Puig de Sant Cristau


Cim recentment afegit al repte zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Mas d'en Badia-Domaine des Albères-Font dels Simiots-Roc del Grèvol-Puig d'Orella-Coll de Sant Joan-Coll del Baladre-Puig de Sant Cristau-Coll de la Font-Mas del Pou-el Reposador-Priorat de Santa Maria del Vilar-Mas d'en Badia
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Massis de l'Albera Lloc sortida: Villelonge-dels-Monts
Dades cartogràfiques
Cartografia: IGN Frances Mapa: 2549OT Banyuls, Coll de Perthus, Cote Vermielle
Coordenades: Mercator (Spherical) Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 16/10/2013 Distància: 14,40 Km
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 4 sobre 5
Temps 
Total** 6 h 30 min Caminant** 4 h 20 min Parat** 2 h 10 min
Altures
Màxima ** 166 metres Mínima ** 1035 metres Acumulat** 1327 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
Aquesta muntanya s'acostuma a pujar per la banda de Sant Joan de l'Albera, o com a molt, des del coll de l'Ullat. D'una o altra manera, gairebé totes les ressenyes que hi ha a internet són pujant per la banda meridional. Però com tota muntanya, també es pot pujar per la banda del nord. De fet, la gent de l'associació L'Albera viva té diversos itineraris senyalitzats que solquen aquesta banda amb uns quants camins i amb els quals es poden fer interessants combinacions, i com a mostra, aquesta proposta. Són tants els camins i pistes que podem plantejar el recorregut tan llarg i exigent com vulguem. Hi han camins de tot tipus. En aquesta ocasió s'han fet servir pistes i senders, en la major part senyalitzats, però també corriols que fan servir els caçadors per acostar-se als punts en els quals fan esperes mirant d'atrapar algun porc senglar. Això vol dir que en temps de cacera s'haurà d'anar amb molt de compte. També es transita per grans zones arbrades, alzinars i rouredes, castanyers, fagedes, pinars...que fan que la passejada, potser molt exigent de pujada, es faci de manera agradable i gaudint de bones ombres. En èpoques de pluja s'haurà d'anar també amb compte amb les relliscades, sobre tot de baixada ja que els pendents, en alguns indrets, són prou fortes i amb terreny humit aquestes crec que estan garantides. També cal dir que, tot i que el recorregut està senyalitzat, no al començament ja que fins la font dels Simiots no trobarem cap indicació, els camins estan una mica tapats en diversos llocs. No és cap impediment ja que es segueixen be i son fressats, però en diferents parts del recorregut la vegetació està començant a tapar, a mitja alçada, el camí. Sort del bestiar, que encara pastura per aquests vessants. Per acabar un comentari negatiu. El tram final del recorregut, el comprés entre el priorat de Santa Maria i l'aparcament es fa per asfalt. Són uns 1200 metres que es fan una mica llargs, tenint en compta ho carregat que ja portarem les cames. En conjunt però, crec que aquesta proposta transita per terrenys solitaris, feréstecs i ombrívols que, en conjunt, fan d'aquesta una magnífica alternativa.
Aproximació en cotxe
Hem d'anar a la població de Villelongue dels-Monts. Per això anirem primer a la població de le Boulou. A 8,8 kilòmetres des de la frontera, aproximadament, hi ha una rotonda. S'ha d'agafar la primera sortida i prendre la carretera D-618 en direcció a Argelès-sur-Mer. Més endavant trobarem indicadors que menes a la població de Villelongue-dels-Monts. Arribats a aquesta població haurem d'anar seguint els indicadors en direcció al priorat de Santa Maria del Vilar. Aparcarem a l'encreuament del carrer camí del Vilar amb el carrer de la Muntanya.
 Les coordenades són:
 31T x=492113 y=4707462

Descripció del recorregut

Sortim del camí del Vilar i girem a l'esquerra pel camí de la Muntanya, primer per asfalt i finalment per pista, molt antiga, de terra. Arribem a un encreuament. Deixem el trencall que es va per la dreta, en sentit sud-oest, i seguim per l'esquerra, cap a l'est. Així començarem un descens que ens portarà a enllaçar amb una pista ampla apta per a vehicles. La prendrem i seguirem per l'esquerra i així, planejant, arribarem a les immediacions de la urbanització Domaine des Albères. No arribarem a l'asfalt ja que just a la corba prendrem un corriol que s'enfila seguint la llera seca d'una riera. La traça és precària però s'intueix be i es segueix fàcil. Quan la cosa es complica i veiem a la dreta un pendent pedregós deixem la llera i pugem pel lateral per sortir a una pista. La seguirem per la dreta, en sentit oest, fins arribar a l'alçada d'una casa, just quan la pista ha fet un gir a l'esquerra. Abandonem la pista, sense arribara la casa, i ens enfilem pel bosc, a la dreta, seguint un senderó que fan servir els caçadors per acostar-se als punts d'espera. Seguirem aquesta precària traça fins passar per darrera d'un roc que hi ha just al davant. Més endavant el camí es fa una mica més clar. No veurem senyals de cap mena ja que les tindrem d'esquenes. Passarem al costat d'un parell de parades de caçadors i sortirem a una pista. Ara seguirem a l'esquerra en busca d'un altre encreuament. Seguirem per la dreta per pista ampla i planera. Deixarem un altre trencall a la dreta, que s'enfila muntanya amunt i seguirem planejant per la pista per la qual transitem. Així arribarem a una primera font i més endavant a la font dels Simiots. Allà mateix trobem un pal indicador que ens diu que hem d'agafar el corriol de la dreta que puja a la font de la Vernosa. És un corriol fressat i marcat que va vorejant, agafant de mica en alçada, que ens porta a trobar un nou pal indicador. Ara deixem el sender que, pel davant, ens portaria a la font Vernosa i girem a la dreta per dirigir-nos al Puig d'Orella. Globalment el camí és de forta pujada i dona molt poc espai a la relaxació. Mai s'arriba al Puig d'Orella. Ajuda a oblidar el cansament, tot i que no ho aconseguix, el fet de transitar per una fageda espectacular. Un kilòmetre abans del Puig d'Orella sortim a una pista a l'alçada del Roc del Grèvol. Si ens volem estalviar esforç podem seguir per la pista i passar de pujar al Puig d'Orella. En el nostre cas l'ataquem. És el punt més alt del cordal. Així doncs seguim recte, travessant la pista, i continuem per sender. Entrem a una zona boscosa a on dominen els grans pins. Finalment arribem a un altre pal indicador, marcat com Puig d'Orella, des d'on surt el sender que, cap a ponent, ens ha de portar al Puig de Sant Cristau. Abans però ens desviem uns metres del camí per pujar al cim. Tornem a enllaçar amb el camí, que es dirigeix clarament en direcció a la pista que veiem a sota. És la pista que ve del Roc del Grèvol. El camí senyalitzat mai surt a la pista. Sempre transita més o menys paral·lel a aquesta. Així, seguint els senyals grocs de pintura, arribem al Puig de Sant Cristau. Si el dia és bo, les vistes cap al Rosselló són magnífiques. Al cim hi ha una ermita i les ruïnes d'un castell. Per baixar, en el nostre cas vam desfer el camí uns 400 metres. Allà vam agafar un sender per l'esquerra que, primer en sentit nord i després est, baixa a una font. La font de Sant Cristau. Som a la pista que ve del Roc del Grèvol. Ara la seguim en sentit nord-est i recorrem uns 275 metres. En aquest punt surt, per la nostre dreta, un corriol senyalitzat amb senyals grogues que baixa decididament en sentit nord-est, fins que surt a una pista. La travessem i seguim els senyals de pintura. Tornem a sortir a una pista. Aquesta vegada deixem el camí senyalitzat i seguim per la pista fins arribara l'alçada d'un diposit d'aigua reservada als bombers. Aquí la pista fa un gir a l'esquerra. El nostre itinerari abandona la pista i es dirigeix recte a seguir una altra pista, vella, que volta el diposit i acaba, als pocs metres, a un antic camp de cultiu. Hem de seguir el seu marge per l'esquerra i així anem a creuar el Còrrec de la Font de Sant Cristau. Tot just creuar-lo ja trobem de nou senyals de pintura i un clar sender. Uns 450 metres més enllà del gual deixarem a l'esquerra un sender aperduat i més endavant arribem a l'alçada de la Ribera de Vilallonga. Aquí el camí es fa una mica perdedor ja que els senyals de pintura són contradictoris. Hem de seguir la traça més clara i deixant la Ribera a la nostre esquerra. Més endavant la creuarem i farem un gir de 180º per acabar finalment al Repasador. Aquí comença ja la baixada definitiva. Deixarem un desviament a la dreta, senyalitzat. Després de 250 metres ens caldrà parar atenció ja que hem de deixar el camí senyalitzat i prendre una traça aperduada. Hi ha una senyal, a un arbre, en forma de dues franges grogues, una d'elles en angle amb un costat molt petit. Aquí neix una traça que més sembla una torrentera de desaigüe de pluja. De mica en mica es va obrint i clarejant i finalment tornen a aparèixer marques grogues. Seguint-les desemboquem a un altre camí al qual s'afegeixen senyals de pintura de color verd fosforescent. Les seguim per la dreta i així acabem per sortir a Santa Maria del Vilar i a la carretera asfaltada que, per l'esquerra i ens uns molt llargs 1200 metres, ens portarà de nou a l'aparcament.