l'Argimon

Cim recentment afegit al repte, encara sense numeració correlativa i sense figurar al mapa zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Urb. Can Fornaca-Sot Negre-Pla de les Polles-Sot de l'Argimon-l'Argimon-Dipòsit-el molí de dalt-l'esquena de l'Ase-Urb. Can Fornaca
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de l'Argimon Lloc sortida: Urb. can Fornaca
Dades cartogràfiques
Cartografia: ICC Mapa: Fulls 150-53 i 151-53
Coordenades: UTM Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 08/04/2013 Distància: 9,9 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 2 sobre 5
Temps 
Total** 4 h. 40 min Caminant** 2 h. 47 min Parat** 1h. 53 min
Altures
Màxima ** 475metres Mínima ** 146 metres Acumulat** 664 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
L'Argimon, o puig de Sant Simó, es destaca per tenir al seu damunt el santuari de la Mare de Déu d'Argimon. Aquest cim no pot presumir d'altura, però sí de vistes, motiu pel qual figura al llistat del repte dels 100 cims. Des del terrat del santuari, habilitat com a mirador, s'abasta tota la plana selvatana, des de Girona capital fins a la mar, a Blanes. També podem gaudir del Montseny, amb tota la seva majestuositat. L'Argimon forma part de la ruta de les 10 ermites. La ruta triada per fer el cim s'ha dissenyat amb la finalitat d'evitar en lo possible la gran quantitat de pistes existents, però això no sempre ha sigut possible. Tot i així va sortir una proposta molt interessant. De manera calculada i prevista es van fer servir tres talls de terreny en els quals no hi ha camí visible i es va haver de transitar entre vegetació mes o menys densa per enllaçar amb talls de camí més humanitzats. També vam trobar un altre tall, aquest imprevist. Una esllavissada se'n va emportar un tros de pista que feia difícil arribar al Molí de Dalt. Hi ha alternativa explicada en el recorregut. Seguint tal qual el trac s'arriba al Molí ja que nosaltres ho vam fer, però si no es vol complicar la vida lo millor es triar l'alternativa. També pensem que, ara a casa i després de fet el recorregut, no té sentit pujar a l'urbanització abandonant la pista principal ja que el tram de pujada fora camí i entre vegetació que vam haver de superar ens va suposar molt d'esforç i una bona dosi de paciència. Millor seguir per la pista, tal i com s'explica també més avall. La riera d'Esparra té un punt que ens va semblar molt maco i interessant per gaudir a l'estiu. Just quan creuem aquesta riera la primera vegada, al pla al qual hi ha el dipòsit de formigó, hi ha unes roques planeres de granet que permeten estirar-se al sol i refrescar-se amb l'aigua de la riera. Ens va agradar molt.
Aproximació en cotxe
Proposem sortir del carrer de la Ginesta, a l'urbanització Can Fornaca, de Riudarenes. Les coordenades són: UTM 31T 470201 4629351 Per arribar-hi farem servir la carretera GI-555. Al kilòmetre 10 surt una carretera asfaltada que mena directament a l'urbanització. Entrarem per l'avinguda d'Argimon i després, en fort pendent, pel carrer de la Ginesta. Aquest carrer fa un revolt de 90 graus. Podem aparcar després del revolt.

Descripció del recorregut

Mapa de l'ICC fulles 150-53 i 151-53 E:1/10.000.
Nomenclatura de l'ICC corresponent a aquestes fulles.
Començarem a caminar seguint el carrer de la Ginesta fins trobar el primer trencant a la dreta, al NO, no asfalt, i sortirem a una esplanada. Veiem una pista, en desús, que comença una suau baixada en sentit NO. Seguim per aquesta pista de la qual tan sol resta practicable un sender que aguanta precari entre la vegetació fins que finalment es perd. Continuarem en descens, sense camí, procurant portar sempre orientació N fins que, baixant un petit marge, sortim a una pista, ja en bones condicions. Ens incorporem i la seguim per l'esquerra, en sentit SO fins creuar el Sot Negre, moment en el qual girarem 180 º per prendre orientació N primer i de mica en mica anar girant en sentit NO, havent deixat a l'esquerra un desviament que no porta enlloc. Més endavant girarem a la dreta seguint per la pista principal i començarem un descens pronunciat. Just quan la pista es fa més planera fa un fort gir a l'esquerra i continua amb un suau descens, paral·lela al Sot Negre, que tindrem a la dreta, enfonsat en la vall. Finalment la pista torna a superar un torrent i pren orientació E. Aquí hem de prendre decisions. El camí senyalitzat al mapa de l'ICC es difícil de trobar, al seu començament. Nosaltres vam optar per seguir per la pista i buscar la millor manera d'enllaçar camins. Opció ICC. Just superar el torrent i al poc de caminar per la pista hem de localitzar un corriol, força estret i costerut, que entre vegetació ( algun esbarzer també ) supera el marge de l'esquerra. Ja a dalt, seguir en sentit N fins trobar el corriol que gira a la dreta en sentit en i que ja es força clar i s'intueix bé. Opció seguida el trac i aconsellada. Seguir recte per la pista. Amb el mapa a la ma anar contant les aigües tributàries del Sot Negre. Haurem de passar tres. Abans de creuar la quarta haurem de girar a l'esquerra per deixar de forma perpendicular la pista i endinsar-nos, sense camí definit, en la vegetació, prenent orientació NO. La zona és plantada d'eucaliptols així que no és complicada de transitar. Així trobarem una traça transitable que ens portarà a una pista que seguirem per l'esquerra, en sentit S primer i O després. Aquesta pista es nota més transitada i de forma planera ens porta a una altra pista molt més ampla i transitada. Ens incorporem a aquesta nova pista i la seguim per la dreta, en descens, i en sentit N. Deixem tot just incorporar-nos una altra pista a la dreta per seguir per la pista principal, en descens, per girar més endavant i per la mateixa pista, en sentit en, a les envistes ja de la riera de l'Esparra. La seguirem fins creuar-la i sortir a un pla amb un dipòsit d'aigua de formigó i un camp amb una antiga plantació d'avets. Si seguim uns metres la riera arribarem a un lloc molt maco i interessant. El camí volta el dipòsit i continua vorejant el camp per pista en bon estat. Deixen recte una pista que es dirigeix a un camp i la pista per la qual seguim comença una pujada. Al poc de pujar deixarem la pista i seguirem per la dreta per una altra que continua en sentit NE primer, N després i NO finalment i que, tras creuar una altra pista precària, ens deixa en una nova pista. La seguim per la dreta en sentit en en direcció a l'Argimon. En poc temps deixem la pista i prenem un sender senyalitzat amb pintura blanca que ens ports a un coll i a un encreuament de camins. Ens trobem ja en un sector de la ruta de les 10 ermites. Seguirem indicacions de l'Argimon i arribarem al cim i al santuari de la Mare de Déu d'Argimon, el terrat del qual és un magnific mirador. El cim es diu també de Sant Simó. Havent gaudit de les vistes i fetes les fotografies de rigor, desfarem camí fins tornar al pal indicador que abans hem deixat a l'esquerra. Ara baixarem per la dreta, en sentit en, per sortir a la zona habilitada com a aparcament. No seguirem el descens per la pista que neix ja que seguirem un sender que els amants dels forts descensos en BTT han condicionat. Anirem dent drecera, evitant la pista, fins sortir a un dipòsit d'aigua dels bombers. Tornarem a creuar la pista i seguirem fent drecera pel sender però haurem d'anar amb compta. Aquest sender es va allunyant de mica en mica del nostre camí així que arribarà un moment que l'haurem d'abandonar. Això serà quan veiem una pista a la nostre dreta, en sentit S. Anirem a buscar aquesta pista transitant, fàcil, per terreny obert però sense camí i, just creuar el Sot del Mort, ens incorporem a la pista. Seguim per la dreta en sentit S. Quan aquesta gira a l'O deixem un desviament a l'esquerra ja que seguirem per la pista principal. Creuem un altre torrent i la pista gira en sentit S. Ara hem de deixar la pista i girara a l'E per una altra pista amb el pas barrat amb una cadena. Aquesta pista ens va baixant, en sentit S, en direcció al Molí de Dalt. Abans trobarem un desviament al qual cal una explicació. El trac deixa la pista principal i segueix per l'esquerra, en sentit E. Aquesta opció és factible, però avui per avui, i suposo que per mai més, és complicada ja que, just a les envistes del molí, una riuada ha fet una esllavissada que s'ha emportat la pista . Per superar aquest escull cal superar un terreny complicat d'esbarzers. No és res, es tracta de 3 o 4 metres i ja hi ha una petita traça feta, però resulta una mica farragós. També cal baixar un marge d'uns tres metres d'alçada força vertical i incomodo. Dit això, el trac es pot seguir i arribar al molí, però crec que no val la pena. Millor és seguir recte per la pista principal ja que igualment s'arriba al molí i és menys complicat, tot i que una mica més llarg. Queda a decisió de l'usuari. El cas és que som al molí de Dalt. Seguirem la pista que va en sentit S a creuar la riera de l'Esparra. Això serà complicat si baixa molta aigua. Al poc trobem un desviament. Seguim recte per la pista que sembla més precària i que segueix la riera de l'Esparra. Creuarem de nou el Sot Negre i anirem en direcció a can Fornell. No arribarem ja que abans girarem en sentit NE per anar pujant per pista en molt bon estat, en direcció a l'esquena de l'Ase. Seguirem sempre per la pista principal no fent cas de cap desviament que ens trobem fins arribar a la cota 260 aproximadament. Aquí la pista fa un revolt a l'esquerra en un punt al qual veiem una pista precària just al davant. Aquí aconsellem seguir per la pista i passar per sota la línia elèctrica. És més llar el camí de tornada, però es suposa molt més pràctic i còmode. Nosaltres vam seguir recte per la pista precària i finalment vam haver de superar un tros de bosc molt brut. Ens trobem al mateix terreny que hem fet servir al començament de la caminada. El que passa però és que aquesta vegada el bosc és molt més brut, i acumulem cansament. Per superar aquest tros van haver de fer acopi de paciència i esforçar-nos de valent. Com sempre, es fa, però si no us agrada caminar obrint traça millor seguir per la pista. Per un costat o per l'altre s'arriba a l'urbanització i al lloc al qual s'ha aparcat.