó als peus de la muntanya, També tot el Baix Llobregat. Cap al N. altres formacions, com la Magdalena superior o la Gorra Frigia ens priven de l'espectacle. Fet el cim cal tornar sobre les nostres passes i recular fins el coll que ens permet seguir en sentit N.E. per baixar així a enllaçar amb el camí nou de Sant Jeroni. Potser una alternativa interessant sigui desfer tot el recorregut fet fins ara i tornar al punt en el qual férem drecera per pujar a Sant Jaume. Al final de la drecera podem recular uns pocs metres més i fer servir el camí que passa pel pas de Trencabarrals i fer curt al pla dels Ocells i pujar al coll de la Canal Plana. Nosaltres engaltarem un mal dia meteorològic així que férem el camí més còmode buscant allargar el dia esperant la millora del temps, bàsicament que la boira aixequés. Així varem enllaçar amb el camí nou de Sant Jeroni i varem descartar qualsevol camí que ens permetés fer curt en busca de la Roca de Sant Salvador. Fem així una plàcida caminada en direcció a Sant Jeroni fins que a l'alçada del Cigronet deixem el camí per agafar el desviament que ens porta al Pla dels Ocells i al monestir. Creuem el torrent de Santa Maria i al poc deixem el camí que baixa, recte seguint el torrent, i prenem el de l'esquerra que s'enfila lleument en busca de la serra de les Lluernes . Sense problemes arribem al coll de la Canal Plana, ja amb la roca de Sant Salvador a tocar. Del coll continuem en sentit S.E. iniciant una suau pujada en busca del collet que ens ha de permetre atacar el cim de l'Elefant. El temps meteorològic ha millorat i el conglomerat s'ha eixugat prou com per permetre intentar fer el cim. Malgrat la imatge de dificultat observada durant el trajecte, que en més d'un moment feia dubtar de l'èxit de l'empresa, la realitat és molt diferent. Aquí estant no és tan fera la bèstia com la pinten. Fins el punt en el qual hi ha la famosa canal tenim vegetació que ens permet progressar i ens protegeix de la sensació de buit. Altra cosa és la canal. Amb motxilla dubto molt que es pugi superar. Sense aquesta ja és summament complicat, i més amb la pedra mullada per la boira i la humitat. La sensació de quedar encaixonat és molt forta. Sigui com sigui s'aconsegueix superar el pas. L'esforç ha valgut la pena. La boira ha quedat molts metres per sota de la nostra posició. Les vistes són espectaculars. Totes les formacions rocoses del massís són al nostre abast. Un lloc immillorable per gaudir. Llàstima que el dia ennuvolat no ens permet veure molt lluny. Fem un mos, petem la xerrada una estoneta i tornem. Com ho fem per desfer la canal? A mi em va resultar més fàcil baixar que pujar. De cares i fent top amb les espatlles i els malucs. Tot i així cadascú ha de trobar la millor manera. Arrossegant el cul en els llocs més compromesos, degut a la humitat, sense aquest element ha de ser molt més senzill, retornem al camí, que hem de seguir en sentit E. per treure el nas, si és del nostre interès, per l'ermita de Sant Salvador, encastada en la pedra i que actualment fa les vagades de refugi lliure. Seguim el descens, voregem la Trumfa i sortim de nou al PR C-19. Aquí podem seguir-lo en sentit S. i fer més curt o, com en el nostre cas, prendre el PR en sentit N. per dirigir-nos a la Trinitat i al pla del mateix nom. Allà enllacem amb els GR-4 i 172. No fem cas d'ells ja que els creuem i seguim recte en busca de Sant Dimes i la Santa Creu. Ambdues són un cul de sac. A Sant Dimes una porta ens impedeix el pas i a la Santa Creu un rètol ens demana que no passem la tanca. Entre mig de totes dues hi han unes escales que són les que hauríem d'haver fet servir ja que baixen verticalment al monestir ( molt verticalment), però sengles cartells d'escales privades i portes tancades ens van fer desistir, no es donés el cas de que fos cert i una vegada abaix del tot ens veuríem tornant enrere. Així buscant com sortir d'allà vam aconseguir trobar el camí que en constant flanqueig sense perdre ni guanyar alçada ens portà, per sobre de l'Elefantet, a la miranda dels Ermitans. D'allà a la plaça de Santa Anna i per terreny conegut, desfent les nostres passes, tornar a l'esplanada del monestir. 
Allò de les escales privades és una faena ja que són espectaculars