Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta:
Pista de pònt deth Còc-Bòsc de Sapertega-Sarrat d'Entecada-Borda enrunada-Còth de Poilanèr-Era Entecada-Cap de Poilanèr-Tuc de Poilaner-Pas de Vilamòs-Borda de Vilamòs-Barranc des Arriuelets-Pista a es Bòrdes |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | es Bòrdes | Lloc sortida: | Pista es Bòrdes a barraca d'Arres | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Val d'Aran 2012 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNaw | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 13/07/2016 | Distància**: | 16,66 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP**: | 128 | ||
Terreny: | Pista, sender i sense camí | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Moderada a alta | Esforç*: | 4 sobre 5 | ||
Senyalització: | Parcial | Fonts: | Rierols | ||
Temps ** | |||||
Total: | 6 h. 20 min. | Caminant: | 5 h. 19 min. | Parat: | 1 h. 1 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 2.271 metres | Mínima: | 1.195 metres | Acumulat: | 1.211 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 15,86 % | Ratio baixada: | 14,87 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Detall
molt i molt important si t'estàs plantejant aquesta proposta:
Per
arribar al punt d'inici cal vehicle tot terreny, no necessàriament
4x4, o vehicle tipus C-15 o Renault Kagoo. La pista està força bé,
però si es té en molta estima al cotxe...
Potser
conduint a poc a poc i si no es porta molt de pes és possible, però
és fàcil que alguna pedra toqui els baixos. El primer punt d'inici
es troba a dos kilòmetres pista amunt, l'altre a uns cinc
aproximadament.
Si
no ho veus clar, no cal que segueixis llegint, si no és que vols
començar a caminar des de la mateixa població d'Es Bòrdes.
Per
als que encara hi estiguin interessats:
Feia
molt i molt de temps que tenia pendent esborrar de la llista de cims
pendents del repte de la FEEC aquesta muntanya. Concretament des del
2010. Des de llavors que mirava i mirava a internet i a llibreries
especialitzades, trucava a bombers, i fins i tot al Conselh Generau
d'Aran, a la recerca d'informació i sempre obtenia els mateixos
resultats. Si aconseguia informació, tant oral com escrita, sempre
l’obtenia amb els mateixos recorreguts. Sembla que per fer aquest
cim tan sols s'obté informació dels recorreguts que bé fan tota la
carena fronterera sortint del sector d'Eth
Portilhon, al N del cim, o bé des de l'Hospice
de France, a l'O, o des de l'Artiga de Lin, al S.
Jo
tenia al cap fer-ho per la banda de què ningú parla, pel vessant E
de la muntanya. Aquesta opció em plantejava molts dubtes, ja que cap
camí surt dibuixat a cap mapa dels disponibles i això, afegit al
fet de no trobar informació, em feia deixar-ho córrer.
Però
aquest any ha sigut diferent. La poca experiència acumulada durant
aquests anys m'ha fet ser una mica més agosarat, ja que m'he adonat
que a un cim sempre s'aconsegueix pujar-hi, sempre que les condicions
s'aliïn per fer-ho possible. A més a més, aquest any he tingut la
gran sort d'haver topat amb dues persones que m'han informat de la
viabilitat del meu plantejament.
Per
una banda, he de donar unes enormes gràcies a Jordi Gavaldà, de
Lauegi. La seva informació pel que fa a la pujada va ser determinant
perquè decidís finalment fer l'intent. Per altra banda, a Asier,
guia de muntanya d’Aiarasmi, empresa de la qual vaig saber gràcies
al seu programa d'excursions d'estiu que ofereixen els hotels de la
Val
d'Aran (activitats gratuïtes). Tots dos em van confirmar que sortint
des de la banda d'es Bòrdes la pujada i baixada és factible.
Gràcies
a tots dos. Pel que fa a la muntanya.
Aquesta,
com també la gran majoria de muntanyes de la Val d'Aran, llueix uns
altius vessants que presumeixen de la seva verticalitat, cosa que fa
que per guanyar el cim s'hagi de superar un gran desnivell. És per
això que un gran nombre de ressenyes parlen del recorregut de la
carena fronterera, recorregut que, tot s'ha de dir, també acumula un
gran desnivell, ja que són molts els cims que es pugen i baixen pel
cordal. El vessant encarat a l'oest de la muntanya està desproveït
de vegetació, però no l'est, el qual, fins a mig vessant, vesteix
un magnífic bosc, el de Sapertega, format majorment per una gran
fageda, però també es poden contemplar bons exemplars d'avets.
Aquests
boscos sembla, pel que m'han explicat, que són encara explotats
industrialment. Aquest fet, afegit al tipus de vegetació del qual
estem parlant, fa que el sotabosc sigui net i polit, amb el terra
encatifat de vegetació que la humitat de la zona ha tornat compost,
i així sembla com si anéssim caminant trepitjant núvols de cotó.
Una vegada se surt del bosc, el camí fa un llarg flanqueig pel
vessant sud de la muntanya. Quan jo vaig anar-hi, la vegetació,
majorment herba de pastura, estava tan crescuda que el camí tan sols
es reconeixia per l'herba tombada. Tot i així la traça es veia prou
bé. Si hi aneu, i ha plogut o plou, i l'herba continua igual,
pantaló d'aigua i botes Gore-Tex
seran de gran ajuda. Jo vaig anar-hi entre plugims i boira i gràcies
a aquests complements vaig poder fer el recorregut.
De
vistes no us en puc parlar. Diuen que són espectaculars en direcció
a ponent, amb el massís de l'Aneto-Maladeta imponent. Jo no vaig
aconseguir veure res, no res més enllà de 100 o 200 metres. El cim
també el vaig fer a les palpentes. Sort que sabia que al cim hi
havia un vèrtex geodèsic. D'altra manera m'hauria quedat en un
altre cim, molt i molt proper, vaja, a tret de pedra. A no més d'un
minut. No va ser fins al cap de Poilanèr que la boira va aixecar una
mica. Just per comprovar que la meva opció de baixada no era
factible. Vaig haver de tirar fins al pas de Vilamòs per intentar el
descens. Ja amb horitzó visible vaig poder baixar, alternant traces
amb camp obert, fins a la borda Vilamòs. Es tracta d'una barraca
oberta condicionada com a refugi lliure, amb una llitera amb dues
alçades, taula i llarg de foc. També vaig veure una bombona de
butà. Uns metres més avall hi ha er Estanhet i al costat un
abeurador. Pel cantó contrari a l'entrada, pel vessant, neix un
rierol. Sense camí, muntanya avall i alternant ara llera dreta ara
llera esquerra del barranc des Arriuelets, s'aconsegueix baixar,
sense camí però de bon fer, fins a enllaçar amb la pista que ens
tornarà al punt d'inici.
Ja
fent la pista, en un punt d’aquesta mateixa pista, vaig trobar un
sender, senyalitzat amb marques de pintura vella de color taronja,
que segur que permet fer pel bosc, però per camí. De fet no ho he
dit, però el camí de pujada està pintat, no sé a on comencen els
senyals, del mateix color.
En
definitiva:
El
camí de pujada és molt visible i fins a la sortida del bosc està
senyalitzat amb pintura (vella) i escadusseres fites. Fora del bosc,
fins al còth de Poilanèr i d'aquest
al cim, cap problema, ja que el terreny és totalment obert, format
per terres de pastura, tot i que de forts pendents. El recorregut
carener entre cims, en condicions de bona visibilitat, ha de ser una
passada. Grans estimballs per la dreta i terreny més amable per
l'esquerra. Del tuc de Poilanèr al pas de Vilamòs el descens és
fort per terreny herbat. Es fa fàcil ja seguint la línia
fronterera. Del pas de Vilamòs al primer pla es baixa molt fort però
hi ha traça que sembla fins i tot camí. Després dependrà de
l'habilitat de cadascú anar fent. Jo vaig seguir en tot moment una
traça de pas, segur que de bestiar, que em va portar finalment a la
borda de Vilamòs. De la borda fins a la pista definitiva vaig fer
sense camí, seguint aigües avall el barranc des Arriuelets. Es
baixa bé, però el fort pendent demana fer amb calma i seny. La
natura del terreny permet anar clavant els peus a terra.
Un
altre camí de baixada ha de ser possible, ja que a la pista, ja ho
he dit, vaig trobar un altre sender senyalitzat i força evident,
similar al sender de pujada.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des d'un fort revolt de la pista que enllaça el pònt deth Còc amb la cabana d'Arres. Aquesta pista hauria d'haver connectat es Bòrdes amb el còth de Baretja, però finalment no es va arribar.
Imprescindible com a mínim cotxe tipus SUV o amb prou alçada lliure al terra. La pista es troba en bones condicions però un turisme normal és fàcil que alguna vegada toqui al terra.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Deixarem
la pista per a la tornada, així que ens enfilem pel bosc i prenem el
sender que puja, ben visible, en sentit SE. El sender és molt fàcil
de seguir així que no l’explicaré gaire. Va fent més o menys a
plena carena. No recordo exactament a on comencen els senyals, però
es veuen senyals vells de pintura d'un color salmonat, o semblant, i
també alguna minsa fita. Així, llaçada rere llaçada, fins a
sortir del bosc. En aquest punt s'enllaça amb un sender, aperduat
entre l'alta vegetació que ha guanyat el terreny, que ens porta a
una borda ensorrada i totalment inservible. Des de la seva posició
ja s'endevina el camí que hem de seguir. Es tracta d'un sender que
flanqueja el vessant seguint la corba de nivell imaginària dels
1.700 metres. El camí, amb herba alta que ens pot donar problemes en
cas d'estar molla, tira llarg descrivint un trajecte planer cap al SO
i que comença a pujar, sostingut, quan gira cap al NO. Ja fa temps
que no es veuen senyals però la traça, o millor dit, les múltiples
traces, se segueixen bé i ens porten fins al còth de Poilanèr,
moment en el qual ens trobem amb el camí que puja de l'Artiga de Lin
i també de l'hospici de France. Trobem una munió de traces. El
track
se separa del camí del mapa i passa per dos petits estanyets.
Finalment, seguint un dels possibles itineraris vaig fer cim. La
intensa boira no em deixava veure res més que el que tenia a 40 o 50
metres al meu davant. Fet el cim, sort del vèrtex geodèsic, si la
boira ho permet i tenim possibilitat de veure l'entorn, potser es
poden plantejar altres possibilitats de retorn. En el meu cas tenia
previst fer carena fins al cap de Poilanèr, cim més alt del cordal,
així que vaig desfer camí i després vaig seguir el sender carener
que pren orientació NO. El camí que jo vaig seguir no passa ben bé
per la carena però suposo que amb més visibilitat el millor deu ser
seguir-la. Així s'assoleixen els cims del cap de Poilanèr i el tuc
del mateix nom per descendir al pas de Vilamòs. En aquest punt veiem
er Estanhet, des de la nostra posició sembla més una bassa. Hem
d'anar-hi. Fem el descens per accedir al vessant NE i baixar, seguint
de nou diferents traces, fins a la borda de Vilamòs, possible refugi
en cas de necessitat. Del pas de Vilamòs a la borda no tindrem cap
senyalització, tal com hem trobat fins ara, però l'orientació és
fàcil (la boira ja s'havia aixecat) i sempre trobarem evidències de
pas i rastres que ajuden. En cas de boira espessa l'orientació en
aquesta zona serà molt complicada, així que si no es dominen les
tècniques adequades o no es fa servir el GPS, és millor deixar-ho
córrer.
De
la borda ens dirigim a er Estanhet i el seu desguàs. Fem un descens
muntanya avall, sense camí, seguint les aigües del barranc des
Arriuelets, ara per la llera dreta, ara per l'esquerra. Aquest
descens penso jo que no és el més idoni, ja que han d'haver-hi
altres alternatives, però el cert és que es baixa prou bé. El
sotabosc és net i no trobarem vegetació que ens dificulti el pas.
Hem d'anar, això sí, vigilant el pendent. Quan ja hem fet més o
menys mig descens, trobem una vella pista, ara per ara sense ús. En
desconec la continuïtat. Seguim pel barranc, i finalment, després
del ràpid descens ens trobem amb la pista, apta per a tot terrenys,
que baixa a es Bòrdes i que és la que farem servir, en sentit SE,
per tornar al punt d'inici.