Puig de la Creu

Cim recentment afegit al reptezona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Guanta-avenc de Castellet-Castellet de Dalt-torrent Mal de can Montllor-coll de Canyelles-puig de la Creu-font del Gurri-salt de Montllor-can Montllor de Dalt-coll de Rossinyol-Guanta
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Vallès Occidental Lloc sortida: Guanta
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C Mapa: Full 144-57
Coordenades: UTM zona 31T Datum: ETRS99
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 15/01/2014 Distància**: 11,485 Km
Recorregut: Circular Ciclable: Si amb domini descensos
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: BaixaEsforç*: 2 sobre 5
Senyalització: Si Fonts: Si, sense tractament sanitari
Temps 
Total** 3 h. 55 min Caminant** 3 h. 20 min Parat** 35 min
Altures
Màxima ** 662 metres Mínima ** 314 metres Acumulat** 503 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Còmoda i fàcil proposta feta en el sentit antihorari que permet, en una matinal, assolir un altre cim inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. El puig de la Creu no és una muntanya que destaqui per la seva alçada ja que tan sol fa 668 metres (671 segons qui), però la seva ubicació el converteix en una molt bona talaia amb excel·lents vistes a la plana vallesana, el massis del Montseny, la serra de Collserola i el massis de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. També gaudirem de grans vistes a la mediterrània i fins i tot dels grans edificis de la costa litoral barcelonina. El cim d'aquesta muntanya està totalment ocupat per un conjunt d'edificis, entre els quals destaca una capella romànica adscrita a la advocació de Santa Maria de la Creu, mare de Déu dels Dolors. Per accedir-hi hi han diverses opcions, sent les més comuns les que parteixen del sector de Can Vinyals o de Castellar del Vallès. De totes dues es poden trobar a internet infinitat de pàgines web que expliquen diferents itineraris. La proposta que aquí expliquem intenta evitar aquests camins i ofereix la possibilitat de visitar un parell de salts d'aigua, quan els rius en portin, es clar. Per una banda, i molt a prop del lloc d'aparcament i visible des d'aquest, el salt de Guanta, espectacular sense aigua així que amb aquest element... En un altre punt, ja quasi a les acaballes de la caminada, el salt de Montllor, també molt interessant i que es pot contemplar des de la seva base, de fet, el camí ens fa passar. També en aquest punt podem fer un descans per recuperar forces aprofitant les fonts i taules que trobarem, al costat dels llorers silvestres que encara resten al paratge, sobre el quals hi ha un interessant cartell enganxat a la paret de la font dels Llorers. En aquest paratge també trobarem la font de la Fagina. Totes dues molt a prop. Abans d'arribar a aquest punt, si fem el recorregut en el sentit proposat, haurem passat al costat de la font del Gurri. Totes aquestes fonts però, tenen un cartell informant de la falta de tractament sanitari. No diu que no siguin potables però... Els amants de la espeleologia i les emocions fortes també tenen el seu racó ja que a la zona del bosc de Castellet tenen l'avenc de Castellet, que sembla prou fondo com per anar-se amb compte, fent cas del cartell que així ho adverteix. Aquest mateix cartell explica una historia tradicional molt interessant respecte aquest avenc. També és aquesta una molt bona proposta per a aquells que els agradi fer muntanya amb els més petits. Tot el recorregut es fa per pistes en prefecte estat i en poques ocasions s'abandona aquest tipus de terreny. Anant de pujada, en direcció als Tres Pins, sempre serà pista. Quan fan pendent, el terreny és descarnat degut als reguers d'aigua, però quan planegem el terreny és perfecte. Més endavant se'ns ofereixen, amb senyals de pintura blanca, una sèrie de dreceres. Les podem evitar seguint per la pista. I així fins el cim, que s'assoleix en un passeig. Una altra cosa és el descens. Més animat i per corriols, majoritàriament, tot i que també farem algun tros de pista, sobre tot a l'acabament del recorregut. Si la llargada d'aquest recorregut us fa pensar que la mainada es cansarà no patiu. Es pot escurçar tot el que es vulgui ja que hi han moltes pistes que així ho permeten. I els ciclistes? Aquests també estan convidats a gaudir del recorregut ja que és possible fer-la en bicicleta de muntanya. De l'inici al cim, segur. La baixada...Puc dir que quan jo era al camí, un grup de nois amb les seves BTT van fer-me sortir, respectuosament val a dir, del camí. Penso però que s'ha de dominar molt la tècnica ja que, si bé no sembla molt complicat, si és cert que el sender és molt estret, no més de 60 centímetres, i tortuós, cosa que ha de complicar el descens. També hi ha un parell de llocs en els quals es necessari descavalcar de la bici ja que l'aigua ha fet de les seves.
Aproximació en cotxe
Es pot fer servir qualsevol tipus de vehicle ja que la pista d'accés al punt proposat per aparcar es troba en prou bon estat. Hi ha lloc per tants coches com es vulgui ja que la pista és molt ampla. 
Aquest és l'enllaç amb les coordenades. Una vegada oberta la finestra de Google maps cal accedir a l'opció "Indicacions" i indicar en la casella A el lloc de partença.

Descripció del recorregut

Ja parapetats amb tots els estris necessaris començarem a caminar prenent la pista que, en pujada, es dirigeix als Tres Pins (pal indicador) i deixem de banda la pista que, planera, es dirigeix al llogaret de Guanta. A la tornada es pot aprofitar per visitar aquest curiós veïnat, del qual destaca el mas encimbellat i el gran salt d'aigua que, quan hi ha, cau pel seu darrera. La pista és ampla i descarnada pel treball de l'aigua i consta de diversos trams. El primer llarg fa una interessant pujada, tot just començar a caminar. Els dos llargs següents es fan en una pujada més suau i el quart i últim, perdent una mica d'alçada. Quan som a l'alçada de la roca del Corb la pista fa un fort gir a la dreta. Deixem un parell de trencalls, molt seguits, a l'esquerra i seguim per la pista principal, ja amb els fills de la línia elèctrica a la vista. Ara caminem en forta pujada, per pista molt desfermada, en direcció al puig Rodó. Segons pugem anem deixant a l'esquerra altres pistes que són d'accés a les torres d'alta tensió que se suposen pertanyen a la famosa M.A.T. Així anant acabem a la part alta del recorregut i comencen a caminar còmodament per pista planera. Passem al costat, a tocar, de l'avenc de Castellet, protegit amb barana de fusta tot els seu perímetre degut a la seva perillositat. Així caminant i gaudint de la panoràmica, si el dia ho permet, en direcció a la Mola de Sant Llorenç del Munt, arribem a Castellet de Dalt. Passem de llarg aquest mas i deixem també a la dreta un trencall tallat amb una mena de filferro. Uns metres més endavant la pista comença a perdre alçada i arribem a una bifurcació. Quan es va fer aquesta caminada, gener de 2014, el pal indicador que senyalitza els diferents itineraris és a terra. En aquest punt deixem la destinació fins ara seguida (anàvem sempre en direcció als Tres Pins) i seguim per la pista de l'esquerra, en descens, defugint de la pista planera que segueix per la dreta. De seguida trobem senyals de pintura blanca. Aquest senyals ens portaran fins al cim del puig de la Creu. Si els seguim anirem alternant pista i dreceres. També podem fer sempre pista si així ho preferim. Les drecers s'acaben, de moment, quan creuem el torrent Mal de can Montllor. Sempre seguint els senyals de pintura blanca trobarem una altra drecera, sortirem de nou a pista i arribarem al coll de Canyelles, sense passar pel que sembla un altre lloc emblemàtic del territori, l'Alzina Balladora. Desconec si, fent sempre pista, es passa por aquest lloc o el mateix es troba a la pista que baixa en direcció a Castellar del Vallès. Del coll de Canyelles al puig de la Creu tan sols ens resta una còmoda passejada sense gaire desnivell. El cim, si el dia ho permet, ens oferirà la possibilitat de regalar-nos amb una llarga estada contemplant les àmplies vistes que s'abasten. Gaudiu. I recupereu forces ja que la tornada és una mica més “tècnica” i ens demanarà molta més atenció. Canviarem les tranquil·les i avorrides pistes per interessants senders. Per això ens dirigirem a la pista que en sentit nord-est deixa el cim per dirigir-se a Castellar del Vallès. Al poc però trobarem un corriol a l'esquerra, senyalitzat amb pintura groga, que haurem de prendre. Aquest sender està senyalitzat i ens porta, en primera instància, a la font del Gurri. Abandonem el lloc seguint el sender senyalitzat i anem perdent alçada caminant en sentit sud-est una bona estona, entre vegetació, fins que la pista fa un gir a l'esquerra, en sentit nord, i comença a planejar. La pista continua girant, ara en sentit oest i finalment una altra vegada cap al nord. Uns metres més endavant trobem un altre desviament. Ara deixem la pista planera i girem a la dreta per fer baixada, en sentit est. Voltem una torre que deixarem a la nostra esquerra i seguirem en descens per anar fent girs en direcció a una altra torre elèctrica. Abans d'arribar tornem a girar de nou cap al nord. Així arribem a un altre revolt en el qual tornem a trobar la pintura groga. Indica el naixement del sender que ens permetrà arribar al salt de Montllor. Deixem la pista i agafem el sender, estret i amb molta vegetació al començament però que s'eixampla més endavant. Així arribem primer a la font de la Fagina i uns metres més endavant a la dels Llorers. D'aquesta, unes escales ens ajuden a baixar a la base del salt. Baixem ja que , resseguint les aigües del torrent trobarem un sender, feréstec, que ens portarà, primer, a una antiga pista que ara s'ha tornat sender i, per aquest, a la granja de can Montllor de Dalt. Potser que en comptes de trobar aquest sender sortim a la pista. Cap problema. Seguim la pista en descens i arribem també a la granja. D'aquí fins l'aparcament, tot pista. O no. Uns centenars de metres més endavant de can Montllor la pista fa un revolt de 180º. Just a la part central de l'arc de la corba neix un corriol, mig amagat ( es distingeix per la terra moguda per les botes dels passejants), que fa drecera i permet contemplar, al poc de començar, una cabana de pedra, amagada i ofegada per la vegetació. De nou a la pista la seguirem en direcció al coll del Rossinyol. Deixem una altra pista a la dreta i al poc ja albirem les edificacions de Guanta i la urbanització Bosc de Guanta. Deixem a l'esquerra altra pista i acabem sortint a la carretera d'accés al veïnat i per la qual hem arribat al començament del dia, així que, seguint-la, retrobem l'aparcament.