Dades tècniques de la ruta
Clotada del Portell-Costa Gran-Sant Corneli-Tornada desfent camí
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Muntanya de Sant Corneli | Lloc sortida: | Collada dels Portells | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Piolet | Mapa: | Boumort Oest | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | European 1950 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | Garmin | Model: | Montana 600 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 27/01/2016 | Distància**: | 9,97 Km. | ||
Recorregut: | Lineal | Índex IBP **: | 56 | ||
Terreny: | Pistes i senders | Orientació*: | Molt Fàcil | ||
Dificultat*: | Baixa | Esforç*: | 3 sobre 5 | ||
Senyalització: | No | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 3 h. 23 min. | Caminant: | 3 h. 04 min. | Parat: | 19 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 1.351 metres | Mínima: | 929 metres | Acumulat: | 529 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 10,46 % | Ratio baixada: | 12,56 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Tenim la sort de viure en un
territori ple de llocs amb encant, ja sigui a nivell de mar, a les
més altes muntanyes o a cotes mitjanes. També tenim la sort de
poder gaudir d'algun d'aquests llocs en total solitud, ja que es
tracta de contrades únicament conegudes pels vilatans o per
determinats col·lectius.
Un d'aquests llocs privilegiats és
Abella de la Conca. Aquest petit municipi pertanyent a la comarca del
Pallars Jussà està situat en una zona muntanyosa espectacular,
paradís dels escaladors. També dels senderistes i amants de la
solitud i la tranquil·litat. Aquest territori transpira pau i
s'encomana.
Aquesta vegada, de nou, ha tocat
un recorregut discriminatori, ja que per fer l'aproximació al punt
d'inici cal disposar, sí o sí, d'un vehicle tot camí, no
necessàriament 4x4. També ens faria el pes un vehicle amb molt
d'espai lliure a terra. La pista que es fa servir no és que estigui
molt malament, però és de ferm molt precari i en molts llocs, ple
de pedres soltes.
La clotada del Portell separa la
muntanya de Sant Corneli i la serra de Carreu i permet enllaçar, en
un mateix recorregut lineal, dos cims de la llista de la FEEC. Una
pista de muntanya d'uns 7 quilòmetres uneix la base del tossal de
Gallinova amb la de Sant Corneli, amb la qual cosa el recorregut es
pot escurçar tant com es vulgui.
Els puristes i els amants de les
grans distàncies pensaran que aquesta proposta no té gens
d'interès, i hi estic d'acord, si em deixo portar per aquests
paràmetres. També és una proposta discriminatòria, ja que tenim
el condicionant del vehicle. La proposta és lineal, amb la qual cosa
el retorn es pot fer avorrit... Molts punts en contra.
Però com tot, també té el seu
costat positiu.
Aquest recorregut el podem fer amb
mainada o amb gent poc acostumada a caminar, si més no fins a la
collada del Trumfo. De la collada al cim la mainada gaudirà com mai,
pujant de pedra en pedra. Permet fer, com ja he dit, dos cims el
mateix dia, sense moure el cotxe de lloc, amb el consegüent estalvi
de temps i diners en desplaçaments. Es pot fer en una matinal, amb
la qual cosa tindrem la tarda lliure per conèixer el territori, que
ja he comentat que és espectacular.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la colla dels Portells.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Comencem a caminar en lleugera
pujada, en sentit N, per clara pista pedregosa, ampla i de bon fer,
seguint el traçat de la línia elèctrica. Aquesta pista la seguirem
durant uns 3.200 metres, fins a un punt en què acaba a una mena de
plaça o cul-de-sac. Aquesta pista sembla que la fa servir un pastor,
ja que pel camí s'aprecien innumerables senyals del pas de xais i
cabres. De fet, quan jo vaig fer el recorregut, al final de la pista
vaig trobar molts punts amb sal escampada perquè la mengés el
bestiar.
Un clar camí, o encara pista però
tan estreta i tan feta malbé que ja no permet el trànsit, continua
en direcció evident al cim, ja a la vista des de fa una estona. El
camí no està senyalitzat, però el rastre que deixa el bestiar en
facilita el seguiment. Guanyant poca alçada anem fent fins que hem
de perdre uns pocs metres per baixar a una mena de coll a la base del
vessant de Sant Corneli. Aquí iniciem la pujada definitiva al cim.
Diferents rastres fan difícil triar el bo. Una possibilitat, la més
dreta, és pujar com més arrambat al caire de la muntanya millor, a
la banda esquerra del sentit de la marxa. Una altra consisteix a
deixar-se portar per les traces que s'allunyen per la dreta i que van
pujant fent llaçades. Aquesta última és més llarga però una mica
més còmoda.
I acabem fent cim. Una petita
ermita i una enorme creu de formigó, trencada i abatuda, coronen el
cim. El vèrtex geodèsic és a la teulada de l'ermita, així m'ho va
semblar. Les vistes també són espectaculars. Espero que el dia us
sigui propici. Per tornar anem fent el mateix camí però ara sí que
faig la baixada arran del caire de la muntanya i ensopego amb un
trencalòs. Espectacular quan s'adona de la meva presència i aixeca
el vol. Mai n’havia vist un. Recuperat de l'emoció continuo amb el
descens i acabo al coll. Faig lleugeres variants de camí, ja que els
diferents rastres em confonen. Així acabo per desviar-me
definitivament del bon camí i aparec, després de barallar-me amb
alguna branca, a una zona en la qual trobo unes restes d'allò que
semblen trinxeres, o potser van ser imaginacions meves. Seguint pel
camí acabo, de prou bones maneres, baixant al camí bo. Un cop
enllaçat, ja em trobo a terreny conegut així que cal desfer camí.
Aquesta vegada, però, quan sóc a l'altura a la qual comencen els
revolts de la pista, fet el primer revolt i a mig camí del segon em
fixo en una petita fita que marca el naixement d'un caminoi. Més que
un corriol sembla traça d'herba trepitjada. Decideixo seguir-lo. No
es baixa malament però arriba un moment que la baralla amb la
vegetació és constant. Les rascades amb les branques dels arbres
són incessants. Segons el GPS la traça que segueixo s'allunya a poc
a poc de la meva destinació així que quan veig per l’esquerra un
espai que em permet escapar-me, ho faig, tot i que el camí segueix
ben clar en descens. Finalment tinc a la vista la pista que m'ha de
portar al cotxe, però ja ficat en farina, i veient que el terreny em
permetia fer camp a través, vaig decidir allargar el trajecte
off-track fins allà a on vaig trobar oportú. Finalment vaig
acabar de nou a la pista i ja la vaig seguir fins a la fi, deixant de
banda altres temptacions, fins al punt final del recorregut.