Roca Roja

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Coll de Comiols-Sant Miquel-lo grau Curt-Roca Roja-Cabana de la Crica-Cabana del Batllés-Serrat de la Casilla-Coll de Comiols
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Benavent de la Conca Lloc sortida: Coll de Comiols
Dades cartogràfiques
Cartografia: Garmin Mapa: Topo Hispania
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ed50
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 21/04/2015 Distància**: 7,776 km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 40
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 2 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 2 h. 11 min. Caminant: 1 h. 57 min. Parat: 14 min.
Altures **
Màxima:  1.236 metres Mínima: 1.099 metres Acumulat: 319 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 9,25 % Ratio baixada: 8,34 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Quantes vegades dec haver passat pel coll de Comiols, camí de la Val d'Aran per fer altres cims de la llista, i jo sense adonar-me que en aquest punt en tenia un altre de fàcil consecució. La roca Roja, a la població de Benavent de la Conca. No deu ser perquè no hagi mirat vegades les altives parets del roc de Benavent. Però fins fa poc aquesta part del territori no tenia interès muntanyenc per a mi. Havia passat també per fer els cims del tossal de Mirapallars i Urgell i el Montmagastre... En fi, que encara no sé consultar el mapa de cims de la FEEC. Hauré d'aprendre’n ja que no estan els temps per llençar els diners en benzina. Després de la llibertat presa per desfogar-me ens centrem en el cim d'avui. El roc de Benavent té la particularitat de pertànyer a dues comarques diferents. La Noguera i el Pallars Jussà. Es tracta d'una formació acinglada i vertical per la seva cara NO, solcada per diversos graus que en fan accessible la carena, i per grans planes conreades o no, per la cara contrària, la del SE. El perfil es troba enlletgit per les antenes d'un parell d'instal·lacions. Una a l'indret anomenat Sant Miquel, de dimensions més petites que la del cim de la roca Roja, sembla que de Retevisión. Allò que més o menys explica la majoria que escriu ressenyes a internet és que ha fet un itinerari circular recorrent longitudinalment la base de la cinglera i la carena, fent servir per al trànsit els graus Curt i de les Moles. A partir d'aquest plantejament, es fa més llarg o curt depenent de l'interès de cadascú o aprofitant altres graus, ja que oficialment són quatre els existents. En sentit NE-SO són els de les Moles, les Cabres, Curt i Escóms, però al mapa de l'ICC tan sol en trobarem senyalitzat un, el grau de les Moles i a partir de l'escala 1/10.000. Sobre el terreny, a la base del cingle, estan senyalitzats tots, penso. No ho sé ja que no vaig fer aquell recorregut. Per la part de dalt, el d'Escóms no està senyalitzat. El Curt sí, però la resta no vaig saber veure'ls i al de les Moles no vaig arribar-hi. Buscant altres alternatives vaig trobar, als mapes i a internet —Wikiloc i Google Earth— que partint del coll de Comiols es pot completar un recorregut molt més curt i no tan exigent com el normal dels graus, i visitar altrament el territori. Això com a part positiva. La part negativa es deu, o no, al fet que al contrari que el trànsit per la base de la cinglera, que es fa per camins quasi, o del tot, salvatges, mig perduts o difícils de seguir i fins i tot de trobar, la proposta que faig transita gairebé en un 80% per pistes de les quals la meitat o més es troben en un estat excel·lent. Com que aquesta proposta és relativament curta, es pot aprofitar per fer altres cims de la llista que hi ha molt a prop d'aquest. Es tracta dels ja anomenats més a amunt, però també el puig de Grialó o molts altres, depenent del nostre punt d'origen.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del coll de Comiols, a la banda d'una benzinera ara abandonada, el accés a la qual es troba barrat per un tancat. Als antics vials d'entrada i sortida de la mateixa hi ha lloc per aparcar.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Un cop aparcat el cotxe al coll de Comiols, comencem a caminar pel sender senyalitzat que s'enfila en sentit NE. Al cap de poc deixem a l'esquerra una traça desdibuixada de camí i seguim pel camí pel qual transitem, ara una mica més encarats al NE i que és el camí del cap de la Serra, que ens ha de portar fins a Sant Miquel. Passat aquest desviament al poc temps se'ns incorpora por la dreta una altra pista. Més endavant el camí, pedregós, ja amb l'antena de Sant Miquel a la vista, sembla que ens invita a acostar-nos al caire, just en un punt en el qual la vegetació de la nostre esquerra ens ofereix un espai obert senyalitzat pel que sembla, o tal vegada ho sigui, una fita de pedres. Per l'esquerra, sense camí definit per terreny conglomerat, es pot baixar a buscar una torreta elèctrica que es troba al mig del que penso que és el grau d'Escóms. Jo baixo a comprovar la viabilitat del trajecte. Sí que s’hi pot baixar. Una vegada a la torreta s'enllaça amb el camí que ressegueix tota la cinglera de la muntanya per sota. Aquest no és el meu itinerari així que torno a pujar, però vull deixar constància del fet que aquest trajecte és factible amb lo qual es pot plantejar en un altre recorregut. Com és lògic, no cal fer-ho per anar al cim si volem fer el trajecte normal. Per clara pista desfermada arribem a Sant Miquel. Es pot continuar en direcció al cim per la pista o arrambats al caire de la muntanya. El terreny i la vegetació ho permeten. Baixem al punt en el qual trobem el grau Curt. Ara ho deixem córrer. Seguim per la pista però es pot seguir perfectament per fora, encarats rectes al cim, des de fa temps visible. Deixant altres pistes o opcions, seguint pel caire a la cerca dels altres graus, arribo al cim sense trobar-los. Una gran antena i vèrtex geodèsic. Magnífiques vistes a tot arreu, però no és un lloc que inciti a llargues estades. Com que hi he arribat fora de camí torno ara per la pista que hauria d'haver fet servir. Hi camino fins que trobo el primer trencall. Continuo en sentit SE, també per pista. Ja no deixaré aquest tipus d'infraestructura gairebé fins al final del recorregut. Seguim en sentit SE fins més enllà de la cabana de la Crica seguint el camí de la Garriga. Al cap de poc la pista gira 180º i deixem a l'esquerra una altra pista que segueix en sentit NE. Caminem doncs en sentit NO encarats a la cabana del Batllés. Un altre revolt de 180º i travessem una pista transversal que porta a aquella cabana. Ara caminem en sentit SE fins que toca fer un altre revolt pronunciat, al qual tornem a deixar una altra pista, ara a la dreta. De nou canvi d'orientació i de nou anem deixant desviaments a dreta i esquerra fins que enllacem amb la pista que baixa de Sant Miquel, per la nostra dreta. En aquest punt s'ajunten les pistes i prenen orientació SO i ens acosten a una línia d'alta tensió. No hi arribarem a passar per sota seguint per la pista ja que la deixem uns metres abans. Hem de localitzar un trencall, ben visible, que deixa la pista i ens fa desviar-nos en sentit NO. Al mapa de l'ICC escala 1/10.000 de la zona surt dibuixat un camí. Sobre el terreny existeix però també es pot fer drecera, travessant camps abandonats. Així ens anem acostant a la carretera, el soroll de la qual sentim ja molt a prop. No tenim per què sortir-hi ja que en tot moment trobarem bé camí, bé traces del pas de gent que ha fet aquest trajecte abans que nosaltres. Seguint-les acabem al peu del pal indicador al qual hem començat el recorregut. També es pot sortir a la carretera si no es veu clar el camí.