Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta:
Dolmen de Perauba-Dolmende les Fontanelles-Pla de Llac-Roc de Sant Aventí-Lo Ban-Barranc de les Tosques-Pista a Peracalç-Pista a Montsor-Dolmen de Peracalç |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Serra de Peracalç | Lloc sortida: | Dolmen de Perauba | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | I. C.G.C. | Mapa: | Fulls 130/41-131/41 e:1/10000 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | ETRS89 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNav | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 03/05/2016 | Distància**: | 6,39 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 38 | ||
Terreny: | Senders, pista i sense camí | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Baixa | Esforç*: | 2,5 sobre 5 | ||
Senyalització: | Parcial | Fonts: | Si | ||
Temps ** | |||||
Total: | 1 h. 47 min. | Caminant: | 1 h. 42 min. | Parat: | 5 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 1.469 metres | Mínima: | 1.223 metres | Acumulat: | 300 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 8,34 % | Ratio baixada: | 11,74 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
La immensa
majoria de gent, per no dir tota, que fa una escapada per ascendir al
cim del roc de Sant Aventí ho fa per la banda del Pallars Jussà, ja
que és l'itinerari més lògic i que requereix menys desplaçament
en vehicle per a aquells que hi anem des de terres més llevantines.
Aquest cim,
però, pertany a dues comarques: la ja esmentada del Pallars Jussà i
l'altre Pallars, el Sobirà.
El roc de
Sant Aventí està adscrit administrativament als municipis de la
Pobla de Segur i al Baix Pallars. Des d'aquest últim, una pista
permet l'accés en cotxe fins a gairebé el cim. Si es disposa de
vehicle tot terreny, no necessàriament 4x4, es pot arribar fins i
tot fins al mateix cim. Des de la Pobla de Segur, en canvi, l'ascens
s'ha de plantejar des de més lluny, des de la mateixa població, ja
que l'aproximació en cotxe no és possible.
Malgrat
aquest fet, o per això mateix, tothom tria com a punt de partença
aquesta població i puja al cim fent servir el camí senyalitzat que
porta al cim passant per la roca Foradada, el disseminat abandonat de
Montsor i el Tossalet.
Jo ofereixo
una altra opció. Fer l'ascens per la part del Baix Pallars,
concretament des de la pista de Peracalç a Montsor. S’hi pot
accedir, en vehicle normal, tant des de la població de Senterada com
des de Gerri de la Sal.
Si us
decidiu per aquesta proposta, tindreu l'oportunitat de fer l'excursió
en companyia de persones poc acostumades a caminar per muntanya i
fins i tot de mainada menuda mínimament preparada. Al cap de poc de
començar a caminar, o fins i tot des del punt on hem aparcat, podreu
jugar amb els acompanyants a trobar dòlmens, ja que pel camí, molt
a la vora i de fàcil accés, n’hi ha dos.
Un
aclariment amb el recorregut.
La baixada
del cim la faig camp a través, sense camí. No és de mal fer, però
si hi aneu amb gent no avesada, pot ser que no els agradi. Jo ho vaig
fer així per motius que no vénen al cas. El millor és desfer uns
centenars de metres el camí per enllaçar amb camí fressat. Tret
d'aquesta drecera, tota la resta del recorregut es fa per camí
evident i obert. Cert és que la pujada des del segon dolmen fins al
cim es fa més per traces obertes pel bestiar que pastura per la
zona, però seguir-los no presenta cap problema. Són camins que
figuren al mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
En el meu
cas, la pujada en cotxe la vaig fer per la banda de Senterada i la
Pobleta de Bellveí, nucli on neix la pista asfaltada que hi puja. Es
passa per l'estany de Montcortés, espectacular. La pista a partir
d'aquest estany és tot un luxe per als sentits... I un risc per a la
conducció, ja que la vista vola en totes direccions. És una
exageració, però la pista val la pena. Per la part de Gerri de la
Sal no sé com
deu ser, ni si és
més curt el recorregut.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de les proximitats del dolmen de Perauba, fins i tot des d'aquest mateix ja que la pista, s'han de recòrrer 500 metres de pista de terra, es troba en suficientment bon estat com per a permetre conduir un turisme, tot i que es va molt carregat s'haurà d'anar més amb compte.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament. Els punts blaus senyalen el recorregut que s'ha de fer per pista. Tota la resta, des de l'inici del desplaçament, es fa per asfalt.
Descripció del recorregut
Sortim de
l'aparcament i seguim per la pista de Montsor, en sentit SE, a la
recerca del primer dolmen, el de Perauba. Es troba uns metres més al
NO del primer trencall que trobem. Seguim, de moment, la pista de
Montsor per visitar-lo. Una petita fita de pedres, al marge de la
pista, marca el punt d'accés. Està molt ben conservat. Tornem a
l'encreuament abans abandonat i seguim per la pista que, en sentit
SO, ens porta en direcció al dolmen de les Fontanelles. Deixem una
pista que s'enfila per la nostra esquerra i continuem de planer en
direcció al dolmen. Aquest està una mica més amagat, envoltat per
la vegetació. També està en pitjors condicions, ja que ha caigut.
Tan sols és visible la llosa superior. No té cap distintiu ni
senyal que ajudi a localitzar-lo. No vaig pensar a posar fites ni
res. Una pena. Voltar buscant les restes fa que perdi el camí que
havia de seguir. En comptes de desfer unes quantes passes decideixo
anar pel dret a buscar-lo. Es tracta d'anar pujant pel vessant SO de
la roca de Perauba. És fàcil trobar la traça. El terreny és
argilós i això permet seguir bé el camí. Em fixo en el terra
mirant de trobar petjades de botes, però sols
veig unglots de bestiar. El GPS em va confirmant que vaig pel bon
camí. Quan se sobrepassa la roca de Perauba se surt a un terreny més
obert i planer. Aquí el camí segueix en sentit NO a la cerca de la
pista de Montsor i podem seguir-lo. Jo trio una altra traça que
segueix pujant per l'esquerra en sentit SE. Més endavant, entre els
matolls, s'endevina la continuació del camí. La traça neix clara
però de mica en mica es va confonent amb el terreny fins que es perd
en un prat a on acostuma a pasturar el bestiar. Seguim en sentit SE,
en lleuger ascens, a la cerca d'un pas, també obert pel bestiar per
passar d'una finca a una altra. De nou trobem rastre de pas que ens
porta a un nus de pistes. Pel N i continuant cap al SO tenim la pista
de Montsor. Per l'esquerra, planera, marxa en sentit SE la pista que
després decidirem si fem servir per al descens. Finalment ens queda
la pista que ens puja al cim. Seguim en pujada a plena carena,
oberta, fins a assolir el vèrtex geodèsic del cim. Si estem
cansats, el panorama ens farà oblidar les penes. No esmentaré la
llista de cims. Hi són tots. Les vistes cap al NO resten una mica
amagades per la vegetació. La resta, imponent. A l'abast, molts dels
cims del repte. Es veuen molt a prop. Com que el recorregut no serà
gaire exigent, decideixo que de tornada cap a casa faré també el
Montllobar.
La baixada es pot plantejar, si més no, de tres maneres diferents.
La baixada es pot plantejar, si més no, de tres maneres diferents.
La primera,
més còmoda, fàcil i lògica, consisteix a desfer camí fins a la
pista de Montsor i seguir per la pista planera en sentit SE.
La segona
demana seguir la carena SE de la muntanya fins a enllaçar amb el
camí que ve de la pista abans esmentada.
La tercera,
la menys aconsellable, baixar pel dret, camp a través, sense camí
clar, en sentit NE.
Trio aquesta
opció, ja que volia anar a comprovar l'existència d'un camí que el
mapa de l'ICC dibuixa i que baixa de nou al dolmen de les
Fontanelles. El vaig trobar, el naixement, però no el vaig seguir,
ja que no servia als meus propòsits. Continuo, doncs, en sentit SE a
la cerca de la carena que baixa del cim. En trobar-la, el camí gira
en sentit E i inicia el descens seguint-la. Més que camí trepitgem
rastre, però se segueix bé. De tant en tant haurem d'anar ensumant
la traça. Anem baixant en direcció a una barrera vegetal. Per la
dreta de la carena es troba pas obert. Seguim baixant fins a trobar,
en un pla, una vella pista, desdibuixada i camuflada amb el terreny.
La seguim per anar en orientació NE i al cap de poc trobem un punt
de captació d'aigua i un tub de plàstic que la canalitza. El seguim
i de cop trobem senyals de pintura lila i altres de groga. Seguim els
senyals que ens porten a creuar el barranc de les Tosques i més
endavant la llau de Riagràs i ens aboquem a uns camps. El camí
pintat segueix arran de les parets de pedra que cerquen els camps,
però ara aquests es troben en guaret així que es camina millor per
terreny obert. Acabem per trobar la pista que permet transitar entre
parcel·les. Finalment enllacem amb la pista que baixa a Peracalç.
Ens hi incorporem però continuem en sentit contrari a aquesta
població. Deixem també el camí senyalitzat que hem seguit fins
ara, ja que aquest també es dirigeix al nucli. La pista fa pujada i
quan estem a punt d'arribar a una mena de coll, trobem un filferro
que nens barra el pas. El saltem i iniciem l'últim descens de la
jornada. Acabem a la pista de Montsor. Llavors tan sols ens resta
desfer camí fins al punt d'aparcament.