Els Bessons

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Lo Benifet-Vall dels Marquesos-Marqués del Parrafet-Punta dels Marquesos-Coll del Català-Punta del Pouet-Tossal del Xivete-Els Bessons-Cabana del Peroi-Lo Benifet
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: E.I.N. Els Bessons Lloc sortida: Coll dels Marquesos
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.G.N. Espanya topo Mapa: Full 
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 14/04/2015 Distància**: 9,68 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP ** 36
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 2 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 2 h. 55 min. Caminant: 2 h. 17 min. Parat: 38 min.
Altures **
Màxima:  645 metres Mínima: 476 metres Acumulat: 238 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 5,75% Ratio baixada: 5,48%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
L’EIN dels Bessons és un espai natural creat per la Generalitat de Catalunya l'any 1992 i abasta unes 500 ha, de les quals 95 pertanyen a la població de les Borges Blanques. Els principals motius pels quals es va crear aquest espai van ser del tipus agrícola estepari, pels seus cultius de secà, i naturalístics, per la convivència d'elements continentals (roure de fulla petita) i mediterranis (marfull, alzina, boix...). Pel que fa a la fauna destaca la presència d'abundants aligots i xoriguers, així com el duc i altres espècies rapinyaires. Aquest territori és el més elevat del municipi de les Borges Blanques i llinda amb els municipis de Cervià de les Garrigues i Juneda. L'EIN inclou quatre cimals. El més emblemàtic és els Bessons però el superen en alçada la resta de punts com la punta dels Marquesos (658 m), sostre del terme, el tossal del Xivete (629 m) i la punta del Pouet (658 m). Tot el territori, tal com correspon a la comarca de les Garrigues, és molt sec, cosa que és prou palpable al terreny que es recorre. També trobarem molt abandó als camps que transitarem, majorment dedicats al cultiu de fruita seca (ametlles) i oliveres. Un altre detall a destacar és l'escassetat d'aigua. L'enginy humà ha sigut capaç de crear grans envasaments artificials per disposar d'aquest element i així poder alimentar els arbres plantats. És impressionant la vista d'un d'ells des del cim dels Bessons. Com que, en el meu cas, arribar a aquest indret suposa fer un munt de quilòmetres en cotxe, no em conformava a fer el típic recorregut de tres o quatre quilòmetres a peu i tornar-me’n a casa. Tampoc em plantejava voltar moltes hores pel territori ja que gairebé tot allò que el trinxa són pistes aptes per a la circulació de tot tipus de vehicle, i també volia temps lliure per gaudir de la població de les Borges Blanques, «capital» de l'oli d'oliva. Als afores, a la carretera N-240, en direcció a Lleida, al costat de l'hotel Masia Salat, tenen fins i tot un parc temàtic dedicat a aquest element. El cas és que tot plegat em va fer plantejar un recorregut que em permetés abastar els quatre cims esmentats i així obtenir una imatge més completa de l’EIN. Si es porta una altra idea al cap, fer tan sols el cim principal o proposat (Bessons), des del punt d'inici aquí plantejat es pot fer també un recorregut més curt. Anem com anem, farem servir pocs senders. Gairebé el 80 % del recorregut el farem per pistes, en millor o pitjor estat de conservació. Tampoc trobarem gens d'aigua en tot el recorregut tret de la possibilitat de demanar-ne a algú si el trobem treballant a alguna cabana, i la té oberta. Pel que fa a l’ombra, res de res. Tot el camí es fa a cel obert i els arbres escassegen i el sol cau de ple. Això aconsella fer aquest recorregut a la tardor o millor a l'hivern, quan les neus no ens deixen anar més alt. En època de cacera, però, s'haurà d'anar amb compte ja que caminarem sempre dins d'un enorme vedat de caça.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de lo Benifet, pertanyent a la població de Cervià de les Garrigues.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Per fer aquesta sortida podem triar diversos punts d'inici ja que des de la carretera d'aproximació surten diferents trencalls que connecten amb la pista que recorrerem. Al nostre punt d'inici es poden aparcar, sense fer nosa, tres cotxes. Començarem a caminar per la pista més al S, així que haurem de recular una mica (2 metres) per agafar-la. Els cotxes quedaran a la nostra esquerra. La pista que temin a l'esquena serà la que farem servir per tornar. Comencem, doncs, a caminar planers prenent orientació SO. Si tan sols volguéssim pujar al cim dels Bessons podem fer servir la pista en la qual hem aparcat. Al cap de poc de caminar comencem a sentir bordar uns gossos. Arribem a una casa per davant de la qual hem de passar, quasi a tocar la porta. Jo vaig comptar cinc gossos. Tres, els que semblen més fers, lligats. Els altres dos, més petits, solts. Un d'ells, marró, una mica empipador, empaitant-me amb cops de morro a les cames. Cap problema, però. Els pals que portava em protegien. Superat el seu territori, cap problema. Cap més ensurt en tota la travessia. Es tracta d'anar seguint sempre la pista principal i descartar-ne d'altres que surten a tort i a dret. Haurem de veure, i passar de llarg, quatre cabanes, en peus o en runes. La primera haurà sigut la dels gossos. Més endavant, segons anem avançant, dues a la dreta i una mica més endavant, una altra a l'esquerra. Superada aquesta quarta, uns metres més endavant deixem un trencall a la dreta i uns quants centenars de metres més endavant trobem que la pista fa un fort revolt a la dreta. En aquest punt el nostre itinerari deixa la pista. Si es vol fer més llarg encara es pot seguir per la mateixa pista i anar a petar a tocar la muntanya del Socarrat i d'allà enllaçar amb la punta Pouet. Aquí, però, expliquem que deixem la pista i ens enfilem per un marge a un camp d'ametllers. Ara anem per sender molt definit que va superant en llaçades els camps en lleixa que anem trobant, fins que sortim de nou a una pista. La seguim per l’esquerra, en sentit N. Recorrent nous camps de cultiu, descartant les possibles pistes que anirem trobant, fins que trobem al costat d'un petit mur de pedra que parteix els camps, un sender, herbat, que gira en sentit perpendicular a la pista que estem recorrent. Abandonem la pista i girem a la dreta, en sentit S per transitar ja per sender estret, que més endavant comença a enfilar-se i fer-se més ampli. Aquest sender ens porta al cim del tossal dels Marquesos. Un cop hem g audit del cim continuem la marxa pel sender que segueix en el mateix sentit amb el qual hem arribat. Així baixem a una espècie de coll sense nom al mapa, punt en el qual enllacem de nou amb pista. La seguim per la dreta, en sentit SO, sabent que després haurem de tornar. Seguim per la pista en el sentit descrit i arribem a un important nus de pistes. Per la dreta ve la que hauríem fet servir si vinguéssim de la muntanya del Socarrat. Nosaltres anem recte, en sentit S, per pujar al cim de la punta del Pouet. Vistes, tot i que semblava que no, i vèrtex geodèsic. Un cop contemplat el paisatge i haver gaudit de l'indret, cal desfer camí fins a tornar al punt en el qual hem baixat de la punta dels Marquesos. Ho podem fer caminant per la pista o fent servir un sender carener que fa drecera però també guanya desnivell. Caminarem sempre per pista planera amb bones vistes a la nostra dreta, cap a les planes garriguenques, passant per sota de la punta dels Marquesos fins que trobem un encreuament senyalitzat amb un pal. No fem cas de cap indicació ja que seguim recte en sentit NO. I deixem a la dreta la pista que mena a Sant Salvador i a l'esquerra un altre trencall que puja a la punta dels Marquesos. Més endavant trobarem un desdoblament de la pista. Tots dos brancalls són bons, però és millor agafar el que fa baixada (esquerra) ja que el planer (dreta) mor més endavant i s'ha d'improvisar. Sigui com sigui, tenim a la vista el corriol carener, descarnat, que hem de fer servir per pujar al cim següent. Per pista arribem a un punt en el qual (04/2015) hi ha un cartell de prohibició de circulació motoritzada. Just per l'esquerra neix un sender que ens porta directament al sender carener i per ell accedim al cim del tossal del Xivete. Recuperem alè contemplant una magnífica vista dels cims objectiu del dia: els Bessons. Certament el nom és molt apropiat. Seguim caminant per un evident sender que fa el descens flanquejant el vessant SO de la muntanya i acabem sortint de nou a pista. Sempre amb la referència a la vista seguim en sentit NO fins que trobem la possibilitat de girar a la dreta, vorejant un camp de cultiu. Certament es podrà seguir qualsevol alternativa per fer el cim, però en el nostre cas vam prendre aquest desviament per perdre una mica d'alçada, fent un llarg zig-zag fins que vam trobar un sender a l'esquerra que s'enfila marge amunt a un altre camp. Aquest sender alterna pujades i plans, saltant de camp en camp, fins que trobem un altre sender que puja per l'esquerra, dret amunt, al cim. Vèrtex geodèsic, pessebre i, una mica pel darrere seu, un panell fotogràfic, una mica desgastat pel sol. També trobarem un banc de fusta estratègicament plantat cara al N per contemplar les vistes, i per recuperar-nos de l'esforç fet per pujar. Els cims dels Bessons són dos, així que no ens estem de pujar a l'altre. Després hem de baixar a trobar l'enorme dipòsit que es veu des dels cims. Per això el més civilitzat és fer servir la pista que en porta. També es pot fer de rastrejador i seguir qualsevol de les esborrades traces de camí que baixen en sentit SE a buscar una pista propera. Aquestes traces es perden definitivament quan sortim a les lleixes que conformen els camps de cultiu, així que si hem fet aquesta alternativa ens tocarà creuar-los baixant marges fins a enllaçar amb la pista. Una vegada hi som, la seguirem per la dreta fins a sortir a l'encreuament senyalitzat que trobem quan som a la base del dipòsit abans esmentat. Ens incorporem a la nova pista i girem a l'esquerra, en sentit SE. Uns metres més endavant deixem a l'esquerra un trencall que es dirigeix a una cabana i seguim, en descens, per la pista principal. Aquesta fa una corba a la dreta i a l’esquerra i ja, sense abandonar-la, arribem al punt en el qual hem començat a caminar.