Dades tècniques de la ruta
Coll de Maçana-Coll de Durau-La Masieta-Roc de Galliner-Coll de Maçana
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Muntanyes d'Alinyà | Lloc sortida: | Coll de la Maçana | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Muntanyes d'Alinyà | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | European 1950 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | Garmin | Model: | Montana 600 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 13/01/2016 | Distància**: | 4,56 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 50 | ||
Terreny: | Pistes, senders i cresta | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Alta | Esforç*: | 4 sobre 5 | ||
Senyalització: | No | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 1 h 53 min | Caminant: | 1 h 41 min | Parat: | 12 min |
Altures ** | |||||
Màxima: | 1.648 metres | Mínima: | 1.359 metres | Acumulat: | 333 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 13,77 % | Ratio baixada: | 18,82 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
L'itinerari circular triat va ser el mateix que va ressenyar a
Wikiloc l'usuari Bouvier.
Després de fer el cim del pic de Turp, o cogulló de Turp segons la
FEEC, em vaig desplaçar fins al llogaret de l'Alzina d'Alinyà per
ascendir a la segona proposta del dia, el cim del roc de Galliner.
Com que les forces ja escassejaven vaig aparcar el 4x4 directament al
coll de la Maçana, en comptes del de Durau. La pista d'accés a
aquest coll no crec que permeti el pas de turismes normals ja que,
tot i que el començament i el final es troben en molt bon estat, al
mig hi ha un tram una mica descompost que penso que aquells que
tinguin en molta estima el seu vehicle ho poden passar malament. Si
el terreny és moll, llavors sí que no passaran. Tampoc cal que el
vehicle hagi de ser un 4x4. Un tot camí o furgoneta tipus Kangoo,
C-15 o similar sortiran bé del pas. Hi ha dues possibles pistes. Una
neix abans d'arribar al veïnat. L'altra surt de la part de dalt del
nucli urbà. Totes dues s'ajunten uns pocs centenars de metres més
enllà.
La muntanya del roc de Galliner es veu imponent des del punt d'inici
d'aquesta proposta i majestuosa segons ens hi anem acostant. Fa molt
bona pinta. Tot i que partim de molta alçada i el desnivell que
haurem de salvar no és important, la cresta que superarem per fer el
recorregut total de la carena és entretinguda, com tota muntanya
calcària. Recorrerem tota la cresta ja que als mapes hi ha
discrepància a l'hora d’ubicar el cim. L'editorial Alpina col·loca
el cim a la cota 1.632 i l'anomena cap de la Roca de Galliner. L'ICC
desplaça aquest cim més a l'E, fins a la cota 1.630. Per a la FEEC
sembla que el cim bo és el primer. Com sempre, per sortir de dubtes,
els fem tots dos.
Aquesta cresta no és difícil. Ho és més el tram de pujada des de
la pista fins a la carena. Aquest tram es fa sense camí definit i
per terreny descarnat que fa difícil la progressió. Si es va
seguint la traça que el mapa d'Alpina dibuixa potser trobareu, com
jo, petites i escadusseres fites que us ajudaran a guanyar la carena.
Ja allà... seguiu-la per traces cabreres. De vegades, la majoria, a
pura cresta. Molt aèria, però sense problemes per a gent mínimament
avesada. Per l'esquerra de la marxa sempre trobarem passos
alternatius protegits per vegetació. Per la dreta, una bona timba.
La vegetació que per l'esquerra ens dóna tranquil·litat, en molts
llocs dificulta la progressió. Gent amb vertigen o por de les
alçades, ha d’abstenir-se’n. També, per a tots, si el terreny
és moll, glaçat, a bufa fort vent. Penso que tampoc és un bona
idea fer aquest cim a l'estiu ja que el sol ha de caure a plom en
aquestes contrades. D’aigua, no en vaig veure enlloc així que és
obligat portar-la de casa. Els pantalons llargs i samarretes de
màniga llarga també els trobo imprescindibles. La baixada del cim
es fa per terreny de molt fort pendent entre matolls i baixa
vegetació seguint una mena de traça molt perduda i plena pedres de
diferents formes i grandàries que asseguren més d'una relliscada,
així que protegir cames i braços serà molt important.
Prop del punt de sortida, al coll Durau, podem visitar les restes
d'un dolmen. Es troba molt a prop d'aquest coll. Des del mateix pal
indicador es veu un altre pal que assenyala el lloc exacte al qual es
troba.
Per últim, el rosari de cims inclosos a la llista de la FEEC que
tenim molt a prop: per una banda, tenim el pic de Turp, o cogulló de
Turp. Una mica més a llevant la FEEC proposa el cim del Roc Sobirà.
Una mica més a l'E encara, el pic de les Morreres i el Pedró dels
Quatre Batlles. De baixa dificultat, a l'altra banda del Segre, a la
població d'Organyà, podem assolir la muntanya de Santa Fe, amb la
seva ermita i excepcional mirador. Més complicat, però també molt
interessant, i important, és el Coscollet. Com sempre, tot un rosari
de possibilitats.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l coll de la Maçana.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Comencem a caminar al coll de la Maçana seguint la pista per la qual
hem arribat al punt d'aparcament. Aquesta pista no permet confusió
però tot i així trobarem, molt allunyats els uns dels altres,
senyals de pintura groga. Aquesta pista ens acosta al coll Durau. Un
pal indicador ens ensenya, cap al N, el camí que cal seguir per
treure el nas al dolmen de can Durau. Està a tocar així que no
costa gens anar-hi. Tornem a la pista i la seguim de nou en sentit
SE. Podem seguir tota la pista fins als peus del tossal del serrat
Gros, seguint el camí senyalitzat, o podem fer drecera prenent un
corriol que ens convida. Per un costat o per l'altre arribarem a allò
que l'editorial Alpina anomena la Masieta. Aquí som a un vell camp
de cultiu. Més o menys al mig hi veiem un pal i un monticle de terra
coronat amb un munt de pedres. Ens hi acostem travessant el camp
sense camí, ja que es perd. Es tracta d'una antiga construcció que
antany es feia servir per emmagatzemar patates. Al pal hi figura la
inscripció «Clot de patates». Mirant i mirant es troba una fita de
pedres que ens mena a pujar un marge. Ja no trobo més fites però el
mapa em diu que per la dreta segueix el camí senyalitzat. Se surt al
vessant de la muntanya i s'albira la carena d'accés al cim. Sense
camí evident però fàcil es comença a enfilar en direcció a la
carena. Amb sort acabarem trobant minses fites que ens aniran
portant. Quan som a la carena una mena de rastre cabrerer ens ajudarà
a progressar entre els rocs. Sempre que es pugui és millor caminar a
fil de cresta, sempre prenent tot tipus de precaucions i mirant molt
bé on posem els peus per evitar les entrebancades, molt perilloses
en aquest terreny. En la major part trobarem prou superfície. Quan
això no sigui possible, o tinguem dubtes, per l'esquerra, en el
nostre sentit de marxa, podrem progressar. Així, després d'una molt
entretinguda travessa, arribem a un primer cim. Cap detall que ho
assenyali. Com que penso que aquesta és la cota que demana la FEEC
podríem recular i desfer camí, però tant per tant ja ens acostem a
la següent prominència, que tenim a tocar. Més cresta i més
escapaments fins a pujar-hi, però el GPS no enganya. Aquest no és
el cim que diu l'ICC. És encara una mica més lluny, i cal tornar a
fer un puja i baixa per la cresta. A aquestes alçades ja ho tenim
superat, això de crestejar. Hi arribem en un tres i no res. En
aquest punt ja no surt a compte desfer camí. Ho tenim més fàcil si
continuem pel fil. Anem-hi. Comencem un fort descens protegits per
tot tipus de vegetació. Aquesta tant ajuda com dificulta la
progressió. Cal anar a poc a poc. Fent aquest descens endevinarem
com de bons som seguint camins aperduats. Es fa bé el descens però
penso que alguna relliscada es patirà. Al meu cas foren un parell,
amb rampes de bessons incloses, una a cada cama. Quan som a la zona
de bosc el pendent es redreça i caminar es torna plaent. Seguim
sense camí, però el sotabosc és net (gener de 2016) i la separació
entre arbres es gran, així que caminar és molt fàcil, tan sols una
petita franja de boixos ens enterboliran el pas per arribar
definitivament a l'aparcament.