Tossal de Mirapallars-i-Urgell


Cim recentment afegit al repte.
És puja també al tossal de la Torreta, sostre comarcal de la Noguera zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

(punts de pas de la ruta)
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Montsec de Rúbies Lloc sortida: Hostal Roig
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C. Mapa: Fulls 130-48 i 131-48
Coordenades: UTM Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 08/08/2013 Distància: 15,7 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pista i carena Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada a alta Esforç*: 3 sobre 5
Temps 
Total** 4 h. 10 min Caminant** 3 h. 45 min Parat** 25 min
Altures
Màxima ** 1678 metres Mínima ** 1087 metres Acumulat** 779 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
El Montsec de Rúbies, Montsec de Meià abans de la guerra incivil (perquè no es recupera l'antiga denominació?) és una muntanya que llueix imponent des del vessant meridional, no així de la part septentrional, amb forts pendents que fan el contrapunt a les parets calcàries verticals de l'altre costat. A diferència d'altres muntanyes, que les he fet per estar incloses en el repte, aquesta la tenia ficada al cap ja que sempre que conduïa per terres lleidatanes per fer muntanyes més pirinenques, durant molta estona la tenia a la vista, no molt llunyana, i es quedava per a una altra ocasió, la qual no arribava mai. I ara que malauradament la meteorologia encara no em permet anar tant alt i els meus companys de fatigues s'estan dedicant a altres menesters, he trobat el moment. 
Aquesta vegada no he trobat la manera de fer un recorregut original. Donat el meu total desconeixement de la zona, l'escassa cartografia existent i veient que els mapes de l'ICC no oferien moltes alternatives vaig optar per fer un recorregut pel vessant nord d'aquesta part del Montsec ja que pel que he sigut capaç de trobar ressenyat, és la part menys complicada de la muntanya. Sembla que els camins que faciliten l'ascens per les canals del sud, ademés de forts i pendents, es troben una mica aperduats. Després, sobre el terreny i des de d'alt, la cosa es veu diferent i els camins semblen de molt bon fer. Be, sigui com sigui optí per fer la proposta que fa Toni Planas, ademés de molta altra gent de clubs, entitats, associacions i ajuntaments de la zona. Vaja, que és allò que fa tothom que decideix pujar per aquesta banda. Suposo que la morfologia del sud de la muntanya no permet més itineraris, però a la banda del nord? De veritat que no hi ha corriols? Animo a la gent del territori que miri d'informar. Be, anem per feina. Lo dit. Vaig fer la proposta que he comentat però la estirí per tal d'anar també al tossal de la Torreta, que és el sostre comarcal de la Noguera. No fiu el trajecte fins la cova de Gel i potser ara tinc un cert regust amarg, però el cas és que a casa les coses es veuen de forma diferent. Aquesta muntanya, com a curiositat i al·licient, si us interessa, està farcida de trinxeres que l'exercit “legitim” va construir en aquell moment de l'historia. També he llegit que hi han diferents vestigis neolítics. I que degut a la morfologia càrstica de la muntanya, hi han un bon grapat de forats i coves. Un últim apunt. També trií l'opció nord ja que havia vist que pel sud es feia molta pista. Be. Pel nord també ja que, tret de dos talls, el GR1 és una pista apta pel trànsit de tot terrenys i gosaria dir que, anant amb compte i a poc a poc, també amb vehicle, si aquest no és nou i te una certa alçada lliure respecte del terra. M'oblidava d'una altra cosa. El descens es fa sense camí seguint allò que podríem dir una traça pedregosa que acaba enllaçant amb una veta de pedra que mor a una zona de vegetació més espessa. Cap problema. L'any 2013 encara és fàcil de fer ja que sempre es troba un pas. Més abaix s'explica amb més detall. També és bo saber que el descens es pot fer d'altra manera, que també explicaré.
Aproximació en cotxe
El punt de sortida de la caminada el proposo a l'Hostal Roig, que és d'on tothom surt. Per arribar-hi... Com que estem parlant de la Catalunya central el punts d'origen poden ser diversos així que lo millor és fer servir qualsevol dels molts navegadors que existeixen actualment. Les coordenades (GPS Garmin Montana 600) del punt són: 

UTM zona 31 x=334622; y=4656102

Descripció del recorregut

Fàcil, molt fàcil, al començament i també el trànsit per la carena, una mica més “ a la aventura”el descens. Si hem aparcat al punt indicat s'ha de recular uns metres fins enllaçar amb la pista que neix al costat de la carretera i que, senyalitzada amb un pal indicador mena a la portella Blanca seguint el GR1. Aquest és tot el secret fins quasi a dalt del tot. Lo més fàcil és seguir sempre els diversos cartells que trobareu pel camí. Al poc de començar hi ha un que per la dreta deixa la pista i fa pujar per un corriol que passa al costat de les primeres trinxeres de les moltes que es veuen al llarg del recorregut, si sou capaços de distingir-les entre la vegetació (jo no vaig veure gaires). Aquest corriol acaba per trobar-se de nou amb la pista. Molt més amunt hi ha un altre desviament que fa estalviar-nos uns centenars de metres de pista, però que finalment torna a enllaçar. I ja, sense remissió, si no es baixa a la cova de Gel, tindrem pista fins al vèrtex geodèsic del tossal de la Torreta. Per accedir-hi no cal arribar fins a la portella Blanca. Al poc de deixar el desviament a Sant Salvador del Bosc deixarem la pista que és el GR1 per seguir per una altre que per l'esquerra, en sentit sud-est primer i sud-oest després, ens puja suaument a la carena, ja amb el cim a la vista. Suposo que existeix la possibilitat de fer drecera pel mig de la vegetació i així estalviar-nos la llaçada de la pista, però jo no ho vag intentar. Jo, pel camí. Fet el sostre comarcal de la Noguera i amb el cap ple de noms de muntanyes que s'abasten des d'ell ( espero que tingueu un bon dia ) cal desfer el camí i seguir tota la carena, també fàcil, passant pel cim de la tossa de Mirapallars-i-Urgell, lo Grau i puig del Camí Ramader. I aquí hi ha un punt i apart. Si es vol fer el recorregut tal i com es va fer en aquest trac, des del puig s'ha de continuar fent carena fins arribar a pales del Bosc. Si intenteu seguir endavant en direcció a la roca Alta us trobareu amb un tall a la muntanya que us ho impedeix. Cal baixar seguint el nostre instint allà per on millor ho vegeu. Si aneu seguint el trac us en sortireu, si no, penso que també ja que el terreny, a data 2013, és franc. Finalment s'enllaça amb pista que, sense abandonar-la, ens porta a destí. Opció B o alternativa. Ara parlo d'oïdes i mirant el mapa. Des del puig del Camí Ramader hi ha la possibilitat, i camí per a allò, d'anar al pas de les Eugues i des d'allà prendre la pista que baixa per la canal de la Coma Gran. Per fer això: Des del puig del camí Ramader cal desfer uns pocs metres i anar a l'esquerra, pel corriol que, senyalitzat amb una fita, comença una suau baixada en sentit sud-est per passar per sota del cim. El corriol, del qual desconec la seva qualitat, alterna trams de suau descens amb d'altres més forts i zigzaguejants. Segons el mapa hi ha un encreuament de corriols després d'una sèrie de corbes que fan perdre uns 100 metres de desnivell, fins arribar a la terrassa d'un altre cingle. Cal seguir pel corriol que ressegueix aquesta terrassa en sentit nord-est i així arribar el pas de les Eugues. He llegit en alguna web que el camí és perdedor. Ho desconec però des de dalt de la carena, si més no el començament i una gran part del camí, es veu net i clar. Ja al pas de les Eugues no se si hi ha camí net per enllaçar amb la pista del barranc de la Coma Gran. Segons una web que llegí quan preparava la meva excursió, no hi ha camí clar, però es tracta d'un trajecte de poca distància i segons l'escriptor d'aquella web, un ciclista, es feia be. També es pot allagar una mica més l'excursió estirant la passejada fins a la roca Alta.