La Faiada

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
Port de Viu-Barranc de la Font d'Allà-Coll de Sant Roc de Viu-la Serra Rasa de badia-La Faiada-Feixa Rasa-Es Espigolars-Montiberri-Els Gascons-Palanca de Montiberri-Aparcament del camí de l'Aigua-Camí de l'Aigua-Pont de Suert
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: P.E.I.N. Faiada de Malpàs Lloc sortida: Viu de Llevata
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.G.C Mapa: Fulls 128-39 i 128-40
Coordenades: UTM zona 31 T Datum:
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 19/06/2016 Distància**: 15,30 Km.
Recorregut: Lineal Índex IBP **: 79
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: al final
Temps **
Total: 3 h. 52 min. Caminant: 3 h. 46 min. Parat: 6 min.
Altures **
Màxima:  1.702 metres Mínima: 840 metres Acumulat: 644 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 8,88 % Ratio baixada: 14,20 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Aquesta vegada no m'he trencat gens les banyes. Sense temps de planificar la sortida no em vaig preocupar de mirar variants.
Amb una altra colla havíem preparat un cap de setmana a l'alta Cerdanya i cap allà que vam anar. Plantejament de fer una travessia dormint en refugi, però la gran quantitat de neu que vam trobar i la falta de material adient, ens van fer tornar cap a casa així que... Què faig el diumenge?
Sabia que la Faiada era un cim fàcil fent-lo des de Viu de Llevata, així que a corre-cuita vaig mirar a Wikiloc què trobava. Em va fer gràcia el recorregut que enllaça aquesta població amb el Pont de Suert. Tot és pista fins a les antenes del cim i de baixada, un sender molt maco que travessa densos boscos de fageda i pineda, amb la cirereta dels senders de natura i de l'aigua.
Cap complicació per completar el recorregut. L'únic problema és que calen dos cotxes, o servei de taxi.
Ja dic que no vaig mirar gaire, així que és possible que hi hagi altres variants. A internet, però, no vaig trobar gaires opcions. Aquells que tinguin bones cames i el cap fred, poden estalviar molta pista si s'entretenen a buscar un sender que enllaça Viu de Llevata amb la pista, ja que uns centenars de metres abans d'arribar al pilaret de Sant Roc surt un sender. Aquest sender també surt dibuixat al mapa de l'ICC. També, des del coll de Sant Roc de Viu, un pal assenyala un sender que es dirigeix al Mirador. Al cim n’hi ha un. Hi deu anar, aquest sender? Per últim, si se segueixen les torretes i els pals elèctrics es pot pujar fins al cim fent drecera directa, sense trepitjar gens de pista. Al gust del lector. El track fa tota la pujada per pista, sense fer cap drecera.
Aquest cim es pot dir que és bicèfal, i de fet, en tots dos caps hi ha antenes. Tots dos cims fan, segons dades del GPS, la mateixa alçada. Al que llueix el vèrtex geodèsic hi ha una caseta de guaita i un pal amb una instal·lació de telefonia d'emergència. Cal respectar aquest artilugi, ja que, com diu un cartell a la porta, pot salvar vides. En el trajecte de pujada no vaig veure cap senyalització. Tampoc cal. Arribant al cim sí que hi ha pintura de color taronja. Aquesta pintura també assenyala el camí de baixada però jo, o les vaig perdre, o el camí és tan clar que no cal pintar.

D’aigua no en vaig trobar fins a arribar a l'aparcament al qual neix el camí de l'Aigua. Sí que es creua un rierol d'aigua cristal·lina, però no cal arriscar-se, ja que la font ja és a tocar. El passeig pot donar-se per acabat en aquest aparcament, ja que no cal arribar fins al Pont de Suert.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del Port de Viu, a la població de Viu de Llevata.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Com ja he expressat al comentari anterior, no calen gaires explicacions per fer aquesta ressenya. La pista que es fa servir, si es fa per pista, no permet gaires alegries. Fins al coll de Sant Roc de Riu tan sols tindrem un encreuament de pistes al qual l'orientació ens és suficient per prendre la decisió correcta. Haurem de deixar la pista que va en orientació SE per continuar en ascens en sentit N. Més endavant, quan hem superat el barranc de Fontfreda ens trobem amb una fita que assenyala el sender que puja de Viu de Llevata. Jo en desconeixia l’existència, per això vaig fer per la pista. Pocs metres més a amunt trobem a la nostra esquerra, uns metres per sobre del marge de la pista, el pilaret de Sant Roc i uns metres més endavant, una tanca, que cal obrir i tornar a tancar. A l'altre costat de la porta tenim el coll de Sant Roc de Viu i un pal indicador. Com que no tinc clar faig de nou per la pista. Una llarga caminada, sempre pendent amunt i sense fer cap de les possibles dreceres, que hi són, i després d'unes quantes llaçades observant al S els vessants de l'Avedoga d'Adons i la pala del Teller, s'arriba al prat de Terra Esperança, petit coll envoltat d'antenes. Opcionalment es pot pujar primer a la punta occidental. Les vistes són més pobres que les del cim principal. Baixem de nou al coll. Ara ja trobem senyals de pintura que ens dirigeixen al vèrtex geodèsic. Si el dia és favorable, les vistes són extenses. Una fotografia panoràmica ajuda a reconèixer els cims de l'horitzó. El lloc demana calma i gaudir del moment. Fins i tot ens oblidem de les instal·lacions del cim.

Per iniciar el descens cal seguir la pintura en sentit NE. Al cap de poc els senyals es perden, o jo ho faig, però no cal amoïnar-se. El sender és molt clar i no permet desviar-se de la traça. Iniciarem un fort descens travessant una magnífica fageda. Llàstima que el fort pendent no ens deixi gaudir plenament. El sender ens farà travessar per tres vegades una pista de desforestació i finalment acabarem el descens als peus d'un pal indicador. Seguirem en sentit NE en direcció a Montiberri. Al cap de poc trobem un altre pal i de nou farem en direcció a aquest antic poblet, ara abandonat i ensorrat. Quan som a Montiberri un nou pal ens diu per on hem de caminar per anar ja en direcció al Pont de Suert. Travessem les restes que resten en peu i ens fiquem de ple en el sender de fauna. Diferents pals i plafons ens van instruint. Ja fa temps que anem seguint senyals de GR. Sense deixar-les en cap moment acabem a la carretera N-260. Uns pocs metres d'asfalt i el deixem per dirigir-nos a l'aparcament del camí de l'Aigua. Aquí es pot donar per finalitzat el recorregut... O es pot continuar fins al Pont de Suert. Tot el camí està perfectament senyalitzat, tant amb pintura de GR com amb pals de fusta del camí de l'Aigua. 
Uns 3 quilòmetres, aproximadament, separen l'aparcament de la capital de l'Alta Ribagorça.