Tuc de la Llança

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Cap del Port de la Bonaigua;Tuc de la Cigalera;Tuc del Muntanyó d'Àrreu;Tuc de la Llança;Tuc des Arcoïls;Cap del Port de Bonaigua
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: P.N. Alt Pirineu/Vall d'Aran Lloc sortida: Port de la Bonaigua
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Val d'Aran/P.N. Alt Pirienu
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 10/09/2016 Distància**: 9,20 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 129
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moserada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 4 h. 14 min. Caminant: 3 h. 42 min. Parat: 32 min.
Altures **
Màxima:  2.642 metres Mínima: 2.076 metres Acumulat: 952 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 22,26% Ratio baixada: 19,97%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Estupenda proposta que tan sols ens ocuparà una matinal i que ens permetrà recórrer, en una còmoda passejada de no gaire dificultat, una bona colla de cims que tanquen per l'E el domini esquiable del port de la Bonaigua, que pertany a l'estació d'esquí de Baqueira-Beret.
El port és un important punt d'inici de moltes passejades per assolir un extens catàleg de cims, molts d'ells de molta anomenada dins del món excursionista.
El tuc de la Llança és, pel darrere del tuc de Marimanya, el segon cim en alçada del sector i tanca pel S el circ de Baciver, on queden enclotats entre aquests dos cims un gran nombre d'estanys, englobats tots ells sota el nom d'estanys de Baciver.
La millor època de l'any per fer aquest cim és la hivernal. La gran majoria de ressenyes que es troben a internet expliquen experiències viscudes en aquesta estació de l’any i mateix terreny també ho fa palès, ja que poca traça de camí es dibuixa als suaus lloms herbats que recorrerem si seguim qualsevol de les explicacions que donen altres caminants. Sembla que som pocs els senderistes que triem l'estiu o la tardor per deixar les nostres petjades i anar fent camí. Malgrat aquesta falta de camins, aquí també acostuma a passar el mateix que succeeix quan anem per dominis esquiables. La mancança de vegetació permet que encaminem les nostres passes per on millor creiem, ja que els vessants de les muntanyes solen deixar-se fer i ens permeten anar fent desnivell amb llargues llaçades.
Aquesta proposta, aconseguida ajuntant-ne d'altres de diferents, i també improvisant de tant en tant, permet recórrer, en el sentit horari, una successió de carenes i crestes sense dificultat remarcable, tret de la cresta que uneix el cap del Muntanyó d'Àrreu i el tuc de la Llança. Aquesta es veu molt i molt complicada, sensació que segur s'ha vist ampliada pel fet de caminar en solitari. El cert és que tampoc he trobat cap ressenya, text o track que la recorri.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del pàrquing del cap del port de la Bonaigua.
Aquesta és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Si fem la caminada en el mateix sentit que el vaig fer jo, començarem a caminar sense un camí definit, saltant de traça en traça, guanyant alçada, decantant-nos preferiblement cap al NE per assolir el pla de Moredo i anar de mica en mica encaminat les nostres passes a la coma d'Auba. Pel camí em deixo portar per la visió d'una cota que es confon amb un cim important. Quan sóc a dalt m'adono de l'error així que corregeixo la trajectòria i em dirigeixo, en sentit O, a coronar el cim del tuc de la Cigalera. Primera discrepància. Darrerament estic trobant moltes diferències toponímiques. Segons l'Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya no arribo enlloc. Es tracta d'una cota sense nom. Per a l'editorial Alpina, en canvi, sí que estic al cim desitjat.
Sigui com sigui, les vistes comencen a ser estupendes. No les enumero, ja que, torno a dir, depenent a quina font ens referim, els topònims són diferents. Continuo amb el plantejament previst i em dirigeixo ara, en sentit N, a fer el següent cim. Nova discrepància. Segons l'ICGC, ara sí que sóc al tuc de la Cigalera. Per a l'editorial Alpina estic trepitjant el cim del pic del Pla de Moredo. Ja fa temps que es veu clarament el camí, ara si, que cal seguir per a continuar amb la proposta. El primer és baixar a la collada del Muntanyó. Un clar sender ens permet fer-ho. De la collada, el que és normal és seguir a tota carena per atènyer el següent cim. A l'anar sol, el cap no em deixa fer cresta. No sé el que em trobaré, així que faig pel mig del circ directament cap a la capçalera de la pista d'esquí del Muntanyó. Tiro pel dret alternant rocs i herba, guanyant de mica en mica altura fins a tocar un cartell indicatiu de les pistes d'esquí que es poden seguir. Un clar camí em permet pujar, en sentit SE a la carena anteriorment abandonada. Quan hi sóc es veu clarament per on haig de fer per pujar al següent cim. Un esmicolat vessant pedregós el protegeix. La cota cimera és també un caos de pedres. Es puja bé i les vistes que se'ns obren són extraordinàries. Els ulls s'omplen de natura. Veig molt i molt clar que la carena que puja de la collada del Muntanyó no té cap complicació i que he fet una volta que em podia haver estalviat. Ja està fet. Veig també la cresta que em separa del tuc de la Llança. M'adono que no la passaré pas, així que toca tornar a baixar a la capçalera de la pista. Del que es tracta ara és d'anar al coll que es veu clarament a l'O del cim del tuc de la Llança. Plantejo visualment un traçat que no em faci perdre gaire desnivell. Un traçat com podia haver sigut qualsevol altre. Molts trams de rocs s'interposen pel camí. Amb compte es passen bé. Segons vaig progressant, vaig negant-me a fer pel dret cap al cim, ja que se suposen diferents alternatives que semblen factibles des d'aquí a baix. El seny em fa deixar córrer aquesta idea i segueixo encarat al coll. Finalment sí que trenco directament a la carena, fins a trobar indicis de camí que em pugen a dalt del tot. Abans però, s'ha de superar un pas una mica complicat. Es tracta d'una canal herbada amb molta inclinació que, si està mullada, ens pot presentar problemes. Fa més impressió que altra cosa, però s'ha de vigilar. Una vegada superada aquesta canal i quan arribem al tall carener, s'ha de passar a l'altre vessant per pujar, per camí fàcil però pendent, al cim pròpiament dit. Un vèrtex geodèsic ens dóna la benvinguda i ens permet reposar còmodament. Moltes fotos, molta observació, moltes vistes...
La baixada ens demana molta atenció. Cap problema si anem amb compte. El terreny és esglaonat així que podem baixar amb prou facilitat sempre que tinguem els peus ben assegurats. De nou ens espera la canal herbada. De nou seny per superar-la. Ja a l'altra banda baixem més relaxats. El coll ens espera. Podem pujar al cim del tuc des Arcoïls (Alpina) o Escornacrabes (ICGC), o no. Pugem o no hem de baixar fins al coll dels Arcoïls, tot i que també es pot fer drecera per anar a les instal·lacions d'arrossegament. Connectem amb la pista d'esquí que inicia una suau pujada en sentit SE. Ara ja del que es tracta és de seguir-la, sempre en descens. Tracem un primer revolt a la dreta, en suau pendent i la pista s'encaixona entre parets de pedra tallades a la muntanya. El pendent s'accentua i fem un altre revolt, ara cap a l'esquerra. Podem seguir per la pista fins al seu acabament o podem fer ús de qualsevol de les traces de bestiar que solquen el vessant de la nostra esquerra. Jo així ho faig i vaig baixant de forma esglaonada, saltant de traça en traça i perdent nivell de mica en mica voltant el vessant de la muntanya fins a veure el final del recorregut, al qual em dirigeixo fent el mateix, perdent alçada segons millor em sembla.