Puig de l'Àliga

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Cal Simó-Cal Muntaner-Puig de l'Àliga-Turó de les Tres Partions-Coll de Cal Deus-Pista carrer d'Albacete-Ciment carrer d'Albacete-Carrer de Cartagena
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Parc Comarcal d'Olèrdola Lloc sortida: Urb. Les Palmeres
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C Mapa: Canyelles full 136-66
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 23/10/2014 Distància**: 5,45 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes, senders i fora camí Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 2 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps 
Total** 1 h. 52 min. Caminant** 1 h. 47 min. Parat** 5 min.
Altures
Màxima ** 457 metres Mínima ** 179 metres Acumulat** 334 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Aquest és un altre cim d'eminent caràcter urbà, voltat d'urbanitzacions per totes bandes. Aquesta «humanització» ha produït un fet que per a molta gent «purista» serà negatiu però per a molta altra segur que significa el contrari. Es tracta de la quantitat de pistes existents per fer el cim, pistes que fins i tot permeten assolir el cim en cotxe ja que la situació d'aquesta muntanya l'ha fet mereixedora de coronar-se amb una torre de guaita de grans dimensions. Com és lògic, aquesta facilitat d'accés té com a efecte més evident el de la massificació ja que, afegint al que fins ara s'ha dit, les «espaterrants» vistes del cim i la poca alçada d'aquest anima a molts a fer una curta passejada per gaudir de l'entorn. Com que a dalt del tot hi ha habilitada com mirador una zona amb bancs, no es difícil trobar gent petant la xerrada. També es de suposar que aquest serà un destí magnífic pels ciclistes ja que l'accés els resultarà molt còmode, potser excessivament. La volta que es proposa és curta però intensa. Es va fer així ja que es va aprofitar el desplaçament per fer altre cim del llistat ja que a prop d'aquest hi ha d'altres com la Penya del Papiol i el Castellot. Més lluny queda el Puig de la Mola o fins i tot, encara una mica més lluny, la Morella. També es pot fer així de curta la passejada ja que molt a prop tenim el mar, amb les platges de Vilanova i la Geltrú, Sitges o Cubelles. O es pot fer turisme per qualsevol de les poblacions de la zona. Per fer aquest recorregut es va triar la vessant de xaloc (SE) ja que ens va semblar la menys ressenyada a internet. Poder més monumental o turística sigui qualsevol de les propostes que s'acosten a, o surten de, Sant Miquel d'Olèrdola i el castell, però d'aquestes es disposa de molta informació i segons els mapes la dificultat sembla molt minsa. La sortida des de la urbanització de les Palmeres tampoc és que sigui molt més exigent, però si que ofereix la possibilitat de fer més desnivell i la pujada, tal i com es va fer el recorregut, en sentit contrari a l'horari, es fa per un sender, senyalitzat al començament, que ens porta per una zona arbrada, de pins petis, fins mitja muntanya, a la carena de forma directa.
Aproximació en cotxe
Es proposa sortir de la urbanització les Palmeres, de Cubelles, concretament en la confluència dels carrers de Cartagena, d'Àvila i d'Albacete. Hi ha una petita rotonda i l'inici del camí que porta a cal Simó, casa residencia pagès.  
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar en sentit N.E. seguint les indicacions del rètol que ens indica com anar a cal Simó, residència casa pagès. Seguint per la pista en poc temps arribem davant de la casa. Per no emprenyar a ningú seguim per la pista per anar a voltar l'edifici principal. Quan som, la pista de terra esdevé de ciment i iniciem una curta pujada. Es deixa a l'esquerra una antiga pista i arribem a un encreuament de camins, senyalitzat. Fins aquí es pot arribar en cotxe normal, per si algú necessit aquesta informació. El cartell que ens trobem ens indica que per la dreta, en sentit N.E. ens anem a Cubelles. Recte, en sentit N.O. trobem una tanca que ens barra el pas però que es pot seguir a peu si volguéssim anar a la Facu, zona d'escalada molt apreciada per aquest col·lectiu. Tan sol ens resta la pista de l'esquerra. El cartell ens diu que iniciem una pujada sostinguda en direcció al puig de l'Àliga. Prenem doncs aquesta pista en sentit S.O. Quan som a cal Muntaner la pista s'esvaeix i es converteix en sender molt poc evident. Tres o quatre metres més endavant s'aclareix força i s'endinsa en una zona de vegetació molt densa. Molts pins, petits i prims, a més a més d'altres espècies que no sé dir quines són ja que no entenc d'això. No tindrem dificultat en seguir el camí (any 2014) ja que està molt bé conservat, suposo que pel trànsit de tota la gent que fem aquest cim. A poc a poc anem fem pujada trepitjant molta pedra fins que a mitja vessant la vegetació desapareix i el camí es fa més dificultós degut a la composició del terreny però per a quan ens volem adonar ja veiem la torre de guaita a tocar. Acabem de fer els últims metres i sortim a la pista apta per a vehicles que puja des de Canyelles fins al cim. Seguim aquesta pista en sentit ascendent, en orientació O. o podem pujar al vèrtex geodèsic directament per un espai obert, sense camí, entre els matolls. El vèrtex es troba situat en una cota una mica més alta que la Creu, més al N.E. i al darrera de la torre de guaita, així que entenc que el cim correspon al primer. Tot i així anem també a la creu, que és a tocar. Vistes de 360º, des del mar fins no se on. Si el dia és l'adequat gaudireu jugant a enumerar tot allò que es veu. El descens ho fem en direcció S.O. seguint la carena en busca del turó de les Tres Partions. Anem seguint un PR i un tros del GR-92-3 així que trobarem senyals. Quan som al coll de l'Àliga (toponímia ICC) abandonem el GR i seguim pel PR fins al turó de les Tres Partions, identificable per la caseta i antena que el coronen. Si teniu ganes d'aventura o de posar una mica més d'emoció al recorregut, del turó es pot provar de fer un descens directe, sembla que sense excessives dificultats, fins la pista que ens ha de portar al final del recorregut. Si no es volen histories seguirem pel PR, que continua pel costat O. de la caseta. Aquest sender molt pedregós ens baixa de forma ràpida al coll de cal Deus, punt el qual tornem a trobar un pal indicador. Seguirem per l'esquerra, en sentit E. dirigint-nos a Cubelles. Aquest sender és més una torrentera, però es de bon fer i ens baixa a trobar una antiga pista que connecta diverses torres de electricitat. Segons els mapes consultats (Piolet i ICC) no té continuïtat així que la seguim en descens, en sentit S.E. en direcció a les Palmeres. Unes desenes de metres per sota de la posició a la que ens trobem passa una altra pista que és la que hem de prendre. Podem seguir per la pista i fer una bona volta, que és ho més assenyat, o podem mirar de seguir el track i fer una drecera baixant directe. El track segueix quelcom semblant a un antic, molt i molt antic, camí. Tan antic que ja tan sol s'intueix per la vegetació trencada que anem deixant els pirats que ens emboliquem en histories rares. Aquesta opció és també una bona forma de veure quina és la sort que tenim a la muntanya. Bé, no és per a tant. El començament del camí està mig amagat entre la vegetació que ha crescut a la vora de la pista però una vegada localitzat, els primers metres es segueixen bé. Després toca això dit. Buscar la vegetació remoguda per aquells que hagin passat abans que nosaltres. Torno a dir però que ni la distància a recórrer ni el cansament acumulat es veuran gens augmentats si fem el recorregut per la pista. Si fem aquesta opció arribarem a tocar el carrer de Moncayo, de la urbanització les Palmeres. D'aquí podem seguir l'avinguda Catalunya i travessar tota la urbanització fins el punt final del recorregut o ens podem incorporar a la pista que de forma planera i sense entrebancs ens portarà al carrer d'Albacete, de la mateixa urbanització. De fet, al mapa de l'ICC, aquesta pista figura també com carrer Albacete. Al final acabem també al ciment. Ens incorporem i seguim en pujada pel ciment fins que el carrer inicia el descens. Uns metres abans hem deixat un altre carrer a la nostre esquerra. Anem perdent altura fins que arribem a l'alçada de la primera casa que trobem. Podem seguir el camí pel ciment ja que connectaríem amb el carrer Cartagena, al final del qual hem aparcat, o podem tornar a complicar-nos la vida i mirar de localitzar un vell sender, avui per avui perdut al començament però molt maco i fressat una vegada l'hem trobat, similar al sender fet de pujada però sense pedres, que de forma plàcida ens deixa de nou al cotxe.