Castell de Sant Miquel

Cim recentment afegit al repte, encara sense numeració correlativa i sense figurar al mapa zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Sant Daniel-Mas de la Torre-Font dels Lleons-Puig Salgueda-Puig de les Àligues-Puig Estela-Castell de Sant Miquel-Can Micaló- Font Martina-Torre Bonica-Terrera antiga-Can Miralles-Can Rajollet-Sant Daniel
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Les Gavarres Lloc sortida: Vall de Sant Daniel
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C Mapa: Fulls 153-48 i 153-49
Coordenades: UTM Zona 31T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 08/03/2013 Distància: 11,8 Kms.
Recorregut: Circular Ciclable: Si
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Fàcil Esforç*: 2 sobre 5
Temps 
Total 4 h. 50 min Caminant 3 h. 00 min Parat 1 h. 50 min
Altures
Màxima 386 metres Mínima 63 metres Acumulat 517 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals
Comentaris
De Sant Miquel podem dir que és la muntanya de Girona. És igual quin dia sigui que segur que trobem algú pel camí. Tampoc multitud. Els gironins sortim de casa, pim pam, 2,5 hores i tornem a casa. Així de propera és aquesta muntanya. No consta a la Viquipèdia com a cim destacat de les Gavarres, potser degut a que es troba a l'extrem nord-occidental del massís, però de segur que és un dels que millors vistes ofereix, després del puig Alt, anomenat també els Àngels. Tampoc és una muntanya que ofereixi molts atractius, tret de les vistes. Els seus accessos “oficials” es fan per pistes prou amples com per permetre la circulació, no ja de vehicles, diguem-ne “normals”, si no que els camions del bombers poden fins i tot fer carreres. S'ha de tenir en compte que aquest costat del massís és molt proper a concentracions urbanes importants, com la ja mencionada Girona i Celrà i pels seus vessants hi ha escampades diverses masies, envoltades per una densa concentració arbòria. El recorregut que proposem potser sigui una mica “recargolat” però s'ha plantejat així precisament per fer-lo una mica més atractiu al caminat. Te tres parts clarament diferenciades. La primera, la del ascens, fent servir pistes i senders, algú d'ells gairebé perdut, molt poc transitats. La segona, molt monòtona per la “carretera” de terra que recorre tota la carena de la muntanya de Sant Miquel, però que ofereix de tant en tant alguna vista interessant, i la tercera, la del descens, de nou fent servir pistes i camins no habituals, fins i tot desconeguts per a molts. Tot i la distància recorreguda, la passejada es fa tranquil·lament en una matinal i es pot fer en família, si la resta dels membres està minimament habituat a caminar. Això permetrà que la tarda es pugui aprofitar per a visitar la ciutat de Girona, que be s'ho val.
Aproximació en cotxe
Es proposa sortir de la vall de Sant Daniel, lloc carismàtic de Girona i molt estimat pels seus habitants. Aquesta vall es troba farcida de fonts, però no totes brollen. De fet, cap de les que es visiten en aquest recorregut. Per arribar a Sant Daniel cal arribar a l'extrem nord del barri vell de Girona. Millor fer servir el navegador per trobar el camí al punt d'aparcament. Les coordenades són: WGS84 31T x=486577 y=4648359

Descripció del recorregut

Comencem a caminar en sentit nord-est per carretera asfaltada i deixem un desviament a la dreta, senyalitzat com a sender dels ecosistemes, i unes pilones de ciment a l'esquerra que servixen per creuar la riera de la Torre. Per aquestes pilones travessarem la riera de tornada. Pocs metres després, a l'alçada de can Xaco, seguirem recte travessant una nova riera i deixem a l'esquerra un altre camí que se'n va en sentit nord-est. Nosaltres agafaren sentit sud-est per passar al costat de Can Tomás. Quan som, deixem una pista secundària que baixa per la dreta i seguim per la pista principal, remuntant en sentit est. Arribem a un trencall senyalitzat, a dia d'avui, amb un cartell que indica que per la dreta anem al mas de la Torre. Deixem la pista i ens desviem en direcció al mas. Arribem i el voltem, per camí clar i fressat, per pujar a una esplanada que hi ha a l'altre costat del mas. D'allí neix una altra pista, herbada, que en sentit sud-est, passa al costat d'una construcció que sembla una bassa coberta i es dirigeix en direcció al viaducte de la variant de Girona. Trobem una bifurcació de camins. Tots dos ens serveixen però evitarem pujar uns metres si fem servir el que se'n va per la dreta. Planegem per pista en desús uns centenars de metres i finalment la pista esdevé sender, al final del qual sortim a la font dels Lleons. Fins aquí hem anat resseguint el Galligans. Normalment eixut. Aquí deixarem primer una pista a l'esquerra i seguirem una quants metres per la pista planera que segueix el riu. Trobem un pas cimentat per evitar que la riera de can Valls, que surt per l'esquerra, faci malbé la pista. Just passem aquest gual, deixem la pista còmode que segueix recte i girem a l'esquerra, seguint la riera de can Valls. Recte també aniríem bé, però fent més camí i havent de fer un gran volt per evitar el pas per la propietat privada de can Ferriol. Per la pista que es proposa passem per can Gullana, molt més autèntica ( abandonada i enrunada). A partir de can Gullana la pista fa primer un gir d'uns 180º i després una llaçada i ens fa guanyar uns quants metres d'alçada. Arribem a un punt en el qual cal parar atenció. La pista fa un segon revolt a la dreta i en el mateix punt surt una altra pista, més estreta, que segueix recte. Aquí tot ens serveix, Les dues pistes, per un costat o per l'altre, es troben a cim del puig Salgueda, no directament al cim, però sí molt a prop d'aquest. Aquí però proposem complicar una mica la cosa i fer servir un antic sender, avui març 2013) gaire perdut entre la vegetació però que encara es pot seguir suficientment be. Així, si ho trepitgem, el tornem a obrir. Aquest sender finalment acaba just quan connecta amb una pista, també en desús i sense finalitat clara, però que és oberta i prou neta com per a recuperar-nos dels dubtes que ens hagin pogut sorgir. Així acabem enllaçant amb la pista més estreta que hem abandonat més abaix i al cim del puig Salgueda, uns pocs metres apartat del camí. De nou trobem un enllaç amb altra pista. Ara la seguim per la dreta, en sentit est de nou, en direcció a can Salgueda, mas abandonat que deixem apartat uns metres a l'esquerra. Anem trobant pistes. La primera la seguim per la dreta i seguit per l'esquerra. Més endavant trobem un desviament senyalitzat amb una fita. Seguim aquesta i passem a caminar per un sender estret i arbrat per acabar sortint de nou a una pista. La seguim per la dreta i arribem a l'Olivet de Salgueda. Aquí s'ens ofereix un lloc per descansar sota una alzina. Podem gaudir de les primeres vistes interessants del recorregut. Aquí també trobem un pal indicador que ens ofereix informació útil. Seguin en direcció a Sant Miquel pel PR-C 192, fent un fort gir a l'esquerra. Recte i en baixada ens anem a els Àngels, si volem canviar de destí. El camí està perfectament senyalitzat. Seguim en direcció a Sant Miquel i en pocs metres hem de canviar, de nou, d'orientació. La pista gira a la dreta en sentit nord-est. Ja circulem per pista carenera. Passem primer, quasi sense adonar-nos, pel cim del puig de les Àligues i poc després sortim a la carretera de terra que, de la carretera dels Àngels, porta a Sant Miquel. Aquesta carretera, tot i ser de terra, és apta per a tot tipus de vehicles, així que caldrà anar amb compte, sobre tot si es va amb mainada o animals. Aquesta carretera és de bon fer. Ens permet passar també pel cim del puig Estela, si és que això és possible. Avui per avui no. El cim està invadit per la vegetació, al menys per aquest costat. A peu de pista hi ha un pal que indica el cim, però no està al punt més alt. Sigui com sigui, seguim la pista i, sense abandonar-la de cap de les maneres i després de fer un descens que ens fa perdre uns quants metres de desnivell, arribem a un encreuament de pistes. Per l'esquerra ens surt la pista que és la que es fa servir “oficialment” per pujar a Sant Miquel. Seguim les indicacions del pal informatiu i seguim en direcció a Sant Miquel fent servir el sender que es fica a dins la vegetació abandonat la pista, que també ens serveix, si no velem fer sender. Més endavant tornem a trobar un altre pal que ens dirigeix al nostre destí, passant primer per una zona habilitada per fer pic-nic. Així arribem a la torre, no de castell sino de comunicacions, que és el nostre destí d'avui. Si el dia és bo, les vistes be valen una llarga estona a la part més alta de la torre. És un magnific mirador dotat de panells panoràmics que ajuden a reconèixer els voltans. Satisfets els ulls i la ment, toca tornar. Per això desfarem uns metres el camí fet i agafarem el trencall, marcat, que es dirigeix al barri vell de Girona. Així baixarem a can Micaló. En aquest mas es troben tres camins procedents del cim. Seguirem el descens en direcció al barri vell de Girona per camí pedregós i senyalitzat fins un encreuament de camins. Podem seguir en direcció a la font Martina, però no sempre raja. El millor és seguir pel camí senyalitzat en direcció a Girona. Fets uns centenars de metres, quan el camí passa entre uns murs de pedra seca, deixarem el camí senyalitzat i girarem a la dreta, en sentit sud-oest, i deixem el camí que porta a cal Cabrit per dirigir-nos a can Sistac. No arribarem ja, quan la veiem al davant, seguirem per una altre pista que gira a la dreta i prenc orientació nord per iniciar un descens continu i decidit en direcció a la carretera N-II. La passarem per sobre i, ja a l'altre costat, podríem seguir per l'esquerra, però anirem per la dreta, en direcció a can Pageset primer i can Loreto després, per acabar sortint a asfalt a l'alçada de la Torre Bonica. En aquest edifici deixaren l'asfalt i seguirem a l'esquerra, per començar un descens en busca d'una antiga terrera amb una bassa d'aigua i panells informatius. Passada aquesta terrera arribarem a mas Miralles. Aquí podem seguir recte i sortir a pista que ens portaria al punt final del recorregut, passant molt a prop de la font de Ferro. Aquest font si que raja, i amb un aigua ben picant. El recorregut, però, evita aquesta itinerari i gira a la dreta, per pista precària amb roderes de vehicle, en sentit sud-oest. Així es passa a prop de can Garrafort i altres edificis, per acabar sortint a asfalt, passada ja la font de Ferro, a l'alçada de can Roure. Per l'esquerra passem al costat del cementiri de Sant Daniel. I seguint l'asfalt i després de fer un revolt a la dreta, deixarem l'asfalt per un camí estret que surt, amb escales, per l'esquerra. Aquest corriol ens deixa als peus de les pilones de ciment que ja vam veure al començament del passeig. Aquestes pilones ens permeten evitar l'aigua i així sortir al punt en el qual donarem per acabada la caminada.