Turó del Ros


Cim recentment afegit al repte. Es passa també pel cim del puig Cendrós zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

E.D.A.R Vacarisses-torrent de Colldecardús-obaga de Colldecardús-turó del Ros-font de la Rabassada-pedrera el Mimó-el Mimó-torrent del Mimó-pla del Fideuer-puig Cendrós-pas del Camí Vell-torrent de l'Obaga de can Torrella-Obaga de can Torrella-túnel de la riera de la Torre-E.D.A.R Vacarisses
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Vallès Occidental Lloc sortida: E.D.A.R. Vacarisses
Dades cartogràfiques
Cartografia: ICC e:1/10000 Mapa: Fulls 141-58 i 59; 142-58 i 59
Coordenades: UTM zona 31T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 22/01/2014 Distància**: 13,224 Km
Recorregut: Circular Ciclable: Si
Terreny: Asfalt, pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 2 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps 
Total** 4 h. 25 min Caminant** 3 h. 25 min Parat** 1 h. 00 min
Altures
Màxima ** 636 metres Mínima ** 272 metres Acumulat** 685 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Aquesta proposta és una variació de la que plantegen els usuaris Adampitch i Luis1973 i que tenen penjades a Wikiloc amb els números de referència 3909463 i 5017651, respectivament. La meva idea original no plantejava l'ascens al turó del Ros fent tanta pista, però el sender que al mapa de l'ICC surt, al terreny no acaba bé. Sí que és clar i net al començament però a mig camí desapareix entre la vegetació. Si algú vol investigar...És el sender que va seguint el torrent de Colldecardús i va a buscar la pista que des del pont de Colldecardús puja al cim. Tot i així va sortir una volta molt interessant, circular i apta per a tothom, que permet assolir còmodament dos cims inclosos en el llistat dels 100 de la FEEC. Penso que fins i tot es pot fer un tercer, Sant Salvador de les Espases, ja que des del pla del Fideuer ens separen 25 minuts (¿?) segons el cartell que mana. Certament es veu molt i molt a prop. El descens del turó del Ros es fa aprofitant la pista de trànsit de la pedrera del Mimó, avui en dia inactiva degut a problemes econòmics i segons la policia local de Vacarisses amb el trànsit a peu permès. El guarda que cuida les instal·lacions no semblava molt d'acord amb això, però la veritat és que tampoc es va queixar, acceptant el fet que, a peu, es pot passar ja que actualment no hi ha perill. És a partir d'aquest punt, ja fora de la pedrera, quan podem dir que tenim un punt negre en el recorregut ja que hem de recórrer uns quants centenars de metres per la carretera BV-1211. Des de la finca el Mimó sembla que l'asfalt es pot evitar aprofitant el tallafocs de la línia elèctrica que que hi ha entre la pedrera i el pont que permet sortejar la línia del ferrocarril Barcelona-Manresa/Lleida. També podem tenir problemes, si porta aigua, amb el torrent del Mimó. Podem evitar-los seguint per la pista en comptes de desviar-nos cap al torrent. Això val també pels ciclistes. Finalment, a aquells que els agrada anar a muntanya acompanyats dels més menuts potser aquesta proposta els sembli llarga però el cert és que els camins son de molt bon fer. Poder l'ascens al turó del Ros sigui el més exigent ja que té algunes rampes molt pendents. A l'estiu les condicions meteorològiques enduriran molt el recorregut ja que no hi han ombres en tot el recorregut. Tampoc vaig veure fonts. Per acabar, fer esment a les vistes de tots els cims que es pugen. El puig Cendrós espectacular, amb Montserrat a tocar, tant que sembla que seriem capaços de llançar una pedra i trencar els vidres dels edificis de l'Abadia, perfectament visibles des de la nostra posició. També tenim, molt més a la vora, Sant Salvador de les Espases i Olesa de Montserrat. Quina sensació tenir aquestes poblacions als nostres peus. Sembla que dominem el mon. També el turó del Ros en té de vistes, tot i que aquestes molt és “urbanes”. Jo no vaig engaltar un molt bon dia, ja que estava ennuvolat i plovisquejant, però tot i així s'esbrinaven els cims del Berguedà, enfarinats, una bona perspectiva de la serra dels Munts i l'Obac i, fins i tot, el mediterrani.
Aproximació en cotxe
Aquest és l'enllaç amb les coordenades. Una vegada oberta la finestra de Google maps cal accedir a l'opció Indicacions i indicar en la casella A el lloc de partença.
Al lloc proposat hi ha aparcament per a molts cotxes.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar en sentit nord i anem a voltar l'edifici de l'estació depuradora d'aigües residuals (E.D.A.R.) de Vacarisses, la qual la anirem deixant a la dreta i creuem la riera de la Torre. Al poc deixem a l'esquerra una altra pista i seguim per la pista principal, ara en sentit sud-est per a creuar el torrent de Colldecardús. La pista, en lleugera pujada, gira cap a l'est i comença a seguir aigües amunt el torrent. Més endavant, quan la pista fa un revolt a la dreta, de cares continua una altra pista més estreta i en estat deficient. Aquest és el camí que pretenia fer servir per estalviar pista però que a mig camí em va fer recular ja que no vaig ser capaç de seguir-lo, al desaparèixer entre la vegetació. De nou a la pista principal després de desfer el camí la vaig seguir en direcció sud-oest primer i sud més endavant. Ja no vam fer més provatures i vam seguir sempre la pista sense fer cas de cap dels trencalls que ens vam trobar. Sempre tindrem a la vista l'antena del cim del turó així que l'orientació es suposa fàcil. La pista comença a pujar fort i decididament en franca direcció al cim i després es suavitza quan gira en sentit nord-est per anar flanquejant el vessant nord-oest de la serra de Collcardús. Així arribem a un encreuament molt marcat en el camí. En aquest punt deixem la pista per la qual hem caminat fins ara i girem a la dreta per iniciar un ascens més fort en sentit sud. Així fent llaçades arribem a un trencall en el qual trobem una altra pista, barrada amb un filferro o cadena. Després farem servir aquesta pista, ara toca continuar fent llaçades i pujant per la pista. Una última llaçada i trobem un sender, a l'esquerra, que també puja al cim, que no farem servir ja que continuarem por la pista. Aquesta va ser la nostra opció ja que anàvem reconeixent el terreny en busca de camins alternatius. El sender es pot fer servir perfectament. El cas és que ja som al cim. El descens ho fem pel mateix camí fins el trencall del filferro abans descrit. No ens deixem impressionar pel cartell de perill. La pedrera està parada així que no hi han voladures ni explosions. Sense possibilitat de pèrdua, aquesta pista ens fa baixar a la sortida de la pedrera. Quan passem la barrera d'aquesta instal·lació, pel que sembla, tenim dues opcions. La primera la explico, tot i que no sé si és real, ja que no la vam fer. Consisteix en seguir recte, sense passar el pont que lliura les vies del tren, circulant paral·lels a aquestes, i anar a trobar el tallafocs de la línia elèctrica que es dirigeix a Vacarisses. D'aquesta manera s'aconseguiria evitar l'asfalt de la carretera BV-1211 ja que enllaçaríem amb la pista de pujada just en un trencall que ens permetria prendre una altra pista que enllaça amb un túnel que permet passar per sota de les vies del tren i enllaçar amb una pista que ens portaria a la finca del Mimó. Aquest tallafocs, vist des d'aquesta llunyana finca, sembla obert i transitable. Repeteixo. No ho vam comprovar sobre el terreny. La nostra opció va consistir en baixar directament a la carretera i seguir-la, en direcció a Vacarisses, uns quants centenars de metres, fins enllaçar amb la pista asfaltada d'accés a el Mimó. Just passar per sota de la carretera C-16 i sortir a l'altre costat del túnel que ens ho permet, torna prendre decisions. Primer de tot, val a dir que la pista en la que ens trobem ens porta al següent cim del dia però tenim altres possibilitats més interessants. A la dreta , en direcció a la font de l'Hort del Mimó, tenim la possibilitat de fer servir la llera del torrent del mateix nom per dirigir-nos també al cim. Aquesta opció sol és viable si el torrent no porta aigua, que pel que sembla és lo normal ja que aquest sembla molt transitat. El torrent, molt estret en tot el seu recorregut, sempre ofereix vies d'escapatòria per si trobéssim aigua en algun punt i a ambdues bandes del mateix tenim una pista que el segueix, a certa distància. De fet, fent servir el torrent hem de sortir a la pista que acaba passant per sobre, tallant-nos el pas. En aquest punt veurem un corriol que s'enfila per la muntanya en sentit nord-oest i senyalitzat (gener 2014), amb unes tires de plàstic. Hi han diversos corriols, més que camins reguers d'aigua, però hi ha amb més entitat que planeja en sentit sud-oest, que és el que ens interessa. Aquest corriol, estret i mig tapat per la baixa vegetació, ens portarà, principalment en sentit oest, a un punt entre el coll de Pedra de la Bossa i el pla del Fideuer. Quan sortim al sender que uneix aquests dos punts el seguim en direcció sud per dirigir-nos a aquest últim. Així arribem al pla, amb unes bones vistes al cim del puig Cendrós, a Montserrat i a Sant Salvador de les Espases. En aquest pla trobarem un cartell que ens ensenya el camí a seguir per a anar, si aquest fos el cas, a aquest cim. Nosaltres però anem directament al cim del puig Cendrós. 5 minuts segons un altre cartell. Molt optimista. No hi ha dubta, cal seguir el clar sender que s'enfila. Del cim, i pel vessant contrari al de pujada, el sender, ara esdevingut corriol, continua en direcció a la balma de l'Espluga. Desconec cap on segueix, si ho fa, baixant. És possible que ho faci fins un coll que des del cim, es veu a sota, en direcció sud-oest. Davant d'aquest desconeixement el millor és baixar per on hem vingut, de nou fins el pla del fideuer primer i fins l'enllaç del camí de pujada després. En aquell punt cal abandonar el camí ja fet i dirigir-nos, en sentit nord, en busca del coll de Pedra de la Bossa i més endavant, el pas del Camí Vell. Deixem a l'esquerra una pista que fa baixada, senyalitzada amb un aspa vermella amb un punt blan al centre, i seguim per la pista que baixa en sentit nord-est. Més endavant deixem a la dreta un corriol que s'enfila en direcció a la carena de Torrella. Nosaltres farem servir sempre la pista principal així que deixarem de banda tots els trencall que anirem trobant i arribem al punt en el qual passem de nou sota la carretera C-16 i uns metres més endavant sobre les vies del tren, per a sortir a la carretera. Ja per terreny conegut tan sol ens resta desfer camí per anar a buscar el cotxe.