Dades tècniques de la ruta
Punts de referència al mapa:
Sant Pau d'Arbolí-Masset del Nadal-Collet dels Colls-els Colls-Puig de Gallicant-Plana del Manuel (Gallicant)-Collet de la Bassa-Font del Pla-Masset del Nadal-Sant Pau d'Arbolí |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Muntanyes de Prades | Lloc sortida: | Sant Pau (Arbolí) | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Piolet | Mapa: | Siurana/Muntanyes de Prades | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | European 1950 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNav | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 10/04/2016 | Distància**: | 7,11 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP**: | 31 | ||
Terreny: | Pistes i senders | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Molt baixa | Esforç*: | 2,5 sobre 5 | ||
Senyalització: | Parcial | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 2 h. 43 min. | Caminant: | 2 h. 83 min. | Parat: | 5 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 1.012 metres | Mínima: | 831 metres | Acumulat: | 197 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 5,46 % | Ratio baixada: | 7,72 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
El
recorregut que presento és apte per fer fins i tot amb mainada molt
menuda i amb companyia poc acostumada a caminar. Està fet en el
sentit contrari
a les agulles del rellotge ja
que penso que els desnivells són menors en aquest sentit.
Aquesta
vegada haig de dir que no sé ben bé per què figura al repte dels
100 cims, aquesta muntanya. Jo no vaig saber veure l'interès
d'aquest cim, si no és per la seva situació dins una zona
paisatgística de primer nivell, espectacular i majestuosa. El cim en
si no té gaire història. Té una molt fàcil aproximació en cotxe.
No té gaires vistes. La cota cimera no convida a estar-s’hi gaire
estona. El camí, a la part d'aproximació al cim, tot i que fàcil
de seguir, transita per terreny molt trencat que obliga a estar
pendent d’on posem els peus...
Tot i així
el cim és al repte i s'hi ha d'anar.
L'excursió
es compensa amb altres al·licients. S'ha de plantejar sota altres
paràmetres que incloguin altres objectius. D'acord que l'últim és
pujar al cim però aprofitant la bellesa del territori es pot
plantejar de moltes maneres.
La meva
proposta original diferia molt de la finalment realitzada. A darrera
hora va sorgir l'oportunitat de passar el cap de setmana per la zona,
acompanyat de la meva dona. Així l'objectiu principal va canviar. Ja
no es tractava de fer cim i tornar. Ara faríem turisme i
aprofitaríem per fer cim. I penso que la vam encertar.
Aquest
sector del país és espectacular. Vam visitar Siurana de Prades i hi
vam pernoctar. Sense paraules. Allotjaments de tot tipus i preus.
Hotel, càmping, cases de turisme rural... Però el que és millor,
per a mi, el refugi. Dormir i mitja pensió 35 euros (2016).
Aquesta
població es troba voltada totalment per cingles, paradís d'un tipus
d'esportistes molt especial. La població i tot el territori. Miris a
on miris només veus parets verticals de considerable alçada. És
molt entretingut ser a la terrassa del refugi veient les evolucions
dels escaladors. Ells suant la cansalada i les mans plenes de magnesi
i tu amb una cervesa ben fresca. Si la nit és clara, el cel és tot
un espectacle.
Per Siurana
no s’hi passa. S’hi va. La carretera no té continuació... Tret
que es vulgui fer com la Reina Mora. És un bon lloc per plantejar
diferents excursions. També per anar al puig de Gallicant. L’altre
lloc des del qual s'acostuma a plantejar l'ascens és Arbolí, de
molt més fàcil aproximació en cotxe i recorregut d'ascens al cim
més còmode. Des de Siurana guanyes en aventura, ja que s'ha de
pujar i baixar per graus i visitar coves, si es vol. Per la banda
d'Arbolí no és possible, tot i que també es pot complicar força
la proposta estirant el recorregut fins a la punta del Solà i tornar
resseguint el riu Siurana fins al toll de la Palla i pujar pels
graus. Jo, com ja he dit, anava finalment amb companyia poc
acostumada a caminar per terreny inestable, i molt menys a pujar
muntanyes així que vam anar al que és fàcil.
Aquesta zona
geogràfica de les muntanyes de Prades és rica en cims inclosos en
el repte de la FEEC. Molt a prop tenim el puig de la Miranda del
Puigcerver, roca Corbatera, la Cogulla, el Picorandan, tossal de la
Baltasana, puig Pelat, puig d'en Cama, Mola d'Estat, punta del
Curull... Bé, que ens podem estar un bon grapat de dies per la zona.
Com que ja els tenia tots fets, vaig aprofitar per fer turisme i
conèixer el territori. Siurana, Cornudella, Escaladei, Montblanc,
ermites, esglésies, recintes medievals, cellers, restaurants... Tot
un luxe per als sentits.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'ermita de Sant Pau, a Arbolí, accessible amb vehicle normal per camí molt estret, asfaltat i encimentat, fins a l'aparcament .Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació per arribar-hi.
Descripció del recorregut
Sortim de
l'aparcament i anem a trobar el PR. Tenim dues opcions. Uns metres
abans d'arribar a l'ermita podem mirar de trobar un estret senderó,
sense senyalització, que puja un petit marge per arrapar-se a la
paret de pedra. És la millor opció. Si no ens hem fixat en aquest
pas o no l’hem trobat, just a l'alçada de l'ermita trobem els
senyals de pintura del PR i també un pal de ferro amb indicacions.
Aquest PR
ens obliga a pujar per terreny més complicat uns dos metres de
desnivell. Res de l'altre món per a persones avesades. El camí a
seguir és molt clar i supera, ja de forma més còmoda, un curt
grau. Seguint els senyals arribem a terreny planer. Un curt
recorregut que ens porta a un altre pal metàl·lic quan som al Maset
del
Nadal. Encreuament de camins.
Abandonem el
PR, tornarem per aquest mateix PR, i girem a la dreta per pista en
lleuger ascens. Sense cap complicació arribem al collet dels Colls.
Ja tenim una vista clara del nostre objectiu i de les ruïnes de
Gallicant.
En aquest
coll ens trobem amb el GR-7. No el seguim perquè continuem per la
pista en sentit SE. Sempre per la pista, deixant córrer qualsevol
altre camí que trobem, arribem a los Colls. Confluència de camins i
pistes. En aquest punt anem cap a l'esquerra, en sentit NE, per
deixar la pista que és el camí de Gallicant a les Pinedes. Així
fem una suau pujada per aparèixer a una zona en la qual el terreny
sembla un fangar.
Quan
nosaltres vam passar per allà hi havia una caixa de camió de
Danone.
Aquí s'ha
d'endevinar el camí bo, ja que n'hi ha diversos. Ajuda a prendre la
bona decisió un grup de pedres que es veu allà on se suposa que es
troba el cim. Del que es tracta és de deixar qualsevol traça que
marxi de forma lateral i agafar la traça que pugi de forma decidida
en direcció a aquelles pedres. Una petita fita insinua el camí bo.
Després es va fent més clar. De tant en tant alguna fita ens
confirma que anem bé. Després d'una bona pujada per considerable
pendent arribem a la zona de pedres. Ja som a tocar el cim. Pugem a
dalt i sortim del pedregar però encara no hem fet cim. Caminem de
pla per terreny trencat seguint el rastre del camí i hem d'anar a
l’aguait ja que podem passar de llarg. El vèrtex geodèsic resta
una mica apartat del camí, a la dreta, just quan veiem un pessebre
a la nostra esquerra, si
es fa l'ascens per la part de llevant de la muntanya. Si es fa per
mestral serà diferent, és clar. Trobo que la pujada és més curta
i amb menys pendent tal com la vam fer nosaltres. Bé, ja hem fet
cim. Tot està ple de vegetació així que les vistes són escasses.
Prop del pessebre
del cim, al camí, es pot localitzar un senyal de pintura, vella, de
color blau. Ens guiaran en tot el camí de baixada. Té trams de molt
pendent així que s'ha de vigilar amb les relliscades. La traça és
molt argilosa en determinats trams i en altres està ple de petites
pinyes. S'acaba fent llarg, el descens. Costa d'arribar a sortir de
la vegetació. Quan ho fem som ja a tocar de les ruïnes de
Gallicant. Si volem acostar-nos al millor mirador de la zona, hem de
creuar tot el camp, ara en guaret, o en desús, vés a saber, i el
GR-7, en direcció a l'única construcció que encara resta dempeus.
Un antic cobert al qual veiem un gran rectangle de color groc. Si el
que volem és continuar sense pèrdua de temps, seguirem el GR-7 en
sentit NE fins a enllaçar amb la pista que porta al collet de la
Bassa. Nosaltres, al mirador. Magnífic lloc per fer un mos i passar
una llarga estona, si el temps ho permet. Una vegada hem satisfet els
nostres sentits continuem per la part de darrere de Gallicant i
sortim al collet de la Bassa. Entronquem amb el GR i el seguim en
direcció a Mont-ral. No el trepitgem gaire, ja que tot just començar
l’abandonem. Hem arribat a un punt en el qual el GR continua recte,
en sentit NE, ara convertit en sender. La pista gira 180° en sentit
SE. En aquest mateix punt hi ha també el sender que porta, o en ve,
al grau de Bodró. Aquest grau és el que volia haver fet servir
venint des de Siurana. Seguim per la pista amb l'orientació
comentada i al cap de poc deixem a l'esquerra un corriol, senyalitzat
amb una petita fita, que ens tornaria a pujar a Gallicant. Seguim per
la pista en fàcil descens i comencem a veure el barranc del Grau,
per la nostra dreta. Vaig trobar a Wikiloc un track
que el fa servir per baixar a la pista del Mas del Salín. Jo no ho
vaig veure clar i vaig seguir per la pista. Es deixa a la dreta un
parell de trencalls i es creua tot un camp abandonat i s'arriba a un
desviament. Descartem la pista que segueix recte i seguim per
l'esquerra, en sentit S. Guanyem uns pocs metres d'alçada i quan la
pista fa un revolt a l'esquerra, la deixem. Per la dreta, un aperduat
rastre ensenya un sender que pren orientació SE. El seguim i quan
entrem al bosc el camí es fa molt més evident. Sense senyals però
de forma clara i sense problemes ens porta pel bosc fins que enllacem
amb el PR que, per la dreta, en descens i sentit N, ens portaria al
Mas del Salín. En aquella direcció tenia pensat anar si ho hagués
fet jo sol, ja que pel grau del Vincabrer tenia pensat tornar a
Siurana. El cas és que ara toca seguir per l'esquerra, en sentit SE,
en direcció al Maset del
Nadal. Seguint el PR s'arriba fàcil i ràpid. Ja som al Maset i en
terreny conegut, així que tan sols desfarem camí per tornar al
cotxe.