Puig de Millà

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track

Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Millà-Font de Millà-Font d'en Cinto-Barranc de l'Horta-els Corrals de Paraire-Cova del Biot-Puig Millà-Mirador
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de Millà Lloc sortida: Millà
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C Mapa: Fulls 127-48 i 49 e:1/10000

Coordenades:
UTMDatum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 13/04/2014 Distància**: 8,18 Km.
Recorregut: Linial Ciclable: No
Terreny: Sender Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 2 sobre 5
Senyalització: Fites i pintura verda Fonts: No
Temps 
Total** 3 h. 49 min Caminant** 2 h. 58 min Parat** 51 min
Altures
Màxima ** 1040 metres Mínima ** 722 metres Acumulat** 536 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
El Puig de Millà és un d'aquells cims oblidats i arraconats que ningú es recorda mai de pujar ja que està voltat d'altres cims de més anomenada i categoria i de fet, si no fos per ser-hi al llistat del repte de la FEEC, dubto molt que mai hi hagués anat. Però el cas és que hi he anat, i ara mateix puc dir que m'alegro molt d'haver-ho fet. Em penedeixo però del plantejament aplicat per acostar-m'hi ja que, donada la distància, vaig preparar un fin de setmana farcit de cims i això va fer que m'apuntés uns quants, però, tot i que els vaig gaudir, tanta activitat em va deixar un cert regust amarg i una sensació de no haver fet les coses be. però en fi, allò que està fet no es pot canviar. De ben segur però que tornarem. A lo que ens ocupa. D'aquest cim poca informació trobí a internet i la poca que aconseguí, tret d'una, ressenyava un recorregut lineal, així que, amb l'agenda tan atapeïda que portava, no vaig plantejar-me cap aventura. I tot i que no soc amic d'anar i tornar pel mateix camí, aquesta vegada vaig fer una excepció. Aquesta proposta no tindria cap justificació si no fos per la sorpresa que ens fornirà l'extensió del recorregut més enllà, uns 200 metres, del cim. El vèrtex geodèsic està amagat entre arbusts i matolls que fan que tota vista sigui impossible, però si continuem caminant, en lleuger descens, a una punta rocosa que es veu més enllà del cim, quedarem impressionats per les vistes que obtindrem. Sense paraules. Abans d'arribar-hi, però, al cim, el camí també ens te preparada una altra sorpresa als amants de les coves. Si la trobeu (no està senyalitzada tot i que al poble de Millà hi ha un pal indicador que si ho fa) la cova del Biot del Peraire ens sorprendrà per la seva cúpula i parets laterals. No és molt gran, però suficient per a gaudir d'una bona estona al seu interior. Sí que tinc que pregar instantment que es respecti l'interior. Quan sigueu a dintre ja entendreu perquè dic això. El tallantó s'hauria de deixar a fora de la cova. I que més dir...El recorregut està totalment senyalitzat. Primer amb un pal indicador amb els temps que hem d'invertir per arribar a la cova i al cim. Més endavant trobarem velles marques de pintura verda i també una quantitat desmesurada de fites que faran que el risc de perdre el camí serà nul. Tampoc trobarem aigua en tot el recorregut i les zones d'ombra escassegen.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la población de Millà.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Torno a dir que el camí està totalment senyalitzat, tot i que els senyals de pintura son vells i de vegades es fa difícil veure'ls. Sort de les fites, que abunden. Per començar a caminar ens situarem al davant de la porta de l'església de Sant Pere. Per la nostre dreta surt un carrer que ràpid comença a baixar en direcció a un pal indicador de la ruta que hem de seguir. Caminarem per un vell sender que passa a tocar de cases enrunades i travessa antics camp de cultiu, sobresortint un d'oliveres, ara abandonat. Aquest sender ens porta a l'antic safareig, també avui en dia abandonat i sec, però que antigament segur que abastia d'aigua a tota la població. Passat el safareig el camí gira a mestral superant la clotada de Millà. A partir d'aquest punt cal estar atent al senyals de pintura i a les fites ja que haurem de deixar el sender clar pel qual caminem i prendre un desviament a l'esquerra que ens fa caminar per corriol poc clar al començament, però que s'aclareix a poc a poc. Tot i així seguim caminant en sentit nord-oest, com sempre seguint els senyals i les fites i el camí comença a guanyar alçada ràpidament fent llaçades, ara en sentit sud-oest. Quan les llaçades, el primer tram, acaben, comença un llarg flanqueig que ens porta, en sentit nord-est, a una altra zona de llaçades. Així arribem gairebé a la zona alta de la serra de Millà, però encara ens restarà superar, per camí fàcil i còmode, el barranc de l'Horta. Just a la part alta del barranc el camí gira i agafa orientació nord-oest per dirigir-se a una antiga construcció, ara totalment enrunada. Es tracta de lo corral del Peraire. Superat aquest corral sortim a una esplanada, antiga zona de conreu. Seguim les fites per anar en busca de la cova del Biot del Peraire. Es troba uns metres apartada del camí principal i te l'entrada amagada per la vegetació. No donaré més pistes però si s'entén el track no serà molt difícil trobar l'entrada. L'interior de la cova és una petita meravella. No sabria dir si de quars o de travertí, visible “gracies” als picadors. Visitada la cova cal continuar pel camí fitat, ja de forma planera, entre matolls i plantes baixes, passant primer per un fals puig de Millàs, segons el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya de la zona, i finalment fins al vèrtex geodèsic que marca el veritable cim. No sé. Potser resulti més difícil trobar el vèrtex que la cova. El cas és que trepitjat el cim, lo millor és seguir uns quants centenars de metres més, en baixada i sentit oest per delectar-se una bona estona assegut al impressionant balcó que ens permet gaudir d'unes vistes immillorables i espectaculars al pantà de Canelles, el Congost de Mont-rebei, la serra de Savinos, les conclues de Millà, la Torre de les Conclues, voltors, Trencalossos, els Montsecs...Tot un espectacle per als ulls. I és una llàstima però hem de tornar...Desfent el camí.