Montllobar

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de Montllobar Lloc sortida: Coll de Montllobar
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.G.C Mapa: Full 128/45 e/1:10000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: TwoNav Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 03/05/2016 Distància**: 5,45 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 34
Terreny: Piste, sender i fora camí Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 1 h. 40 min. Caminant: 1 h. 37 min. Parat: 3 min.
Altures **
Màxima:  1.107 metres Mínima: 901 metres Acumulat: 257 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 8,43% Ratio baixada: 12,18%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Aquest cim, ben visible des de molts llocs, està situat a la serra del mateix nom i és molt fàcil arribar-hi des del coll homònim, a la carretera C-1311, que uneix Tremp amb el Pont de Montanyana. Penso que hi haurà més opcions, però en tots els mitjans que he pogut consultar es parla d'aquest punt com el millor inici.
El Montllobar és un cim considerat de segon ordre l'ascensió al qual s'acostuma a plantejar com a complement d'altres, ja que es troba molt a prop d'altres cims de molta més volada inclosos al repte dels 100 cims. Com que sembla que és un cim secundari, sense gaire interès, és normal assolir-lo de la forma més còmoda possible, ja que abans s'ha fet un altre cim i les forces potser escassegen. S'ha d'afegir també el conegut motiu econòmic. La distància a recórrer des de l'origen pot ser llarga i s'ha d'aprofitar el viatge. Com tot, tothom farà la seva. El cert és que són molts els condicionants a tenir en compte a l'hora de planificar l'activitat. Sé de companys que si poden fer el cim caminant tan sols 200 metres, no es plantegen altra opció. També conec qui per menys de 20 quilòmetres no surt de casa. Com es diu a Catalunya..."Tants caps, tants barrets".
Com que desconec el territori, i venia d'haver fet cim al roc de Sant Aventí, jo també vaig triar el coll com a punt d'inici de la proposta. I va ser un encert. Ja la carretera en si és tot un espectacle. Arribant a la població de Fígols de Tremp vaig tenir la sort de contemplar la concentració més gran de voltors que havia vist mai i el mateix va succeir al coll. En ma vida havia vist tal quantitat de rapinyaires, tant en ple vol com a terra, no gaire lluny de la meva posició. A banda dels animals, les vistes paisatgístiques des del coll són espectaculars. Una fotografia panoràmica en un panell ajuda a identificar els punts més interessants. Aquestes vistes són un aperitiu d'allò que veurem des del cim. Espero que quan hi aneu, trobeu un dia com el que jo vaig ensopegar.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del coll de Montllobar, al Km. 12,800 aprox. de la carretera C-1311.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament i travessem la carretera per ficar-nos al camí senyalitzat que porta al castell o torre de Montllobar, ben visible des de la posició que ocupem. Iniciem el lleuger ascens per pista, sense cap més senyalització. La pista ens va portant en ascens i perdem de vista la torre. Anem flanquejant el vessant de la muntanya alternant orientació de SO a SE fins que ja veiem de nou les restes del castell i la pista fa un revolt en orientació NE, ens hi dirigim. El que és normal i sensat és continuar per la pista i visitar el castell. Jo per complicar la situació i mirant de donar altres opcions als caminants, decideixo abandonar la pista i em deixo portar per un minso rastre format per herba remoguda i trepitjada que sembla possibilitar un flanqueig en direcció al cim. El trànsit és reeixit. No hi ha camí, però el terreny és suficientment amable per permetre-hi el pas, sense baralles amb la vegetació... Si s'encerta amb el millor pas. Les probabilitats d'èxit són grans. Així, sense visitar les ruïnes, trobem de nou la pista. Hem fet drecera i, com diuen a la península... "No hay atajo sin trabajo".
Depenent del punt de sortida podem anar a trobar un altre sender que transita per sota i a llevant del cim i que ens permetria fer una mena de recorregut circular per assolir-lo. Si continuéssim per la pista en sentit NO, arribaríem a Mas de Casanova. En el cas que ens ocupa mirarem de trobar el camí fitat que puja dret amunt. Si no el trobem a l'inici, cap problema. Múltiples traces s’hi dirigeixen així que el cim el fem segur. A dalt un vèrtex geodèsic ens espera. Ja veiem que no és el punt més alt de la serra, però és el cim que hem d'aconseguir, segons les coordenades. Excel·lents vistes arreu. Difícil enumerar els cims i poblacions que s'abasten. En sentit SO veiem quatre puntes que sobrepassen la nostra alçada, l'última de totes, lo Puiol, de 1.124 metres, la més alta de tota la serra. Tots aquests cims es poden assolir fàcilment per sender que els connecta. Jo no hi arribaré, ja que des del cim he vist la possibilitat de completar un recorregut circular fent servir corriols o la pista que es veu a llevant del cim. Al mapa no es veu camí que enllaci el cim amb cap d'aquests itineraris, però m'aventuraré. Com sempre, si puc, prefereixo fer recorregut circular en comptes de lineal. Un sender carener sembla que permet recórrer tota la carena. Al cap de poc de seguir-lo, arran del caire de la muntanya, localitzo un punt que sembla que permet fer el descens pel vessant llevantí de la muntanya, en direcció a la pista que m'interessa. M'hi aboco i començo el descens. Comença bé però poc dura l'alegria. La traça es va perdent a poc a poc barrejada amb la composició del terreny, molt àrid i terrós... Relliscós per culpa de la sorra dura i el fort pendent. Agafar-se amb les mans a la vegetació és complicat a causa de la qualitat, punxeguda. Finalment, recorregudes unes quantes desenes de metres mirant el millor pas, connecto, sense ensurts, amb el sender, fitat, que uneix la pista del castell de Montllobar amb la pista del Meüll. Aquest camí és el que m'interessa. Si cap lector vol fer aquest descens, sàpiga que és factible i que tan sols demanarà seny i calma per fer-lo amb èxit. Pot ser també que sigui millor seguir des del cim a buscar el vedat de la Font i en sentit SE fer el descens per anar a trobar el camí a la punta de la cota 985,7, lloc en el qual comença el grau i camí fitat que ens baixa a la pista del Meüll.
El lector triarà, és millor fer-ho sobre el terreny.
Bé, jo sóc ja al camí. El segueixo en sentit S, guiat per fites, fins a sortir a terreny més obert i amb les corbes de nivell més eixamplades. El camí més evident sembla seguir flanquejant la muntanya però al davant veiem una terrassa enlairada, idònia per a la típica foto. Ens hi dirigim. Als peus hi neix un grau. Aquest camí que ara recorrem sembla que antigament va ser molt important, un camí de vast, ja que encara conserva en molts punts les pedres que en conformen el paviment. Seguint-lo, el millor que puguem, baixem a tocar de la pista. No sortim. Per l'esquerra en neix una altra de més vella que és la que ens interessa. Comença bé, es va complicant de mica en mica i finalment desapareix entre la vegetació, quan som ja a sota de la torre de nou, a prop de la finalització del recorregut. Se segueix bé tot el camí, sense gaires dificultats ni entrebancs, però de tant en tant patirem rascades de romegueres i esbarzers, no gaire estona, sols de tant en tant. Espero que la gent s'animi a fer aquest tram i així, en un futur, el camí estarà més net. Així arribem a l'asfalt. Uns 375 metres carretera amunt i som de nou al coll.