Sant Mamet


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
La Granolla-La Masia-Clot Fondo-Carena de la serra de Sant Mamet-Cim de Sant Mamet-Malagostà-Coll de Ferrús-La Granolla
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Alòs de Balaguer Lloc sortida: La Granolla
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.G.N. Topo Mapa: Full 0328 Artesa de Segre
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 17/04/2015 Distància**: 14,09 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 74
Terreny: Pistes i un poc sender Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps **
Total: 3 h. 52 min. Caminant: 3 h. 40 min. Parat: 12 min.
Altures **
Màxima:  1.401 metres Mínima: 813 metres Acumulat: 755 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 13,71% Ratio baixada: 9,59%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
La muntanya de Sant Mamet, de lloms arrodonits coberts de vegetació quasi estepària, es troba situada entre el Montsec de Rúbies, al N, i la serra Carbonera, al S. Aquesta circumstància confereix a aquest cim la categoria d'excel·lent mirador, s’abasta també des de la cúspide tot el Montsec d'Ares i bona part del Pirineu. En dies clars ha de ser tal la magnitud de les vistes que a una banda i l'altra de l'ermita del cim s'han col·locat panells fotogràfics per identificar tot allò que es veu. Al cim també hi ha, adossat a l'ermita, un refugi lliure (interessant informació aquí) en excel·lent estat de neteja i conservació, que acostuma a estar ocupat majorment per aficionats a l'astronomia ja que el cel d'aquesta part de la Noguera té per norma ser net i permet una immillorable visió del firmament. És tal la qualitat d'aquest cel que la UNESCO ha declarat el Montsec reserva Starlight, i és la tercera zona del món amb aquesta categoria, i diferents municipis de la comarca, la categoria de destinació turística Starlight. I la Generalitat de Catalunya juntament amb el consorci del Montsec han instal·lat, ja fa temps, un centre d'observació de l'univers, de caràcter lúdic, i a la part alta de la serra, un altre observatori, aquest dedicat a estudis científics. Si es vol més informació s'ha de consultar el seu web. Afavoreix també l'alta ocupació nocturna d'aquest refugi el fet que des de la població d'Alòs de Balaguer es pugui accedir al cim en vehicle. L'Ajuntament diu que en un 4x4, però xerrant amb els veïns al bar de la piscina comenten que amb prudència també s’hi puja amb cotxe normal parant atenció en els trencaaigües de la pista. Jo el camí directe que puja fins al cim no el vaig recórrer, així que no puc donar la meva opinió. El que sí que sé és que la pista per la qual vaig fer l'aproximació, que també porta fins al cim, no és transitable amb turisme. Com a mínim amb una furgoneta tipus Renault Kangoo, Citroen C-15 o vehicles similars. Com que l'excursió aquí proposada ens tindrà ocupats ben bé una matinal tindrem temps per voltar pel territori. La tarda es podrà aprofitar, si es vol i el cansament no ens ho impedeix, per pujar altres cims propers, també inclosos en la llista dels 100 cims. Tenim Sant Alís, la pala Alta, puig de Millà, roca Roja... i a la nit, estels. Penso que una visita al parc l'Ull del Montsec val la pena. Preparant la sortida a casa, mirant internet, vaig veure que quasi tota la informació disponible parla de pujar per la banda de Santa Maria de Meià, pel coll d'Orenga observant diverses torres fortificades, o bé des de la vall d'Ariet, amb les seves petjades de dinosaure (jaciment d'icnites). Com sempre vaig buscar altres alternatives diferents i mirant mapes vaig trobar interessant l'opció de pujar des de la banda d'Alòs de Balaguer, molt menys documentada. Després, remenant i remenant internet, sí que vaig trobar una ressenya a Wikiloc de l'autor TecnoFes que explica el mateix recorregut, però molt més llarg del que jo finalment vaig fer. A Google Earth vaig poder localitzar un sender que uneix dos punts intermedis que dóna la possibilitat de tallar la proposta de TecnoFes per la meitat i fer 14 km en comptes dels 26 fets per aquell. Potser aquesta proposta no és tan «monumental» com d'altres, però sí que és molt còmoda de fer, i gaudint de molt bones vistes, sobretot quan som a la carena de la serra de Sant Mamet, la qual recorrerem gairebé en la seva totalitat. Potser també aquesta proposta té un altre punt en contra respecte als altres vessants. Desconec si pujant des del N es tindran bones vistes del cim, però fent aquesta proposta, ja des del ras de Sant Mamet, a quasi una hora de distància, veiem l'ermita del cim, cosa que fa que sembli que no arribem mai a dalt ja que en tota aquesta hora de trajecte tindrem el cim a la vista, cada cop més a la vora, això sí. Cert és també que una vegada hem sortit a la carena de la serra, els desnivells a superar són poc forts, fins i tot fàcils, cosa que fa que es pugui caminar gaudint de la companyia, petant la xerrada contemplant el vast horitzó. Tot el perímetre del recinte cimal es troba delimitat per una tanca de fil de malla així que, tot i que es pugui saltar, el millor és no caure en la temptació de fer drecera i acabar d'arribar seguint la pista. Per últim, el per a molts reiterat tema de l'època aconsellada per fer aquest cim. Les zones arbrades són escasses a la pujada, si es fa el recorregut en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Tampoc abunden a la baixada però a la zona del barranc de la Granolla ja en tindrem. Aigua tampoc en vaig trobar, ni pujant ni baixant. Sí que brolla en abundància a Alòs de Balaguer. També al cim, a la paret exterior del refugi, hi ha una font, però el dia que hi vaig anar no rajava. En conseqüència, deixant de banda que hom pot pujar quan més li agradi, faci el temps que faci, els dies de forta calor no seran els més adequats per fer aquest itinerari. Tampoc crec que sigui el dia més indicat l'11 de maig. Aquest dia se celebra el dia de Sant Mamet i són múltiples les romeries que pugen a l'ermita a venerar al sant.
Aproximació en cotxe
Es proposa aparcar el vehicle en qualsevol lloc proper a les ruïnes de la Granolla. Uns metres més endavant d'aquestes hi ha un revolt al qual es poden aparcar bé dos vehicles. També uns metres per sota del que resta del mas hi ha un trencaaigües en el qual es pot aparcar.

Aquest track (enllaç) dibuixa el camí a recórrer per arribar-hi.  

Descripció del recorregut

Depenent d’on hàgim aparcat, desfarem o farem un bocí de la pista i mirarem de localitzar un sender que la deixa. Si hem aparcat per sobre de les ruïnes, el sender el tindrem a l'esquerra, ben visible. Si venim de més avall, el sender sortirà per la nostra dreta i veurem de forma clara senyals de pintura verda. De fet, aquesta pintura l’haurem anat seguint amb el cotxe també. Ens incorporem al sender, molt estret i empipador si és humit, i anem flanquejant la muntanya en sentit SE, fent petites pujades i baixades, fins que el vessant de la muntanya fa un canvi d'orientació. Girem en sentit E i comencem a perdre alçada per anar a trobar la llera del barranc del Torrent. Quan hi som hem de localitzar una gran fita de pedra, per a la qual cosa hem de girar a la dreta en sentit SO. Aquí el camí no és gens clar però des de la fita s'intueix, a l'esquerra, una mica més avall de la nostra posició, el naixement d'un corriol. El busquem i el seguim. El camí s'aclareix molt des d'aquest punt i ja no es perd fins al cim, ni fins al retorn al cotxe. També a partir d'aquest punt, el camí puja i puja sense descans fins al ras de Sant Mamet. En mig de la pujada haurem enllaçat amb una pista que bé del SO a la qual ens incorporarem, seguint-la en sentit NE, acompanyats de senyals de pintura verda, una altra vegada. Més endavant, en un revolt, deixarem aquests senyals, que es desvien en sentit NE, i seguirem la pista vers l'O. Així, pujant i pujant i pujant, però sense pressió, passem pel serrat del Pere de les Vaques, una mica per sota del seu cim, i connectem ja amb la carena de la muntanya de Sant Mamet. No triguem gaire a veure la nostra destinació. Una altra cosa és arribar-hi. Compteu una hora. No es fa llarg ja que les vistes ens fan caminar amb calma gaudint-les, sense pensar en res més. Anem passant colls, deixem el trencall que baixa a la vall d'Ariet, trobem senyals de pintura taronja, deixarem a l'esquerra la pista que farem servir per tornar i finalment arribem al cim. També es pot fer drecera i saltar el tancat que limita l'accés, però vaig seguir per la pista. Al cim, hi podem estar molta estona si el dia acompanya. Un cop fet tot allò que hàgim volgut, o pogut, toca tornar. Per fer això podem seguir en la seva totalitat la pista que baixa per la Malagosta al coll de Ferrús, que és el més normal, o podem aprofitar de tant en tant per fer dreceres, de vegades sense camí evident. Jo vaig fer dreceres, buscant una mica de varietat. Sigui com sigui al coll de Ferrús trobem un pal indicador que ens marca el camí per continuar en direcció a Alòs de Balaguer. Està mal col·locat o el camí que assenyala s'ha esvaït amb el temps. El cas és que acabem fent drecera una altra vegada sense camí, però se surt bé de nou evitant un llarg revolt. Un altre cop a terreny condicionat seguim perdent metres en sentit NE en direcció al barranc de Sant Martí, eixut. El superem i girem en sentit SE per continuar baixant i arribar a les ruïnes del corral dels Cóms, amb els camps recentment plantats (2015) d'alzines. Seguim per la mateixa pista i arribem a un altre desviament senyalitzat amb un pal indicador. Ara toca deixar la pista per on venim, que baixa directament a Alòs de Balaguer, i agafar el trencall de l'esquerra, que puja en sentit NE. Una mica més endavant tornem a trobar senyals de pintura verda. Jo no m’hi vaig fixar però deixem a la dreta un sender que puja al cim del puig de la Pera i és possible que des d’allà es pugui baixar de nou a la pista, però això no ho puc assegurar. Continuo per la pista i ja no la deixaré fins a tornar al punt d'inici. Abans hauré deixat a la dreta un trencall que possiblement és el que baixa del cim abans esmentat, però això tampoc ho puc assegurar, i més avall encara, ja a tocar del cotxe, un trencall amagat entre la vegetació, més aviat una petita tartera, que em va resultar visible gràcies a unes bosses de plàstic enganxades als arbres (2015) que assenyalen el camí per pujar a una cova o balma que mig s'imagina (es veuen les pedres que tanquen el forat) un centenar de metres per sobre del camí. Penso que s'ha de superar un fort pendent per tartera així que jo no vaig pujar-hi. I en no res s'arriba de nou a l'aparcament.