Pic de Medacorba

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
Arinsal; Font de Moixó; Borda de Coruvilla; Pla de l'Estany; Collada dels Estanys Forcats; Pic de Medacorba
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Arinsal Lloc sortida: Arinsal
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Andorra
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 04/08/2016 Distància**: 13,37 Km.
Recorregut: Lineal Índex IBP **: 134
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: X sobre 5
Senyalització: Si Fonts: Si
Temps **
Total: 6 h. 52 min. Caminant: 4 h. 43 min. Parat: 2 h.09 min.
Altures **
Màxima:  2.883 metres Mínima: 1.625 metres Acumulat: 1.325 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 18,43% Ratio baixada: 19,31%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
No entraré gaire en detalls per a ressenyar aquesta ascensió al pic de Medacorba, la muntanya de les tres fronteres, ja que per motius aliens a qui subscriu, vam acabar fent l'ascensió per l'itinerari més directe i assequible possible, el GRP, que és també el GR-11.1 i la tornada es va fer pel mateix camí.
Aquest recorregut, que podem dir «oficial», està molt i molt ressenyat a internet, i està perfectament senyalitzat amb marques de pintura blanca i vermella de GR i el típic punt groc, amb el qual els bombers del principat marquen tots els camins andorrans. 
La idea que portàvem al cap era molt interessant, i veient el resultat final, molt agosarada. Havíem plantejat una ruta circular que ens permetés pujar, a més a més del pic de Medacorba, a la roca Entravessada, al pic de Baiau i al Comapedrosa. 
Finalment, sol 2 dels components del grup van aconseguir pujar a la roca Entravessada i van haver de deixar la resta del recorregut per a una altra ocasió, ja que els temps se'ls va tirar a sobre. La resta del grup, entre els que m'incloc, ens vam haver de conformar, per diferents circumstàncies, amb la consecució del cim objectiu del dia. 
L'itinerari que vam fer va acabar sent lineal, amb petites variants entre la pujada i la baixada. La pujada la vam fer íntegrament per pista fins al pla de l'Estany i la baixada es va fer pel sender que neix a la borda de la Caruvilla. 
Per culpa d’una errada del GPS, que encara rumio com es va produir, el trac es va començar a gravar a l'alçada de la font de Moixó, just a la confluència que permet dirigir-se bé al Comapedrosa, bé al pla de l'Estany. 
Un altre itinerari possible, ideal per als amants de les crestes, fàcil per als habituats a aquests terrenys, consisteix a pujar des del pla de l'Estany, en direcció als estanys de Montmantell i fer els cims del pic del pla de l'Estany, el pic de Rocafred i el pic de Medacorba, fent la tornada pel GRP i GR 11.1, completant així un recorregut circular. 
Es plantegi com es plantegi el recorregut, hom ha de saber que els pendents a superar són grans. Parlem d'un guany de 1.325 metres (dades del GPS) amb un pendent mitjà del 20%. La pujada és constant des del començament i tan sols tindrem un lleuger descans al sector del refugi del pla de l'Estany, lliure, equipat amb lliteres per a 6 places i en molt bon estat. Hi ha també una font amb un excel·lent raig. Del refugi estant, la visió d'altres muntanyencs progressant pels pendents de les Canaletes impressiona. Als estanys Forcats sembla no arribar-s’hi mai però quan hi ets, la sensació de pau t'envolta i el cor s'estreny. Per primera vegada veiem en tota la seva extensió el vessant S de la muntanya i el cap comença a rumiar per on coi es puja allà dalt. Tant és així que aquesta va ser la primera vegada que vaig haver de treure el mapa de la motxilla per a veure quin camí es dibuixa al mapa. Caram! Tot dret per una paret que sembla inexpugnable. Des de la collada dels estanys Forcats la cosa es veu diferent i progressant sobre el terreny, diversos rastres de fites ens ensenyen les millors opcions de progrés fins a la cima. Es tracta, en tot moment, de fàcils grimpades sense sensació de perill. Això sí, s'ha d'anar vigilant la fermesa dels punts de suport i agafadors. El cim és estret, esmicolat i esmolat, marcat per una estreta barra de ferro. Més a l'est hi ha una gran fita de pedres, però es veu situada en un punt una mica més baix. Ens podem dirigir, però, per un curt tram de cresta.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del carrer Travessia Prats Sobirans, d'Arinsal.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament que trobem al final de la travessia Prats Sobirans, d'Arcalís, i seguim per la pista de terra que comença just quan acaba l'asfalt. Al cap de poc trobem una barrera i un cartell informatiu. Podem tirar pel sender que neix abans de la barrera o podem fer-ho, com va ser el nostre cas, creuant-lo i seguint per la pista. Més ombrívola és la primera opció. Puja més fort al començament, però després planeja més còmodament que la pista. Es triï l'opció que es triï, s'acaba pujant a la borda de la Coruvilla. Si es decideix pujar per la pista, unes desenes de metres abans de la font de Moixó s'ha de deixar el camí que porta a Comapedrosa i prendre el que porta en sentit E al pla de l'Estany. Quan som a la borda de la Coruvilla podem optar per seguir el camí que porta al collet de la font Podrida o seguir pel GRP. Triem el camí que triem arribarem al pla de l'Estany, i al refugi. 
Si ho estimem necessari, es pot fer una parada tècnica per a recuperar forces i planificar la resta del recorregut, en funció de les circumstàncies. En el nostre cas seguim els senyals de GRP i GR fins a la bifurcació, senyalitzada, del camí. Podem anar en sentit SE, en pujada, en direcció als estanys de Montmantell, que no és el nostre cas, o anem en sentit N, seguint el GR a la recerca dels estanys Forcat, com així ho fem. Una feixuga pujada, per un sender difuminat però fàcil de fer seguint els senyals de pintura, ens porta a voltar les Canaletes, el saltant del riu del Port Dret i el del riu del Bancal Vedeller, les aigües del qual no arribem a tocar, ja que passa per sota d'un bon pedregal. Superada una feixuga pujada sortim a l'estany Forcat. Són dos estanys, però de moment tan sols veiem un. També veiem ja el camí que ens resta per pujar a la collada dels estanys Forcats. L'indret, però, ben bé val una paradeta. Recuperades les forces encarem l'últim repetjó fins al collet. Ens cal superar un tros format per un caos de pedres en el qual cal anar atents als senyals de pintura de GR. Un cop superat, enllacem amb un camí de molt bon fer, tot i que prou pendent. Finalment assolim la collada. Una vegada hem gaudit de l'espectacle dels estanys i les vistes que s'abasten, encarem l'esforç final. La intuïció, i diverses fites, ens van guiant pels viaranys més lògics. Tot i així, per on anem progressant serà la nostra decisió. Les possibilitats són diverses, tot i les dificultats pensades mentre fem la pujada. Sense grans entrebancs assolim el cim. Si el temps ho permet, les vistes ens fan grans els ulls. Totes les grans muntanyes, pujades o no, són al nostre abast. Si ja s'han pujat, els records s'apilonen al nostre cap i en cas contrari, els plans de futures ascensions hi bullen. Després de gaudir plenament, hem de desfer camí, o no, depenent del nostre plantejament, fins a la collada dels estanys Forcats. De nou a la collada tenim diferents opcions. Al nostre cas el grup es divideix i, per diferents motius, uns pugen a la roca Entravessada i la resta desfem camí. Els de la roca ens trobarem de nou a l'aparcament. La resta desfem camí fins a la borda de la Coruvilla, punt al qual deixem la feixuga pista feta a la pujada i fem el sender, també senyalitzat, que ens baixa directament a la barrera que vam creuar al cap de poc de començar a caminar, ja a prop de l'aparcament. 
Tot i no acabar de fer la volta planificada, una excel·lent i exigent caminada.