Cap de Boumort


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Refugi de Boumort-Font de Cuberes-Pista a Taús- Roc dels Quatre Alcaldes-la Barrera-Tossal de Caners-Prat Muntaner-lo Pou de Gel-Cap del Pou de Gel-Cap de Boumort-La Creueta-Coma de Castells-Prat Muntaner-la Barrera-Coll de la Basseta-Comanegra-Refugi de Cuberes
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Parc Natural Serra de Boumort Lloc sortida: Refugi de Cuberes
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Piolet Mapa: Boumort oest
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 01/10/2014 Distància**: 18,4 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes i fora camins Orientació*: Moderada
Dificultat*: Molt alta Esforç*: 5 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Sol a l'inici del recorregut
Temps 
Total** 5 h. 45 min. Caminant** 5 h. 13 min. Parat** 32 min.
Altures
Màxima ** 2.066 metres Mínima ** 1.438 metres Acumulat** 1.096 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
La pujada al Cap de Boumort, plantejada des del refugi de Cuberes té tela. Havia llegit que des de Cap de la Vall era llarga i feixuga i des d'Hortonada més del mateix. En canvi fent en cotxe fins el refugi de Boumort, lliure, era massa fàcil, així que també descartable. Quedaven dues alternatives: Coll de Llívia o Cuberes. Sigui pel que sigui em vaig decantar per l'última. Però Déu n'hi do. Va resultar també una alternativa dura, llarga i treballada al 100 per 100. Això sí, molt gratificant. Va tenir molt a veure amb la decisió de partir des del refugi el fet que la caminada es va fer en plena època de berrea i pel que sembla vaig engaltar la millor setmana ja que vaig aconseguir veure cérvols mascle. Va ajudar molt a aquesta observació el fet que els camins pels quals es camina son molt poc transitats, o així em va semblar a mí. No vaig trobar cap animal de dues potes en tot el recorregut. Tan sol cérvols, voltors, vaques i ovelles. Per fer aquest recorregut em vaig recolzar en un trajecte no acabat de Toni Planes penjat a wikiloc i que jo vaig tenir la sort de poder completar. Aprofitaré aquest espai per matissar alguns aspectes del track deixat. En primer lloc diré que penso que el sentit de la marxa és el correcte entre el refugi, el coll entre el roc dels Quatre Alcaldes i la tornada al refugi. En canvi penso que la circular entre el prat Muntaner, els cims i la tornada al prat Muntaner s'ha de fer a l'inrevés. La canal existent entre lo Pou de Gel i la plana cimera, d'uns 150 metres de desnivell, és molt dreta i majorment composta de tartera i és molt pesada de fer. Millor plantejar-la de baixada. En canvi la pujada per la coma de Castells i la Creueta és molt tranquil·la i de molt bon fer. Seguint instruccions del molt amable guarda del refugi vaig iniciar el recorregut seguint la corba de nivell fins aparèixer a uns dipòsits d'aigua que hi ha a la pista d'accés al refugi, cosa que em va fer seguir pista un bon tros per trobar el començament del camí fitat que en Gabi em va indicar. Penso que es pot anar molt més temps per dintre del bosc i sortir molt més enllà de la pista ( al track deixo una mostra ), però això no ho tinc comprovat, tot i que el bosc, com sempre, és molt net i obert, mancat totalment de sotabosc. Quan deixem la pista i iniciem la pujada pel camí fitat i acabem el primer llarg de pujada, quan som a prop de la cota 1730, que el camí fitat gira a dreta, deixo en track marcat l'inici d'altre sender que, pel que sembla, passa per sobre dels cingles de la Roca Roja i surt a la Barrera, al final de la Canal Vella. Jo no el vaig fer però altres tracks consultats sí que passen per allà. I res més, tan sol dir que aquest és un itinerari que, tot i la seva duresa, és per gaudir-lo. Els boscos, prats alpins, bestioles...faran que al final no ens recordem dels patiments soferts. Ah, l'atenció al refugi de Cuberes és de treure's el barret. Gràcies Gabi, ets un fenomen.
Aproximació en cotxe
En Gabi aconsella fer-lo per Taús. Son 12 Km. de bona pista, diria que, sempre amb les degudes precaucions, apta per a tot tipus de vehicle, tot i que si es té aquest en molta estima millor fer el desplaçament en vehicles tot camí, no obligatòriament 4x4. Quan jo vaig anar-hi, al refugi havia aparcat un Renault Escenic. Per fer aquesta aproximació cal agafar al Km. 122 de la carretera LV-5133 en direcció a Noves de Segre. D'aquí a Taús cal seguir la carretera LV-5134 fins al Km. 23, qual l'asfalt esdevé perfecta carretera de terra, en millor estat (octubre de 2014) que moltes carreteres d'asfalt. Poc més enllà del Km. 24 neix a l'esquerra de la carretera el trencal que mena al refugi de Cuberes. Cal estar atent ja que el cartell no és fàcil de veure. També es pot fer des de la pista que neix a prop del començament de la carretera que porta a Baen. En aquest cas sí que es obligatori fer l'aproximació en un cotxe tot camí, mollor en 4x4, ja que els 17,5 Km. de pista estan força malmesos. Aquesta proposta es va completar amb l'ascens a les Piques ja que aquest cim es troba molt a prop de Taús.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim del refugi i anem seguint el Llau del Prat en direcció al llogaret abandonat de Cuberes. Quan som, aproximadament, a la cota 1450 girem en sentit sud-est per anar a seguir, en pujada, la Llau de l'Avet. En un moment donat el creuem per anar a trobar els dipòsits d'aigua que hi ha a peu de la pista d'accés al refugi. Ens incorporem i la seguim per l'esquerra en sentit nord-est durant una 650 metres. En aquell punt neix, per la dreta, el camí que el guarda del refugi de Cuberes ha fitat perfectament i que ens porta, després de 1000 metres de forta pujada, a assolir la cota 1717, en mig d'un prat boscos a la part alta del Bosc de Cuberes que ens servirà per recuperar l'alè. El camí que seguirem, el fitat, supera la paret que tenim al davant prenent direcció oest. Seguint recte, en direcció al barranc d'Arcalló ( mapa ICC escala 1:10000) tenim una altra possibilitat de continuar el camí. Seguint les fites arribem al prat de l'Orient. Aqui cal abandonar el camí fitat i seguir en sentit sud-est, sense camí, per tal d'iniciar la pujada al roc dels Quatre Alcaldes i seguir en el mateix sentit de la marxa per baixar a la Barrera. Seguirem en busca del nostre objectiu agafant una estona la pista, que abandonarem ràpid per flanquejar, o pujar-lo directament, el Tossal Negre ( en el nostre cas ho flanquegem ) però el que no ens estalviem és el Tossal de Caners tot i que tots dos son evitables fent la pista fins el Prat Montaner, com vam fer de tornada. Aquest Prat és el punt d'inflexió del recorregut ja que és el que ens facilita la pujada al cim. Penso que la pujada s'ha de plantejar en el sentit contrari al reflectit en el track Millor pujar en sentit sud-oest, per la Coma de castells i la Creueta i baixar per la canal de lo Pou de Gel. El camí que porta a la Creueta, passant pel Pas Comptador és espectacular i està perfectament fitat i el trajecte des de la Creueta fins el cim de Boumort i Pou de Gel no ha de comportar dificultats. Les fites ens aniran indicant el camí per trobar la boca de la canal. Si no es vol baixar per aquí es pot desfer el camí fins la Creueta i el Prat Muntaner, però penso que la canal és molt interessant. La sortida de la canal és clara. Quan acaba la pared de la dreta hem de sortir de la tartera i mirar de seguir un corriol molt perdedor que segueix tota la pared, que tindrem a la nostra dreta. So no trobem aquest pas cap problema. La tartera segueix perdent altura fins que mor a la pista que de Hortonada i la Coma d'Orient puja al Prat Montaner i, que per cert, és apta per a tot tipus de vehicle i que seguint-la baixa a Cabó. Pujant al cim per la banda que més us agradi gaudireu de les magnífiques vistes, si el dia és l'adequat. El cim del Cap del Pou de Gel no és tan perfecte com el del Cap de Boumort ja que el primer està envoltat de pins que no permeten gaires vistes, en canvi el de Boumort és per ser-hi una llarga estona. Gaudit el cim hem fet el descens i hem tornat al Prat Muntaner. La tornada la plantegem per la pista, molta pista, que sembla que no s'acaba mai. Fem un tros de camí ja conegut i en la Barrera seguim per la pista en direcció al coll de la Basseta. Seguim per la pista, ara en feixuga pujadeta, amb les cames força carregades a aquestes alçades, i quan som al final de la pujada localitzem, al costat dret de la pista, la fita que ens marca l'inici del camí fitat que en fort descens ens ha de portar de nou a la pista de Gerri de la Sal a Taús, just al trencall que porta la refugi. Cal parar però atenció a un punt força complicat. Quan som a la cota 1600, segons el mapa de Piolet, el camí acaba en un gran salt, antigament, d'aigua. Les fites es desvien a l'esquerra, un pel amagades i el camí es complica força ja es molt dret i pendent, a més a més de relliscós i humit. Superat aquest curt tram, que ens demanarà molta atenció, no tindrem cap més impediment que ens dificulti arribar a la pista Així doncs seguint-la uns 700 metres acabarem el recorregut.