Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta:
Cap del Port de la Bonaigua;Tuc de la Cigalera;Tuc del Muntanyó d'Àrreu;Tuc de la Llança;Tuc des Arcoïls;Cap del Port de Bonaigua |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | P.N. Alt Pirineu/Vall d'Aran | Lloc sortida: | Port de la Bonaigua | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Val d'Aran/P.N. Alt Pirienu | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNaw | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 10/09/2016 | Distància**: | 9,20 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 129 | ||
Terreny: | Alta muntanya | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Moserada | Esforç*: | 3 sobre 5 | ||
Senyalització: | No | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 4 h. 14 min. | Caminant: | 3 h. 42 min. | Parat: | 32 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 2.642 metres | Mínima: | 2.076 metres | Acumulat: | 952 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 22,26% | Ratio baixada: | 19,97% |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Estupenda proposta que tan sols ens ocuparà una
matinal i que ens permetrà recórrer, en una còmoda passejada de no
gaire dificultat, una bona colla de cims que tanquen per l'E el
domini esquiable del port de la Bonaigua, que pertany a l'estació
d'esquí de Baqueira-Beret.
El port és un important punt d'inici de moltes
passejades per assolir un extens catàleg de cims, molts d'ells de
molta anomenada dins del món excursionista.
El tuc de la Llança és, pel darrere del tuc de
Marimanya, el segon cim en alçada del sector i tanca pel S el circ
de Baciver, on queden enclotats entre aquests dos cims un gran nombre
d'estanys, englobats tots ells sota el nom d'estanys de Baciver.
La millor època de l'any per fer aquest cim és
la hivernal. La gran majoria de ressenyes que es troben a internet
expliquen experiències viscudes en aquesta estació de l’any i
mateix terreny també ho fa palès, ja que poca traça de camí es
dibuixa als suaus lloms herbats que recorrerem si seguim qualsevol de
les explicacions que donen altres caminants. Sembla que som pocs els
senderistes que triem l'estiu o la tardor per deixar les nostres
petjades i anar fent camí. Malgrat aquesta falta de camins, aquí
també acostuma a passar el mateix que succeeix quan anem per dominis
esquiables. La mancança de vegetació permet que encaminem les
nostres passes per on millor creiem, ja que els vessants de les
muntanyes solen deixar-se fer i ens permeten anar fent desnivell amb
llargues llaçades.
Aquesta proposta, aconseguida ajuntant-ne d'altres
de diferents, i també improvisant de tant en tant, permet recórrer,
en el sentit horari, una successió de carenes i crestes sense
dificultat remarcable, tret de la cresta que uneix el cap del
Muntanyó d'Àrreu i el tuc de la Llança. Aquesta es veu molt i molt
complicada, sensació que segur s'ha vist ampliada pel fet de caminar
en solitari. El cert és que tampoc he trobat cap ressenya, text o
track que la recorri.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del pàrquing del
cap del port de la Bonaigua.
Aquesta és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Si fem la caminada en el mateix sentit que el vaig
fer jo, començarem a caminar sense un camí definit, saltant de
traça en traça, guanyant alçada, decantant-nos preferiblement cap
al NE per assolir el pla de Moredo i anar de mica en mica encaminat
les nostres passes a la coma d'Auba. Pel camí em deixo portar per la
visió d'una cota que es confon amb un cim important. Quan sóc a
dalt m'adono de l'error així que corregeixo la trajectòria i em
dirigeixo, en sentit O, a coronar el cim del tuc de la Cigalera.
Primera discrepància. Darrerament estic trobant moltes diferències
toponímiques. Segons l'Institut Cartogràfic i Geogràfic de
Catalunya no arribo enlloc. Es tracta d'una cota sense nom. Per a
l'editorial Alpina, en canvi, sí que estic al cim desitjat.
Sigui com sigui, les vistes comencen a ser
estupendes. No les enumero, ja que, torno a dir, depenent a quina
font ens referim, els topònims són diferents. Continuo amb el
plantejament previst i em dirigeixo ara, en sentit N, a fer el
següent cim. Nova discrepància. Segons l'ICGC, ara sí que sóc al
tuc de la Cigalera. Per a l'editorial Alpina estic trepitjant el cim
del pic del Pla de Moredo. Ja fa temps que es veu clarament el camí,
ara si, que cal seguir per a continuar amb la proposta. El primer és
baixar a la collada del Muntanyó. Un clar sender ens permet fer-ho.
De la collada, el que és normal és seguir a tota carena per atènyer
el següent cim. A l'anar sol, el cap no em deixa fer cresta. No sé
el que em trobaré, així que faig pel mig del circ directament cap a
la capçalera de la pista d'esquí del Muntanyó. Tiro pel dret
alternant rocs i herba, guanyant de mica en mica altura fins a tocar
un cartell indicatiu de les pistes d'esquí que es poden seguir. Un
clar camí em permet pujar, en sentit SE a la carena anteriorment
abandonada. Quan hi sóc es veu clarament per on haig de fer per
pujar al següent cim. Un esmicolat vessant pedregós el protegeix.
La cota cimera és també un caos de pedres. Es puja bé i les vistes
que se'ns obren són extraordinàries. Els ulls s'omplen de natura.
Veig molt i molt clar que la carena que puja de la collada del
Muntanyó no té cap complicació i que he fet una volta que em podia
haver estalviat. Ja està fet. Veig també la cresta que em separa
del tuc de la Llança. M'adono que no la passaré pas, així que toca
tornar a baixar a la capçalera de la pista. Del que es tracta ara és
d'anar al coll que es veu clarament a l'O del cim del tuc de la
Llança. Plantejo visualment un traçat que no em faci perdre gaire
desnivell. Un traçat com podia haver sigut qualsevol altre. Molts
trams de rocs s'interposen pel camí. Amb compte es passen bé.
Segons vaig progressant, vaig negant-me a fer pel dret cap al cim, ja
que se suposen diferents alternatives que semblen factibles des
d'aquí a baix. El seny em fa deixar córrer aquesta idea i segueixo
encarat al coll. Finalment sí que trenco directament a la carena,
fins a trobar indicis de camí que em pugen a dalt del tot. Abans
però, s'ha de superar un pas una mica complicat. Es tracta d'una
canal herbada amb molta inclinació que, si està mullada, ens pot
presentar problemes. Fa més impressió que altra cosa, però s'ha de
vigilar. Una vegada superada aquesta canal i quan arribem al tall
carener, s'ha de passar a l'altre vessant per pujar, per camí fàcil
però pendent, al cim pròpiament dit. Un vèrtex geodèsic ens dóna
la benvinguda i ens permet reposar còmodament. Moltes fotos, molta
observació, moltes vistes...
La baixada ens demana molta atenció. Cap problema
si anem amb compte. El terreny és esglaonat així que podem baixar
amb prou facilitat sempre que tinguem els peus ben assegurats. De nou
ens espera la canal herbada. De nou seny per superar-la. Ja a l'altra
banda baixem més relaxats. El coll ens espera. Podem pujar al cim
del tuc des Arcoïls (Alpina) o Escornacrabes (ICGC), o no. Pugem o
no hem de baixar fins al coll dels Arcoïls, tot i que també es pot
fer drecera per anar a les instal·lacions d'arrossegament. Connectem
amb la pista d'esquí que inicia una suau pujada en sentit SE. Ara ja
del que es tracta és de seguir-la, sempre en descens. Tracem un
primer revolt a la dreta, en suau pendent i la pista s'encaixona
entre parets de pedra tallades a la muntanya. El pendent s'accentua i
fem un altre revolt, ara cap a l'esquerra. Podem seguir per la pista
fins al seu acabament o podem fer ús de qualsevol de les traces de
bestiar que solquen el vessant de la nostra esquerra. Jo així ho
faig i vaig baixant de forma esglaonada, saltant de traça en traça
i perdent nivell de mica en mica voltant el vessant de la muntanya
fins a veure el final del recorregut, al qual em dirigeixo fent el
mateix, perdent alçada segons millor em sembla.