Sant Corneli


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Clotada del Portell-Costa Gran-Sant Corneli-Tornada desfent camí
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Muntanya de Sant Corneli Lloc sortida: Collada dels Portells
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Piolet Mapa: Boumort Oest
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 27/01/2016 Distància**: 9,97 Km.
Recorregut: Lineal Índex IBP **: 56
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Molt Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 3 h. 23 min. Caminant: 3 h. 04 min. Parat: 19 min.
Altures **
Màxima:  1.351 metres Mínima: 929 metres Acumulat: 529 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 10,46 % Ratio baixada: 12,56 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Tenim la sort de viure en un territori ple de llocs amb encant, ja sigui a nivell de mar, a les més altes muntanyes o a cotes mitjanes. També tenim la sort de poder gaudir d'algun d'aquests llocs en total solitud, ja que es tracta de contrades únicament conegudes pels vilatans o per determinats col·lectius.
Un d'aquests llocs privilegiats és Abella de la Conca. Aquest petit municipi pertanyent a la comarca del Pallars Jussà està situat en una zona muntanyosa espectacular, paradís dels escaladors. També dels senderistes i amants de la solitud i la tranquil·litat. Aquest territori transpira pau i s'encomana.
Aquesta vegada, de nou, ha tocat un recorregut discriminatori, ja que per fer l'aproximació al punt d'inici cal disposar, sí o sí, d'un vehicle tot camí, no necessàriament 4x4. També ens faria el pes un vehicle amb molt d'espai lliure a terra. La pista que es fa servir no és que estigui molt malament, però és de ferm molt precari i en molts llocs, ple de pedres soltes.
La clotada del Portell separa la muntanya de Sant Corneli i la serra de Carreu i permet enllaçar, en un mateix recorregut lineal, dos cims de la llista de la FEEC. Una pista de muntanya d'uns 7 quilòmetres uneix la base del tossal de Gallinova amb la de Sant Corneli, amb la qual cosa el recorregut es pot escurçar tant com es vulgui.
Els puristes i els amants de les grans distàncies pensaran que aquesta proposta no té gens d'interès, i hi estic d'acord, si em deixo portar per aquests paràmetres. També és una proposta discriminatòria, ja que tenim el condicionant del vehicle. La proposta és lineal, amb la qual cosa el retorn es pot fer avorrit... Molts punts en contra.
Però com tot, també té el seu costat positiu.

Aquest recorregut el podem fer amb mainada o amb gent poc acostumada a caminar, si més no fins a la collada del Trumfo. De la collada al cim la mainada gaudirà com mai, pujant de pedra en pedra. Permet fer, com ja he dit, dos cims el mateix dia, sense moure el cotxe de lloc, amb el consegüent estalvi de temps i diners en desplaçaments. Es pot fer en una matinal, amb la qual cosa tindrem la tarda lliure per conèixer el territori, que ja he comentat que és espectacular.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de  la colla dels Portells.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar en lleugera pujada, en sentit N, per clara pista pedregosa, ampla i de bon fer, seguint el traçat de la línia elèctrica. Aquesta pista la seguirem durant uns 3.200 metres, fins a un punt en què acaba a una mena de plaça o cul-de-sac. Aquesta pista sembla que la fa servir un pastor, ja que pel camí s'aprecien innumerables senyals del pas de xais i cabres. De fet, quan jo vaig fer el recorregut, al final de la pista vaig trobar molts punts amb sal escampada perquè la mengés el bestiar.
Un clar camí, o encara pista però tan estreta i tan feta malbé que ja no permet el trànsit, continua en direcció evident al cim, ja a la vista des de fa una estona. El camí no està senyalitzat, però el rastre que deixa el bestiar en facilita el seguiment. Guanyant poca alçada anem fent fins que hem de perdre uns pocs metres per baixar a una mena de coll a la base del vessant de Sant Corneli. Aquí iniciem la pujada definitiva al cim. Diferents rastres fan difícil triar el bo. Una possibilitat, la més dreta, és pujar com més arrambat al caire de la muntanya millor, a la banda esquerra del sentit de la marxa. Una altra consisteix a deixar-se portar per les traces que s'allunyen per la dreta i que van pujant fent llaçades. Aquesta última és més llarga però una mica més còmoda.

I acabem fent cim. Una petita ermita i una enorme creu de formigó, trencada i abatuda, coronen el cim. El vèrtex geodèsic és a la teulada de l'ermita, així m'ho va semblar. Les vistes també són espectaculars. Espero que el dia us sigui propici. Per tornar anem fent el mateix camí però ara sí que faig la baixada arran del caire de la muntanya i ensopego amb un trencalòs. Espectacular quan s'adona de la meva presència i aixeca el vol. Mai n’havia vist un. Recuperat de l'emoció continuo amb el descens i acabo al coll. Faig lleugeres variants de camí, ja que els diferents rastres em confonen. Així acabo per desviar-me definitivament del bon camí i aparec, després de barallar-me amb alguna branca, a una zona en la qual trobo unes restes d'allò que semblen trinxeres, o potser van ser imaginacions meves. Seguint pel camí acabo, de prou bones maneres, baixant al camí bo. Un cop enllaçat, ja em trobo a terreny conegut així que cal desfer camí. Aquesta vegada, però, quan sóc a l'altura a la qual comencen els revolts de la pista, fet el primer revolt i a mig camí del segon em fixo en una petita fita que marca el naixement d'un caminoi. Més que un corriol sembla traça d'herba trepitjada. Decideixo seguir-lo. No es baixa malament però arriba un moment que la baralla amb la vegetació és constant. Les rascades amb les branques dels arbres són incessants. Segons el GPS la traça que segueixo s'allunya a poc a poc de la meva destinació així que quan veig per l’esquerra un espai que em permet escapar-me, ho faig, tot i que el camí segueix ben clar en descens. Finalment tinc a la vista la pista que m'ha de portar al cotxe, però ja ficat en farina, i veient que el terreny em permetia fer camp a través, vaig decidir allargar el trajecte off-track fins allà a on vaig trobar oportú. Finalment vaig acabar de nou a la pista i ja la vaig seguir fins a la fi, deixant de banda altres temptacions, fins al punt final del recorregut.