El Castellot

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Les Cases Noves de la Riera-Riera de Marmellar-Fondo del Tritxo-Torre de cal Pascol-Fondo de la Font Cabrera-Riera de Marmelar-Font de la Roca de Vidal-Fondo de Coma-resclosa-Castell de Marmelar-Camí de la Riera-Camí de la Talaia-Puig de l'Ullal-Urbanització la Talaia-Carrer de la Conillera-Puig de la Cogulla-Muntamnya de Cal Planes-El Castellot-la Cova-Pas del Clau-Les Cases Noves de la Riera
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Alt Penedès Lloc sortida: Les Cases Noves de la Riera
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C Mapa: Comarcal E/1:25.000
Coordenades: UTM Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 24/11/2014 Distància**: 14,99 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes, senders i carrer Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Alta Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps 
Total** 4 h. 23 min. Caminant** 3 h. 56 min. Parat** 27 min.
Altures
Màxima ** 615 metres Mínima ** 257 metres Acumulat** 664 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Itinerari llarg i intens que fa un llarg volt per assolir un cim que és a més a més una excel·lent talaia. Tal és així que en el llibre A peu per l’Alt Penedès: 22 excursions, de Joan Raventós, es diu que aquest cim el mariners el fan servir com a referent a l’hora d’orientar-se, qual gegantí far, i puc dir que m’ho crec ja que, tot i no conèixer el territori ni la muntanya, des de ben lluny la vaig localitzar, mentre feia l’aproximació. El seu perfil acinglerat i la torre que el coronen el fan inconfusible. Als seus peus la riera del Marmellar, tot i que eixuta degut a la composició del terreny, que permet que l’aigua es filtri, és una meravella. Seguint la seva llera caminem per un bosc de ribera esplèndid. Passem a la bora de les baumes de la Riera de Marmellar, que jo no vaig ser capaç de trobar. Podem seguir tota la riera ja que la marrada del Grau fa molt bona pinta però en aquest recorregut fem pujada per anar a visitar les restes del mas fortificat de can Pascol, amb bones vistes envers el Castellot. Tampoc vaig saber trobar la cova del Pelut. En aquest punt podem acortar el recorregut però llavors no arribaríem a contemplar una altra curiositat del territori, les restes del castell de Marmellar i la seva església romànica, curiosa de veure per la roca natural que conserva en el seu interior. Ja de nou a la riera el camí es fa molt més maco i passa a ser un sender estret. Les Roques de la Roca de Vidal llueixen espectaculars Aquest recorregut, tot i ser llarg, és fàcil de fer. També es pot fer encara més llarg, si estirem les passes fins el poble abandonat de Marmellar. Les vistes des del Castellot són magnífiques, però molt més em van semblar a mi des del carrer la Conillera, de la urbanització la Talaia. Tota la plana penedesenca i el mar. Tota una munió de muntanyes, sobresortint Montserrat i la Talaia de Montmell a l’altra banda, el Castellot, ja casi a tocar…espectacular. He trobat a internet una pàgina molt interessant que explica molt be perquè hi ha tants castells a terres del Penedès. 
Mentre algú no l’esborri es pot consultar  en aquesta web
La veritat és que si no fos pel tema aquest del repte de la FEEC, mai hagués pensat en venir tant lluny de casa meva per pujar a una muntanya, i menys encara d’aquesta alçada, però ara, una vegada fet el recorregut, no em penedeixo. He passat un molt bon dia caminant sense trobar a ningú, tot i travessar una urbanització.
Un últim apunt:
El recorregut està fet en el sentit contrari a les busques del rellotge. Potser sigui millor fer-ho al contrari, tot i que el desnivell sigui més fort. Ho dic per la manera de superar el pas del Clau. Es tracta d'un pas d'uns tres metres de desnivell que s'ha de desgrimpar, en el cas de fer-ho tal i com jo ho he fet. Igual el lector prefereix pujar per la cadena en comptes de fer-ho al contrari.
Aproximació en cotxe
Es proposa començar a caminar sortint de les Cases Noves de la Riera.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar en sentit N. per àmplia pista i deixem al poc el desviament que per l’esquerra , a sobre d'un petit marge, farem servir per tornar del cim. Trobem ràpid la riera de Marmellar, que anirem seguint en tot moment. Veurem un desviament senyalitzat amb un pal i cartells. Seguirem en direcció a la bassa de bombers. Més endavant seguirem per la pista i deixem per l’esquerra una altra pista que fa un petit descens per dirigir-se a creuar la riera. Nosaltres seguim en direcció N.O deixant sempre la riera a la nostre esquerra. Anem descartant tot allò que creua o s’allunya de la riera fins que passem de llarg el fondo del Tritxo, punt en el qual creuem la riera. Al poc una pista surt per l’esquerra que prendrem per començar a remontar aquest fondo, deixant momentàniament la riera de Marmellar. Pugem, sense alternativa possible, fins la torre de can Pascol, ben visible des de la mateixa pista. Visitada aquesta retornem de nou a la pista i seguim en sentit N. Des de la torre, un sender primer o una pista més endavant, ens permetria fer més curt per anar al puig Rodó. Nosaltres seguim per la pista, primer en sentit N. i més endavant girant en sentit N.E. fins que arribem a trobar una pista travessera que ressegueix la carena de les Cues. No fem cas d’aquesta pista ja que la travessem i iniciem, suau al començament i molt fort més endavant, el descens pel fondo de la font Cabrera fins que enllacem amb la pista que be seguint la riera de Marmellar. Ens incorporem i seguim en sentit N.O. Aquesta pista ens porta a un punt en el qual creuem la riera. Just a l’altra riba neix un sender que prendrem per deixar la pista que segueix en pujada. Nosaltres hem de seguir riera amunt. Aquest camí, molt maco, ens portarà, sense problemes, a un punt en el que el camí es bifurca, ja amb el castell de Marmellar a la vista. Tots dos camins son bons així que es indistint qual s’agafi. Aquests camis s’ajunten més endavant, just quan trobem a la dreta una pista que puja a cal Mossèn Joan. Com sempre fins ara, seguim la riera i ens dirigim al castell. Aquest queda uns metres per sobra de la pista, a uns dos cents metres de distància, no de desnivell. La visita al castell no té cap interès però si l’ermita de Sant Miquel, curiosa per la gran roca natural que alberga en su interior. Si es puja s’ha de tornar a baixar al mateix encreuament. Són tan sol dos cents metres, però molt intensos. Un tranquil trajecte ens porta a un punt en el qual haurem de deixar definitivament la riera i iniciar una pujada per àmplia pista molt atrotinada, com totes les fetes fins ara. La pista va pujant constantment en sentit S.O fins que aquesta fa un fort revolt a l’esquerra per seguir pujant en sentit E. Recte podríem anar fins Marmellar i fer més llarg encara. La pista fa diverses ziga-zagues , sempre pujant fins que, com en el nostre cas, la deixem per fer una ullada al puig de l’Ullal. Molt bones vistes . El trajecte fet des de la pista fins el cim es fa per camí ja perdut, tot i que es transita be. La tornada del cim a la urbanització ja es fa per camí evident. Acabem a una gran explanada asfaltada. Hem de seguir el nostre camí pel carrer que puja en sentit S. al costat de les cases. Deixem més a l’esquerra altre carrer que més be és una pista i que es dirigeix a una zona esportiva. Aquest carrer ho hem de seguir uns 700 metres aproximadament, fins que trobem que gira a l’esquerra. Ho hem de seguir sempre voltant el puig Rodó, cim que si ho fem serà el punt més alt de la jornada. En aquest cas no ho fem ja que estem una mica cansats i encara queda. Quan girem definitivament i deixem l’asfalt, al carrer la Conillera, tindrem al nostre abast unes magnífiques vistes. Seguim aquest carrer-pista i sortim de la urbanització, tot i que encara passarem al costat d’altra casa. Passada aquesta la pista inicia una pujada i es dirigeix a un petit coll. Just quan la pista gira a l’esquerra, en sentit N.O, surt per la dreta una altra que segueix en sentit S.E. La seguim i al poc iniciem un llarg descens en busca del puig de la Cogulla. Ara comencem a trobar senyals velles de pintura blava i lila. Seguint-les baixarem als peus de ls muntanya de cal Planes i a la pista que per l’esquerra, en sentit N.E. ens portarà a un nou encreuament senyalitzat. El cartell diu que el Castellot, per la pista de la dreta, en sentit S.E. està a 0,2. No sé que significa. Encara resta molt i molt de camí fins el cim, el qual atenyem fàcil però amb esforç ja que la pista, al final puja de valent. Ja al cim gaudim de les vistes i de l’indret. Curiós és el vèrtex geodèsic, a sobre de l’ermita del costat del castell. Compte amb la volta a la torre ja que es troba molt arramblada al cingle i un mal pas… Per seguir amb l’itinerari reculem uns pocs metres i agafem per l’esquerra un sender que ens porta a sota la torre i ermita. Seguint-lo apareguem a la Cova. Sembla que es pot visitar uns 50 metres. Jo no vaig gosar. El corriol continua baixant, fort, en busca del pas del Clau. Una cadena ajuda a salvar-lo. No és complicat, però fer-lo de baixada és diferent. Imposa molt més. Superat aquest tràngol, el camí continua baixant molt fort, compte amb les relliscades. Al final el camí es converteix en quasi tartera així que a aplicar la tècnica. Finalment acabem a camí planer. Ho seguim per la dreta, en sentit S.E. però al poc ho deixem per iniciar el descens final que ens portarà a trobar el punt d’inici de la caminada.