Tossal de les Viudes

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Aiguaviva-Collada de la Mata-Cal Ballarà-Grauet dels Llengots-Trasserra-Canal de Casa Vila-Faigs de Busa-Vilamala-Valielles de Busa-Grauet de Valielles-Tossal de les Viudes-el Mal Pas-Aiguaviva
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Els Bastets-Serra de Valielles Lloc sortida: Aiguaviva
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Vall del Lord
Coordenades: UTM zona 31T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 14/05/2014 Distància**: 15,40 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes, senders i corriols Orientació*: Moderada
Dificultat*: Difícil Esforç*: 5 sobre 5
Senyalització: no gaire Fonts: Font dels Llengots
Temps 
Total** 6 h. 57 min. Caminant** 5 h. 30 min. Parat** 1 h. 27 min.
Altures
Màxima ** 1370 metres Mínima ** 810 metres Acumulat** 1302 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Penso que puc dir que aquesta proposta es pot catalogar de difícil no per la seva llargada o nivell tècnic sinó per la seva duresa. Al menys per a mi. El recorregut triat per fer aquesta excursió és un trencacames en tota regla, un constant puja-baixa que fa que l'esforç físic sigui molt alt. Cal tenir en compte que per passar d'una banda del recorregut a l'altre s'ha de superar els Llengots i la serra de Bastets. S'ha d'anar superant colls i callades, graus, forts pendents fins pujar al cingle de Busa, vessants de conglomerat que protegeixen el Tossal de les Viudes...Tot es va carregant a les cames i al cap, i això demanarà una bona dosi de mentalització i compromís, però també es cert que la recompensa a tant esforç també és alta. Els paratges pels quals es transita son espectaculars, destacant per sobre de tots els Llengots i els cingles de Busa així com una gairebé inèdita imatge del Pedraforca. Pàgines web que expliquin coses d'aquesta part del territori hi han un bon grapat així que no seré jo qui digui res no sigui que digui cap bestiesa.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la casa de colònies d'Aiguaviva.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de la casa de colònies Aiguaviva i anem a agafar la pista que es dirigeix a cal Saragossa. Passem de llarg el desviament a aquest edifici seguim per la pista en direcció oest transitant paral·lels al riu de Valls. Arribem a cal Samarrà, enrunat, i comencem un descens en sentit sud-oest per baixar a la rasa de cal Teuleret. Girem a l'esquerra i anem seguint uns metres les aigües, que tindrem a l'esquerra, fins que les deixem uns metres abans d'arribar a la font del Vicençó ja que en aquest punt girem en sentit oest per dirigir-nos drets a la collada de la Mata, a la qual accedirem sense camí clar, però transitant fàcilment entre la vegetació. A la collada, a l'altra banda, distingim la traça d'un sender que hem de prendre per començar a baixar, finalment sense camí evident, a la canal de la Vidarca. La creuem i sortint a un descampat a on el camí es fa una mica més evident i del que es tracta és d'anar en direcció nord-oest per acabar sortint a la rasa de cal Ballarà. Seguim en aquesta mateixa direcció fins que abans d'arribar a cal Ballarà hem de girar a l'esquerra per enfilar-nos dalt d'una mena de carena que tenim uns metres per sobre de la nostra posició. Així desemboquem a un petit pla en el que trobem un sender transversal i un senyal de pintura groga senyalitzant el camí. A partir d'aquest punt tan sol ens cal seguir aquests senyals fins arribar al grauet dels Llengots. Lloc espectacular. Val la pena pujar el petit esperó rocós que hi ha a la dreta del camí per contemplar l'espectacle. Quan ens hem omplert de paisatge iniciem el descens del grauet fins que enllacem amb una pista, nus de camins. Aquí, si volem, podem escurçar molt el recorregut i conseqüentment l'esforç, seguint per l'esquerra la pista, en direcció a la serra de Busa, però en comptes d'això ho fem pel llarg i deixem el camí senyalitzat per seguir la pista en sentit nord-oest recorrent per la seva base els Llengots. Així, per evident pista passem a tocar de la font dels Llengots i, sense deixar la pista, a la collada dels Llengots. En aquest coll també tenim un excel·lent mirador, al llom conglomerat de la dreta s'obté una magnífica imatge de l'embassament, amb el Port del Compte al fons, Sant Llorenç del Morunys a sota i el santuari del Lord una mica a l'esquerra. Majestuós. Al coll deixem la pista i ens enfilem a l'esquerra seguint les indicacions d'un, a data d'avui, petit cartell de fusta que mena a Trasserra. Per roca conglomerada anem avançant, ajudats per una corda, fins endinsar-nos de nou en la vegetació quan deixem la pedra. Més endavant tornem a trobar un altre punt una mica compromès, prou més que l'anterior. Podem optar per fer servir una altre corda que ajuda a pujar uns metres i buscar un pas assegurat amb corda, o podem seguir pel sender i fer servir un cable prim i unes petites grapes que ajuden a superar un tall d'uns tres o quatre metres de llarg una mica aeri. Per un costat o per l'altre acabem pujant a dalt del la carena del Cinglat. La creuem pel grau de Can Trasserra i baixarem a trobar la casa. El camí es perd entre la vegetació però continua arran de la paret i per darrera del mas per anar a la pista forestal que tenim al davant després del petit prat. Ens incorporem a la pista i la seguim per l'esquerra, en sentit sud-oest. Més endavant deixem a la dreta el trencall que ens pujaria a la Creu de Capolat i ens permetria fer també el cim de la Serra de Cogull (també als 100 cims) i seguim per la pista, planejant còmodament en sentit sud-est. Més endavant tornem a trobar un altre desviament. Recte tenim la pista que hauríem fet servir si haguéssim seguit pel camí senyalitzat una vegada havíem baixat el grauet dels Llengots així que ara deixem aquesta pista i optem per seguir per la dreta, en pujada. Així, alternant pujades i terreny planer arribem a la font dels Espedreguers. Queda apartada del camí i no es veu. Aquí, després de la distància recorreguda fins al moment, comença un pendent feixuc que pot fer trontollar al més valent. Hi han diversos desviaments que pretenen fer més humà l'ascens. Son uns 400 metres, però Déu n'hi do quina peça. Quan som a l'alçada del serrat del Cogull el terreny s'aplana i el camí es fa molt més còmode. Passem de llarg la canal de Casa Vila, per la qual també es possible fer el cim d'el Cogull, i caminem per un sender molt agradable als peus del cingle de Busa, que no apreciem degut a la preciosa fageda que trepitgem, i acabem trobant una pista. La seguim en descens en sentit sud-est fins que connectem amb una nova pista. Ens incorporem i la seguim per l'esquerra, fent un gir en sentit nord-oest. Aquesta pista, fent o no la drecera que se'ns ofereix, ens acaba portant, deixant de banda altres alternatives, a Vilamala i d'aquí, per la pista que continua en sentit nord-oest, pel portell de Vilamala i ja amb el cim objectiu del dia a la vista, a Valielles de Busa. Aquest indret consta de tres edificis restaurats i una ermita petitona també restaurada. Ens hem d'acostar ja que pel darrera d'aquesta ermita surt el camí que hem de seguir. Trobem les restes d'un camí que seguirem (té una fita) tot pujant. Més amunt trobarem una nova cruïlla (té una fita). Deixarem el que veníem seguint i continuarem pel petit rastre que puja en vertical al nord i que ens pujarà a trobar el Grauet de Valielles. El pas és estret però curt i es fa molt bé i ens diposita a dalt d'un petit coll. Per la dreta surt el corriol que permet pujar al Turó Gran però aquest, avui, no ens interessa. Sí que girem a l'esquerra per seguir un altre corriol fressat i fitat que, per lloms conglomerats i un parell de passos una mica estrets i aeris ( cap dificultat ), ens permet assolir el cim del Tossal de les Viudes. Aquesta muntanya és bicèfala. Penso que el veritable cim és el primer que es trepitja. L'alçada que marca el GPS així ho confirma però més enllà hi ha un altre penyal amb una mena de creu. Com que tots dos estan molt a la vora, res, ¿20 metres? Doncs es fan els dos. Les vistes dalt de tot son superbes. La muntanya és baixeta i està voltada de cims molt més alts però res entela la visió que des d'ella s'obté. Gaudir-la. I cal tornar sobre les nostres passes fins el coll del grauet. Allà iniciarem el descens en busca del punt final del recorregut. Per això prenem sentit nord-est per dirigir-nos, per fort pendent, en direcció al Mal Pas. Superat aquest punt, que de mal pas tan sol té el nom, seguim descendint per camí clar i evident fins que trobem un dipósit d'aigua i el naixement d'una pista. Seguint-la, al poc, trobem un edifici que no és un altre que la casa de colònies Aiguaviva, punt en el qual tenim el cotxe aparcat. Així doncs deixem la pista i passant al costat de la façana de l'edifici, arribem al final del recorregut. En resum, caminada que requereix un gran esforç però que restarà compensat amb escreix per les magnífiques vistes que ens regala el cim del Tossal de les Viudes i d'altres miradors que trobem al llarg del recorregut.