Roc de Galliner


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Coll de Maçana-Coll de Durau-La Masieta-Roc de Galliner-Coll de Maçana
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Muntanyes d'Alinyà Lloc sortida: Coll de la Maçana
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Muntanyes d'Alinyà
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 13/01/2016 Distància**: 4,56 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 50
Terreny: Pistes, senders i cresta Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Alta Esforç*: 4 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 1 h 53 min Caminant: 1 h 41 min Parat: 12 min
Altures **
Màxima:  1.648 metres Mínima: 1.359 metres Acumulat: 333 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 13,77 % Ratio baixada: 18,82 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
L'itinerari circular triat va ser el mateix que va ressenyar a Wikiloc l'usuari Bouvier.
Després de fer el cim del pic de Turp, o cogulló de Turp segons la FEEC, em vaig desplaçar fins al llogaret de l'Alzina d'Alinyà per ascendir a la segona proposta del dia, el cim del roc de Galliner. Com que les forces ja escassejaven vaig aparcar el 4x4 directament al coll de la Maçana, en comptes del de Durau. La pista d'accés a aquest coll no crec que permeti el pas de turismes normals ja que, tot i que el començament i el final es troben en molt bon estat, al mig hi ha un tram una mica descompost que penso que aquells que tinguin en molta estima el seu vehicle ho poden passar malament. Si el terreny és moll, llavors sí que no passaran. Tampoc cal que el vehicle hagi de ser un 4x4. Un tot camí o furgoneta tipus Kangoo, C-15 o similar sortiran bé del pas. Hi ha dues possibles pistes. Una neix abans d'arribar al veïnat. L'altra surt de la part de dalt del nucli urbà. Totes dues s'ajunten uns pocs centenars de metres més enllà.
La muntanya del roc de Galliner es veu imponent des del punt d'inici d'aquesta proposta i majestuosa segons ens hi anem acostant. Fa molt bona pinta. Tot i que partim de molta alçada i el desnivell que haurem de salvar no és important, la cresta que superarem per fer el recorregut total de la carena és entretinguda, com tota muntanya calcària. Recorrerem tota la cresta ja que als mapes hi ha discrepància a l'hora d’ubicar el cim. L'editorial Alpina col·loca el cim a la cota 1.632 i l'anomena cap de la Roca de Galliner. L'ICC desplaça aquest cim més a l'E, fins a la cota 1.630. Per a la FEEC sembla que el cim bo és el primer. Com sempre, per sortir de dubtes, els fem tots dos.
Aquesta cresta no és difícil. Ho és més el tram de pujada des de la pista fins a la carena. Aquest tram es fa sense camí definit i per terreny descarnat que fa difícil la progressió. Si es va seguint la traça que el mapa d'Alpina dibuixa potser trobareu, com jo, petites i escadusseres fites que us ajudaran a guanyar la carena. Ja allà... seguiu-la per traces cabreres. De vegades, la majoria, a pura cresta. Molt aèria, però sense problemes per a gent mínimament avesada. Per l'esquerra de la marxa sempre trobarem passos alternatius protegits per vegetació. Per la dreta, una bona timba. La vegetació que per l'esquerra ens dóna tranquil·litat, en molts llocs dificulta la progressió. Gent amb vertigen o por de les alçades, ha d’abstenir-se’n. També, per a tots, si el terreny és moll, glaçat, a bufa fort vent. Penso que tampoc és un bona idea fer aquest cim a l'estiu ja que el sol ha de caure a plom en aquestes contrades. D’aigua, no en vaig veure enlloc així que és obligat portar-la de casa. Els pantalons llargs i samarretes de màniga llarga també els trobo imprescindibles. La baixada del cim es fa per terreny de molt fort pendent entre matolls i baixa vegetació seguint una mena de traça molt perduda i plena pedres de diferents formes i grandàries que asseguren més d'una relliscada, així que protegir cames i braços serà molt important.
Prop del punt de sortida, al coll Durau, podem visitar les restes d'un dolmen. Es troba molt a prop d'aquest coll. Des del mateix pal indicador es veu un altre pal que assenyala el lloc exacte al qual es troba.

 Per últim, el rosari de cims inclosos a la llista de la FEEC que tenim molt a prop: per una banda, tenim el pic de Turp, o cogulló de Turp. Una mica més a llevant la FEEC proposa el cim del Roc Sobirà. Una mica més a l'E encara, el pic de les Morreres i el Pedró dels Quatre Batlles. De baixa dificultat, a l'altra banda del Segre, a la població d'Organyà, podem assolir la muntanya de Santa Fe, amb la seva ermita i excepcional mirador. Més complicat, però també molt interessant, i important, és el Coscollet. Com sempre, tot un rosari de possibilitats.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l coll de la Maçana.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut


 Comencem a caminar al coll de la Maçana seguint la pista per la qual hem arribat al punt d'aparcament. Aquesta pista no permet confusió però tot i així trobarem, molt allunyats els uns dels altres, senyals de pintura groga. Aquesta pista ens acosta al coll Durau. Un pal indicador ens ensenya, cap al N, el camí que cal seguir per treure el nas al dolmen de can Durau. Està a tocar així que no costa gens anar-hi. Tornem a la pista i la seguim de nou en sentit SE. Podem seguir tota la pista fins als peus del tossal del serrat Gros, seguint el camí senyalitzat, o podem fer drecera prenent un corriol que ens convida. Per un costat o per l'altre arribarem a allò que l'editorial Alpina anomena la Masieta. Aquí som a un vell camp de cultiu. Més o menys al mig hi veiem un pal i un monticle de terra coronat amb un munt de pedres. Ens hi acostem travessant el camp sense camí, ja que es perd. Es tracta d'una antiga construcció que antany es feia servir per emmagatzemar patates. Al pal hi figura la inscripció «Clot de patates». Mirant i mirant es troba una fita de pedres que ens mena a pujar un marge. Ja no trobo més fites però el mapa em diu que per la dreta segueix el camí senyalitzat. Se surt al vessant de la muntanya i s'albira la carena d'accés al cim. Sense camí evident però fàcil es comença a enfilar en direcció a la carena. Amb sort acabarem trobant minses fites que ens aniran portant. Quan som a la carena una mena de rastre cabrerer ens ajudarà a progressar entre els rocs. Sempre que es pugui és millor caminar a fil de cresta, sempre prenent tot tipus de precaucions i mirant molt bé on posem els peus per evitar les entrebancades, molt perilloses en aquest terreny. En la major part trobarem prou superfície. Quan això no sigui possible, o tinguem dubtes, per l'esquerra, en el nostre sentit de marxa, podrem progressar. Així, després d'una molt entretinguda travessa, arribem a un primer cim. Cap detall que ho assenyali. Com que penso que aquesta és la cota que demana la FEEC podríem recular i desfer camí, però tant per tant ja ens acostem a la següent prominència, que tenim a tocar. Més cresta i més escapaments fins a pujar-hi, però el GPS no enganya. Aquest no és el cim que diu l'ICC. És encara una mica més lluny, i cal tornar a fer un puja i baixa per la cresta. A aquestes alçades ja ho tenim superat, això de crestejar. Hi arribem en un tres i no res. En aquest punt ja no surt a compte desfer camí. Ho tenim més fàcil si continuem pel fil. Anem-hi. Comencem un fort descens protegits per tot tipus de vegetació. Aquesta tant ajuda com dificulta la progressió. Cal anar a poc a poc. Fent aquest descens endevinarem com de bons som seguint camins aperduats. Es fa bé el descens però penso que alguna relliscada es patirà. Al meu cas foren un parell, amb rampes de bessons incloses, una a cada cama. Quan som a la zona de bosc el pendent es redreça i caminar es torna plaent. Seguim sense camí, però el sotabosc és net (gener de 2016) i la separació entre arbres es gran, així que caminar és molt fàcil, tan sols una petita franja de boixos ens enterboliran el pas per arribar definitivament a l'aparcament.