Puig de la Cabrafiga

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

KM 21,200 carretera T-310- Font de la Cabrafiga-Cova del Xirico-Coll de la Cabrafiga-Font de les Benes-Pista d'accés a Can Xixa-Puig de la Cabrafiga-Coll de la Fita de la Partió-Coll dels Meners-Castellet de les Mugues-Mas de la Cabrafiga-KM 21,200 carretera T-310
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de Llaberia Lloc sortida:
Km. 21,200 carretera T-310
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Piolet Mapa: Vandellòs
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 17/11/2015 Distància**: 9,200 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 67
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 4 sobre 5
Senyalització: Si Fonts: No
Temps **
Total: 3 h 42 min Caminant: 3 h 04 min Parat: 38 min
Altures **
Màxima:  613 metres Mínima: 144 metres Acumulat: 632 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 13,39% Ratio baixada: 15,04%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Caminada feta en el sentit contrari a les busques del rellotge però potser ara, a casa i després de fet el recorregut, recomanaria fer-lo al revés ja que tot i que els paràmetres indiquen el contrari, en el sentit triat per mi per fer la pujada hi ha una tartera de molt mal fer de pujada ja que la pedra, molt petita en quasi la totalitat del recorregut, dificulta molt el progrés. També és molt possible que els senyals de pintura que trobareu en tot el recorregut siguin més fàcils de veure si es fa el recorregut en el sentit horari. Jo vaig tenir un parell de llocs en els quals vaig perdre els senyals però si també és aquest el vostre cas no cal preocupar-se ja que es recuperen fàcilment.

Aquesta muntanya es troba situada al final de la serra de Llaberia, al seu costat de xaloc, separada dels seus cims principals pel coll de la Llena. Aquest coll precisament és un bon punt per atacar el cim, tot i que a internet són majoria les ressenyes que fan l'ascens per la banda de garbí o llebeig, partint de la població de Pratdip. Per la meva part vaig triar quelcom diferent. Ho vaig plantejar per la banda SE de la muntanya, ja que tan sols vaig saber trobar una descripció que fa el recorregut per aquell costat. 
Possiblement aquesta proposta no permet gaudir d'algunes de les curiositats del territori, com sembla ser els dips i alguns avencs o balmes, però pel camí fet també es pot gaudir d'indrets feréstecs i espectaculars. 
Ja he comentat que tot el recorregut es troba perfectament pintat, fins i tot massa, i els senders són ben evidents. Penso que els pantalons llargs, fins i tot en ple estiu, són obligatoris ja que els camins són extremadament estrets, tant que fan inútils els bastons. Com totes les muntanyes de la zona, el terreny és molt i molt pedregós així que un bon calçat també és més que recomanable. També, independentment de l'època triada, caldrà proveir-se d'aigua ja que l'únic punt en el qual pot ser que n'hi hagi, la font de la Cabrafiga, dubto molt que sigui potable. Al cim, si el dia és benèvol, gaudireu d'extenses vistes, no a gran distància però suficient per passar una bona estona al cim... Si el vent ho permet. 
Fent la baixada tindrem l'opció de fer altres cims pels quals passem a la vora. Un dels qual no he aconseguit trobar el nom, i que demana una petita grimpada per pujar-lo, el puig de les Mugues i el castellet de les Mugues, aquest últim sense més interès que les vistes que ens ofereix de la població de Pratdip. 
Pel que fa al ja acostumat comentari sobre altres cims propers adscrits al repte, cal dir que en tenim uns quants. La mola de Colldejou, el cavall Bernat de Llaberia, el Montalt, una mica més lluny la Tossa de Tivissa, el molló Puntaire, el Torn... En definitiva, uns quants.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del Km. 21,200 de la carretera T-310.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut


Sortim de l'aparcament i seguim per la pista de terra, en sentit SE, paral·lels a la carretera. Al cap de poc trobem a la dreta un desviament. Recte comença una antiga carretera asfaltada, que serà per on tornarem. Ens desviem, doncs, a la dreta, en sentit NE. Tot just quan hem girat tenim dues pistes al davant. La més neta i clara és el camí pintat i senyalitzat, que porta també al cim però en el meu cas opto per agafar la pista de més a la dreta, més precària i sense senyalitzar. Totes dues opcions s'ajunten més endavant, a l'alçada del desviament a la cova del Xirico. El camí triat és clar i porta sense problemes a la font de la Cabrafiga, que no és res més que un punt d'aigua estancada i bruta no apta per al consum humà. De la font, i resseguint velles feixes antigament dedicades al cultiu de fruita seca o oliveres, arribem a un encreuament senyalitzat amb cartells. Primer ens podem desviar, recomanat, a visitar la cova del Xirico. Després cal seguir en direcció al coll d'Abelles, el qual es guanya fàcilment caminant en pujada sempre per camí clar i evident. Al coll tornem a trobar un cartell que ens ensenya el camí per anar al coll de la Cabrafiga. També s'hi arriba fàcilment, tot i que penso que no ben bé al coll ja que pels senyals de pintura sembla que sortim una mica més a la seva esquerra. Sigui com sigui arribem al punt correcte ja que el camí és el que és. Del coll iniciem una còmoda baixada, sempre senyalitzada amb pintura blava, com tot el camí, fins a sortir a una pista després de creuar un altre antic camp de cultiu. Aquesta pista, en la qual ignorarem tres desviaments a l'esquerra, ens porta a trobar la pista formigonada que puja del coll de la Llena. Aquí cal desviar-se a l'esquerra per tal de creuar la cadena que barra el pas als vehicles, però no a les persones. Ens incorporem al formigó i comencem a pujar en sentit SE per després fer un revolt a la dreta i agafar sentit SO. Just sortir de la corda de la corba els senyals de pintura ensenyen el naixement d'un sender que s'enfila per sobre del marge de la pista. Seguim els senyals i ens fiquem dintre del bosc. Iniciem un sostingut ascens, de vegades molt pronunciat, fins a sortir a la base d'una tartera, força vertical. L’hem de remuntar, seguint els senyals de pintura que ens ensenyen el camí. De vegades es fa difícil progressar però acabem per ficar-nos de nou al bosc. El camí, força tapat, ens porta a l'inici d'un curt grau, no més de dos metres, en el qual caldrà fer servir les mans per superar-lo. Jo, en sortir del grau perdo els senyals de pintura però surto del pas fent un flanqueig cap a la dreta, fins a trobar de nou una tartera. Pel costat esquerra lliuro la vegetació i seguint flanquejant per l'esquerra acabo trobant de nou els senyals. Si es vol seguir remuntant la tartera pel dret també es troben els senyals ja que el camí segueix fent un flanqueig a la muntanya en sentit SO. Aquest tram és força perdedor, almenys en el meu cas ja que torno a perdre els senyals, però cap problema ja que la carena que ens ha de portar al cim la tenim a tocar. Es perdin o no els senyals, trobarem fàcilment de nou el bon camí i arribarem al cim. Gairebé com tots els cims del repte, les vistes són extraordinàries, si el dia acompanya. Gaudit del cim, el descens el farem prenent els senyals de pintura blava i groga que surt del cim en sentit SE. Potser, com va ser el meu cas, costen de trobar, però una vegada ho hem fet, el camí és força clar fins al coll dels Meners, però anem a pams. Del cim baixem ràpid i bé fins al coll de la Fita de la Partió. El camí segueix voltant per la dreta, per la nostra esquerra, un petit esperó rocós sense nom als mapes consultats. Sembla que per pujar-hi hi ha un pas anomenat del Cabrit. Seguim el camí senyalitzat i arribem al coll dels Meners. Just a sota d'aquest coll, fent un descens pel mig de la baixa vegetació i amb una petita i curta desgrimpada, es poden visitar un parell de boques que se suposa que són d'unes antigues mines de ferro. Per això el nom de coll dels Meners. També es pot pujar al puig de les Mugues. El camí que hem de seguir, però, es desvia a l'esquerra, en sentit SE, per iniciar un sostingut i ràpid descens, en el transcurs del qual trobarem les anomenades Boca 3 i Boca 2, que es poden visitar. Seguim el camí marcat, que no coincideix gaire amb el pintat al mapa de l'editorial Piolet, i arribem a un nou cartell que ens ofereix l'oportunitat de fer un desviament del camí per anar a pujar al Castellet de les Mugues, sense cap interès tret de les vistes que ens ofereix de la població de Pratdip. Anar a aquest cim és opcional ja que si ho fem hem de tornar al cartell per, ara, seguir en sentit NE, per evident pista que ens porta a enllaçar amb una altra pista, ara cimentada, que seguirem en sentit SE per passar en primera instància pel mas abandonat de la Cabrafiga, més endavant pel costat de la Borja de l'estanqué i finalment a una cadena, a l'altra banda de la qual trobem l'asfalt. Ens hi incorporem i girem a l'esquerra, en sentit NE. Aquesta vella carretera ens porta a trobar terreny conegut, ja molt a prop de l'aparcament.