l'Espina

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Mas del Rosset-Punta de la Creueta-Coll Triador-Font de la Muntanyola-Bosc d'Orfer-Avenc de l'Espina-l'Espina-Coll de l'Enrrajolada-Coll de Ginjolers-Camí dels canals-Camí de les Marrades-Caseta de la Renfe-Pista de les Eres-Mas del Rosset
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Els Ports Lloc sortida: Mas del Rosset
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.G.C Mapa: e/1:10.000 full 123-75
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 18/01/2017 Distància**: 10,10 Km
Recorregut: Circular Índex IBP **: 62
Terreny: Senders i pistes Orientació*: Moderada
Dificultat*: Moderada a alta Esforç*: 4 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps **
Total: 3 h 55 min. Caminant: 3 h. 16 min. Parat: 39 min.
Altures **
Màxima:  1.181 metres Mínima: 741 metres Acumulat: 593 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 14,69 % Ratio baixada: 10,63 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris

Abans de tot faig un incís: 
Per fer l'aproximació al punt des del qual proposo començar a caminar, cal disposar, al meu entendre, d'un vehicle tipus SUV o tot terreny, amb una alçada respecte al terra important. Com sempre, això és un tema que resta a la decisió del lector, ja que quan jo vaig fer aquest recorregut, un Opel Astra es trobava aparcat al coll Membrado. 
Si sou dels que en teniu, o no us importa que el xassís arrossegui per terra, podeu continuar llegint. Els altres lectors no cal que es plantegin aquesta proposta, o si ho fan, que sàpiguen que hi hauran d'afegir un bon cistell de quilòmetres. 
La gran majoria de persones que ens trobem embolicats en el repte aquest dels 100 cims de la FEEC triem altres punts d'inici per fer aquest cim. 
El normal és triar la zona E, sortint des del nucli d'Alfara de Carles. Aquesta opció permet, fins i tot, enllaçar aquest cim amb el de la Coscollosa, en un llarg recorregut circular d'uns 22 km. 
Una altra opció, també molt i molt popular entre el nostre col·lectiu, és fer servir l'àrea de lleure de la Franqueta i l'espectacular carrer Ample. 
El fet que em va fer triar un punt d'inici diferent de la resta va ser, a més a més de la meva política d'oferir sempre que pugui alternatives diferents de les majoritàries, l'espina que em va quedar clavada d'un altre intent que vaig fer quan vaig estar per la zona per fer un recorregut que em permetés fer a l'hora els cims de les Roques de Benet i aquest. En aquella ocasió, assumptes que no vénen al cas ens van fer desistir de la idea i ens vam haver de conformar d'aconseguir tan sols el cim primer. Per fi m'he tret aquella espina. Va ser un dia en el qual me’n vaig treure dues: l'espina psicològica i l'Espina cimera. 
Això dóna peu a pensar que aquells que es plantegin fer tots dos cims en un mateix recorregut ho poden aconseguir. Si es carreguen al GPS el track d'aquesta proposta i el que tinc a l'adreça http://els100cims.blogspot.com.es/2016/12/roques-de-benet.html es podrà fer un recorregut en el qual es passi per tots dos cims. 
Centrant-nos en el que ens ocupa, a més de l'assumpte del vehicle necessari per fer l'aproximació, he d'explicar també les característiques del terreny. 
Com tota muntanya dels Ports, aquesta també és molt calcària i abrupta, bastida a sobre d'alts cingles que anirem superant caminant per vessants coberts de frondosos boscos de pi negre. La pujada la farem sempre seguint camins prou evidents, acompanyats, de tant en tant, per escadusseres fites. En arribar al coll Triador trobem una pista, que és el PR-C 185. El seguirem fins al cim i més enllà. 
Un comentari que no va gaire amb el nostre món caminaire: 
Aquesta pista, que neix a l'àrea de lleure de la Franqueta, és apte per a vehicles des del coll Triador fins al seu acabament, quan s'ha de creuar el barranc de Rosset. Desconec les condicions des del seu inici fins a l'esmentat coll. 
Aquestes línies van adreçades a aquells que acostumen a escurçar al màxim possible les seves incursions per la muntanya. 
El descens ja són figues d'un altre paner. Si hom decideix seguir el recorregut tal qual haurà de tenir bons dots de navegació i orientació i ser hàbil localitzant vells camins. A terra sempre es veu rastre de camí i durant molta estona es camina pel GR-7 i part de la ruta Estels del Sud, amb les seves característiques marques blaves amb forma d'estel, però des del moment en què es deixa aquesta traça i fins a connectar amb el camí de les Eres, la cosa es complica una mica més, ja que la vegetació, de vegades, destorba el pas. 
Un altre tema a tenir en compte és que la meva proposta deixa, en un punt, el camí de les Marrades per tal de fer-lo més curt. Potser això no interessi, ja que aquest tros de drecera sí que és complicat de debò. Es fa necessari del tot «tirar» de GPS. Si se segueix en la seva totalitat el camí de les Marrades, penso que s'haurà d'arribar en millors condicions a la pista, a l'alçada del coll Blanc. Per a finalitzar, sí que aconsello fermament, una vegada a la pista de les Eres, acabar el recorregut per aquesta pista. L'invent que vaig fer jo, mirant de seguir un camí dibuixat per l'ICC al mapa de la zona ja s'ha perdut per sempre. El trànsit és de més o menys bon fer fins al barranc d'Ofer. Allà, l'antic torrent, força enclotat i ple de bardisses i vegetació, és molt complicat de travessar. Resteu avisats. Aquelles ànimes inquietes que vulguin aventura i caminar per senders perduts segur que trobaran com superar els entrebancs que trobin pel camí. Jo, me'n vaig sortir.
Aproximació en cotxe

Proposo iniciar la caminada a l'esplanada del mas de Rosset, lloc al qual es poden aparcar un munt de cotxes.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut


Una altra opció vàlida és sortir del mateix coll Membrado i fer menys desnivell, però jo elegí el mas del Rosset com a punt d'inici, ja que al mapa de l'ICC de la zona, a escala 1:25.000, hi surten, per una banda, una pista que puja a la Corralissa de Franxo, el mas d'en Pujol i enllaça amb la pista de les Muntanyoles, i per altra banda, un corriol que puja dret a la mateixa pista per la punta de la Creueta. Finalment em vaig decantar per aquest últim. 
Començo a caminar en sentit SE, passant de llarg el dipòsit metàl·lic i les ruïnes del mas, a la cerca d'una bassa d'aigua. Un espai obert entre la vegetació permet sortir d'allò que al seu dia eren els terrenys de la propietat. Ja al davant es veu una antiga pista per la qual es transita amb certa comoditat. Si no es vol fer aquest camí, de la mateixa pista per la qual hem arribat a l'aparcament, uns metres més avall i a l'E de l'esplanada, surt un altre camí que a mitjana alçada, connecta amb el que proposo. 
La vegetació fa que la pista, finalment, desaparegui i esdevingui sender precari, però es va fent amb prou facilitat. Després d'un curt tram planer, en què el camí va seguint la corba de nivell, començo a guanyar metres per un camí cada vegada més dret i feixuc. Aquest es fa encara més pendent quan gira d'orientació per agafar sentit SO, dret a una paret rocosa que espera 30 metres més amunt. De lluny sembla infranquejable, però segons m'hi acosto començo a veure per on fer-ho. En arribar veig que hi ha una corda, que potser fa més nosa que servei però que fa el fet. En sortir a dalt, fàcil, trobo una fita i un camí més obert i, sobretot, planer, que permet recuperar forces durant una bona estona. De la fita camino en sentit SE primer, per girar més endavant en sentit SO. Quan el camí inicia de nou un gir cap al SE consulto el GPS, ja que sembla que el camí s'acaba. En aquest punt cal fer un nou gir, aquesta vegada en sentit O i deixar la planúria per enfilar de nou un bon pendent que em fa pujar dels 885 metres fins als 1.050 en 510 metres de recorregut. Sort que allà trobo un bon mirador on recuperar l'alè. Una vegada tornat a la vida dirigeixo les meves passes en sentit SO cap a la punta de la Creueta, a la qual finalment decideixo no pujar , tot i tenir-la a tan sols 30 metres. Segueixo endavant per clar camí, fitat de tant en tant, i arribo finalment al coll Triador i la pista que puja de l'àrea de lleure de la Franqueta. Ara bé un agradable caminar per pista, que és el PR-C 185, que m'ha de baixar a un coll sense nom, als peus de la punta de l'Enrajolada. La clara pista segueix d'allà en sentit O per passar a la vora d'un dipòsit d'aigua i una bassa i acabar morint quan trobem el barranc de Rosset. Allà sembla que cal seguir pel sender que neix a l'esquerra i faldeja pel vessant de la muntanya però les marques del PR, molt velles i esborrades, es fiquen a la llera. Quan tinc a tocar la punta de l'Enrajolada, esbufegant com un porc senglar, pensant que encara em resta molta pujada, el camí a seguir gira en sentit SE i dóna un petit respir, ja que el pendent afluixa. Més endavant, una fita als peus d'un pi em fa deixar la traça que segons l'editorial Piolet al seu mapa dels Ports és el PR. Volto per la zona intentant seguir el PR però no el trobo. Resulta que el PR ara, o sempre, segueix per on diu la fita. Per fi arribo a un punt des del qual veig el destí. Encara està una mica lluny, però ja a l'abast. Uns centenars de metres més endavant, en un petit promontori, a prop del camí però difícil de trobar, hi ha un avenc de boca d'entrada molt petita. Al track tinc marcat el waypoint, per si és d'interès. Un recorregut fàcil i maco per una mena de «cresteta» arrodonida i es corona el cim. Molt bones vistes, des de la Mediterrània, als peus, fins als Pirineus, allà llunyans. El Caro, la Torreta del Montsià i el Delta es veuen espectaculars. Per a iniciar el descens segueixo el PR com fins ara i acabo per trobar-me amb el GR-7, que és a la vegada part del recorregut d'Estels del Sud. El segueixo molta estona fins que abans d'arribar al coll de Salers, el deixo. El GR segueix en sentit NO però jo prenc orientació N per seguir per un camí més estret i quasi brut. Poca cosa. Més endavant, el camí gira en sentit NO i baixa de manera còmoda fins a una mena de balconada que s'obre a la cota 1.000, més o menys, segons el mapa de l'ICC. Una fita als peus del precari camí em fa parar atenció. Com que ja fa estona que camino sense cap sender dibuixat al mapa segueixo per allà on diu el track que porto al GPS, tot i que per l'esquerra sembla que també baixa un camí, fins i tot més net que el que he de seguir. 
Tot i que el camí a seguir, al començament, sembla que està del tot tapat per la vegetació, res d'això. Dues passes i el sender s'aclareix de cop. De nou apareixen les fites, així que guanyo en tranquil·litat. Al cap de poc encara em tranquil·litzo molt més, ja que connecto amb el camí de les Marrades. En un moment determinat es pot seguir pel camí «oficial», prenent un trencall que baixa fortament en sentit N o fer de planer en sentit NE. Segueixo en aquest sentit i arribo a un punt en el qual la traça fa honor al nom del camí. Comencen una sèrie de marrades que finalment em porten a connectar de nou amb el camí original o normal. Ara va tot molt bé, caminant ja de forma més pausada, fins que decideixo complicar-me la vida i deixo la pista per ficar-me a l'arbrat, a la cerca d'un vell camí que l'ICC diu que em permet fer drecera. 
Que voleu que us expliqui. No val la pena a no ser que el lector sigui un esperit aventurer i li agradi resseguir vells camins o vulgui comprovar fins a on és capaç d'orientar-se. 
Penso que el millor és seguir pel camí i acabar sortint a la pista de les Eres a l'alçada del coll Blanc. Per on el lector hagi triat, s'ha d'acabar a aquella pista i seguir fins a la caseta de la Renfe. I tampoc cal seguir, a partir d'aquest punt, el meu track. Si no es volen complicacions del tot innecessàries, el millor és continuar per la pista fins a l'acabament, a l'aparcament. La variant que jo vaig fer no condueix a cap lloc i el terreny pel qual s'ha de passar té moltes dificultats per no arribar enlloc. El meu únic interès radicava en evitar la pista però no paga la pena.