Dades tècniques de la ruta
KM 21,200 carretera T-310- Font de la Cabrafiga-Cova del Xirico-Coll de la Cabrafiga-Font de les Benes-Pista d'accés a Can Xixa-Puig de la Cabrafiga-Coll de la Fita de la Partió-Coll dels Meners-Castellet de les Mugues-Mas de la Cabrafiga-KM 21,200 carretera T-310
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Serra de Llaberia | Lloc sortida: |
Km. 21,200 carretera T-310
|
||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Piolet | Mapa: | Vandellòs | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | European 1950 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | Garmin | Model: | Montana 600 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 17/11/2015 | Distància**: | 9,200 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 67 | ||
Terreny: | Pistes i senders | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Moderada | Esforç*: | 4 sobre 5 | ||
Senyalització: | Si | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 3 h 42 min | Caminant: | 3 h 04 min | Parat: | 38 min |
Altures ** | |||||
Màxima: | 613 metres | Mínima: | 144 metres | Acumulat: | 632 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 13,39% | Ratio baixada: | 15,04% |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Caminada
feta en el sentit contrari a les busques del rellotge però potser
ara, a casa i després de fet el recorregut, recomanaria fer-lo al
revés ja que tot i que els paràmetres indiquen el contrari, en el
sentit triat per mi per fer la pujada hi ha una tartera de molt mal
fer de pujada ja que la pedra, molt petita en quasi la totalitat del
recorregut,
dificulta molt el progrés. També és molt possible que els senyals
de pintura que trobareu en tot el recorregut siguin més fàcils de
veure si es fa el recorregut en el sentit horari. Jo vaig tenir un
parell de llocs en els quals vaig perdre els senyals però si també
és aquest el vostre cas no cal preocupar-se ja que es recuperen
fàcilment.
Aquesta
muntanya es troba situada al
final de la serra de Llaberia, al seu costat de xaloc, separada dels
seus cims principals pel coll de la Llena. Aquest coll precisament és
un bon punt per atacar el cim, tot i que a internet són majoria les
ressenyes que fan l'ascens per la banda de garbí o llebeig, partint
de la població de Pratdip. Per la meva part vaig triar quelcom
diferent. Ho vaig plantejar per la banda SE de la muntanya, ja que tan sols vaig saber trobar una descripció que fa el
recorregut per aquell costat.
Possiblement aquesta
proposta no permet gaudir d'algunes de les curiositats del territori,
com sembla ser els dips
i
alguns avencs o balmes, però pel camí fet també es pot gaudir
d'indrets feréstecs i espectaculars.
Ja he comentat que tot el
recorregut es troba perfectament pintat, fins i tot massa, i els
senders són ben evidents. Penso que els pantalons llargs, fins i tot
en ple estiu, són obligatoris ja que els camins són extremadament
estrets, tant que fan inútils els bastons. Com totes les muntanyes
de la zona, el terreny és molt i molt pedregós així que un bon
calçat també és més que recomanable. També, independentment de
l'època triada, caldrà proveir-se d'aigua ja que l'únic punt en el
qual pot ser que n'hi hagi, la font de la Cabrafiga, dubto molt que
sigui potable. Al cim, si el dia és benèvol, gaudireu d'extenses
vistes, no a gran distància però suficient per passar una bona
estona al cim... Si el vent ho permet.
Fent la baixada tindrem
l'opció de fer altres cims pels quals passem a la vora. Un dels qual
no he aconseguit trobar el nom, i que demana una petita grimpada per
pujar-lo, el puig de les Mugues i el castellet de les Mugues, aquest
últim sense més interès que les vistes que ens ofereix de la
població de Pratdip.
Pel que fa al ja acostumat comentari sobre
altres cims propers adscrits al repte, cal dir que en tenim uns
quants. La mola de Colldejou, el cavall Bernat de Llaberia, el
Montalt, una mica més lluny la Tossa de
Tivissa, el molló Puntaire, el Torn... En definitiva, uns quants.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del Km. 21,200 de la carretera T-310.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Sortim
de l'aparcament i seguim per la pista de terra, en sentit SE,
paral·lels a la carretera. Al cap de poc trobem a la dreta un
desviament. Recte comença una antiga carretera asfaltada, que serà
per on tornarem. Ens desviem, doncs, a la dreta, en sentit NE. Tot
just quan hem girat tenim dues pistes al davant. La més neta i clara
és el camí pintat i senyalitzat, que porta també al cim però en
el meu cas opto per agafar la pista de més a la dreta, més precària
i sense senyalitzar. Totes dues opcions s'ajunten més endavant, a
l'alçada del desviament a la cova del Xirico. El camí triat és
clar i porta sense problemes a la font de la Cabrafiga, que no és
res més que un punt d'aigua estancada i bruta no apta per al consum
humà. De la font, i resseguint velles feixes antigament dedicades al
cultiu de fruita seca o oliveres, arribem a un encreuament
senyalitzat amb cartells. Primer ens podem desviar, recomanat, a
visitar la cova del Xirico. Després cal seguir en direcció al coll
d'Abelles, el qual es guanya fàcilment caminant en pujada sempre per
camí clar i evident. Al coll tornem a trobar un cartell que ens
ensenya el camí per anar al coll de la Cabrafiga. També s'hi arriba
fàcilment, tot i que penso que no ben bé al coll ja que pels
senyals de pintura sembla que sortim una mica més a la seva
esquerra. Sigui com sigui arribem al punt correcte ja que el camí és
el que és. Del coll iniciem una còmoda baixada, sempre senyalitzada
amb pintura blava, com tot el camí, fins a sortir a una pista
després de creuar un altre antic camp de cultiu. Aquesta pista, en
la qual ignorarem tres desviaments a l'esquerra, ens porta a trobar
la pista formigonada que puja del coll de la Llena. Aquí cal
desviar-se a l'esquerra per tal de creuar la cadena que barra el pas
als vehicles, però no a les persones. Ens incorporem al formigó i
comencem a pujar en sentit SE per després fer un revolt a la dreta i
agafar sentit SO. Just sortir de la corda de la corba els senyals de
pintura ensenyen el naixement d'un sender que s'enfila per sobre del
marge de la pista. Seguim els senyals i ens fiquem dintre del bosc.
Iniciem un sostingut ascens, de vegades molt pronunciat, fins a
sortir a la base d'una tartera, força vertical. L’hem de remuntar,
seguint els senyals de pintura que ens ensenyen el camí. De vegades
es fa difícil progressar però acabem per ficar-nos de nou al bosc.
El camí, força tapat, ens porta a l'inici d'un curt grau, no més
de dos metres, en el qual caldrà fer servir les mans per superar-lo.
Jo, en sortir del grau perdo els senyals de pintura però surto del
pas fent un flanqueig cap a la dreta, fins a trobar de nou una
tartera. Pel costat esquerra lliuro la
vegetació i seguint flanquejant per l'esquerra acabo trobant de nou
els senyals. Si es vol seguir remuntant la tartera pel dret també es
troben els senyals ja que el camí segueix fent un flanqueig a la
muntanya en sentit SO. Aquest tram és força perdedor, almenys en el
meu cas ja que torno a perdre els senyals, però cap problema ja que
la carena que ens ha de portar al cim la tenim a tocar. Es perdin o
no els senyals, trobarem fàcilment de nou el bon camí i arribarem
al cim. Gairebé com tots els cims del repte, les vistes són
extraordinàries, si el dia acompanya. Gaudit del cim, el descens el
farem prenent els senyals de pintura blava i groga que surt del cim
en sentit SE. Potser, com va ser el meu cas, costen de trobar, però
una vegada ho hem fet, el camí és força clar fins al coll dels
Meners, però anem a pams. Del cim baixem ràpid i bé fins al coll
de la Fita de la Partió. El camí segueix voltant per la dreta, per
la nostra esquerra, un petit esperó rocós sense nom als mapes
consultats. Sembla que per pujar-hi hi ha un pas anomenat del Cabrit.
Seguim el camí senyalitzat i arribem al coll dels Meners. Just a
sota d'aquest coll, fent un descens pel mig de la baixa vegetació i
amb una petita i curta desgrimpada, es poden visitar un parell de
boques que se suposa que són d'unes antigues mines de ferro. Per
això el nom de coll dels Meners. També es pot pujar al puig de les
Mugues. El camí que hem de seguir, però, es desvia a l'esquerra, en
sentit SE, per iniciar un sostingut i ràpid descens, en el transcurs
del qual trobarem les anomenades Boca 3 i Boca 2, que es poden
visitar. Seguim el camí marcat, que no coincideix gaire amb el
pintat al mapa de l'editorial Piolet, i arribem a un nou cartell que
ens ofereix l'oportunitat de fer un desviament del camí per anar a
pujar al Castellet de les Mugues, sense cap interès tret de les
vistes que ens ofereix de la població de Pratdip. Anar a aquest cim
és opcional ja que si ho fem hem de tornar al cartell per, ara,
seguir en sentit NE, per evident pista que ens porta a enllaçar amb
una altra pista, ara cimentada, que seguirem en sentit SE per passar
en primera instància pel mas abandonat de la Cabrafiga, més
endavant pel costat de la Borja de l'estanqué
i finalment a una cadena, a l'altra banda de la qual trobem l'asfalt.
Ens hi incorporem i girem a l'esquerra, en sentit NE. Aquesta vella
carretera ens porta a trobar terreny conegut, ja molt a prop de
l'aparcament.