Puigcabrer

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Pla de les Forques-Coster de la Cansaladeta-Carretera dels Moros-Puigcabrer (torrre d'en Petrol)-Serret del Querol-Grau del coster de la Cansaladeta-La Carretera-Pla de les Forques
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: La Riba Lloc sortida: Veïnat de la Ràpita
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C. Mapa: Full 133-65   e:1/10.000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 28/04/2015 Distància**: 4.482 km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 42
Terreny: Senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps **
Total: 1 h. 41 min. Caminant: 1 h. 24 min. Parat: 17 min.
Altures **
Màxima:  527 metres Mínima: 256 metres Acumulat: 318 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 14,25 % Ratio baixada: 16,04 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Certament a vegades ens entestem a pujar muntanyes per la seva anomenada o per les vistes que ens regalen, o pel paisatge que amaguen, o per l’alçada, i ens en deixem pel camí altres que, pensem, no tenen res a dir-nos. Aquest és el cas de molts cims que la FEEC ha posat al mapa i que si no fos per això jo, per exemple, mai hauria pujat. El Puigcabrer és un d'aquests. Està molt allunyat de casa meva i mai de la vida m'hauria plantejat pujar-lo. Però vet aquí que, com acostuma a passar, vaig acabar gratament sorprès. No parlem d'una muntanya d'envergadura ja que es troba rodejada d'altres cims més alts pertanyents, per una banda, a les muntanyes de Prades, a l'O, i per la serra Carbonera, al NE, separat d'aquesta última per la serra de les Guixeres. Aquesta orografia encaixona la Riba en un paratge agrest i salvatge en el qual el riu Francolí ha batallat de valent per obrir-se pas per l’anomenat congost de la Riba i on la silueta del Puigcabrer destaca violentament sobre el conjunt com si fos un sentinella que controla el seu territori des de la seva talaia encinglerada. Aquesta vegada torno a presentar un recorregut curt i directe ja que vaig aprofitar el retorn cap a casa després de fer un altre cim de la llista, aprofitant el llarg desplaçament a realitzar. Molt a prop d'aquest cim tenim la Cogulla, de la serra de la Marina. Tan a prop és que alguna proposta que he vist per internet enllaça tots dos cims en una mateixa caminada. Una mica més allunyat i al N de la Cogulla tenim el tossal Gros, a la serra Carbonara, a Prenafeta. També trobareu propostes que fan a la vegada aquest cim i la Cogulla. Molts altres, més allunyats, també podran fer-se de tornada cap a casa.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar a l'inici del carrer que ens permet accedir al pla de les Forques.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar pujant en sentit SO per camí asfaltat paral·lel a la carretera C-14 i arribem a les primeres cases. Quan el pendent comença a defallir canviem de direcció al SE i prenem per l'esquerra un trencall que segueix pujant. Deixem a la dreta dos accessos a camps de cultiu barrats amb cadena. Uns metres abans d'arribar als peus d'una figuera trencarem a la dreta per creuar en sentit SO un camp d'oliveres, al final del qual hem de baixar en sentit O per enllaçar amb el camí que puja del veïnat de la Ràpita. Ja enllacem amb clar camí que seguirem per l'esquerra, en ascens. El meu plantejament primitiu era fer el recorregut en el sentit horari per pujar al cim pel grau del coster de la Cansalada, fer el cim, anar a investigar la manera de voltar el turó de mas del Gínjol, baixar al mas, creuar la rasa de les Guixeres i pujar a enllaçar amb el camí de Picamoixons a la Riba però en l'itinerari d'aproximació a la Riba, ja passada la població de Picamoixons, vaig veure que no podria anar més enllà del túnel del TAV ja que a partir d'aquell cal seguir, penso, per la carretera, tot i que al mapa de l'ICC es dibuixa un camí. Amb aquesta perspectiva, ja pujant cap al cim, vaig veure un sender, en procés de deteriorament i pèrdua, que anava en la bona direcció flanquejant la muntanya a mitja alçada. Vaig mirar i me’n vaig sortir. De mala petja en determinats punts i perdut en altres, però encara prou evident, em va permetre enllaçar amb la pista amb la qual tenia previst accedir-hi des de la rasa de les Guixeres. Ja no tornaria enrere així que va tocar canviar de plans. El sentit de la marxa canviarà i passarà a ser contrari a les busques del rellotge. Ja a la pista el sender pel qual he vingut és més evident i senyalitzat amb una petita fita. En aquesta nova situació seguim la pista en sentit NE i al cap de poc en deixem per l'esquerra una altra mig perduda. Més endavant trobem un pal amb un cartell que ens diu que ens trobem a la carretera dels Moros. Allà mateix neix el sender que, costerut i dret, porta al cim. Com sempre passa, si el temps és l'adequat, toca gaudir, recuperar forces i fer tot allò que ens plagui abans de pensar en la tornada. Per fer-la cal que continuem la marxa per evident sender, senyalitzat de nou amb un pal de fusta, que segueix la carena en sentit NO. Mentrestant, encara podem seguir gaudint de bones vistes. Deixem un trencall del sender a la nostra dreta, que ens baixaria de nou a la carretera dels Moros i possiblement ens permetria fer una altra proposta diferent, i seguim pel nostre sender, en descens, en sentit O. Gairebé sense adonar-nos-en som al grau del coster de la Cansalada. Es baixa fàcil per camí zigzaguejant que ens fa superar ràpidament la zona encinglerada del vessant de la muntanya. Quan som ja fora del grau apareix per l'esquerra una sendera senyalitzada amb una petita fita de pedra que em fa pensar que també serà una bona opció per fer el flanqueig anteriorment fet, i fins i tot de millor fer, però això no ho puc assegurar. Convido el lector que ho provi... I n’informi. En el cas que ens ocupa acabem de baixar fins a un altre pal que es veu uns metres més avall del punt en el qual ens trobem. Quan hi som trobem per la dreta una antiga pista ara convertida en sender. Podem continuar recte seguint les indicacions del pal i així retrobar el camí de pujada. Seguim, però, en sentit NO per sender clar, de moment. Els dos primers quarts del recorregut es fan bé, sense problemes, tret de la baixa vegetació que pot emprenyar una mica. La cosa canvia el tercer quart ja que la vegetació creix i passa de matoll a petits arbres les branques dels quals hem d'anar apartant al nostre pas. I encara es complica més quan ens trobem amb la ginesta. És un tram curt, de no més de 5 o 10 metres. Superada aquesta zona el camí es fa més net i ample, però el terra desapareix sota alta herba, tot i que s’hi camina molt bé. Un parell de llaçades per allò que s'intueix camí i sortim a l'asfalt en el qual hem aparcat o que ens permetrà accedir-hi.