Sant Marc de Brocà


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

l'Estret-la Coma-Collada Grossa-Collet de Fenells-Collada de Tarnes-Sant Marc de Brocà-Castell-Costa de la Blada-Clot de Llavadús-Collet de la Font de l'Espunya-l'Estret
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de Sant Marc Lloc sortida: l'Estret
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Moixeró - La Tossa
Coordenades:UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 06/04/2015 Distància**: 11,74 Km
Recorregut: Circular Índex IBP ** 75
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Si
Temps 
Total** 3 h. 39 min. Caminant** 2 h. 17 min. Parat** 22 min.
Altures
Màxima ** 1.610 metres Mínima ** 963 metres Acumulat** 739 metres
Pendents
Ratio pujada  ** 11,89 % Ratio baixada ** 14,36 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Consultant a internet rutes per ascendir a aquest cim vaig veure que la gran majoria de ressenyes descriuen l'ascensió per la cara sud. Unes des del mateix Guardiola de Berguedà, altres des del veïnat de Terradelles per Brocà, i moltes altres des de Bagà pel Bac de Paller i la Mare de Déu o la collada del Joncar. Poques més alternatives. Un editor explica com pujar des de la carretera que mena al coll de Pal, fent servir la canal Mala per enllaçar a la collada Grossa amb el PR C-158 i d'allà al cim, i un altre parla de començar a caminar a Gavarrós, pel coll del Vent i el pla de l'Arca. Com sempre, ja que la banda nord és la menys ressenyada, vaig decidir trepitjar-la. Val a dir que aquesta muntanya està molt trinxada de pistes. Si feu una ullada a Google Earth us n’adonareu. Malgrat això, es camina per pista, sender, corriol i fins i tot sense camí. Jo vaig perdre un parell de vegades la traça, però sense cap problema per retrobar-ne. L’aproximació al punt d'inici no representa cap problema. Es fa servir una pista forestal apta per a tot tipus de vehicle. S'ha d'anar una mica amb compte si el vehicle és molt baix o molt nou, però el ferm és acceptable. La pista neix poc després de passar el punt quilomètric 4 de la carretera B-402, de Guardiola de Berguedà a Campdevànol. Abans d'arribar a l'entrada del càmping l'Espelt. Això venint del sud, és clar. La pista és la que porta a la mina de petroli de Riutort i té un cartell indicatiu, ben visible. Es proposa aparcar i començar a caminar a l'indret anomenat l'Estret, espectacular pas entre afilades crestes que semblen l'espinada d'un dinosaure. Una de les parets té nom propi, la Lleixa. Molt apropiat. També és un punt en el qual conflueixen el riu Gavarró, abans que canviï el nom per Riutort, i el torrent de la Coma.
Poder les altres opcions, les del sud, siguin més muntanyenques. I més interessants per als amants de visitar edificis de culte, però l'opció aquí detallada resulta molt agradable de fer. Tot i ser Dilluns de Pasqua, o potser per això, no vaig trobar ningú en tot el recorregut. Si es fa la caminada tal com es descriu, la pujada és sostinguda i constant fins al cim. Poc temps per al descans i la baixada fins a tocar el Tossal —pla Llosar per l’ICC— és dreta i molt pendent, amb un màxim del 55% en algun tram, detall a tenir en compte a l'hora de planificar el sentit de la marxa. En el meu cas, antihorari, em va anar molt bé. Aquest recorregut penso que és perfecte per fer acompanyat de la família o parella. No cal gaire experiència per completar-lo, tan sols una bona preparació física.
Si la distància a recórrer fa dubtar, hi ha la possibilitat de reduir molt aquest paràmetre ja que fins al pla de Llosar —Camp de Dalt, al mapa d'Alpina— o a Castell, una mica més avall, la pista és transitable, però desconec l'estat en què està. Quan jo vaig fer el recorregut, al pla Llosar vaig veure aparcada una furgoneta Nissan. Si es vol provar aquesta opció, es pot fer molt més curt fent servir la pista que porta directament a la collada de Tarnes per la canal de la Serp.
Un últim detall. Jo vaig fer servir el mapa Moixeró-La Tossa, de l'Editorial Alpina. Totes les barreres i tanques que tallen les pistes són reals així que no s’hi pot circular amb vehicle si surten dibuixades al mapa.
Em passava per alt. La mina de petroli de Riutort és visitable. 
Més informació al seu web.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'Estret.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Res a destacar.
Comencem a caminar en sentit NO per la pista senyalitzada amb un cartell de pista tancada a 2,5 quilòmetres i que fa pujada, ja de bon començament. Deixarem recte la pista per la qual transitàvem i que en 3,5 quilòmetres porta a la Rectoria. A partir d'aquest moment no cal res més que seguir sempre la pista principal, en constant pujada, sense fer cas de cap altre trencall, fins a arribar al pla de l'Arca. Abans haurem travessat una barrera que barra el pas a vehicles. Al cap de poc de travessar aquesta barrera veurem que els senyals de pintura grocs que hem anat veient deixen la pista i s'enfilen dins el bosc per la dreta. No és menester seguir-los. Quan sóm al pla de l'Arca tenim tres opcions per continuar el trajecte. D'entrada, la pista que es desvia a la dreta la deixarem córrer. La pista herbada que segueix recte és la que en aquest cas vam seguir però tenim altres opcions, si no es vol seguir per la pista. Una mica més a l'esquerra de la pista més evident segueix un rastre (també es veu un banc de ferro) de camí que va pujant paral·lel a la pista principal, seguint un torrent eixut. També més a l'esquerra encara neix una altra pista que gira a l'esquerra i guanya uns metres d'altura per anar a buscar un sender que ressegueix a mitja alçada la baga del pla de l'Arca. Tots tres camins s'acaben trobant abans de la collada Grossa, punt al qual hem d'arribar. A la collada trobem un cartell que ens indica el camí a seguir per dirigir-nos a Sant Marc, en 35 minuts, segons el dit cartell, i ho clava. Ja tot el camí està senyalitzat. Senyals de PR fins al cim i més avall. Ja ho explicarem. De moment, si el dia és l'adequat, toca gaudir de les excel·lents vistes del cim. No seran llunyanes ja que tots els cims que ens envolten són més alts, però totes llueixen majestuoses. Ruïnes i vèrtex geodèsic. Fotos, descans i tornar. Per això cal seguir en el mateix sentit de la marxa segons hem fet la pujada i seguir els senyals de pintura. En moltes ressenyes havia llegit que els senyals de pintura eren difícils de seguir però aquelles ressenyes segur que són antigues. Ara la pintura ho inunda tot. Algú va trobar una bona oferta de pintura blava. Déu n'hi do, quina “grafitada”. El cas és que amb tanta pintura és impossible perdre's. Compte amb el fort pendent. Es baixa molt dret en diversos trams. Tot i així és molt divertit i a estones el paisatge és molt maco. I arribem a baix, a una extensa plana. El pla de Castell o com es digui. Podem seguir per la pista però és millor per la drecera, indicada en un pal senyalitzador. Jo no vaig saber trobar la pintura, però la destinació és força evident: baixar a la casa que es veu a sota quan el terreny s'inclina. Si trobeu els senyals del camí, millor. Si no, cap problema. Quan som al costat de la casa trobem el camí. Per camí o no, es baixa bé a la casa. Quan retrobem el camí ens dura poc. Ràpid el deixem per girar a l'esquerra, en sentit E. Per tal d'incorporar-nos a la pista senyalitzada de nou amb pintura de PR. Seguim la pista uns quants centenars de metres fins que aquesta fa un fort revolt. Just en l'eix de la corba trobem dues noves pistes. La que ens interessa és la de més a l'esquerra. La planera. La que fa una mica de baixada l'abandonem. Així, sense perdre alçada, anem seguint la corba de nivell per anar a trobar el clot de Llevadús i creuar el torrent de la Pomerassa. Sense possibilitat de pèrdua anem seguint el vessant de la muntanya i arribem al collet de la font d'Espunya. Més endavant el camí es complica una mica i es fa un xic perdedor. Hem d'anar a l’aguait i mirar de deixar el corriol a l'alçada de la baga de l'Espunya, ja quan el camí comença a guanyar de nou alçada. Hi ha una petita fita. Perdem uns pocs metres d'alçada ja que baixem a una mena de camí com de ciment, grisós i sense vegetació. Trobem una altra petita fita i seguim en descens en sentit SE ja per camí una mica més evident. No ens confiem ja que de nou hem de girar, ara en sentit N. per trobar, ja sí, la traça clara de sender que ens porta, sense més entrebancs, a la pista que hem fet servir per començar a caminar, ja amb el punt d'inici a la vista.